dilluns, 16 d’octubre del 2023

Història de la Terra. Parts del temps geològic




Història de la Terra. Parts del temps geologic.
Eó, Era, Periode, Sèrie/Época. Cada Eó es divideix en diverses Eres, cada Era, en diversos Periodes i cada Periode en diverses Sèries o Èpoques. Les quantitats a la dreta de cada part és la data aproximada d'inici o començament. a: anys. Ma: milions d'anys. De més recents a més antics: La història de la Terra es divideix en quatre eons (de més recent a més antic): Fanerozoic 450 Ma, Proterozoic (no té series/époques) 2.500 Ma, Arqueà (sols té eres) 3800 Ma i Hadeà (sols té eres) 4570 Ma. El Fanerozoic es divideix en tres eres: Cenozoic 65 Ma, Mesozoic 251 Ma i Paleozoic 542 Ma. - El Cenozoic es divideix en dos períodes: Neogen 23 Ma i Paleogen 65,5 Ma. - El Neogen es divideix en quatre Èpoques o Sèries: Holocé 11.700 a, Plistocé 1.806.000 a, Pliocé 5.332.000 a i Miocé 23 Ma. - El Paleogen es divideix en tres èpoques o Sèries: Oligocé 34 Ma, Eocé 56 Ma i Paleocé 65,5 Ma. - El mesozoic es divideix en tres períodes: Cretaci 145,5 Ma, Juràssic 200 Ma i Triàsic 251 Ma. - El Cretaci es divideix en dues sèries o èpoques: Superior 100 Ma i Inferior 145,5 Ma. - El Juràssic es divideix en tres sèries o èpoques: Superior 161 Ma, Mitjà 176 Ma i Inferior 200 Ma. - El Triàsic es divideix en tres sèries o èpoques: Superior 228 Ma, Mitjà 245 Ma i Inferior 251 Ma. - El Paleozoic es divideix en set períodes: Permià 299 Ma, Carbonifer/Pensilvanià 318 Ma, Carbonifer/Misisipià 359 Ma, Devonià 416 Ma, Silurià 444 Ma, Ordovicià 488 Ma i Cambrià 542 Ma. - El Permià es divideix en tres series o èpoques: Lopingià 260 Ma, Guadalupià 271 Ma i Cisuralià 299 Ma. - El Carbonifer/Pensilvania es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 306,5 Ma, Mitjà 311,7 Ma i Inferior 318 Ma. - El Carbonifer/Misisipià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 326 Ma, Mitjà 345 Ma i Inferior 359 Ma. - El devonià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 385 Ma, Mitjà 397 Ma i Inferior 416 Ma. - El Silurià es divideix en quatre Sèries o Èpoques: Pridolià 419 Ma Ludlovià 423 Ma, Wenloquià 428 Ma, Llandoverià 444 Ma. - L'Ordovicià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 461 Ma, Mitjà 472 Ma i Inferior 488 Ma. - El Cambrià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Furongià 501 Ma, Mitjà 513 Ma i Inferior 542 Ma. Proterozoic (no té series/époques) es divideix en tres eres: Neoproterozoic 1000 Ma, Mesoproterozoic 1600 Ma i Paleoproterozoic 2500 Ma. - El Neoproterozoic es divideix en tres Periodes: Edicarià 630 Ma, Criogenià 850 Ma i Tonià 1000 Ma. - El mesoproterozoicnes divideix en tres períodes: Estenià 1200 Ma, Ectasià 1400 Ma i Calimmià 1600 Ma. - El Paleoproterozoic es divideix en 4 períodes: Estaterià 1800 Ma, Orosirià 2050 Ma, Riacià 2300 Ma i Siderià 2500 Ma. Arqueà (sols té eres) es divideix en quatre eres: Neoarqueà 2800 Ma, Mesoarqueà 3200 Ma, Paleoarqueà 3600 Ma i Eoarqueà 3800 Ma. Hadeà (sols té eres) es divideix en quatre eres: Imbrià inferior 3850 Ma, Nectarià 3920 Ma, Grups Basin 3920 Ma, Criptic 4570 Ma. Per a veure la taula original més els esdeveniments propis de cada etapa: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics L'univers té, aproximadament 13.700 Ma; el sistema solar amb el sol, els seus planetes, entre ells la terra, i satèl·lits, entre ells la lluna, neix aproximadament, fa 4.570 Ma.

diumenge, 15 d’octubre del 2023

Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS



Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS


Polsa damunt el text de cada partit per a veure cada un dels casos que li corresponen.
________________________

El primer que destaca aquest web és que la corrupció total de tots els partits polítics s'estima en 124.123.915.826 euros.
És una quantitat astronòmica. On són aquests euros? Lo seu seria que les distintes sentencies dels distints tribunals obligassin als distints polítics corruptes a tornar els doblers defraudats.

Com ja sabíem el partit paradigma de la corrupció (i també de la mentida) és el PP amb 267 casos.

El PSOE, tot i estar a més de 100 casos menys que el PP de diferència, té un nombre massa alt de casos, 141, i més sent un partit que es diu "socialista", que hauria de treballar més en benefici de les persones en general i de les persones treballadores en particular, molt més que per a l'enriquiment personal.

Vox té tres casos registrats de corrupció, a gran distància del PP i del PSOE.

MÉS sols té un cas de corrupció que podria considerar-se cap ja que el jutge va arxivar el cas, cas contractes, i va absoldre a totes les persones imputades (5) en aquest cas.

Aquests dies el govern del PP-Vox de les Illes Balears vol suprimir, d'urgència, l'oficina anticorrupció. Llògic, sent el partit més corrupte i, precisament, quan aquesta oficina està investigant un cas de corrupció que afecta a un membre del seu partit. Sí l'oficina no estàs investigant un cas del pp i no fecin comptes fer, en el futur, més negocis amb doblers públics no tendrien cap problema en mantenir aquesta oficina.

dilluns, 9 d’octubre del 2023

dissabte, 30 de setembre del 2023

Història de Mallorca: Dels Austries als Borbons


Història de Mallorca

Dels Austries als Borbons. Guerra de Successió.

Felip d'Anjou (V de Castella, IV d'Aragó). Decret de Nova Planta.


La Guerra de successió espanyola

Carles II morí a Madrid l'any 1700 sense haver tingut cap fill (sense hereus de les seves corones).En el seu testament, fruit d'un acord amb la corona de França, va nomenar successor a Felip d'Anjou, net de Lluis XIV, rei de França (rei Sol). 

D'acord amb això, Felip es proclamà rei. Però ni l'Arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Austria, ni totes les potencies d'Europa, ni tots els regnes d'Espanya estaven conformes. Anglaterra, Holanda i Austria declaren la guerra a Felip, defensant els drets de l'arxiduc. Castella pren part a favor de Felip, mentre que la corona d'Aragó, a favor de Carles.

Els aspirants:

Felip d'Anjou (V de Castella i IV d'Aragó). Borbó
Neix a Versalles el desembre de 1683. Mor al palau del Bon Retiro el juliol de 1746.
Fill de Lluis de França i Maria Anna de Baviera. Net de, per part de pare, de Lluis XIV de França (el rei Sol) i Maria Teresa d'Austria, i per part de mare, de Ferran Mª de Baviera i Enriqueta Adelaida de Savoia. 
Va ser rei de Castella de 1700 a 1746 amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan va abdicar en el seu fill Lluis. 

Arxiduc Carles. Austria
Neix l'octubre de 1685 a Viena. Mor l'octubre de 1740 també a Viena. 
Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Elionor del Palatinat de Nuremberg. Net, per part de are de Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria Anna d'Austria (filla de Felip III de Castella) i, per part de mare, de Felip I, elector palatí i d'Elisabet Amelia de Hessen Darmstadt. 

A principis de març de 1701 se sabé que el nou rei Felip d'Anjou ja havia entrat a Madrid.
El juny de 1702 es publica a Mallorca la declaració de guerra contra l'emperador, (Carles), anglesos i holandesos, tot i que les classes inferiors de la població no tenien gaires simpaties pel rei borbó (Felip) i pensaven que l'arxiduc seria més favorable als seus interessos. Es reclutaren soldats per a anar a la peninsula a defensar la causa del rei (Felip) i a Menorca, amenaçada pels anglesos.
El 1703 sortiren cap a Cadis 200 artillers i un terç d'infanteria.
El 1704, 300 soldats a Menorca. 
Aragó, amb Anglaterra, resisteix l'atac de Castella i França, contraataca i obliga a castellans i francesos, a retirar-se cap a la messeta. L'arxiduc Carles entra triunfal a Barcelona el 1705, pren el nom de Carles III i estableix allà la  cort del regne.
El 1705 s'envien 100 artillers a Barcelona. Igualment va ser repartida una talla de 22.000 lliures per mantenir els soldats enviats a Menorca. 

Mallorca es rendeix al rei Carles

A finals de setembre de 1706 es presentà, davant Ciutat, l'armada anglo-holandesa, composta de 28 vaixells i va intimar a la rendició. El virrei, amb els seus consellers, es va negar a rendir-se i es disposà a defensar la plaça. 
L'endemà, des del barri de Santa Clara i s'Hort den Moranta, baixaren, cap al Born, unes companyies manades per D: Salvador Truyols que estaven preparades per a alçarce a favor de l'arxiduc Carles. Altres tropes que tractaven d'oposar-s'hi, capitanejades per D. Gabriel Berga varen ser rebutjades i el seu capità mort. 
El dia següent el virrei va enviar emisaris als generals de l'esquadracomunicant-los que estaven dispostos a capitular. Es firmaren els pactes de rendició al nou rei Carles, representat pel comte de Zavellà, que veni en l'esquadra.
A partir d'aquí, gent de la pagesia, amb gent de Ciutat, anaven cridant: "Morin els galls (francesos) i els botiflers (felipistes)" i començaren a saquejar les cases dels francesos i les dels nobles, que, majoritariament, s'havien distinguit com partidaris del rei Felip. Molts dels nobles, el bisbe, i els francesos varen ser desterrats.
Després de la rendició de l'illa, l'esquadrase'n tornà. Qurdaren només 200 anglesos de guarnició en el castell de Sant Carles que, al cap de dos anys, també partiren.
El nou virrei, comte de Zavellà va suspendre tots els decrets del regnat anterior.
La cort del rei Carles residia a Barcelona. Allà s'acunyava moneda i d'allà venien les ordres i allà anaven la minoria de nobles, feels a la seva causa, a prestar-li homenatge. 
Mentretant tenia lloc la submesió d'Aragó i Valencia al rei Felip. Menorca era conquerida pels anglesos aliats al rei Carles (1708). 
Així, quedaren fidels a l'Arxiduc, unicament, Catalunya, Mallorca i Menorca.
A Mallorca tenien lloc reclutaments, voluntaris i forçosos, de soldats. Fins a 8.000 homes partiren cap a Menorca. 

La pau d'Utrecht

Quan mor l'emperador d'Austria nomenen nou emperador al nostre Carles III (allà amb el nom de Carles VI). Aleshores les potencies que el recolçaven a la guerra de successió es preocupen de que l'arxiduc Carles tornàs a unir les terres de Castella+Aragó amb les d'Austria, com els casos de Carles I i Felip II i decideixen signar la pau d'Utrecht (1713), per la qual es posa fi a la guerra, s'accepta que Castella+Aragó (Espanya) sigui regnada per Felip V, que perd les seves possessions a Europa, més Menorca i Gibraltar que passen a Anglaterra.

Catalunya i Mallorca quedaren desemparades de les tropes aliades i del seu rei Carles, que ja era a Viena. 
Barcelona va ser assetjada i conquistada pefr les tropes de Felip V l'any 1714, amb la qual cosa Mallorca restà tota sola fidel al rei Carles III

Rendició de Mallorca a Felip V (1715)

Dues vegades havien arribat a Mllorca naus amb representants de Felip V demanant la rendició. El virrei, marquès de Rubí, es va negar i es va preparar a resisitir. Reclutà noves tropes, entre elles la Coronela (Columneta) formada per 23 companyies amb un total de 1.800 homes. També arribaren de Nàpols 2.200 soldats enviats per l'emperador. 
El Gran i General Consell votà tres talles de 25.000 lliures cada una. L'illa va ser dividida en districtes de guerra i nomenaren un capità per cada un d'ells. 
Les costes eren defensades per 10.000 homes i la Coronela.

De Barcelona partí l'esquadre de Felip V encarregada de rendir l'illa. Era comendada pel general francés d'Aspheld, composta per 27 vaixells, 200 naus més de transport amb 19 batellons (7 francesos i 12 castellano-aragonesos), 1200 vavalls i molta artilleria. A l'arribada a Mallorca fou dispersada pel vent. 
El dia 16 de juny de 1715 desembarquen a Cala Llonga 200 homes dirigits pel geeral Aspheld. Venceren la valenta resisitència que li oposà la guardia de costa. Es dirigiren a Felanitx i, d'aquí a Alcudia, la qual es rendí dia 20.
Dia 22 va tenir lloc, a Ciutat, una reunió de les persones més representatives. Totes eren del parer de rendir-se, però el virrei volgué continuar resistint. 
Les forces invasores avançaren cap a Sa Pobla i Binissalem, fins situar-se en torn a Ciutat. Dia 26 va compareixer l'esquadra a la badia.
Dia 2 de juliol es decidí la rendició i es firmaren els pactes. Va ser ocupada la plaça, es dugu´r a terme el canvi de presoners i l'embarcament de les tropes vençudes cap a Sardenya. 
Dia 11 va fer l'entrada solemne a Ciutat el general d'Aspheld.

La victoria de Felip V va suposar la perduda, per a Mallorca, del seu règim autonòmic, de les seves franqueses i privilegis atorgats pel rei En Jaume I el Conqueridor, que, igualment, va constituir el regne de Mallorca. El mateix va passar a Catalunya, Aragó i València. Les inswtitucions i normatives foren suprimides o reformades a imitació de les de Castella. Aquesta reforma, que ens segueix perjudicant fins a l'actualitat, sembla que responia més a un desig de venjança del rei Felip, que al bé comú.
El Gran i General Consell elegí dos sindics per a que anassin per a que anassin a retre homenatge al rei en nom del regne de Mallorca, al temps que li demenassin poder conservar els seus privilegis específics. La petició no fou atesa. El general Aspheld havia fet una exposició molt favorable sobre el regim privatiu de Mallorca. El Consell de Castella va emetre un dictamen contrari a la conservació d'institucions i normes degovern peculiars de Mallorca. Aquest dictamen va prevaler per damunt totes les altres opinions i propostes.

El decret de Nova Planta

El document bàsic d'aquesta reforma és el decret de Nova Planta, publicat el 28 de novembre de 1715. El paragrf 7 afirmava queMallorca deixava de ser un regne independent i passava a ser un territori més del regne d'Espanya. El paragraf 13 deixava subsistent el dret civil mallorquí. El govern de l'illa l'exerciria l'Audiència, presidida pel Comandant General (es suprimia el Virrei). Els jurats queden limitats a Ciutat. El Gran i General Consell es suprimeix, tot i que, per suggeriment del general Aspheld, es seguí reunint durant tres anys més. La seva darrera reunió es va celebrar el 27 d'octubre de 1717. Aquest decret recupera, per a Ciutat, el nom antic de Palma, que seria governada per 20 regidors. Alcudia per 12 i les viles perun nombre proporcional als seus habitants. Els regidors de Palma i Alcudia eren nomenats pel rei. El de les viles per l'Audiència. 

I després

Seguirien els reis borbons fins a l'actualitat, amb sis excepcions, un rei de la casa de Savoia, un rei de la casa Bonaparte, dues dictadures i dues repúbliques. 

Casa de Borbó
Felip V (d'Anjou) 1700-1724
Lluís I 1724 (230 dies)
Felip V 1724-1746
Ferran VI 1746-1759
Carles III 1759-1788
Carles IV 1788-1808
Ferran VII 1808 (48 dies)
Casa Bonaparte
Josep I 1808-1813
1ª Restauració Borbonica
Ferran VII 1808-1814 i 1814-1833
Isabel II 1833-1868 (primera reina coronada com reina d'"Espanya")
Casa de Saboya
Amadeu I 1870-1873 1a República 11-02-1873 a 29-12-1874. 2ª Restauració Borbonica Alfons XII 1874-1885 Alfons XIII 1886-1931 2a República 14-04-1931 a 01-04-1939 Guerra Civil 18-07-1936 a 01-04-1939. Franquisme: 18-07-1936 a 20-11-1975.
3ª Restauració Borbonica Joan Carles I 1975-2014 Felip VI 2014-

Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.
Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.




dilluns, 25 de setembre del 2023

Mor Guillem Timoner

 


Mor Guillem Timoner

Avui, dijous, 17 d'agost de 2023, ha mort Guillem Timoner. 

Guillem Timoner, felanitxer, mallorquí, balear ha estat una de les principals figures mundials de ciclisme en pista, destacant els seus sis títols mundials de mig fons rere moto stayer. 

Quan jo era nin, record anar-lo a veure al velòdrom Tirador de Palma, unes vegades rere moto comercial i altres rera moto stayer. Quan anava rera moto comercial el seu entrenador, el que duia la moto rera la qual corria Timoner era Albons de Motos Bultaco. Quan anava rera moto stayer l'entrenador era un estranger, crec que alemany, del qui ara no record el nom. 

Quan la família va viure dos anys (cursos escolars) a Felanitx, ca nostra era veïnada de la casa de Guillem Timoner i família i, amb tal motiu, vaig parlar amb ell algunes vegades. Me resultava bastant familiar tot i que jo l'admirava  com a campió del món que era. 

A l'entrada del monestir de Sant Salvador (de Felanitx) hi ha, penjats a les parets, els sis maillots arcoiris de campió del món de Guillem Timoner.



Història de Mallorca: Context a partir de Jaume I



 


Història de Mallorca.
Context a partir de Jaume I.
Jaume I, el Conqueridor
Recordem:
Dinastia catalana fins Jaume I
Guifré, el Pelós ?-897
Guifré II o Borrell I 897-911
Sunyer. 911-946
Borrell II 946-992
(s'independitzà dels francs)
Ramon Borrell 992-1017
Berenguer Ramon I 1017-1035
Ramon Berenguer I, el Vell 1035-1076
Ramon Berenguer II 1076-1082
Berenguer Ramon II 1076-1097
Ramon Berenguer III 1093-1131
Ramon Berenguer IV 1131-1162
Alfons I 1162-1196
Pere I el Catòlic 1196-1213
Jaume I, el Conqueridor 1213-1276
Recordem també que els musulmans tenien Mallorca dividida en 12 districtes. Els catalans utilitzen aquesta divisió per a fer la seva. Tot i que en formaren tres més: Andratx i Santa Ponça que abans estaven integrats al de Ciutat; i el de Felanitx, que, abans, estava integrat al de Manacor. Amb la qual cosa en resulten 15, que en "el Llibre dels Fets" anomenen així:
1 Andratx, 2 Santa Ponça,
3 Bunyola, 4 Sóller,
5 Almaruig, 6 Pollença,
7 Montuïri, 8 Canarrossa,
9 Inca, 10 Petra, 11 Muro,
12 Felanitx, 13 Manacor,
14 Artà, 15 Ciutat.
El regnat de Jaume I (1229-1276)
1 Els musulmans de les muntanyes:
Recordem que quan les tropes catalanes, comendades per Jaume I conqueriren Madina Mayurka, el 31-12-1229, alguns musulmans fugiren i es refugiaren a les muntanyes. Els principals nuclis de resistència foren les muntanyes de la Serra de Tramuntana, les d'Artà i els castells d'Alaró, Pollença i Santueri.
La primera expedició va ser cap a les muntanyes de Bunyola i Sóller. Però no va tenir èxit. Aleshores es va dirigir a les muntanyes d'Artà. Allà varen capturar 2.000 musulmans i una gran quantitat de bestiar.
A finals d'octubre de 1230, Jaume I nomenà lloctinent seu a Mallorca En Bernat de Santa Eugènia i s'embarcà cap els seus estats del Continent.
2 Segona estada del rei a Mallorca
Pel mes de maig de 1231 va tornar a Mallorca. En aquesta ocasió se li rendiren els tres castells d'Alaró, Pollença i Santueri i 1.500 musulmans que se li havien resistit a les muntanyes. Igualment aconseguí que Menorca se li fes tributària.
3 Pere de Portugal, senyor de Mallorca
Pere de Portugal heretà el comtat d'Urgell. Va fer, amb Jaume I, un pacte de permuta, segons el qual Jaume I seguia sent rei de Mallorca, però la cedia a Pere, en feu que, a canvi, cedia a Jaume I el comtat d'Urgell. Pere es titulava "Senyor de Mallorca". A la mort de Pere (1256) Mallorca tornava a dependre directament del rei.
4 Tercera vinguda del rei a Mallorca
Devers l'abril de 1232 va córrer la veu de que el rei de Tunis preparava una expedició contra Mallorca. Amb tal motiu el rei de Mallorca s'embarcà, per tercera vegada, cap a l'Illa. Quan va arribar va comprovar que el rei de Tunis no havia arribat. El rei En Jaume s'entornà als seus estats peninsulars visitant, abans, l'illa de Menorca.
5 La conquesta d'Eivissa
L'any 1235 Guillem de Montgrí i el seu germà Bernat de Santa Eugènia, amb l'ajut de Pere de Portugal i Don Nuno Sanç dugueren a terme la conquesta.
6 Quarta vinguda del rei a Mallorca
L'any 1269 el rei va tornar per a demanar ajuda als mallorquins per a una croada a Terra Santa. Es va admirar de l'augment de la població. Els mallorquins li entregaren 50.000 sous, els menorquins 1.000 ovelles i vaques. Finalment la croada prevista no es va fer.
7 Testament i mort del rei En Jaume I
Disposà que el seu fill Pere heretaria els regnes d'Aragó, València i el comtat de Barcelona. I que el seu fill Jaume II heretaria el regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, i el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés.
El 27 de juny de 1276, a l'edat de 68 anys, el rei En Jaume I, el Conqueridor, moria a València.
Reis de Mallorca
Jaume I 1229-1276
Jaume II 1276-1311
Sanxo. 1311-1324
Jaume III 1324-1349
Pere el Ceremoniós 1349-1387
Joan I 1387-1396
Martí l'Humà 1396-1410
Interregne 1410-1412
Compromís de Caspe 1412
Ferran I d'Antequera 1412-1416
Alfons V el Magnànim 1416-1458
Joan II 1458-1479
Ferran II el Catòlic 1479-1516
Reis (i més) d'Espanya
El 1474 mor Enric IV de Castella. Guerra entre Isabel I de Castella (la Catòlica) i Joana la Beltraneja. Guanya Isabel.
El 1479 mor Joan II d'Aragó. Deixa el trono a Ferran II d'Aragó (el Catòlic), que està casat amb Isabel I de Castella: Els Reis Catòlics.
El 1492 es conquesta el regne de Granada. A la mort d'Isabel (1.504) la succeix la seva filla Joana (la Loca). Tant el marit Felip I (el Hermoso), com el pare Ferran el Catòlic l'alienen per a poder regnar a Castella.
El 1.512 Ferran conquesta el regne de Navarra i el 1.515 l'incorpora al regne de Castella.
Ferran 1475-1504
Joana I 1504-1555
Felip I 1506-1506
Casa d'Austria (Habsburg)
Carles I d'Espanya i V d'Alemanya 1516-1555
Felip II 1556-1598
Felip III 1598-1621
Felip IV 1621-1665
Carles II 1665-1700
(Morí sense fills)
Casa de Borbó
Felip V (d'Anjou): Nebot net de Carles II i net de Lluís XIV de França 1700-1724
Lluís I 1724 (230 dies)
Felip V 1724-1746
Ferran VI 1746-1759
Carles III 1759-1788
Carles IV 1788-1808
Ferran VII 1808 (48 dies)
Casa Bonaparte
Josep I 1808-1813
1 Restaur. Borbó
Ferran VII 1808-1814 i 1814-1833
Isabel II 1833-1868
Casa de Saboya
Amadeu I 1870-1873
1a República
2Restaur. Borbó
Alfons XII 1874-1885
Alfons XIII 1886-1931
2a República
Guerra Civil
Franquisme
3 Restaur. Borbó
Joan Carles I 1975-2014
Felip VI 2014-
1a República: 11-02-1873 a 29-12-1874.
2a República: 14-04-1931 a 01-04-1939.
Guerra Civil: 18-07-1936 a 01-04-1939.
Franquisme: 18-07-1936 a 20-11-1975.
Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.
Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.

Historia de Mallorca: Els reis de la casa d'Austria (Aubsburg)


Història de Mallorca

Els reis de la casa d'Austria (Aubsburg):
Carles I 1516-1556
Felip II 1556-1598
Felip III 1598-1621
Felip IV 1621-1665
Carles II 1665-1700
La Germania de Mallorca
Recordem:
El darrer valí (rei) musulmà de Mallorca va ser Abu Yahya.
El darrer dia de l'any 1229 el rei En Jaume el Conqueridor vençà Abu Yahya i conquistà Mallorca. Crea el regne de Mallorca del que ell és el primer rei de la nova Mallorca catalana i concedeix la Carta de Franquesa per els nous repobladors de l'Illa.
Els únics reis exclusius de Mallorca (regne privatiu) foren Jaume II, Sanç i Jaume III (aquest darrer morí, i fou decapitat, a la batalla de Llucmajor, lluitant contra les tropes de Pere el Cerimoniós, rei de la coalició catalano-aragonesa).
El rei Pere anexionà el regne de Mallorca a la coalició catalano-aragonesa. A partir d'aquí el regne de Mallorca segueix existint, amb les seves lleis i les seves institucions, però ja no té reis exclusius, sinó que el seu rei és el de la coalició catalano-aragonesa.
A partir de Joana la boja, i més concretament, del seu fill Carles I, l'emperador, els regnes de la corona d'Aragó segueixen existint, amb les seves característiques pròpies (lleis i institucions), però la corona d'Aragó ja no té un rei propi exclussiu, sinó que el seu rei és el mateix que el de la corona de Castella.
Carles I 1516-1556
Quan morí Ferran el catòlic, comença a regnar el seu nét, fill de Joana la boja i Felip el bell, Carles. En ell es realitzen la unió dels distints regnes de la coalició catalano-aragonesa, de la corona de Castella i de l'imperi alemany (ja que, per part de pare, també era net i hereu de Maximilià I, emperador del sacre imperi romano germànic).
Barbarrossa s'havia apoderat de Tunis i destronat al rei vassall de l'emperador. El rei Carles, el 1535, va reunir a Barcelona, una nombrosa esquadra. Es dirigí a Tunis, fent escala a Alcudia, on desembarcà per poc temps. A Tunis la va conquistar, alliberant 20.000 esclaus cristians. El vençut Barbarrosa es dirigí a Maó, la saquejà i s'emportà 800 persones captives. Des de Mallorca hi acudiren 300 homes a auxiliar Maó, però quan arribaren ja la trobaren devastada.
Davant Alger, dominat per Barbarrossa, hi havia una fortalesa construïda en temps de Ferran el Catòlic que defensava la ciutat. La guarnició era quasi tota mallorquina. Des de 1514 resistí heroicament atacs, setges i fams, fins que el 1529 caigué en mans dels algerians. Des de llavors, sense traves, augmentaren els atacs pirates a les Illes i a les costes del Mediterrani. El 1541 Carles I organitzà una expedició contra aquell niu de corsaris. L'armada es concentrà el mes d'octubre a la badia de Ciutat. L'emperador fou rebut amb tota solemnitat i restà cinc dies al palau de l'Almudaina. Després es féu a la mar amb una nombrosa esquadra, amb participació de mallorquins. L'expedició, víctima d'una tempesta i de l'atac dels algerins, fracasà i es va haver de retirar.
La Germania
En temps del rei Carles I, el mes de febrer de 1521 començà, a imitació de València, un moviment conegut amb el nom de "germania", que expressava l'esperit de germanor que havia d'unir els seus membres per a aconseguir les finalitats que es proposaven:
1 reforma radical de l'economia pública, especialment l'extinció del deute públic (la santa quitació).
2 el canvi del sistema tributari.
3 l'abolició dels impostos indirectes.
A favor de la germania es declararen els menestrals de Ciutat i una gran part dels habitants de les viles. En contra, els estaments superiors de ciutat: cavallers, mercaders, ciutadans i una minoria d'habitants de les viles. Els agermanats pretenien mantenir-se fidels al monarca.
El moviment tingué dos períodes, un més moderat, de febrer de 1521 fins l'octubre del mateix any, encapçalat per Joan Crespí, i l'altre més radical, d'octubre de 1521 fins el març de 1523, encapçalat per Joanot Colom.
Primer període: el 6 de febrer de 1521 el virrei Gurrea posà a la presó 7 menestrals acusats de conspirar, entre ells hi havia en Joan Crespí i en Joanot Colom. L'endemà, al crit de "visca el rei" foren alliberats pel poble. Joan Crespí es constituí en "instador del bé públic", assistit per 27 "elets" del poble, un per cada gremi. Poc després foren reduïts a 12 conservadors que, amb l'instador, formaven la "tretzena". El virrei Gurrea va ser inhabilitat i substituït pel batle general. Gurrea partí cap a Eivissa.
Des de març fins agost varen ser quitades 25.000 lliures de censals.
A principis de juny l'emperador va enviar una carta exhortant a la pau i amenaçant els agermanats amb forts càstigs. A partir d'aquí, la germania es veié desbordada pel populatxo i augmentaren els desordres i assassinats.
A finals de juliol fou assaltat el castell de Bellver i els refugiats en ell foren assassinats.
Igualment comminaren a la rendició al castell de Santueri, però aquest resistí.
Els mercaders i notaris, reunits a la Llotja, foren atacats pel poble.
A l'octubre de 1521 Joan Crespí i els principals dirigents de la germania estaven disposats a abdicar, però una facció més radical, dirigida per Joanot Colom, es va oposar i va encapçalar la germania. Varen matar a Joan Crespí i als seus partidaris.
Segon període (octubre 1521 a març 1523): Una de les primeres disposicions que donà Joanot Colom fou la supressió dels impostos indirectes damunt el vi, carn, sal, molitja,... S'establí un subsidi per quitar completament el deute públic.
Aquestes mesures foren ben rebudes per tot, excepte a l'esmurallada Alcudia, on s'havien refugiat gran nombre de cavallers, ciutadans i mercaders contraris a la germania. Un exèrcit d'alguns milers d'homes es dirigí cap allà i comminà als alcudiencs a admetre la quitació i a expulsar als ciutadans refugiats. Aquestes condicions no foren acceptades i començaren les hostilitats, que durarien fins el final de la germania. Les autoritats es retiraren a Inca. A principis de 1522 la situació general a Mallorca era insoportable. Colles de malfactors campaven per la ciutat cometent tota casta de crims. El regent Sbert, en un intent de posar ordre, n'executà 7 a la plaça de Cort. A Manacor es produí un alçament prontament dominat. Una expedició a Eivissa fou derrotada. Continuaren els atacs al castell de Santueri i a Alcudia. El 1522 es cometeren violències i la major part dels 400 assassinats que es cometeren aquesta época.
A principis d'octubre de 1522 és presentà a Ciutat una esquadra reial amb uns 3000 homes. Abans havia fet escala a Eivissa on havia recollit el destituït virrei Gurrea. Rebutjada a Ciutat anà a desembarcar a Alcudia. Les tropes de l'armada es dirigiren a Pollença, que es negà a rendirse, per la qual cosa fou assaltada i saquejada. 200 persones, homes, dones i nins moriren cremats dins l'església on s'havien refugiat. Sa Pobla es rendí. Devora Muro les tropes del virrei Gurrea es trobaren amb les de Joanot Colom i començà la batalla. Les de Joanot Colom foren durament derrotades. A la batalla moriren molts d'agermenats. A més, els presoners foren penjats als arbres del camí cap a Inca. A Felanitx tingué lloc una batalla entre 75 agermanats i el batle acompanyat d'una vintena de felanitxers que havien acudit a auxiliar-lo. El batle i dotze dels seus defensors foren morts.
Entre Inca i Binissalem el virrei Gurrea aconseguí entrar en batalla i vèncer l'exèrcit agermanat causant-li uns 500 morts, 40 persones foren penjades a la plaça d'Inca i 70 a les afores de Binissalem. L'exèrcit derrotat, més uns 2000 homes de les viles correren a refugiar-se a Ciutat.
Dia 1 de setembre, Ciutat romangué assetjada per terra i mar. Tres mesos llargs durà el bloqueig. La fam i la peste feren maig entre els agermanats. El mes de gener de 1523 els seus síndics oferiren, a Valladolid, a l'emperador Carles, unes claus d'or com símbol de fidelitat a la monarquia. Claus que foren rebutjades iradament, ja que ell, des del principi, havia pres part contra els agermanats. Finalment, el dia 7 de març, després d'una laboriosa capitulació, les tropes de Gurrea entraren a Ciutat.
La germania havia fracassat per l'oposició de les classes privilegiades i per una certa anarquia.
Els supervivents que havien pres part per la germania foren castigats rigorosament. 128 foren processats i condemnats a mort, 25 executats sense procés, 37 forçats a galeres. A tots aquests i a altres 195 els confiscaren tots els seus béns. La sentència contra Joanot Colom fou confirmada per l'emperador. Va ser torturat, degollat i esquarterat. La seva casa derruïda i el solar sembrat de sal. Tots els altres, per poc que haguessin "participat, assentit o consentit" pagaren una multa proporcional als seus béns i al grau de participació. Totes aquestes composicions, sense comptar les confiscacions, sumaren la quantitat de 197.400 lliures. Pels morts pagaren els hereus. El 1524 un síndic fou a Barcelona a buscar i perseguir els que havien fugit a aquella ciutat.
Altres conseqüències de la germania: Odis i rencors, empobriment del camp, puja dels preus, augment del deute públic i de la pressió fiscal. L'any 1525 es tornaren implantar 23 imposicions damunt el vi, la carn, l'oli, la molitja, la sal, les robes,...
Els que s'havien oposat a la germania i es consideraven perjudicats foren indemnitzats mitjançant el que pagaren els agermanats. 247 alcudiencs reberen, en total, 31.425 lliures. L'emperador concedí a la vila d'Alcudia el títol de ciutat fidelissima, i als seus veïns l'exempció d'imposts.
Felip II 1556-1598
Va néixer l'any 1527 a Valladolid i va morir l'any 1598 a l'Escorial. Fill de Carles I (V d'Alemanya) i d'Isabel de Portugal.
Els mallorquins contribuïren a les empreses guerreres d'aquest regnat. L'any 1563 acudiren a auxiliar Orà, assetjat pels turcs. L'any 1568 el germanastre del rei, D. Joan d'Austria, arribà, amb unes galeres, al port d'Andratx, i després al de Ciutat, on fou obsequiat pels jurats. Per segona vegada, el 1575, recalà a Ciutat, al front de l'armada reial, i va ser obsequiat amb un generós donatiu de vitualles.
L'any 1571 s'embarcaren en les galeres reials 200 mallorquins que participaren a la batalla de Lepanto.
També el regne de Mallorca ajudà amb homes i armes a la campanya contra els moriscs de Granada.
Al llarg de 1572 entraren en diverses ocasions, al port de Ciutat, estols de galeres reials per a proveir-se de vitualles. Això ocasionà vàries protestes dels jurats que invocaren el privilegi de no treure queviures de l'illa sense la seva aprovació.
A l'anomenada "Escuadra Invencible" contra Anglaterra s'agruparen alguns cavallers mallorquins i una companyia de 300 homes (any 1588). La Invencible va ser totalment derrotada.
Felip III 1598-1621
Va néixer a Madrid l'any 1578 i va morir a Madrid l'any 1621. Fill de Felip II i de Anna d'Austria.
L'agost de 1601 arribà a la badia de Ciutat l'armada reial manada per l'almirall Joan Andreu Doria, la qual es dirigia a la conquesta d'Alger. Els mallorquins s'allistaren per a substituir els soldats malalts, que quedaren a l'illa. L'expedició fracasà, no arribant a desembarcar cap home a Àfrica. L'any 1603 foren reclutats 1000 peons i 100 artillers amb la mateixa finalitat, però el projecte es va suspendre.
Alguns cavallers mallorquins aixecaren companyies a compte seu i, amb elles, lluitaren a Flandes i a Itàlia.
Només en un any, el 1613, en que corria la fam, sortiren de l'illa uns 1500 homes cap a la guerra d'Italia.
Felip IV 1621-1665
Va néixer a Valladolid el 1605 i va morir a Madrid el 1665. Fill de Felip III i Margarida d'Austria.
Va començar a regnar als setze anys i abandonà el govern en mans del comte-duc d'Olivares, el qual, amb la seva conducta despòtica, creà molts de conflictes.
Les guerres d'Italia, Flandes, França, l'alçament de Catalunya, Portugal i Nàpols reclamaren nombrosos reclutaments en que Mallorca es veié implicada, especialment a causa del zel extremat del virrei Cardona. El virrei Cardona intentà alguna lleva forçosa, però hagué de suspendre-la davant l'enérgica protesta dels jurats. Entre 1629 i 1637 sortiren de Mallorca, cap els distints fronts de guerra, uns 6000 homes, entre cavallers i bandejats.
Ciutat i les viles hagueren de proporcionar estatges, per espai de mesos, a homes de l'armada reial de l'almirall Oquendo, que recalà a Mallorca els anys 1637 i 1638.
L'any 1638 els jurats i el Gran i General Consell es negaren a un reclutament de 1500 homes demanat pel virrei Cardona en nom del rei Felip IV. Les relacions entre el rei i Mallorca varen esdevenir tenses i complicades. Tot i que les relacions no havien millorat, els jurats no s'oposaren a un nou reclutament, l'any següent, amb motiu de l'invasió del Rosselló per part dels francesos.
L'any 1640 va tenir lloc l'alçament de Catalunya. Mallorca va estar temptada de prendre-hi part a favor de Catalunya de qui havia rebut invitació, però la substitució de l'odiat virrei Cardona millorà les relacions amb el rei i el poder central. El nou virrei, Lope de França va fer nous reclutaments de soldats i mariners, i ell mateix, amb molts de cavallers mallorquins, prengué part a la guerra de Catalunya. Mentrestant, a causa de la proximitat de la lluita, l'Illa estava en permanent estat d'alarma i el port de Ciutat experimentava gran moviment d'entrades i sortides de vaixells de guerra.
El 1642 entrà l'armada reial i deixà 400 ferits del combat contra l'armada francesa prop del port d'Andratx.
El 1647 recalà a Mallorca el fill natural del rei D. Joan d'Austria amb l'esquadra que anava a dominar la sublevació de Nàpols.
Des de 1647 a 1665 s'embarcaren uns 3.000 mallorquins per les guerres de Nàpols, Catalunya i Portugal.
Carles II 1665-1700
Va néixer el 1661 a Madrid i va morir el 1700 també a Madrid. Fill de Felip IV i de Maria Anna d'Austria.
Atès que el rei Carles va començar a regnar sent menor d'edat, va ser regent la seva mare Maria Anna d'Austria.
Durant quasi tot el seu regnat, Carles II va estar en guerra contra Lluís XIV de França (el rei Sol).
Mallorca continuà proporcionant soldats. A més, de les companyies aixecades per capitans mallorquins, el 1667, 1675 i 1695, partiren tres terços de 400 homes cada un, reclutats per la Universitat.
El 1680 residien, a Ciutat, 1500 soldats espanyols, alemanys, napolitans,... els quals suscitaren escaramusses on hi hagué morts i ferits.
En diverses ocasions l'Illa es posà en estat d'alarma per por de desembarcs o atacs de l'esquadra francesa. L'alarma més llarga i crítica fou la de 1691-92.
L'any 1700 Carles II moria sense haver tengut cap fill, la qual cosa ocasionà una guerra entre dos pretendents a heredar els regnes de Carles II, Felip V de Borbó i Carles III d'Austria. I, donat que finalment, el successor va ser Felip V de Borbó, va suposar el canvi de dinastia, final de la casa d'Austria i principi de la casa de Borbó, i la perduda dels privilegis i autonomia política del regne de Mallorca (i també de la resta dels regnes i principats de la Corona d'Aragó).
Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma



Història de Mallorca: Joana la Boja (Juana la Loca)




Història de Mallorca.
Entre Ferran el Catòlic i Carles I.
Joana la Boja
(Juana la Loca)
Així en castellà la vàrem conèixer i es deia en els llibres durant molt de temps. Però avui en dia és qüestiona la bojeria i molts d'escrits prefereixen encapçalar-los amb "Joana I de Castella" en lloc de "Joana la Boja", tot i que va ser reina nominal de molt més que de Castella, encara que regnàs de forma efectiva molt poc.
Va néixer el novembre de 1479 a Toledo, filla dels Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó. Neta de Joan II de Castella i Isabel de Portugal i Bragança per part de mare; i de Joan II el sense Fe i Joana Enríquez i Fernández de Córdova, per part de pare.
Els Reis Catòlics es varen casar l'any 1469 i el seu matrimoni durà fins la mort d'Isabel, l'any 1504. A més de Joana varen tenir tres filles i un fill més: Maria, Joan, Isabel i Caterina. Ferran va tenir altres fills amb altres dones: Alfons, Alonso i Miquel.
De petita, Joana, era molt guapa, inteligent i no mostrà cap signe de locura. Va estudiar comportament religiós, tot i que de ben prest fou "escéptica religiosa" (no acceptava l'autoritat de l'església catòlica, no anava a missa i no rebia els sagraments). La mare, Isabel la Catòlica volia i procurava que això no és sabés. Va aprendre també, música, dança, castellà, català, francés i llatí.
L'agost de 1496, als 16 anys, els seus pares la prometeren a Felip el Bell i la varen fer partir cap a Flandes en una embarcació d'un grup de 131, amb una tripulaciió de 15.000 homes. La flota sortiria de Laredo i passaria per las terres del nord per a demostrar a l'hostil rei francés l'esplendor de la Corona de Castella.
Joana fou acomiada per la seva mare Isabel i els seus germans i inicià la seva travessia cap la llunyana i desconeguda terra de Flandes. La travessia va tenir alguns contratemps, va obligar a la flota a refugiar-se a l'illa de Portland (Anglaterra), una de les embarcacions que transportava 700 homes i els vestits i alguns efectes personals de la reina Joana es va enfonçar.
Quan la flota va arribar a les terres flamenques la reina Joana no va ser rebuda pel seu promès Felip que es trobava a Alemanya. Va rebre el rebuig dels consellers francofils que preferien més una aliança amb França que amb Castella. Quan, finalment, es trobaren els promesos Joana i Felip (el Bell) s'enamoraren perdudament i passionalment.
Es varen casar el 12 de novembre de 1496 i d'aquest matrimoni nasqueren 6 fills/es:
1 La infanta Elionor. El 1498
2 El príncep Carles. El 1500
3 La infanta Isabel. El 1501
4 El príncep Ferran. El 1503
5 La infanta Maria. El 1505 i
6 La infanta Caterina. El 1507
L'enamorament de Felip va durar relativament poc. El de Joana, tota la vida. Això va provocar, en Joana, una gelosia patològica: sempre vigilant a Felip. Va assistir a una festa al palau de Gant, tot i que tenia el segon embaràs, el del fill Carles que, posteriorment, seria l'emperador Carles I, molt avançat. Aquell mateix dia, 24-02-1500, pariria.
El 1497 fou nomenada princesa d'Asturies (hereua), degut a la mort del seu germà major Joan i passant per davant la seva germana segona Isabel, per que aquesta estava casada amb el rei Manuel I de Portugal i els Reis Catòlics temien la possible unió dels seus regnes sota domini portugués. Amb la mort de la seva germana, Isabel, el 1498, i del fill d'aquesta, Miquel, el 1500, va esdevenir hereva plena de les Corones de Castella i Aragó.
Quan l'any 1503, el seu marit Felip decidí anar a Flandes a resoldre uns assumptes, s'agreujà la seva gelosia i la seva salut mental. Atès que estava embarassada del seu quart fill i que ja era princesa d'Asturies (hereva de les Corones de Castella i Aragó), la seva mare, Isabel la Catòlica, va insistir en que tornàs a Castella, al costat dels seus pares, cosa que va fer deixant els tres fills petits a Brusseles.
Morta Isabel la Catòlica el novembre de 1504 es planteja la successió a Castella: S'acorda el govern conjunt de Felip el Bell, Ferran el Catòlic i la pròpia Joana. Felip i Ferran no s'entenien, per la qual cosa Ferran renúncia al poder a Castella i se centre en la Corona d'Aragó.
El setembre de 1506 mor, a Burgos, Felip el Bell, amb gran dolor de la seva esposa Joana. El traslladaren de Burgos a Granada, on l'havien d'enterrar. Viatjaven sempre de nit i Joana no es va separar ni un moment del fèretre, i besava els peus del seu homo mort cada pic que la comitiva s'aturava. per a descansar. A partir d'aquell moment, Joana, es va vestir de negre i ja no va voler canviar-se de roba ni rentar-se. Els rumors sobre l'estat mental de bogeria varen augmentar.
El gener de 1509 el seu pare Ferran el Catòlic la va fer recloure a Tordesillas i inicià una regència a Castella fins la seva mort el 1516.
Joana va restar reclosa (reclusió forçosa) a Tordesillas fins el dia de la seva mort l'abril de 1555, a l'edat de 75 anys, sempre vestida de negre.
A la mort de Ferran el Catòlic, el 1516, Joana fou proclamada hereva de la Corona d'Aragó i successora de son pare en tots els seus títols, però per la seva incapacitat exerciria la regència el seu fill Carles d'Habsburg. Joana no va arribar regnar efectivament mai a la Corona d'Aragó, però era la reina nominal. Mai no va ser declarada incapaç per les Corts Castellanes, ni se li va retirar el títol de reina, tot i que regnava, efectivament, en el seu nom, el seu fill Carles. Mentre Joana va viure, en els documents oficials, havia de figurar en primer lloc el nom de la reina Joana, seguit pel del seu fill Carles.
A Tordesillas estava reclosa al convent de Santa Clara, en les cambres de l'antic palau reial de Pere I de Castella. Tenia, com única companyia la seva filla petita Caterina, fins que aquesta va haver de marxar, el 1525, per a casar-se amb Joan III de Portugal.
Quan el 1520 els Comuners de Castella s'aixecaren contra el rei Carles, alliberaren a la reina Joana i li proposaren que encapçalés el seu moviment, però la reina Joana es va negar.
La reina Joana va tenir conductes desequilibrades en diverses ocasions, producte de la seva gelosia patològica, conseqüent al seu enamorament apassionat, i a la reclusió al palau de Tordesillas on va rebre vexacions i maltractaments per part dels seus vigilants. Però, el que és cert és que va patir dues conspiracions, primer del seu pare Ferran el Catòlic i després del seu fill Carles l'emperador.
Quan moria, Carles ordenà que se li administrassen els sagraments encara que fos necessari baix tortura.
Com el seu espòs Felip, el seu cadàver fou traslladat i enterrat a Granada.
Una persona que hagi llegit des del títol fins aquí es podria demanar que té que veure Joana I de Castella amb la història de Mallorca. Des de la mort del seu pare Ferran el Catòlic, Joana és reina titular del regne de Mallorca, com t'ambé dels de València i Aragó i comtesa de Barcelona, com ja ho era, abans, dels regnes de la Corona de Castella, encara que no ejercí mai com tal (i tampoc no vingué mai a Mallorca), sinó que ho va fer, com regent, el seu fill Carles.
Wiquipedia