dilluns, 7 de setembre del 2009

Tema 0: Psicologia: Objectius i programa de psicologia (Asignatura)


Parlem de psicologia (2)
Unitat 0 (continuació): Objectius i Programa

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem els objectius i el programa de l’asignatura:
.
Objectius de l'assignatura de Psicologia

Objectius de l’assignatura
.
1) Aquest és el principal objectiu de l’assignatura, la funcionalitat: Tot el que aprenguem a l’assignatura ens ha de servir per a poder-ho aplicar positivament a la nostra vida quotidiana. Això ens permetrà la millora de la qualitat de vida personal i de les nostres relacions interpersonals.
2) De tal manera que no sols ens interessa aprovar l’assignatura de Psicologia, sinó que ens interessa que els alumnes aprovin “totes” les seves assignatures.
3) L’assignatura com a conjunt de coneixements bàsics per a estudis posteriors: Donat el caràcter bàsic de la Psicologia (coneixement de l’home i de la dona, de la seva personalitat i dels seus comportaments), cada vegada són més les carreres universitàries i cicles formatius superiors que incorporen l’assignatura Psicologia als seus programes: La pròpia carrera de Psicologia , les Ciències de l’Educació, la Medicina, l’Infermeria, Treball Social, Magisteri, ... Conseqüentment, també ens interessa aprendre conceptes, actituds i procediments que ens serveixin de base per a estudis superiors posteriors que contemplin alguns d’aquests conceptes, actituds o procediments.


Programa de l'assignatura:

.
INDEX:
.

1.- Introducció
2.- Objectius
3.- Continguts de coneixements
4.- Continguts de procediments
5.- Continguts d'actituds, valors i normes
6.- Metodologia
7.- Continguts mínims i criteris d'avaluació

La Biologia és la ciència que estudia la vida, la seva organització i les lleis per les que es regeix. Així, doncs, la Biologia estudia a l'home i la dona, però no com a tals home i dona, sinó com a éssers vius. Però, també, en quant a éssers vius, està interessada el la cèl·lula, el caragol, la tomàtiga i el ca, per exemple.

La Història és la ciència que estudia els fets importants que han realitzat els grups humans als distints llocs i temps (les guerres Púniques, el reinat de Jaume I, la Revolució Francesa, ...). Així, doncs, la Història és una ciència humana i social (no interessa tant el que fa un home totsol com el que fa un grup col.lectivament). No s'interessa pel devenir dels caragols i dels cans, sinó sols pels fets relevants dels homes i les dones. Però, per altra banda, no és l'única ciència humana (que estudia alguns aspectes humans). També ho són l'Antropologia, l'Economia, el Dret, la Geografia humana, etc.

La Psicologia comparteix característiques amb la Biologia i amb la Història, ja que és una ciència que té com a objecte d'estudi el comportament humà i també animal, però especialment l'home en les seves dimensions individual i social. Estudia l'home i la dona com a tals home i dona. Estudia la seva personalitat i les seves conductes.

.
La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves conductes (tant en l'aspecte individual com a social).
Es la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i personalitat (tant si són conscients com inconscients).
I també estudia les seves conseqüències i les seves possibles modificacions.
A aquesta assignatura ens introduirem en aquests coneixements, per tal de poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i a una millor qualitat de vida personal.

.
Igualment ens interessa assolir un conjunt de coneixements relatius a aquesta matèria que ens permetin afrontar amb éxit estudis universitaris de l'especialitat o d'una altra que també estudii aquests continguts.

Objectius:

Objectiu General:

Adquirir una sèrie de coneixements, procediments, actituds i conductes, relatius a la personalitat i conducta de l'home i de la dona, que ens serveixin com instruments, eines o recursos que puguin facilitar-nos una millor qualitat de vida personal, unes millors relacions interpersonals, l'accés a la vida adulta, així com la possibilitat de seguir estudis superiors biològics, humanístics o socials. Aquest objectiu general s'analitza a través d'un conjunt d'objectius específics.

Objectius Específics:

Els objectius específics de l'assignatura es contemplen en una triple dimensió:

Dimensió Individual:
Coneixement de l'home en general i de sí mateix, en par­ticular, que permeti la millora personal.
Dimensió Social:
Coneixements sobre les relacions interpersonals i les diferències individuals, que per­metin l’acceptació de les diferències i la millora de les pròpies relacions.
Dimensió Científica:
Coneixement de la Psicologia com a dis­ciplina científica, que permeti l'aplicació científica del coneixement psicològic a diferents àmbits de treball.

Objectius Específics:

D'acord amb la Resolució de 29-12-92 per la que es regula el currículum de les matèries optatives de Batxillerat, aquesta assignatura de Psicologia ha de pretendre contribuir a que els alumnes adquireixin les següents capacitats:
1) Comprendre millor el funcionament psicològic propi i el dels altres per poder prendre mesures d'ajustament personal i social.
2) Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants respecte a les conductes i idees dels altres, especialment quan no s'assemblen a les pròpies.
3) Adquirir estratègies efectives per a l’anàlisi dels seus problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que li permetin un major control sobre la pròpia conducta.
4) Aplicar coneixements adquirits, especialment les tècniques de treball individual i en grup.
5) Conèixer els principals models teòrics existents en psicologia.
6) Diferenciar entre els plantejaments científics de la Psicologia i els d'altres formes d'analitzar els problemes humans.
7) Conèixer les principals àrees d'aplicació de la Psicologia.
8) Establir connexions entre els continguts de l'àrea amb altres continguts semblants d'altres matèries (Biologia, Filosofia, Història, ...) que també es donen al Batxillerat.

En conclusió, l'objectiu final per als alumnes d'aquesta assignatura no és només aprovar-la, sinó també aprovar totes les assignatures del curs.

Continguts:

Continguts relatius a Coneixements:

A) Continguts de coneixements per a treballar amb el professor a classe:
(una excursió per a sobre el programa)
1) El primer tema que tractarem és intentar saber què és la Psicologia, diferents conceptes, paradigmes, escoles, àrees d'estudi, camps d'aplicació, relacions amb altres ciències i breu història de la psicologia.
2) Al primer tema haurem vist que el subjecte i objecte de la psicologia és la persona. Aleshores, el segon tema que veurem serà l'origen i evolució de l'home i la dona des de l'origen fins al moment actual.
3) Una vegada vist l'origen i evolució de l'home i la dona tornam a ells i, d'ells, el que més ens interessa és les seves personalitat i conductes. Conseqüentment, en tercer lloc estudiarem la personalitat. I, en ella, la motivació i la conducta sexuals com a motors d'impuls, de necessitat, de plaer i de pervivència de l'espècie humana.
4) La manera de ser i actuar de les persones ve condicionada per a dos tipus de factors fonamentals o bàsics: Les bases biològiques i les bases socials de la personalitat i de les seves conductes. Conseqüentment, aquí estudiarem les bases biològiques.
5) A continuació estudiarem les bases socials de la personalitat i les conductes.
6) La nostra societat, i especialment al món acadèmic, sobrevalora la intel·ligència teòrica (facilitat d'obtenir bones notes) i pràctica (facilitat de resoldre problemes de la vida quotidiana i d'assolir els objectius proposats, especialment l'enriquiment personal). Així doncs, aquí estudiarem la intel·ligència com a factor important integrant de la personalitat.
7) Així com al tema 3 haurem estudiat la personalitat, ara estudiarem les personalitats problemàtiques i malaltes. Estudiarem un tema de psicologia patològica o de patologia de la personalitat.
No obstant això, igualment, al primer trimestre, intercalarem, juntament amb les explicacions dels temes 1 i 2, un programa d'hàbits i tècniques d'estudi i treball intel·lectual per a facilitar els estudis i l'èxit acadèmic tant d'aquesta assignatura com de la resta d'assignatures del curs; així com també l'estudi dels objectius del Batxillerat i l'estudi d'aquest programa.

B) Continguts de coneixements per a treballar i aprendre els alumnes en temps de classe en cas d'absència del Professor:
1) La Percepció (Tema 5)
2) La Memòria (Tema 8)
3) L'Aprenentatge (Tema 7)
4) La Comunicació (Tema 6)
5) El Pensament (Tema 9)
6) Emocions i Sentiments (Tema 11).

CONTINGUTS RELATIUS A PROCEDIMENTS:
1) Estudi, anàlisi i reflexió individual.
2) Discussió, debat i treball grupal.
3) Aplicació de les tècniques d'estudi, de treball intel·lectual, de resolució de problemes, de memorit­zació i aprenentatges sig­nificatius.
4) Aplicació de tècniques del mètode científic: Observació sistemàtica i valoració quantitativa de resultats.
5) Els alumnes, al llarg del curs (entre octubre i abril), aniran realitzant un treball pràctic grupal sociològic sobre un dels següents tres temes: a) Origen sociològic i acadèmic dels alumnes de l'Institut. b) Projecció acadèmica-professional dels alumnes de l'Institut. c) Èxit acadèmic de l'Institut.

CONTINGUTS RELATIUS A ACTITUDS, VALORS I NORMES:

A aquesta assignatura és imprescindible:
1) Una actitud solidària, cooperativa, positiva i simpàtica envers el professor i cada un de la resta dels alumnes de la classe. Això permetrà el creixement col·lectiu del grup de l'assignatura i facilitarà la realització d'activitats en grup.
2) Una actitud tolerant i respectuosa referent a les idees, opinions, creences i característiques d'altres persones, grups, societats i cultures, tant les més immediates com les més remotes.
3) Una actitud que rebutgi el prejudici, el judici de valor i la inexac­titud sobre fets i atribucions externs.
4) Una actitud rigorosa i científica en el tractament dels continguts de coneixements i procediments.
5) Una actitud atenta, activa i participativa a classe.
6) Tenir ben organitzats, ordenats, presentats i complets els apunts de classe.
7) Assistència i puntualitat a classe. (Els alumnes no poden tenir més de 10 faltes sense justificar ni més de 18 faltes justificades, exceptuant els casos d'alumnes que hagin sofert un greu accident o una llarga malaltia, que s’haurà de justificar mitjançant certificat del metge).
8) Els alumnes que, per motiu de faltes d’assistència o per un altre motiu (excés de controls pendents o actitud/s no positiva/es), perdi el dret a l’avaluació continua no podrà tenir qualificació positiva al maig/juny. Haurà de preparar ( a l’estiu) dos treballs manuscrits relatius a dos temes d’entre els següents: 1) La Psicologia; 2) Des del Big-Bang fins Avui; 3) La personalitat; 4) Motivació i Conducta Sexual; 5) Bases Biològiques de la personalitat; 6) Bases Socials de la personalitat; 7) La Intel·ligència; 8) La Personalitat Patològica; que haurà de lliurar a la convocatòria de Setembre. Igualment a aquesta convocatòria de Setembre farà un control que versarà sobre continguts d’aquests 8 temes. La qualificació de l’assignatura serà el resultat conjunt entre els treballs presentats i el control realitzat.

METODOLOGIA:
.
Els objectius i continguts d'aquesta assignatura es treballaran mitjançant:
- Exposició-Atenció-Participació.
- Lectura, anàlisi i memorització comprensiva i significativa de textos (dirigida o autònoma).
- Treball de recerca, investigació i comparació, tant individual com a en grup de treball.
- A cada tema es procurarà fer un mínim d'una sessió de video didàctic relatiu al tema i, als casos en que sigui possible, una pel·lícula il·lustrativa.
Tot això, tenint com a referent la pedagogia constructivista d'aprenentatges significatius i, sempre que sigui possible, fun­cionals.

CONTINGUTS MÍNIMS I CRITERIS D'AVALUACIÓ:

Recordam el caràcter fonamental d'aquesta assignatura: Optativa de Batxillerat. Conseqüentment cap alumne/a que no l'hagi triat, o no la trii posteriorment, no l'ha de fer (es convertiria en un element distorsionant de la mateixa). Si per necessitas d'horaris i agrupaments s'assigna a un/a alumne/a que no le vulgui fer, aquest/a alumne/a te dues opcions: a) reconsiderar la seva elecció i elegir-la en segona instància, amb la qual cosa serà considerat/da alumne/a ordinari a tots els efectes. b) mantenir que no ha triat aquesta optativa, amb la qual cosa no assistirà a classe (pot anar a estudiar a la biblioteca) i, a efectes d'expedient acadèmic, se li qualificarà aquesta assignatura amb el promig redondajat de la resta d'assignatures, excepte si aquest promig és inferior a "5": en aquest cas se'l qualificarà amb un 5.
Viceversa, si hi ha més sol·licitants que places, tendran prioritat: 1 Aquells alumnes que volen seguir estudis posteriors vinculats a aquesta assignatura. 2 Aquells alumnes que no l'hagin cursada anteriorment.
Recordam l'Objectiu general de l'assignatura: Adquirir una sèrie de coneixements, procediments, actituds i conductes, relatius a la personalitat i conducta de l'home i de la dona, que ens serveixin com instruments, eines o recursos que puguin facilitar-nos una millor qualitat de vida personal, unes millors relacions interpersonals, l'accés a la vida adulta, així com la possibilitat de seguir estudis superiors biològics, humanístics o socials. Aquest objectiu general s'analitza a través d'un conjunt d'objectius específics.

CONTINGUTS MÍNIMS:
a) De coneixements:
La Psicologia; Des del Big-Bang fins Avui; La Personalitat; Motivació i Conducta Sexual; Bases Biològiques; Bases Socials; La Intel·ligència; La Personalitat Patològica.
b) De procediments:
Estudi, anàlisi i reflexió individual; Discussió, debat i treball grupal; Aplicació de les tècniques d'estudi, de treball intel·lectual, de resolució de problemes, de memorit­zació i aprenentatges sig­nificatius; Aplicació de tècniques del mètode científic: Observació sistemàtica i valoració quantitativa de resultats; realització del treball pràctic grupal sociològic.
c) D'actituds:
Una actitud solidària, cooperativa, positiva i simpàtica envers el professor i cada un de la resta dels alumnes de la classe; una actitud tolerant i respectuosa referent a les idees, opinions, creences i característiques dels altres; una actitud que rebutgi el prejudici, el judici de valor i la inexac­titud sobre fets i atribucions externs; una actitud rigorosa i científica en el tractament dels continguts de coneixements i procediments; una actitud atenta, activa i participativa a classe; tenir ben organitzats, ordenats, presentats i complets els apunts de classe; assistència i puntualitat a classe (Els alumnes no poden tenir més de 10 faltes sense justificar ni més de 18 faltes justificades, exceptuant els casos d'alumnes que hagin sofert un greu accident o una llarga malaltia, que s’haurà de justificar mitjançant certificat del metge).

Criteris d'Avaluació
.
La superació dels mínims (continguts, procediments i actituds) suposarà la qualificació positiva de l'assignatura.
Els alumnes que, per motiu de faltes d’assistència o per un altre motiu (excés de controls pendents o actitud/s no positiva/es), perdi el dret a l’avaluació continua no podrà tenir qualificació positiva al maig/juny. Haurà de preparar ( a l’estiu) dos treballs manuscrits relatius a dos temes d’entre els següents: 1) La Psicologia; 2) Des del Big-Bang fins Avui; 3) La Personalitat; 4) Motivació i Conducta Sexual; 5) Bases Biològiques de la personalitat; 6) Bases Socials de la personalitat; 7) La Intel·ligència; 8) La Personalitat Patològica; que haurà de lliurar a la convocatòria de Setembre. Igualment a aquesta convocatòria de Setembre farà un control que versarà sobre continguts d’aquests 8 temes. La qualificació de l’assignatura serà el resultat conjunt entre els treballs presentats i el control realitzat.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009

.

divendres, 4 de setembre del 2009

Juan Alvarez Jaz i Les Converses de Formentor


Música
El quartet de jazz que lidera Joan Álvarez va clausurar les Nits d'Estiu de Marratxí
Diario de Mallorca, dimecres 2 setembre 2009


REDACCIÓ. PALMA. L'actuació del quartet de jazz de Joan Álvarez va tancar la programació de les Nits d'Estiu de Marratxí, que s'han celebrat tots els dissabtes d'agost als jardins del centre cultural s'Escorxador. Més de mig centenar de persones van gaudir de la música Joan Álvarez, veí de Sa Cabaneta i músic consagrat que es dedica a la música des de fa trenta años.Euclydes Mattos, músic professional des dels 14 anys les actuacions combinen la música clàssica, el jazz i els ritmes brasilers, el grup musical Saravacalé, i la lectura de Poemes de bronze i plata per part del rapsode Antoni Bonet San Cler completar la programació.


Literatura
Les Converses de Formentor retran homenatge a l'escriptor Baltasar Porcel
Diario de Mallorca, dimecres 2 setembre 2009


LOURDES DURÁN. PALMA. La mort de l'escriptor Baltasar Porcel, que va tenir lloc el passat 1 de juliol, va deixar un buit en les imminents Converses de Formentor que tornaven a comptar amb la presència de l'autor d'El cor del senglar en la seva segona edició. No serà amb ell sinó a través del seu record. La Conselleria de Cultura, tal com va expressar en els luctuosos dies, ha organitzat un homenatge que comptarà amb la presència d'intel·lectuals i representants institucionals de Catalunya i Balears. Serà durant la segona jornada de les Converses, el dissabte 26 de setembre, quan les veus i els ecos, així com una exposició de fotografies de Carles Doménech i la projecció d'un vídeo, rememoraran al novel·lista i articulista mort.

El plat fort sobre el qual basculen aquestes Geografies Literàries -és el nom que acull la trobada literària que reunirà del 25 fins al 27 d'aquest mes a escriptors, editors i crítics-, el Nobel José Saramago, es reserva per a la jornada de cloenda. Compartirà debat amb Juan Goytisolo, Kurd Baksi, Zeferino Coelho i Perfecto Cuadrado. Literatura i dissidència centrarà el seu diàleg a cinc bandes.

La segona trobada a la península de Formentor va decidir mudar intenció de desmentir el seu caràcter d'homenatge per centrar-se en "el debat entre l'experiència i la joventut". Les geografies deambulen per diferents edats, estils i paisatges literaris. A esquadra i cartabó es escriuran les Cartografies literàries, del Cafè Bellver, que reunirà a Félix de Azúa, Javier Fernández de Castro, Sebastià Perelló, Ponç Pons i Llucia Ramis. Moderats per Biel Mesquida. Donarà pas a la lectura poètica La Generació dels 50. Cinquanta aniversari, amb Julia Uceda i María Payeras.

En l'equador de les converses, els Vagabunds i cosmopolites Jordi Carrión, Enric González, Eduardo Jordà. Vicente L. Mora i Jaume C. Pons Alorda, moderats per Emili Manzano, donaran el matinar. Els assistents escoltaran després a Patricio pron, Rodrigo Rey Rosa i Santiago Roncagliolo, sota supervisió de Juan Cruz, en la segona conversa, Dictadors, herois i canalles. El pathos americà, organitzada per Cafè Babelia, que també proposarà el debat entre editors i agents literaris, entorn a Espais virtuals, el llibre electrònic i els drets d'autor.

La penúltima conversa girarà al voltant de la Història, memòria i invenció amb les aportacions de Miquel Dalmau, Guillem Frontera, José Carlos Llop, Josep Massot i Carme Riera.

Palma en Bicicleta


Ara pots anar per Palma en bicicleta. Orientacions de l'Ajuntament de Palma







dijous, 3 de setembre del 2009

Tema 0: Psicologia: Parlem de Psicologia (1). Unitat 0


Unitat 0:

Parlem de psicologia (1)

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents: Per què Psicologia?; Humanitats


"L'home (jo) proposa i la mandra (la meva) disposa". Aquesta és la tercera ocasió en que em proposo "parlar de psicologia" amb tu. Veurem si és veritat que "a la tercera va la vençuda". La meva intenció és reproduir, amb una mínima adaptació, els apunts de psicologia que vaig impartir en 1r i 2n de batxillerat. Aquests apunts van gaudir d'important acceptació i grat entre els meus alumnes. Molts d'ells van declarar que era l'assignatura que més els havia agradat i que més els havia servit per a l'aplicació a la seva pròpia vida. Mai he entès per què la psicologia no és una assignatura que s’imparteixi al llarg de l'escolaritat per ajudar a cada un/a al seu desenvolupament personal individual i social. Fins i tot un alumne que, posteriorment va cursar la carrera de psicologia, comptava a un altre condeixeble de carrera que utilitzava, fins i tot aleshores, aquells apunts editats, com a referent.

Conseqüentment, encara que això no és un curs acadèmic, per canviar el menys possible els apunts (redactats en català), vaig a presentar aquestes converses en la forma originària, tot i que, certament, el lector no tindrà els objectius, metodologies i avaluacions que tenien els alumnes i les alumnes.

Iniciem el curs que consta d’una unitat introductòria i vuit temes:

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins avui
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel ligència
Tema 8: Patologies de la personalitat

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui exposarem el principi de la unitat introductòria

Per què Psicologia?

El magisteri, la funció docent, ensenyar i educar, impliquen un coneixement de la psicologia: no es poden explicar uns coneixements als quatre vents i els alumnes i les alumnes que els vagin caçant-los, com puguin, amb un caça-papallones. No, no s’ensenya en general i igual per a tothom. S’ensenya a unes persones determinades que són d’una manera determinada, i el primer de tot que s’ha de fer, per a poder ensenyar, és procurar conèixer els aprenents. La psicologia esdevé imprescindible com a ciència auxiliar i bàsica per a la funció docent. Efectivament, la Psicologia és la ciència de la conducta (dels comportaments) i en el cas de la humana (ja que hi ha una psicologia humana i una psicologia animal), el conjunt de comportaments de la persona constitueixen la seva manera de ser, la seva personalitat; la psicologia esdevé la ciència de l’home i de la dona, de les seves personalitats (maneres de ser) i dels seus corresponents comportaments (maneres d’actuar). Per a ensenyar a algú, més important que conèixer el que he d’ensenyar (l’àrea o la matèria) és conèixer la persona a qui he d’ensenyar (i la psicologia és la ciència que ens dona aquest coneixement).

Posteriorment, a rel de la Constitució Espanyola de 1978, la LODE (Llei orgànica del Dret a l’Educació) de 1985 i la LOGSE (Llei orgànica general del Sistema Educatiu) de 1990 ens adonam que és el propi alumne/a el que s’ensenya a sí mateix. El professor i les seves explicacions són un instrument, un recurs (el millor possible) per a ajudar a que l’alumne/a construeixi els seus propis aprenentat-ges. I, ara, tan important com que el professor conegui els/les alumnes als qui ensenya, és que els alumnes-professors de sí mateixos es coneguin a sí mateixos i coneguin als instruments personals d’ensenyança (els professors) i així, la psicologia, auxiliar imprescindible de l’ensenyant es converteix en auxiliar imprescindible de l’alumne/a. I així, el professor, d’aprendre psicologia per a poder ensenyar el que sigui als alumnes, passa a ensenyar psicologia als alumnes per a que aquests/es, coneixent-se a sí mateixos i als altres puguin aprendre més fàcilment i puguin adaptar-se a una millor qualitat de vida personal.

Humanitats

O millor “Humanidades”. Sí, dit així, en castellà per que és l’estendard que du la ministra Esperanza Aguirre, coincident en el temps amb la intencionada polèmica sobre les llengües de l’Estat i els nacionalismes. Efectivament, mentre prepar aquesta unitat introductòria (estiu de 1998) ve a Mallorca l’esmentada Ministra, es reuneix amb el Conseller d’Educació (cultura i esports) Manuel Ferrer i la cúpula política-tècnica d’aquesta Conselleria i, conjuntament, anuncien “a bombo y platillo” la primera contrareforma de la Reforma LOGSE o, si es prefereix, els primers retalls d’autonomia i llibertat que aquesta Reforma implica i suposa: “Hemos hecho (el Ministeri d’Educació) un estudio y los alumnos de hoy en día saben menos lengua y literatura castellanas, menos historia y menos matemáticas que los alumnos de antaño. Consecuentemente, a partir del próximo curso, en el territorio MEC y en Baleares, en ESO y en Bachillerato, se incrementarán las horas en estas asignaturas en detrimento de algunas optativas”. Als albors del segle 21 aquesta regressió pareix ser un error molt greu de conseqüències imprevisibles (Com diuen dos filòsofs grecs: “Els homes savis discuteixen els problemes, els necis els decideixen”. Anacarsi. “El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes pitjors que elles, encarregats d’executar-les”. Aristòtil): Quasi bé totes les assignatures que han d’incrementar el seu horari són assignatures que ja són donades, cada curs, des de que l’alumne/a fa educació infantil (des dels 3 anys) fins a la finalització de la Secundària (entre els 16 i 18 anys). Si així i tot el rendiment és dolent, aquest no s’arreglarà gens ni mica incrementant la seva docència dues hores més a cada etapa (la solució estaria més bé en el canvi de metodologia i amb la formació del professorat). A més que els alumnes amb més dificultats d’aprenentatge estan cansats i avorrits (farts) de donar sempre les mateixes assignatures (Aquesta mesura suposa “más de lo mismo”. “Si no voleu brou, tassa i mitja”). I a canvi? A canvi se suprimeix una de les característiques més enriquidores i modernes de la Reforma: El fer cas a la diversitat dels interessos, necessitats i possibilitats dels alumnes. Es redueix l’oferta d’optativitat (que ja no era excessiva: tres assignatures optatives entre 3r i 4t d’ESO i tres assignatures entre 1r i 2n de Batxillerat) que en general són les assignatures més apreciades pels alumnes (tal com ells ho declaren) i, generalment, les més interessants, pràctiques i funcionals (assignatures que sols es donen una vegada en l’etapa secundària, excepte si és una llengua estrangera, i que serveixen per a aplicar els seus aprenentatges a la vida personal i familiar quotidiana). Assignatures com: “Alimentació i Salut”, “Informàtica”, “Alemany”, “Transició a la Vida adulta i Activa”, “Ciència, Tecnologia i Societat”, “Tecnologia de la Informació”, “Processos de Comunicació” o aquesta mateixa “Psicologia”. Sense comptar que els alumnes que realment vulguin incrementar els seus estudis de les assignatures afavorides per la contrareforma esmentada també ho podien fer ja que també hi havia optatives corresponents als mateixos continguts: “Literatura espanyola i universal”, “Taller de Teatre”, “Taller de Matemàti-ques”, “Taller de Ciències Socials”. Com es veu l’anunciat Decret d’Humanitats, apart de no millorar la situació a les mal denominades assignatures Humanístiques (l’assignatura humanística per excel·lència és la Psicologia. I d’altres considerades tan humanístiques com les afavorides són la Filosofia, la Cultura i les Llengües Clàssiques), atenta contra un dels principis fonamentals de l’humanisme: la llibertat d’elecció i l’atenció a les necessitats; així com contra un altre principi metodològic fonamental de la Reforma: La funcionalitat de les matèries (que es dona, especialment, al cas de les assignatures optatives). I mentre la Universitat-Empresa prepara plans d’estudis funcionals basats, bàsicament, en assignatures tècniques i idiomes, sense tenir en compte, per a res, aquesta proposta d’”humanida-des”. Actualment, a Balears, els estudis superiors amb més sortides són els estudis tècnics i els estudis turístics.
Conseqüentment, quan prepar aquesta unitat, sols no sé si hi haurà l’assignatura optativa de “Psicologia” a partir del proper curs. I això que aquesta optativa és molt funcional i molt apreciada pels alumnes que la fan. A continuació present algunes de les valoracions d’aquesta assignatura fetes pels seus alumnes:
1) “Aquesta és l’assignatura més útil i aplicable de totes les que he fet fins ara”.
2) “Aquesta és l’assignatura que m’ha agradat més i m’ha servit més”.
3) “El que m’ha servit més per a aplicar en les meves relacions personals i de parella, i jo ho aplic, és el tema de la motivació i comportaments sexuals”.

Han passat 11 anys des que fèiem aquesta preparació i disquisicions. Molts temors s'han confirmat i moltes coses han canviat: efectivament, el Partit i govern d'Aznar, Esperanza Aguirre i Rajoy, van poder reaccionar contra la LOGSE, promulgant la LOCE, on la Psicologia, llavors només optativa, i els professors de psicologia i pedagogia van perdre molt de pes específic (la primera va ser suprimida en molts centres i assumida pels filòsofs i altres professors en altres centres i els segons van deixar de ser, en molts casos, els caps de departament responsables de l'organització de l'orientació escolar i atenció a la diversitat, passant a exercir aquesta funció educativa fonamental veritables llecs en educació), la llei va resultar classista i discriminatòria i va afavorir la importància dels coneixements molt per sobre dels valors i actituds (per això ara ells/es s'estranyen que els seus delictes de corrupció, prevaricació i malversació siguin perseguits per la justícia), l'educació ha continuat el seu procés de desprofessionalització, vàrem patir un desenvolupament faraònic insostenible que ha arruïnat a les institucions públiques i a la majoria de treballadors i ha enriquit a uns pocs polítics i amics/es, hem passat l’11M (i l'11-S i la guerra injusta de l'Afganistan i extermini jueu de Palestina a l'exterior), el canvi de govern d'Aznar a Zapatero (i de Matas a Antich a les Illes Balears), i s'ha rectificat el mal de la LOCE, encara que molt insuficientment, amb la LOE. Actualment vivim una crisi econòmica mundial i pròpia greu, conseqüència de l'organització del sistema de lliure mercat, desenvolupament insostenible i especulació, crisi que afecta i provoca una crisi psicològica personal i social en molts casos. No obstant el fet que els EUA prefereixin un dirigent com Obama a un com Bush i que nosaltres preferim l'humanisme a l'oligarquia i que es persegueixen els abusos d’aquesta, és un índex que permet tenir un cert moderat optimisme.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009

dimecres, 2 de setembre del 2009

1 de setembre, la pròrroga

1 de setembre, la pròrroga



Portocolom havia de ser juliol de forma intermitent i agost de forma contínua. No obstant l'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga, encara que dedicat en la seva major part de temps a recollir les coses que havia de portar al domicili habitual.

A l'agost he gaudit de la comunicació amb la gent que conec enllà, del sol, horitzons i molt especialment de la mar, amb barca, petita barca, excepte un dia que vaig ser convidat a recórrer gran part del litoral sud-est de Mallorca, nedar en dues de les seves cales i dinar a l'última d'aquestes dues He gaudit, igualment com tots els agostos del campionat de bàsquet de Sant Agustí de Felanitx, en algun sempre curt temps de cada un dels fills/a, ...

L'1 de setembre ha estat un dia de pròrroga de Portocolom. He pogut nedar com si fos un dia de juliol o agost, he pogut veure la socorrista com si fos un dia de juliol o agost,... i a persones amigues amb qui he parlat i fins rebut pilotada de bola de sorra, com si fos un dia de juliol o agost. L'1 de setembre ha estat un dia com qualsevol dia de juliol o agost... amb l'única diferència que fa fosc molt més aviat i que és el primer de l'altra forma de vida: Palma en obres permanents, un carril bici a les avingudes (jo estic totalment a favor del carril bici a tota la ciutat i la supressió de carrils cotxe i moto. Mesura imprescindible per a la supervivència) molt, molt perillós per estar excessivament proper al carril bus per a busos, molts dels quals tenen perillosos invasors retrovisors exteriors i molts dels quals envaeixen directament carrils contigus; el victimisme del partit polític paradigma de la corrupció (i mentida), amiguiisme, malversació,... "plorant la injustícia” que els seus membres sospitosos de faltes i delictes siguin investigats (els americans USA i els Israelians tampoc admeten que cap dels seus ciutadans siguin jutjats per lleis internacionals o per altres paisos), un país en fallida econòmica (ja advertíem fa uns anys, que el desenvolupament faraònic de llavors -El Pocero, Matas, Florentino gran i Florentino petit, Espe,...-, sense control de la despesa pública i en benefici d'empreses amigues privades, seria "pa per avui -ahir- i fam per demà -avui-), un ordinador i Internet consumista de massa temps, convertit, aquest temps consumit, d'útil en inútil,... La veritat és que hauríem d'inventar anys de dos mesos: juliol i agost, sense ordinador, Tv, radio, quasi periòdics, terrorisme, ni partits crispants pels seus actes i les seves veus.

dilluns, 31 d’agost del 2009

Nepal en tots els sentits

Rebut, per correu electrònic, de Sofia Massutí

NEPAL EN TOTS ELS SENTITS

Des de l’ Associació Amics del Nepal (Delegació Illes Balears), vos convidam a visitar la mostra fotogràfica que presentam a Bunyola, per tal d'apropar a la gent, la realitat d'un dels països menys desenvolupats del món i, alhora, donar a conèixer els programes de cooperació al desenvolupament que hi tenim en marxa.

La mostra romandrà oberta, a la sala parroquial d'exposicions de Bunyola, de dia 4 fins dia 13 de setembre (els horaris de visita són de 19:00 a 21:00 tots els dies, i els caps de setmana també els dematins de 12:00 a 14:00).

Ens agradaria molt que vinguéssiu.

Rebeu una salutació ben cordial,


Sofia Massutí (Coordinadora Amics Nepal Balears)
Margarita Salva (Muntatge)

Palma, agost 2009

dissabte, 8 d’agost del 2009

Portocolom, estiu de 1959

Portocolom, estiu de 1959


Fa dos anys que els nostres webs i blocs van canviant molt lentament, i més a l'estiu. Abans, fins i tot, els tancavem al juliol i agost.

Fa uns anys Llàtzer Méndez i Pedro Bennassar, dos joves de Felanitx, ens sorprenien amb la recuperació del gruix de l'arxiu de Francesc Bonnin ("És Mut Masseta"), bàsicament de preses i persones de Felanitx dels anys 40, 50 i 60. http://www.elmutmasseta.blogspot.com/

Poc després, el mateix estiu, de la mateixa època i entorn, vaig rebre una col·lecció important de fotografies de Francisca Sureda, alguna de les quals vaig publicar en el nostre web. http://satalaieta.balearweb.net/post/38983

Fa uns mesos la meva germana Dolors Ramis em va sorprendre amb una part important de l'arxiu de negatius del nostre estimat tio Joan Picó Forteza, un enamorat de Portocolom i de la fotografia, que em va donar per a classificar (tio Joan era molt ordenat i una part, els 40 primers negatius, del 1956 al 1966, ja estava classificada) i digitalitzar. En fer-ho he trobat fotografies molt artístiques (i altres molt documentals) que no tenien res a envejar a les dues col·leccions anteriorment esmentades.

Presento aquí una foto de Joan Picó presa a l'estiu de 1959, fa exactament 50 anys, des de "Sa Bassa Nova" a la que es veu, en la seva majoria, la pròpia "Bassa Nova" abans del dragatge (que es va fer fa pocs anys), així com a "S'Altra Part" al fons, des de l’esquerra cap a la dreta: "s'Arenal dels Ases" o "Dels Capellans", "És Bavo" i el començament de "s'Arenal dels Homes" ("S’Arenal Gran”) i, en la mateixa banda, part de "Sa Bassa Nova" i, al fons a la dreta, part de "Sa Bateria". En el fang de "Sa Bassa Nova", ajupit d'esquena, es veu un home que recull alguna cosa del llot, probablement, cucs per anar a pescar.

Portocolom, fa 20 anys:

Un estiu, el de 1989, amb aigües netes. A principis de setembre del mateix any unes torrenteres impressionants, van deixar molts danys materials, una persona morta a l'Hotel És Corso i l'aigua del Port bruta i tèrbola, condicions que es van mantenir molts d’anys.


Portocolom, aquest estiu:


Lloc des d’on Joan Picó va prendre la fotografia que presentam de 1959.

dimarts, 21 de juliol del 2009

La minifaldilla

Marisa té 24 anys, no és alta ni baixa, ni grossa ni prima, ni guapa ni lletja,... Des de fa uns anys la seva colla d'amigues es va desfent per reducció: De sobte una d'elles coneix a un noi (o una noia) amb el que incrementa les seves sortides en solitari fins que es converteixen en parella més o menys estable i va reduint la relació amb el grup fins a la res total.


Cada vegada que hi ha una reducció, aquesta incita i provoca noves retirades i reduccions. Marisa no recorda des de quan ella s'ha quedat sola en el grup, sense tenir la mateixa oportunitat que les seves amigues.


Ahir, dia calorós de juliol, va decidir tirar la resta per intentar sortir també de la seva colla, ara unitària (ella sola), d'amigues, mitjançant la trobada, amb possibilitats, d'una parella: Es va posar un bonic vestit blanc, ajustat al seu cos, ni gras ni prim, ni alt ni baix, gens transparent, ... però acabat amb una faldilla volant que li arribava fins a un pam per sobre dels genolls (els mítics 20 cm.). Indubtablement, als homes (i dones) se'ls aniran els ulls a aquests 20 cms. I la abordaran mental o realment.


Va sortir de casa, poc abans de les 8 del matí, amb direcció a l'oficina en què treballa com a primera secretària, va saludar a Antonio, guarda de l'aparcament privat que hi ha en els baixos i dos soterranis de la seva finca, qui va respondre a la salutació, certament , embadalit en les seves cames, entre el genoll i el final de la falda. Al girar per agrair, amb un somriure, la salutació, ha pogut veure, uns metres més amunt, un home major, tindria gairebé 70 anys, amb vestit clar que seguia en la seva mateixa direcció. Sense fer més cas inicià el seu camí carrer avall. Notava, sense veure, que l'home major reduïa la distància entre ambdós, per la qual cosa va accelerar el pas (l'home major no podrà accelerar massa, va pensar), però la distància entre ambdós no augmentava. Sentia la mirada de l'home major clavada a les seves cames on aquestes iniciaven l'amagatall dins la minifaldilla. Al primer semàfor del Carrer de Jesús l'home es va parar abans uns metres abans. Ella, mentre esperava el verd, va poder veure'l amb cua d'ull ja que ara no estava darrere sinó que estava a la seva esquerra. Quan el semàfor es va posar verd ambdós varen creuar mantenint les distàncies. Marisa se sentia molesta per aquesta persecució i nua davant la més que suposada lascívia del vell verd. Maldeia la idea del vestit blanc amb minifaldilla, però aviat se'n va oblidar quan es va creuar amb diversos nois joves, dos més joves que ella, dos aproximadament de la seva edat i un altre que tindria poc menys de 30 anys. Cap dels cinc va semblar adonar-se del vestit que portava Marisa, ni de la seva minifaldilla i provocants exposades llargues cames, ni tan sols quan es van creuar amb ella. Amb el que es va repetir la situació anterior de persecució de l'home major.


Els pensaments de Marisa ploraven al seu cap: "Per què no m'ha mirat ni un sol dels cinc?" "Ja torna a passar el mateix de sempre: sóc indesitjada, invisible, per als homes (i per a les dones)" "Però bé, per aquest vell verd no sembla que sigui ni invisible ni indesitjada. I com a home major és ben guapo i amb port de molt senyor. I, ben pensat entre la seva edat i la meva no hi haurà molta més diferència que entre la de Camilo José Cela i Marina Castaño". Pel que, arribant al segon semàfor va reduir la velocitat de la seva marxa. L'home gran es va parar uns metres darrere.


Quan el semàfor es va posar verd Marisa va creuar el carrer lentament, mentre que l'home la va avançar per la seva esquerra...


Marisa primer es va sorprendre, però aviat la seva sorpresa es va convertir en enuig: Va maleir el seu vestit, la seva minifaldilla, es va maleir a si mateixa i, sobretot, la seva sort. Va donar mitja volta i va emprendre el camí invers. Al cap i a la fi encara estava a prop de casa seva. Va saludar de nou a Antonio, qui li va dir: "què, s'ha oblidat alguna cosa a casa? Qui no té cap ha de tenir cames". Marisa es va limitar a somriure una mitja somriure sense dir res, mentre pensava: "Doncs ja veus perquè em serveixen les meves cames per molt que les mostri en excés..." Es va posar uns texans del seu germà Gabriel que li anava, pel menys, dues talles gran i va tornar a emprendre el camí de l'oficina.


Al primer semàfor, mentre esperava el verd, va sentir que les seves mans, cor i gola tocarien el cel, que les seves cames, ara totalment ocultes, tancades en aquells texans, i tot el seu cos, sobrevolarien els núvols:


El seu germà Gabriel l'havia assolit en el semàfor y se li havia posat de front.

Ella pensava que li anava a armar la bronca per haver agafat els seus texans.


Però no va ser això el que va fer Gabriel: De sobte va baixar les seves mans, fortament agafades una amb l'altra, a l'altura de l'engonal de Marisa, les va ficar cap enrera on el seu altre germà les va agafar amb les seves i ambdós varen aixecar els braços amb un fort impuls que va aixecar, de manera immediata, més d'un metre, a Marisa.


Antonio, des de la porta del seu garatge, reia divertit al veure l'escena i la cara (només la veia de perfil) de sorpresa i ensurt de Marisa.

Recordava que feia 40 anys, mentre estudiava magisteri, feien aquesta mateixa broma ell i els seus companys. Com també una altra bastant menys divertida: venia per darrere un company (tristament mai va ser una companya), t’agafava fortament els testicles i t’exigia, per a amollar-los, que diguessis el nom de cinc toreros o una alineació de futbol d'un equip determinat: Mallorca, Madrid o Barcelona.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Portocolom, sempre

Dia 2 de juliol torn a Portocolom. És el 63 estiu consecutiu. A Hondures, un país iberoamericà, hi acaba d'haver hagut un cop d'Estat militar, la qual cosa el converteix en un anacronisme: una república bananera. Com nosaltres 73 anys enrera. A Illes Balears el PP protesta per que la fiscalia investigui les seves possibles corrupcions. Possibles? Provablement, molt més que provables. No diu que no siguin vere. El que no vol és ser investigat (amb la qual cosa podria demostrar la seva innocència, conseqúentment, es dedueix que deuen ser conscients de ser culpables). I ara es vol querellar contra els seus propis arrepentits que conten el que feien els seus superiors. A aquest partit la pots fer si jo te don permís, però amb dues condicions: que no es pugui descubrir i, sobre tot, que no es pugui descubrir el que han fet irregular els superiors. Arrib al Port i veig la gent de sempre, el port de sempre,... bé de sempre no, el darrer port balearitzat. Decideixo fer video amb imatges del Port... Deman al meu fill Yago una música de mar o de port per a fons del video, me diu: "la millor: Batiscafo Katiuskas d'Antònia Font", mentre ell segueix llegint: "El misteri de l'amor" de Joan Miquel Oliver.


En Xexc Fortesa a Mallorca

Ningú va contestar el meu escrit en el que demanava ajut per a recuperar el contingut del disc "El Tramvia de Portopí" / "Una Palanca i un Grifó". Aleshores vaig anar al Youtube a veure si, per casualitat, hi siria. No, no vaig tenir aquesta sort, no obstant això, entre d'altres vaig trobar aquests dos videos que me varen servir per a recordar... i riure. Gràcies, Xesc.
En el primer dels dos hi ha bastants de comentaris, la majoria dels quals diuen que tenen intervencions de'n Xesc. És possible que algú d'ells podria saber alguna cosa del disc que cerc.



dilluns, 13 de juliol del 2009

En Xesc Fortesa a Tenerife

Aquest és un escrit publicat el gener de 2003. Arran de Xesc Fortesa i el seu disc "El tramvia de Portopí"/"Una Palanca i un Grifó", disc que Jordi Vadell i jo vàrem comprar l'any 1971 a Galerias Preciados de Tenerife, per 1 pesseta. He cercat l'escrit a la xarxa i no l'he trobat. Per això el torn a publicar. Agrairia a qui me pogués facilitar, per ventura el mateix Jordi Vadell, la portada d'aquell disc (molt semblant a la d'aquí, però diferent) i el text del dos monòlegs esmentats (arc46nou(@)mallorcaweb.net)
Antoni Ramis Caldentey
Juliol de 2009



Contar batalletes al 2003
El present curs al CEPA Son Canals, amb una quinzena escassa de professors/es, tenim tres practicants de psicopedagogia, cosa que va ser impossible fer (ni un) en els set anys que vàrem estar al regne de la demència d’organització acadèmica, l’IES Ses Estacions. Les pràctiques per a qualsevol carrera (així com l’aprenentatge per modelatge, quan el model és bo i positiu) són fonamentals, al menys tant com les teories, per a aprendre a exercir-la. Poc abans de les vacances estava contant no record què als tres practicants, Francesca, Catalina i Antoni, quan va passar el meu amic Manel Domenech i, mentre passava ens va amollar: “Què, contant batalletes, ja?”. Vaig experimentar la sensació de que ja estava més a la generació dels padrins dels alumnes que a la dels propis alumnes. Durant els quatre anys que fa que ens comunicam (més bé una comunicació unidireccional) a través de l’Arc-46 he estat molt atent a no caure en la temptació de “contar batalletes”. He procurat redaccions més racionals que emotives, fugint sempre del subjectivisme de la pròpia experiència i de la redacció en primera persona. No obstant això, hauré crescut massa, o hauré impregnat el meu subconscient del bel·licisme del Sr. Bush (des de que va declarar la “Pau duradera” no ha aturat ni un segon de batallar a un lloc o d’altre. Jo pensava que la pau era el contrari de la guerra. Si cau en mans del Sr. Garzón, per ordre del Sr. Aznar, no hi haurà qui li llevi els 40 anys de presó, pel seu terrorisme a tot a reu, amb conseqüències de moltes morts innocents, definides com a danys col·laterals), la qüestió és que enguany, i a partir d’enguany, pens contar batalletes. Veurem si me’n penediré o no. Veurem si “qui barata, el cap se grata” o sí “és de savis canviar d’opinió (i de forma)”. Quan tenguem temps hauríem de parlar de la “intel·ligència emocional” de Daniel Goleman (1995) que, segons Claus Moller, és molt més significativa i funcional que la teòrica clàssica (del factor “G” de’n Cattell); intel·ligència, l'emocional, que, a través dels sentiments i fets conseqüents, aconsegueix els objectius i propòsits per al seu bé personal i per al de les persones que envolten a qui la té l l'exerceix (intel·ligència, igual que l’altra, que demostren tenir molt baixa els nostres dirigents: quan fan qualsevol cosa per a aconseguir un objectiu determinat, aconsegueixen tot el contrari. A no ser que el seu objectiu real sigui molt distint del que diuen tenir).

En Xesc Fortesa a Canàries i el Prestige a Galícia
(O en Xesc Fortesa a Canàries i la demència al poder)

I és que, pel que fa a aquesta guerra tot resulta paradoxal: És com si la demència regís els destins de la raó, cap argument, unes exigències pels altres que no estaríem disposats a complir nosaltres mateixos que les posam. Bé idò, les compleixen; els inspectors diuen que no troben cap motiu per a la guerra. I, mentre, sense esperar resultats, propaganda i preparació: És com aquell que cridava: “¡Muerte a la intel·ligència!”. I el pitjor és que hi ha una part de dirigents, de mitjans de comunicació i de la població que també ho coreja: “Mort a la intel·ligència!, Mort al poble iraquià!, Mort a Arafat i als palestins!, Mort al poble de Veneçuela i a la democràcia a Veneçuela!” I per què? En el cas de Palestina per a afavorir l’holocaust i extermini que vol ocasionar l’aliat als seus veïns molestos; a la resta dels casos per a monopolitzar, per a us propi, els escassos recursos naturals (a aquest ritme de despesa, hi ha estudis que indiquen que en queden per menys de 100 anys) i afavorir la economia afavorint la indústria de la guerra (és igual si un milenar d’americans joves moren a l’intent. Tanmateix per cada un dels nostres que mori en moriran 20 dels contraris. Tot i que millor que dels nostres siguin anglesos, francesos, alemanys, espanyols,... A més, fem un favor a la humanitat: aquestes guerres demencials interessades afavoreixen el control del creixement excessiu de la població mundial, tot i que poc). I, donat que és la demència (tot i que intel·ligentment i perfectament calculada de tal manera que no sigui jo el que hi perdi res) la que regeix aquests dissenys no hi ha cap possibilitat de que recordin i aprenguin de la història: Des de la desfeta de la nostra “Invencible”, fins a la darrera guerra mundial, la guerra del sis dies, la pròpia guerra de Vietnam,... sempre la història ha compensat: Sempre el que havia de guanyar per golejada, el bel·licós atacant ha estat qui ha acabat perdent ell per golejada. Hi ha dues possibilitats: 1 Que el seny s’imposi i s’escoltin las raons alemanyes, les dels propis inspectors d’Iraq, les de tots els intel·lectuals (és a dir, intel·ligents) del món, la d’una gran part del mateix poble americà, ... i es cerqui la via del diàleg i consens (parlant s’entén la gent) i es cerquin energies alternatives (possibilitat poc probable, ja que el món necessita un esponjament i resulta més econòmic fer-lo mitjançant una llarga i cruenta guerra que fer-lo globalitzant la solidaritat i proposant mesures solidàries de control i creixement sostenibles; i així matam dos pardals d’un mateix tret: el control del creixement i emigració de població i el control, usurpació, dels recursos naturals); 2 La previsible guerra per la que van perduts els Bush, Sharon (a més també per un altre motiu), Blair, Aznar, Carmona,... Si, finalment es produeix aquesta segona opció, el més previsible és que desprès d’uns guanys fàcils i triomfants... (un pobre amic meu confon bel·licós amb valent i pacifista amb covard. Avui el bel·licós no és que sigui valent –ell tanmateix no hi va a la guerra- és que és més animal que racional. I s’ha de ser molt valent per a defensar públicament postures coherents pacifistes, racionals i solidàries al sí d’una societat en que l’oficialitat, i els cortesans de l’oficialitat, és demencialment bel·licosa). Esgarrifa escoltar als capellans als sermons de Caracas que prediquen que la gent que no vagi a la vaga salvatge i opressora anirà a l’infern, o escoltar una tertúlia a la COPE (cadena de la Església Catòlica) on sols un demanava calma, mentre tots els altres estaven àvids de sang (sense donar ni un sol argument racional que justificàs la intervenció agressiva, tant a Veneçuela com a Iraq), mentre una hora desprès un comunicat del Papa (bastant més viu i lúcid que els seus tertulians demanava un nou ordre mundial basat en la pau, la justícia, la caritat i l’amor, condemnant la guerra i demanant explícitament que els bel·ligerants desistissin del seu propòsit i cercassin altres mitjans de resoldre els conflictes d’interessos. Però mentre tant EEUU i occident afronten una important crisi econòmica on a EEUU sols superen la crisi les indústries de la guerra i d’empreses de seguretat,... Aleshores si, finalment es produeix aquesta segona opció, el més previsible és que desprès d’uns guanys fàcils i triomfants... hi hagi unes falses treves i, finalment, els nous blocs formats per quasi tota Àsia, part d’Àfrica i quasi tota Amèrica llatina acabin guanyant la guerra i s’acabi el predomini mundial dels EEUU i dels seus aliats occidentals, de la mateixa manera que es varen acabar tots els imperis dels poderosos, de la mateixa manera que es va acabar el Nazisme alemany, quan semblava que no hi havia color (igual que ara). Pel que fa a nosaltres, el govern estatal (amb aquesta actitud farisaica) no recuperarà la més mínima credibilitat ni autoritat moral (l'altre és pur autoritarisme) fins que no condemni clarament i enèrgicament el terrorisme i la bel·licositat d'en Bush, el terrorisme de les actituds reaccionàries, colpistes i extorsionants de la Contra veneçolana i el terrorisme dels assassinats i enderrocaments ordenats per Ariel Sharon i executats per l'exercit israelià contra el poble palestí.


Que sou de valents, assassins!

Les víctimes d'ahir són els botxins d'avui.
Les víctimes d'avui, els botxins de demà?
No faceu víctimes i no creareu botxins!

I és que a la base de tot hi ha l’educació
Efectivament, quin món volem? Quina educació volem?
Normalment volem el mateix tipus d’educació i de món.
Som partidaris d’una educació i un món per a tots, on hi hagi cabuda, feina i possibilitats positives per a tots o d’una educació tendint a un món estratificat on els bens han de ser pels pobrets rics que no tendran dret al cel i els mals per tota aquesta genteta que tanmateix podrà gaudir una eternitat de felicitat i bens eterns? Sóm partidaris de la integració o de la segregació? De la unitat de tots en un sol cos humanista o de la divisió, classificació, estratificació i diversificació de funcions i de drets. Volem una educació tendint a la llibertat de tots o sols a la llibertat dels del meu partit i classe?
Aquest és el dilema causant de tots els mals. Evidentment, els dirigents, procedents d’una organització social estratificada i d’unes capes altes d’aquesta estratificació són partidaris del segon tipus d’educació, no n’han rebuda d’altra, no en coneixen d’altra, no saben conviure i sí sols oprimir i comandar: no hi importa anar massa enfora per a analitzar els principis elitistes, classistes i excloents de la llei LOCE (la loca) que ha imposat contra tots l’aznarisme (una espècie de feixisme secundari, per la força limitada dins el conjunt de les forces del món). No importa anar massa enfora per a veure quina ha estat la política a les Illes i a l’Estat: Triar ministres tramposos, anar ell tot sol contra tots, incrementar el terrorisme, reduir al dictat a la justícia, incrementar el nacionalisme basc, il·legalitzar partits legals (el possible il·legal són les conductes d’algunes persones, del partit que siguin, com la del batlle de Ponferrada o el mal ministre d’ambient, o els Roldans i Rubios, no el Partit en sí), bloquejant i acossant als pobles que no li diuen amen o no estan d’acord amb les seves idees, tarannà i conductes (i aquí és quan surt el beneitet de torn, molt ben amoblat per cert, llàstima que es perdi amb aquestes beneitures, qualificant la veritat de victimisme, per a llepar el cul del seu bou d’or).
Els educadors professionals (en contra del seu criteri s’ha feta aquesta "LOCA") coneixem dos conceptes diferents d’educació:
1 L’educació (educere: extreure el que hi ha dins cap a fora) es pot entendre com un procés d’ajuda a la persona en el seu desenvolupament, creixement, físic, psíquic, ecològic i social, increment de capacitats, coneixements, potencialitats i actituds, la qual cosa el fa millor, més competent, més lliure, amb criteri i responsable i, conseqüentment, més solidari.
2 D’altres entenen l’educació (educare: dur, conduir) com un guiatge, conduir les persones (les ovelles) cap el solc prèviament marcat: Jo, que soc savi i tot poderós com Deu, sé el que es bo, el que s’ha de fer, faig i marc el camí (fixau-vos la quantitat de lleis que fa l’aznarisme, espècie de feixisme petit, per a marcar el camí que vol que siguem tots) i després “t’obligaré a que hi vagis ben per dedins” muntant un sistema policial de control. Sistema que, dirigit a ovelles amb molts o pocs doblers, dona molts de vots per que dona una falsa sensació de control i seguretat i per que dona una educació de primera (pels recursos, tot i que del segon tipus educació-control) per als meus fills i una educació de tercera (també del segon tipus) que sols donarà recursos suficients per a que puguis servir barat als meus fills. Però aquesta organització educativa i social és la que ocasiona un món poc format, amb pocs recursos, molt estratificat, amb forta immigració, alts nivells d’intolerància, de conflicte, de diferències socials, d’explotació,... és adir, reprodueix el propi model del pare. Tot i que, a la llarga, apart de que defensa valors immorals i injusts, pot provocar les necessàries revolucions: Quan l’ofegat te força i acaba la paciència es rebel·la (començant per la Revolució francesa, no hem acabat mai de revolucions sempre aplaudides per la Història i que acaben amb els caps dels feixistes, o dels deus sols, mariaantonietes i resta de poderosos; però és que no els hi deixau altre sortida, home...). I si no els hi tallen el cap, si sols perden el poder, emprenyen al poble fins que, per les bones o les males, el recuperen. I això és el que vàrem fer nosaltres el 1936, això és el que fa el PP i els poders econòmics de les Illes ara (i això que el Govern és un Govern, per la seva política, bastant de dretes), i això és el que fan ara els petits feixistes a Veneçuela (que, a més d’ofegar al poble, ja tenen delictes de sang, sense que s’hagi produït cap condemna ferma de l’Aznar o el Bush,... tot i que el Govern de Chàvez va entregar fa uns dies un presumpte etarra al d’Aznar, que no es destaca per l’agraïment ni l’equanimitat),...
No obstant això, aquesta segona educació, al no permetre el desenvolupament de la llibertat personal, no permet la responsabilitat (sense llibertat no hi ha responsabilitat) i la responsabilitat recau sobre el propi Govern, que en fora d’exercir-la educant en la transferència de valors i responsabilitat a la persona (per a que la persona s’autorreguli) s’ha d’exercitar incrementant el control i la repressió, fent més presons i mantenint més temps a la gent a la presó,.. per actes comesos per la irresponsabilitat apresa educativament. Caient en la contradicció de que un Govern (lliberal-capitalista, que no lliberal-lliberal) que no creu en l’Estat ha d’exercir una forta administració pública en el control (a EEUU sols les empreses de seguretat i l’industria armamentística superen la crisi econòmica) dels ciutadans.
Nosaltres, els humanistes, estam convençuts de que la única solució educativa a curt, mig i llarg termini és l’educació potenciadora dels ciutadans en la llibertat, la responsabilitat i els valors que permetin actituds de respecte a un mateix, als altres i a l’entorn, cercant el creixement individual, social i ambiental de tots iu cada un, en bé de la felicitat de tots. I no l’educació de marcar les diferències i procurar la lluita fratricida, per interessos, en situació d’avantatge.
Però, es clar, si les persones que no ho saben reben una educació que perpetua la diferència i confrontació no ho arriben a aprendre mai i mai no en poden arribar a ser-ne partidaris i posar-ho en pràctica (l’educació potenciadora social). Així, quan vàrem arribar a l’IES de Ses Estacions, un centre d’educació, on es va instal·lar aquest tipus de poder demencial de classe, ens vàrem escandalitzar i posar el crit al cel. L’Administració Educativa (on també hi ha partidaris de classe), com l’estruç, va posar el cap davall l’ala, va deixar la mateixa situació educativa demencial i me va proporcionar un altre lloc de feina on la coherència educativa no me permetés posar el crit al cel. Fins quan? (no fins quan me deixarà estar a un lloc millor, sinó, fins quan ha de seguir la demència al poder polític o a certs poders de centre educatiu?. A Ses Estacions ja hi van per deu anys). I és que és demencial que qui no creu en l’educació (lo altre és el mateix que ensinistrament animal) sigui cap d’educadors o educador, com que qui no creu en l’Estat ni en la societat civil sigui Cap de Govern, com que un pastor posàs uns llops a guardar les ovelles.
En definitiva: Els models socials reflecteixen (i al mateix temps imposen) els models educatius. I educadors responsables no sols ho som els professionals, sinó també els mitjans de comunicació i els seus professionals, els polítics, les organitzacions empresarials, sindicals. col·legials, recreatives, culturals, esportives, de veïns, els pares i les mares, els amics,... i especialment: tu.
I, en aquest sentit, aquí anam bastant bé: Tot i que encara queden alguns dinosaures nostàlgics del Juràssic poc solidaris i molt egoistes, la majoria anam avançant pel camí de l’educació social i ambiental potenciadora, tenim un Govern, meravella del consens (ells diuen de progrés i tot i que, efectivament, aquesta situació social i política és molt avançada en relació a les catacumbes de les dictadures i rebel·lions feixistes o majories absolutes, no és tan progressista com de consens), amb quasi tots els partits polítics (i els que manquen, si tenguessin una consciència de poble i solidària s’hi podrien integrar) integrants on cada un ha hagut de renunciar a criteris particulars en favor del consens i del bé comú general. Anam progressant, avançant cap a la societat de l’educació potenciadora, solidària, unida i ecològica.

Antoni Ramis Caldentey
Gener, 2003

I aquesta serà la primera (batalleta; o, més bé la segona, ja que el primer paràgraf ja n’és una).
Feia ja uns quants mesos que havia arribat a Tenerife a fer el servei militar (per cert, Antolín Mercadal i Jordi Vadell, vos hauríeu de posar en contacte amb jo, si algú els coneix els podeu avisar d’aquest reclam o, si coneixeu el seu telèfon o adreça me’ls podeu facilitar a mi, al CEPA: 971 24 45 03 o ca meva: 971 90 28 89), devia ser entre el desembre del 70 i el febrer del 71, Jordi Vadell i jo ens passejàvem i vàrem anar a “Galerias Preciados” de Santa Creu de Tenerife (majoritàriament sortia amb n’Antolín, però aquest dia, com molts d’altres, ho feia amb en Jordi). Vàrem anar a la secció de discs (encara no s’havien inventats ni els CD ni els DVD). Hi havia una dependenta guapíssima, s’assemblava a Carolina de Mònaco, però en guapo. Passejant per la secció vàrem arribar a un covo gros (quasi un metre d’altura i més de mig de diàmetre) ple de discs petits d’en Xesc Fortesa en els que ell, a la portada, sortia manant un tramvia i un cartell que posava: “1 pta” . En Jordi i jo ens vàrem mirar meravellats (a aquell temps ja hi devia haver gent que confonia Palma de Mallorca i La Palma de Canàries i, conseqüentment, Illes Balears i Islas Canarias). En Jordi, més atrevit, va demanar a una dependenta (a aquella secció no hi havia més que dependentes; no hi havia cap dependent) si els podíem escoltar. Aquella senyoreta o senyora molt jove ens va mirar amb una cara d’incredulitat i escepticisme (devia pensar, “com és possible que aquests dos es vulguin assabentar de si el disc val la pena per una pesseta?”), però va accedir i va posar dos discs d’en Xesc a aquells aparells on tu te posaves uns auriculars i el senties. A una cara ens parlava del tramvia de Porto Pi, a l’altra, que és la que avui m’interessa, d’una palanca i un grifó. Algú de vosaltres ha escoltat aquest disc d’en Xesc? En Jordi i jo ens miràvem amb cara de pensar “tu sents el mateix que jo i al mateix temps?” i a cada ocurrència del monòleg d’en Xesc ens esbutzàvem de riure. Aquella senyoreta dependenta ens mirava i el seu semblant havia canviat de l’escepticisme al mosqueig. Evidentment tots dos vàrem comprar un disc cada un d’en Xesc Fortesa... per una pesseta; disc que vaig dur a ca meva de Palma (de Mallorca) al primer permís que vaig tenir (que en vaig tenir molts) i disc que va estar molts d’anys per casa, i que jo i més escoltàvem amb prou freqüència sense perdre, per la repetició, gens d’emoció humorística a cada vegada que el sentiem, fins que un dia, algú el degué deixar a qualcú que no el degué pensar a tornar. Ara, poc abans de Nadal, el desastre del Prestige, les guerres d’en Bush i la confrontació a Veneçuela m’ha fet recordar, amb molta propietat, aquell disc, tant que en Biel Pomar, amic del meu cunyat i nebot segon del propi Xesc, i vertader fan i col·leccionista de tota l’obra d’en Xesc, m’ha tornat a proporcionar la portada (i prest el diàleg) d’aquell disc. Com deia pel tema que ens ocupa (tema mundial) ens interessa la cara que fa referència a la palanca i al grifó (mentre que quan parlem del tema local ens interessarà més la cara que parla del tramvia de Porto Pi): Allà en Xesc, “el Pensador”, ens recordava que un pensador anterior ens havia dit: “Donau-me una palanca i un punt de suport i vos mouré el món”. Donau aquesta palanca i aquest punt de suport als nostres dirigents estatals i mundials per a que puguin canviar el món sense haver-ho de fer pintant-lo amb 75 mil tones de vernís negre uns i bombardejant Afganistan, Palestina i Iraq, fins que no quedi cap persona ni cap casa (sols les cuques i les rates que encara són menys rates que els assassins. El codi militar espanyol tenia una norma, que per sort es va llevar, que deia que “qui obeeix no és responsable dels seus actes comesos obeint”; actualment els assassins, com reconeix el mateix Aznar, ho són, i són responsables del seus assassinats, encara que ho siguin en obediència als seus comandants, i és igual que els qui manen matar siguin d’Eta o siguin en Bush, en Sharon o sigui el qui sigui). I seguia, en Xesc, “bé idò, si amb la palanca aquell vos pot canviar el món, jo, amb un grifó, el vos aturaria” (la transcripció no és literal, és de memòria), “amb un enorme grifó que tancàs tota la benzina del món”, “ni cotxes, ni camions, camionetes, motos, motocarros, mobilets,... res no funcionaria, fins i tot ni les centrals electriques, no hi hauria llum ni res del que funciona ni en benzina ni amb electricitat no funcionaria, vos aturaria el món”. Quina visió preclara! Amb més de trenta anys d’anticipació!. Per una part, que ens hagués anat de bé, especialment al poble gallec i als Governs central i gallec, si el passat desembre haguéssim tengut aquest grifó i l’haguéssim pogut aplicar, tancant-lo, al Prestige: no haguéssim perdut ni una gota de “chapapote”, “galipota” o “vernís”, que tant de mal fa al poble i al propi Gobierno; i és que, pel que és veu, no és que Aznar nombràs ministre a l’incompetent i curt Matas per a emprenyar als mallorquins, és que tots els membres del Gobierno són igual de curts i incompetents que ell, amb el conseqüent perjudici pel poble que els vota i pel que no els vota, tot i que tota la intel·ligència G i emocional, teòrica i pràctica, que els hi manca la supleixen amb escreix amb l’excés d’intel·ligència de 
l’aprofitat avariciós, i superb, que acaba donant-los el poder polític i la riquesa material (la menys rica de les riqueses). Quina visió preclara! Per una altra part veiem l’enorme importància que té per als EEUU el tenir aquest grifó, o més exactament la totalitat del barril del contingut. Per això no ha dubtat en inventar-se Alcaeda predicant a tot el món que els molins són vertaders gegants, deixar Afganistan fet un solar abandonat de la ma de Deu, deixar, si no estimular, que la “Contra” ofegui el poble de Veneçuela i preparar una guerra demencial, injusta i sanguinària a Iraq.

.

diumenge, 5 de juliol del 2009

Com baixar-te videos de You Tube

Potser hagis anat a un canal preferit del You Tube, com pugui ser el de Toniarc46, i t'hagi sorprès la nova presentació del mateix. Potser el teu canal segueixi veient-se com sempre perquè el seu propietari encara no hagi canviat la seva forma de presentació.

No obstant això, You Tube anuncia que tots els canals passaran a la nova presentació abans del proper 15 de juliol (és a dir, ja). La primera impressió pot resultar negativa ja que els canvis moltes vegades resulten sorprenents i negatius: "preferia com es veia abans". Com a propietari també hi ha coses que no m'agraden: En l’anterior presentació jo decidia quins videos propis i preferits es visualitzarien a la pàgina i en quin ordre, la qual cosa facilitava que els millors, els primers, es veiessin més vegades. Ara s'ordenen en ordre invers de pujada o elecció i els millors queden amagats en l'ordre cronològic que els correspon.

Però aviat resulta interessant, per l’ordenat: A l'angle superior esquerre s'indica el nom del canal i s’et convida a subscriure’t al mateix (cas d'estar subscrit, per això has d'estar registrat, se't comunica cada canvi que es produeix en el mateix: nous vídeos pujats o favorits. A continuació t'indica que triïs si, al marge, vols veure els vídeos i llistes de reproducció del canal o si només vols veure els pujats, els favorits o les llistes de reproducció. A continuació, si vols veure el canal en mode "vista reproductor" o en mode "vista de quadrícula". A la pantalla del reproductor surt com a vídeo inicial el darrer vídeo pujat pel propietari o el vídeo triat com inicial. Pots decidir veure aquest vídeo o canviar-lo per qualsevol altre dels assenyalats en el marge (pujats, favorits o llistes). Anteriorment només es podia veure en el reproductor de la portada el vídeo de la mateixa. Al clicar sobre un altre vídeo se t’obria una nova pàgina.

En qualsevol cas, referent al vídeo col·locat en el reproductor, et dóna les possibilitats de: Informació, comentaris, favorits, compartir, llistes de reproducció, i marcar.

Una altra de les característiques que han canviat és la dificultat de "baixar" el vídeo que desitgis (tampoc és molt important perquè ho pots veure tantes vegades com vulguis a la xarxa sense necessitat d'utilitzar memòria del teu disc dur, tot i que alguns volen baixar-lo per tenir-lo en el seu mp4 o en el seu mòbil). Abans n'hi havia prou amb portar el cursor a prop de la vora superior, a la dreta, i t’oferia l'opció "download this video". Ara això no passa. Baixar el vídeo és una mica més complicat, però tampoc massa més:

Suposem que estem en el canal Toniarc46:

En el reproductor estarà disponible el vídeo inicial (en aquest cas l'últim carregat). Suposem que desitgem "baixar-nos" el vídeo de Aitana Ferrer: "Teua". Llavors premem sobre aquest vídeo que veiem en el marge, amb la qual cosa el vídeo es col·loca en el reproductor i la direcció canvia a:

A "Informació" del vídeo en el reproductor, el primer que surt és un enllaç amb el nom del vídeo. Prement sobre aquest enllaç s'obre una nova pàgina com es veien anteriorment els diferents vídeos, una nova pàgina amb una nova direcció, la corresponent al vídeo en qüestió.

En aquest cas:

Doncs bé si en aquesta direcció substitueixes "youtube" per "bajaryoutube" obrim una nova pàgina del mateix vídeo on se'ns permet baixar-lo en format flv, mp4, 3gp, ...

Igualment a l'adreça anterior, abans de substituir "youtube" per "bajaryoutube", a més de la direcció del vídeo per poder enllaçar en un correu electrònic o pàgina web, també se'ns ofereix el codi per poder inserir en una web. En el nostre cas:

diumenge, 21 de juny del 2009

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Quan anys enrera s’acostava la celebració, del 23 de juny, tots esperàvem neguitosos l’arribada d’aquell vespre màgic que ens feia carregar piles per a seguir endavant. Fèiem una rotllana al voltant del foc mentre cantàvem i saltàvem feliços i esperançats.

També, per a tenir la possibilitat d’estar prop dels nostres amics, i per què no, d’algun en especial, aquell que feia bategar el nostre cor de manera diferent. Va ser aquella nit, fa ja una pila d’anys, que vaig donar el si al que seria el meu amor a per vida, el pare dels meus fills.

Quan res era fàcil, organitzar una revetlla costava déu i ajut, les economies eren minses però l’enginy i il·lusió feien miracles. Ens conformàvem amb una bona foguera, amb música que algun veí posava en una gramola per a ballar, amb algun refresc escadusser, alguna patata escalivada a la cendra d’aquell foc ja finit, que havíem preparat amb tots els trastos vells recollits casa per casa. La preparació era llarga, s’ho mereixia.

Fins ara, mentre nedàvem en l’abundor, les gresques sovintejaven tant, sense importar el motiu, que el solstici ha restat a l’anonimat dels més joves.

Tampoc saben què significa cap de les diades que els més grans festegem, tant se’ls en dóna. És cosa de vells asseguren.

És certament una llàstima perquè tot té relació amb la Naturalesa, aquesta mare que ens envolta, que ens prodiga de flors i fruits, que ens procura benestar, que te cura de l’aigua i de l’aire que respirem. Llàstima que massa vegades no la tractem com cal, l’embrutem amb deixalles, amb fums i gasos, malmetem els arbres i arbusts, sense respecte.

Per què ningú es pregunta què suposa, per a la vida humana, el solstici d’estiu o, en altre moment el d’hivern.

La gent del camp ho sap be. Avesats a mirar sempre el cel per temor a tempestes que se’ls enduen les collites, coneixen el millor moment per a sembrar els productes d’horta, fruits o cereals. Els cicles eren sagrats per a la sembra. Però... sembla que ara també ho hem modificat gràcies a les nostres disbauxes. Les estacions que marcaven les temperatures i les pluges no tenen a veure en les d’abans.

Serà que la Naturalesa s’ha enfadat pels mals tractes rebuts i ens vol passar factura per les malvestats ocasionades?

O perquè s’adona que li hem perdut el respecte, que sembrem i cultivem fora de temps, que utilitzem productes per a fer créixer més de pressa qualsevol enciam, que colorem les pastanagues, que produïm tomàquets que només tenen el nom però no el sabor ni la textura d’aquest deliciós fruit de la nostra terra imprescindible per a una taula d’estiu?
Festegem el solstici, celebrem-lo amb els amics i ensenyem, als més joves, que totes les coses tenen sentit... També el solstici d’estiu.

Rosa Puig, metamorfosi standard

Rosa Puig, metamorfosi standard









Mirau els efectes devastadors de com la política trituradora ètica del matisme popular converteix un bombonet digna de portada d'Hola (de fet, Matas la va triar com a florer que adornàs les Juntes del seu Govern i li va adaptar la Conselleria d'Afers Socials com a Conselleria dedicada al President) en una màscara reflex del seu esperit o consciència: Rosa Puig abans i desprès de passar a desenvolupar la seva tasca política com a Consellera de la Presidència (entre d’altres, Turisme Jove) del PP de Jai Mito Mematas.
Com a mostra basta un botó: Tots els altres són iguals.