Guerra civil a Mallorca, segons vivències de Josep Pons
1 Josep Pons Bestard
Josep Pons Bestard va néixer el 12-04-1913. I va morir, als 94 anys, el 29-05-2007.
Josep Pons Bestard
Josep Pons Bestard és un dels pocs republicans mallorquins coneguts que va salvar la vida. I, posteriorment, va contar la seva experiència de la guerra (més que guerra va ser una matança, no exempta de tortures i sadisme, ordida i efectuada per les forces revoltes -Part de l'exercit, falange, clergat i els grans cacics de dretes-) fratricida espanyola a Mallorca en tres llibres: "Memòria de Mallorca, 1936" editat el 1990; "Com vaig viure la repressió franquista a Mallorca (1939-1975)" editat l'any 2000; i "Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939)" editat l'any 2002. Aquest darrer llibre ve a ser una reedició del primer, tot i que ampliada i amb moltes més dades i noms que en el primer.
A rel de la publicació dels llibres va ser entrevistat per historiadors com David Ginard (que també va fer, en el primer llibre, el pròleg i un treball introductori titulat: "La Lògia maçònica 'Pitagores 20' i la guerra civil a Mallorca") o Toni Limongi, i per periodistes com C. Moreno. En aquestes entrevistes va contar altres vivències seves que no sortien en els llibres. Així, per exemple, contava a Toni Limongi la seva visió de la II República:
Recordava un fet que el va marcar per sempre: l'adveniment de la República: "A l'Ajuntament hi havia unes 600 persones. Ara pot semblar que són poques, però en aquella època eren multitud. Palma tenia molts menys habitants. Va ser un dia molt tranquil. Crec que va ser el periodista Miquel Àngel Colomar (després ajudant de l'alcalde Emili Darder) qui va posar la bandera tricolor. Intel·lectuals i estudiants, majoritàriament. Les classes acabalades de Palma no hi estaven. Des del primer dia van estar conspirant, en secret, contra el nou règim polític". Bestard va ser un dels impulsors de la FUE (Fundació Universitària Espanyola) a Mallorca. Era una organització vertebrada des de Madrid pel mallorquí Josep Maria Sbert. Bàsicament estava integrada per estudiants. En aquesta època el món de l'ensenyament era, en gran part, ideals republicans. Pons afirmava segur: "El 90% dels catedràtics mallorquins eren republicans. Valguen, per exemple, López-Palop (matemàtiques), Vicente Tejada (ciències comptables) o el gran Gabriel Alomar (literatura). Cal dir, però, que van ser gent massa idealista, i van pagar car el seu poc pragmatisme polític. D'això se'n va aprofitar la dreta".
Però anem a l'anomenada guerra civil a Mallorca i la singularitat de les memòries de les vivències de Josep Pons Bestard. En David Ginard ens diu, en el pròleg del primer llibre de Josep Pons:
Malauradament, són molt comptats els esquerrans mallorquins que han deixat per escrit els seus records i impressions sobre la repressió que sofriren durant els anys de la guerra civil (1936-39) per part de les forces aixecades contra la legitimitat republicana. Els quaranta anys de dictadura foren certament una etapa ben poc propícia per escriure, i menys per publicar, testimonis sobre la guerra des del punt de vista dels vençuts. Una vegada mort el dictador, la majoria de les persones que ens podien aportar informació interessant sobre aquest període han anat desapareguent o s'han anat fent massa grans per poder sintetitzar per escrit els seus records a unes memòries.
El treball de Josep Pons té, en aquest sentit, un interès especial per quant constitueix una de les memòries més extenses dedicades exclusivament a la guerra civil a Mallorca de les quals tenim notícia i presenta la particularitat que foren escrites en una primera versió- que després ha anat refent "uns vint anys després d'acabada la guerra a partir de notes taquigràfiques que vaig prendre a la presó'', segons ell mateix ha explicat. Com passa amb tantes altres memòries -recordem en aquest sentit les ja clàssiques del psiquiatre Bartomeu Mestre-, el text de Josep Pons constitueix un testimoni sense dubtes interessant per conèixer aspectes fins fa poc gairebé inèdits de la guerra a la nostra illa com, entre d'altres, la vida als camps de concentració mallorquins. Són una bona mostra de les experiències vitals d'un personatge que pot representar molt bé un tipus de republicà liberal de classe mitja o mitja-acomodada dels anys de la República, tan allunyat en el fons del socialisme com del feixisme i que hagué de patir -com tants d'altres- la persecució duta a terme a Mallorca pel bàndol rebel contra tots aquells considerats enemics seus ("tots aquells significats en càrrecs de la República i tots aquells que no pensen com noltros").
Josep Pons Bestard, tal com hem dit, va néixer a Palma l'any 1913. De família burgesa de tradició republicana- era nét de Jaume Bestard Payeres, "que va estar exiliat tres vegades d'Espanya per republicà'' i nebot del socialista Jaume Bestard Tomàs, afusellat l'any 1936, -explica que des de petit conegué homes destacats del republicanisme moderat, com Francesc Villalonga, Antoni Pou i Francesc Julià. Malgrat la seva joventut, tingué ja una certa actuació política durant els anys anteriors a la República, participant a la Federació Universitària Escolar (FUE) -que presidiria a nivell estatal un altre mallorquí, Antoni M. Sbert i Massanet- i a la revista "Ciutadania". Durant la República -segons dades procedents del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Palma- milità a Unió Republicana, i exercí successivament la secretaria i la presidència de les joventuts d'aquest partit. L'abril del 34 sol·licità l'ingrés a la lògia maçònica "Pitagoras" de Ciutat on fou iniciat el 22 de març de 1935, i va ocupar els graus 1r (aprenent) i 2n (company).
Sense dubta, el seu testimoni adquireix un interès extraordinari, per esser el d'un dels escassíssims sobrevivents de la maçoneria mallorquina anterior a la guerra que encara resten.
Al seu relat -escrit en forma novel·lada- Pons analitza en primer lloc els mesos anteriors al seu empresonament, durant els quals -com moltes altres persones en principi simpatitzants del bàndol governamental- es va veure obligat a ingressar dins l'exèrcit "nacional".
Josep Pons Bestard fent el servei militar amb les tropes sublevades
El mes de setembre -després de deixar escapar una oportunitat d'esser evacuat de l'illa juntament amb el seu correligionari Joan Klein Serraller- és destinat a Ràdio Mallorca, on serveix sota les ordres del capità Josep Isasi i el 19 de març de 1937 és detingut. El relat de les seves peripècies per algunes de les presons i camps de concentració mallorquins constitueix el nucli de les memòries de Josep Pons i la seva principal aportació. El nostre protagonista és ingressat successivament a la presó militar d'Illetes
-on es veu fortament impressionat per les execucions col·lectives que tenen lloc moltes nits als fossats del fort- i a les "Unitats de Treballadors" del Port de Sóller i Cap Gros (Alcúdia), camps de concentració de tipus militar on els soldats-presos es veuen obligats a treballar en la construcció de carreteres. Pons ens aporta un bon grapat de dades que a partir d'ara seran imprescindibles per conèixer la petita història d'aquests centres durant la guerra.
Per altra banda, són ben interessants les pàgines finals del llibre, dedicades a la seva estada a l'Hospital Militar -un dels primers testimonis dels quals disposam sobre els hospitals mallorquins durant la guerra- fins a la seva posada en llibertat, després d'una poc agradable entrevista amb el Delegat d'Ordre Públic Victor Enseñat Martínez.
Cal dir que, tot i tractar-se d'unes memòries basades en les seves vivències personals, el conjunt del treball és ple de referències que ens ajuden a seguir la pista d'un bon grapat de personatges de major o menor importància dins la nostra història. I que, amb tota seguretat, seran útils als investigadors en el futur.
I, referent a la Lògia maçònica "Pitágoras 20 i la guerra civil a Mallorca", el Dr. David Ginard ens diu:
"És corrent dir que els maçons mallorquins foren uns dels principals objectes de la terrible repressió desfermada a la nostra illa pels sectors revoltats el 19 de juliol del 1936 contra la República. En aquest sentit, són ben conegudes les declaracions que el director del Instituto Oceanográfico Español Odón de Buen -detingut a Palma en difícils condicions des de principis d'agost- féu a València, una vegada posat en llibertat, el 9 d'agost de 1937. De Buen, que estigué tancat a la presó provincial a la mateixa cel·la que un maçó aprenent -'el oculista de más fama de la isla', el pobler Jaume Comas-, explica que entre els més de tres mil assassinats a Mallorca 'figuraban todos los masones que había en la isla'".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada