La Guerra civil a Mallorca. 5 Ingrés a ràdio Mallorca

La Guerra civil a Mallorca viscuda per Josep Pons Bestard

5 Ingrés a ràdio Mallorca 

Un matí de finals de setembre o principis d'octubre, no recordo exactament, el sergent de setmana de la meva Companyia, em va ordenar que anés a la Caserna de la Rambla, seu de la Plana Major del Grup, i em presentés al tinent de Majoria.
A aquest tinent, de l'escala de reserva que anys enrere, per una llei de la Dictadura de Primo de Rivera, havia estat policia governatiu, se'l podia classificar entre els que estan totalment de tornada. Coneixedor de tot allò bo i dolent i, dins de la seva particular manera de ser i veure, no es podia dir que, exceptuant el seu normal desenvolupament en ambients de joc i prostitució, no fos una bona persona.
Tot i ser home de cultura força deficient, era prou intel·ligent, millor encara, prou "llest" o "viu" per haver après a nedar i guardar la roba.

Va tenir la gràcia d'estar bé amb uns i altres...

Tinc la certesa que em coneixia i sabia qui era jo i on procedia. Em va rebre molt bé i de manera afectuosa em va comunicar que, de part del comandant en cap del Grup, m'havia de presentar al capità encarregat dels Serveis Informatius de Ràdio Mallorca; ja que el cap d'Estat Major, un tal Marín de Bernat, volia que tots aquests serveis fossin, si és possible, en mans del Grup d'Enginyers i, com que hi havia una vacant, havíem de cobrir-la els d'Enginyers.
-I tu, em va dir en cert to irònic, feies unes cròniques de natació força bones.
-Si, ja ho suposo...
Complint les seves instruccions vaig baixar a la planta baixa, vaig travessar el pati i em vaig ficar a la Cambra de Banderes... només hi havia un tinent molt conegut per la tropa per sobrenom de "Sa Mula", que em va introduir al despatx del comandant. Aquest estava mirant uns papers i gairebé sense aixecar el cap va exclamar:
-Entra. Seu.
Vinc de part del...
-Sí, ja ho sé -em va dir interrompent-me en to de comandament. Torna a abaixar el cap i continua prenent apunts. De sobte tanca un llibre que sembla un dietari i mirant-me molt seriós, com si volgués fer-li una mica de teatre, exclama:
-Marín de Bernardo, si bé és diplomat en Estat Major, cal tenir en compte que pertany a Enginyers i vol que molts serveis, especialment la ràdio, siguin atesos per nosaltres. Així és que vas a Ràdio Mallorca al capità que, dit entre nosaltres, no és d'enginyers, i et poses a les seves ordres.
Intento contestar-li, per creure que ha acabat, però em torna a interrompre i, ja mig de broma mig de debò afegeix:
-Si per casualitat et diu que no esperava un soldat ras, em crides i et mano uns galons de sergent o una estrella d'alferes. El que més t'agradi...
-Però el meu comandant, jo...
Res, res... Tu serveixes i has de fer-me quedar bé i en to afectuós, va afegir- Si no, t'afusilo. Arregla les teves coses i digues-li al tinent de Majoria que em baixi l'ofici per a la signatura. Adéu.

- A les ordres.

Vaig sortir confús. M'havien ficat a la boca del llop... Cada dia tot se m'anava complicant més i més...
No hi ha dubte que m'interessava "enxufar-me" una mica i sortir d'aquelles joioses guàrdies a la Caserna de cavalleria, ja que els xinxes no em deixen tranquil.
No m'havia pogut acostumar a aquelles bestioles que en ser aixafades es convertien en un indecent líquid, barreja de sang i pus... Però aquell "enxufe" podia ser molt perillós. Ara bé, encara amb la por ficada al cos, em va alegrar. Qui sap com es desenvoluparien les coses i encara com podia ser útil a la meva causa i, alhora, deixar de ser el que a la pràctica era: un rebel.

Govern civil i Correus. Palma

Proveït d'un "passe" o salconduit de l'Estat Major, podia circular a qualsevol hora del dia o de la nit.

Es tractava, doncs, en possessió d'una gran llibertat de moviments, però em sentia tancat en una ratera... i ho estava! La meva feina consistia a saber. Per mi passaven totes les notícies. Per mi i per un altre company, i periodista professional...

Entre tots dos repartíem les vint-i-quatre hores.

Ajudats per taquígrafs classificàvem les notícies, així com els comunicats privats, consignes i altres comunicacions i per mediació del capità, cap del Departament, passava al tinent coronel Taix, que alhora se les entenia amb el capità General o qui correspongués, segons el cas. diaris palmesans El Dia, L'Última Hora, El Correu de Mallorca, tenien sempre una guàrdia de redactors que esperaven que els donéssim el que havien de publicar i que, normalment, no era el que havíem rebut.. .

No importa dir que tots aquests periodistes ens tractaven amb totes les cures imaginables... A mi, no em “treien” més que la nota oficial i res més. Ni tan sols un simple comentari.

De totes maneres, suposo que els diaris ja es cuidaven d'enviar gent feta per al cas, ja que ells, sense cap distinció, eren uns perfectes feixistes uns i, els altres, uns redomats clericals. Els uns i els altres creien que la salvació depenia de no deixar viu cap "rojo".

Algunes nits, a més dels periodistes, venien a "saber" alguns "carques" vells, de "categoria", i entre ells algun tinent o coronel d'aquests que, a l'Exèrcit, no tenien objecte per la seva edat avançada i s'armava cada discussió "patriòtica" que donava nàusees unes vegades i rialles de veritat unes altres, per la quantitat de disbarats i insensateces que s'abocaven.

Em sentia malament, molt malament.

Potser amb tot el que veia, sentia i sabia, hauria pogut ser un peó de qualitat a l'ajuda a l'altre bàndol que, en definitiva, era el meu...

Però, amb qui establir contacte?

Jo sabia coses, moltes coses que només l'Estat Major, i el meu company Lamberto Cortés, periodista d'El Correo de Mallorca, diari de dreta a més no poder, coneixien; així com el capità de cavalleria José Isasi, coneixíem gairebé tota la seva totalitat i que, probablement, hagués estat d'algun profit als que lluitaven a l'altre bàndol...

Lamberto Cortés "Avespa". E A J 13 Radio Mallorca