Erem nins de 10 o 11 anys (era el curs escolar 1957-58), ara som homos de 77 o 78 anys. O sigui que han passat 67 anys, molts.
Foto: Eva del Cucurutxo (germana de la batlesa de Es Port)
Era el curs 1957-58, estudiavem 1er curs de batxillerat laboral a l'Institut Laboral de Felanitx, l'únic institut laboral de Mallorca i unicament oferia el batxillerat laboral elemental. Quan acabavem aquest batxillerat laboral elemental de 5 cursos, podiem passar al batxillerat superior general a l'institut Ramon Llull de Palma o, si voliem seguir el batxillerat laboral superior haviem d'anar a Ciutadella, unic lloc, a les Illes, on s'oferia, a més del batxillerat laboral elemental, el batxillerat laboral superior. En aquell temps l'ensenyament, tant públic com privat, era segregada per génere. Els instituts generals eren masculins o femenins (a Palma l'institut Ramon Llull era masculí, mentre que l'institut Joan Alcover era femení), desconec si a la resta d'Espanya hi havia algun institut laboral femení. Aquí, a les Illes, els únics dos instituts laborals, Felanitx i Ciutadella, eren masculins.
Accediem a l'Institut, al primer curs després d'aprovar un examen d'ingrés que es feia el juny anterior al mateix Institut. A Felanitx preparaven per a l'ingrés l'Escola Graduada i el Col·legi de Sant Alfons. Jo, i molts d'altres, havia fet la preparació per a l'examen d'ingrés a l'Escola Graduada, el nostre mestre era don Jaume Tomàs ("el mestre coix"). Altres alumnes l'havien fet a Sant Alfons. O sigui que, quan començavem el primer curs coincidiem amb aproximadament una meitat dels companys del curs que s'havien preparat en el mateix centre que cada un, mentre l'altre meitat, per nosaltres, eren nous companys per procedir de l'altre centre.
Però molt prest Sa Graduada i Sant Alfons eren uns grats records del passat. Ara ja ens sentiem, i erem, alumnes de l'Institut Laboral de Felanitx i, així, per a la majoria, fins a cinc anys. Alguns, com jo, per canvi de destí del seu pare, deixavem l'Institut abans de complir els cinc anys. Però, bé per anar a Felanitx a veure la padrina o bé a Es Port on hi seguirem anant tots els estius, me vaig seguir relacionant amb molts d'ells: Miquel "Perdiu", Toni "Vinater", Toni "Motlos", Joan "Rectora", Joan Tauler, Miquel Llambies,... D'altres les relacions professionals seves i les necessitats dels meus sogres o altres parents ens varem retrobar i reconeixer molts d'anys després: Tòfol Bennassar, Andreu Maimó,...
Fa molts d'anys, algun d'ells de Felanitx (no sé si era Tofol Bennassar), es va fer amb la llista oficial d'avaluacions finals de matemàtiques del primer curs (curs acadèmic 1957-58)
i, cada pic que trobava un company d'aquell curs, aprofitant la llista, anava apuntant el seu telèfon (al principi tots eren fixos, més recentment, tots els possibles mòbils amb la qual cosa podiem fer un grup de Whatsapps), més recentment adreces electròniques i més recentment mòbils. I així hem anat actualitzant la llista (sense massa éxit, tot s'ha de dir, uns per que són molt discrets i no volen donar el seu telèfon i d'altres per que no els hem localitzat).
Amb la llista de cada moment, a l'estiu, que és el temps on ens concentram, entre Felanitx i Es Port, companys d'aquella promoció, hem anat fent distintes trobades, dinars o sopars.
Però ara feia molt de temps, tres o quatre anys, que per diverses raons no n'haviem fet cap. En Tófol Bennassar va agafar llista i va cridar a un grup reduit per a fer una cervessa en Es Cucurutxo i, entre tots, organitzar, per aquest curs, un dinar. En total varem ser cinc, el mateix Tòfol Bennassar, en Joan Garcies (Rectora), Antoni Capó, en Miquel Rigo, i jo mateix. Varem revisar la llista i varem quedar e fer un dinar al restaurant Simbol el dimarts dia 3 de setembre a la una. I així ho varem fer.
La llista de l'Institut és de cinquanta persones, dels quals 12 ja han traspassat. Dels 38 restants, entre els cinc, varem contactar amb una vintena. D'aquests alguns ens varen dir que no podrien venir per diversos motius: no ser a Mallorca en aquesta data, haver de cuidar un familiar malalt, tenir un compromís previ, tenir feina,...
Finalment varem confirmar i assistir al dinar (Al Cucurutxo, per que el Simbol el dimarts a migdia està tancat) els vuit de la fotografia.
A partir de la una anavem arribant i demanant una canya, molts estaven molt contents de veure companys, alguns dels quals feia molt de temps que no veien i varem anar demanant entrants i començant una tertulia alegre i afectiva que semblava que no acabaria mai, plat principal, postre, rasca (alguns), i seguia la tertulia. Tanta sort que hi va haver una taula endarrerida, una parella jove i tres nins, perque si no hi hagués estat haguessim estat la única taula ocupada del restaurant. Tanta sort també que, poc abans de les cinc (17h), al grup de Whatsapp, la dona de Pedro José, ens va cridar diguent "Que en Pedro José ha d'acompanyar el seu net al futbol (no sé si tenia partit o entrenament) i si no fa via arribaran tard". En Pedro José es va aixecar correns i ens va dir "Al·lots, jo me n'he d'anar immediatament". Els altres varem aprofitar i dir "No, i noltros també ens anam". Les darreres paraules eren sobre que haviem d'organitzar un altre dinar abans de que acabés el setembre. Acabavem de posar-nos drets i, de sobta, va arribar un vent ferós que tomà els lletreros de propaganda del restaurant i va arrossagar un ribell de plàstic i algunes cadires. El més petit de la taula enderrarida va pegar un bel horripilant i es va posar a plorar fortissim sense que les paraules del seu pare tranquil·litzant-lo fessin el més mínim efecte. Noltros cada un va partir cap el seu origen (la majoria, el seu cotxe). Jo hi havia anat en bus (TIB), i vaig tornar amb en Pedro Mas, en el seu cotxe.
A veure si el proper dinar, abans d'acabar setembre, som prop de trenta-vuit.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada