diumenge, 28 d’agost de 2011

Mallorca es crema


Mallorca es crema

La persona humana és l'únic animal que ensopega tres (i més vegades) amb la mateixa pedra. No recorda que en cada ocasió en què guanyen les eleccions els vellpseudolliberals (els nens-caca partidaris de la tirania USA-CIA i dels mercats-Mudis) la crisi econòmica es trasllada des de la globalització, governs i administracions a la pròpia família i pròpia persona, així com s'incrementa la delinqüència (les seves polítiques persegueixen al petit delinqüent i fomenten la magna delinqüència) i la violència (propicien i fomenten carnisseries com les de l'Iraq o Líbia, que, conseqüentment, ni lamenten ni condemnen, mentre els robatoris i agressions amb violència s'incrementen a les nostres terres) i, des del seu oblit, els torna a votar i a propiciar la seva pròpia inseguretat i el seu propi empobriment.

A les Illes Balears el passat 22 de maig la dreta ultra (la dreta menys ultra és el PSOE) va guanyar les eleccions a les Illes Balears, Mallorca, Palma, totes les Illes i gairebé tots els pobles, per golejada, desplaçant al segon mandat d'una coalició de dreta-centre-progressista-nacionalista des de fa 80 anys.

La conseqüència, en forma d'increment de la violència en atracaments i agressions particulars, i en forma d'incendis forestals, no s'ha fet esperar:

A Mallorca, aquests dies, grups armats amb subfusils, al descobert, sense cap vergonya, han atracat dos habitatges particulars habitades en menys de 24 hores, així com, en pocs dies, s'han pepetrat dos o tres assassinats violents.

Igualment, a les Illes Balears, en aquest estiu que acaba ja s'ha cremat més del doble de superfície de massa forestal (fins i tot part molt propera a urbanitzacions) que la que es va cremar l'estiu passat amb el govern del pacte menyis dretà. Aquest increment d'incendis en temps de mandat pseudoliberals és una constant des de la mort del dictador. Moltes vegades part de les superfícies devastades pel foc, posteriorment, són repoblades amb edificis o infraestructures en lloc de amb arbres de bosc. Quan, en el món, tots els arbres hagin estat substituïts per edificis ja no quedarà, viu sobre la terra, cap persona humana, possiblement cap vertebrat i fins i tot és possible que cap ésser viu.

Ara que, al dictat dels mercats econòmics americans, es reforma la Constitució (l'única coincidència dels dos partits majoritaris de dretes espanyols a més de la castració a les nacions, partits i polítiques nacionalistes perifèrics), s'hauria de reformar l'Estatut de les Illes Balears, al dictat de la supervivència humana i de la vida en general, en el sentit que "terra cremada es convertís en terra protegida en què no es pogués, en 50 anys, ocupar per cap objecte artificial, fos construcció, cotxe, pal o carreta i que s'hagués de repoblar d'arbres immediatament). Una legislació semblant va reduir dràsticament, fa uns anys, els incendis a Galícia.

_____________________
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
_____________________

dilluns, 8 d’agost de 2011

La banya d'Àfrica necessita la teva ajuda


.
Gran fam a la banya d'Àfrica
Escrit de Creu Roja Espanyola

Benvolgut/a amic/a:
Irromp en el seu treball o en les seves vacances per la urgència de cridar a unir esforços, de tots els voluntaris, socis, coŀlaboradors i treballadors integrem Creu Roja Espanyola, per poder respondre a la prioritat humanitària que és l'actualitat a la regió de la Banya d'Àfrica.

Perquè, una altra vegada a causa de la fam, estem assistint al començament d'una catàstrofe, que, des del més essencial sentit ètic, tots hem de contribuir a detenir. Més de deu milions de persones, moltes d'elles nens, a Etiòpia, Kenya, Djibuti i Somàlia, podrien morir d'inanició, quan la sequera a la zona ja ha arruïnat les collites i ha matat el bestiar, deixant sense aliments i sense aigua.

Parlam de la sequera més greu des de fa dècades. En especial, els riscos es concentren en el territori de Somàlia, país sense les mínimes estructures pròpies d'un estat i amb una població terroritzada per la violència d'un multiconflicte entre faccions armades sense fi previsible. Milers de famílies somalis estan arribant, dia rere dia i després de recórrer enormes distàncies, als camps de refugiats instal·lats a Etiòpia i Kenya, països també afectats i on, malgrat les seves necessitats, moltes famílies i comunitats els estan acollint.

Creu Roja Espanyola ha començat a actuar, en coordinació amb les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'aquests països, amb la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i el Comitè Internacional de la Creu Roja, així com en coŀlaboració amb les agències de Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries. Creu Roja compta amb delegats en el terreny; s'ultimen els preparatius per a l'enviament, per via aèria, dels articles d'immediata necessitat (aliments, pastilles potabilitzadores, material d'abric i refugi, estris domèstics i d'higiene, etc), es està procedint a la localització de subministradors locals o pròxims d'altres articles; s'estudia la possibilitat d'efectuar ajudes directes a les famílies, per a l'adquisició en els mercats locals; etc.

Donada l'envergadura i gravetat de la situació, preveiem que les operacions d'ajuda hauran de mantenir-se de manera intensa i perllongada.

Sent conscients de les actuals dificultats en la nostra pròpia societat, la coŀlaboració que avui els demano com a membres de Creu Roja Espanyola, és més important que mai. Els animo a insistir, a quantes persones estiguin pròximes a vostès, sobre l'abast humà d'aquesta catàstrofe i, sobretot, per convèncer-los que, amb poc però entre molts, podem evitar l'irreparable, la pèrdua de moltes vides.

Per aconseguir-ho hem disposat del telèfon d'informació 902 22 22 92 i de la direcció del portal de Creu Roja Espanyola http://www.cruzroja.es/

Per anticipat agraeixo la coŀlaboració de tots.

Juan Manuel Suárez del Toro Rivero
President Creu Roja Espanyola

dimecres, 3 d’agost de 2011

Portocolom Agost de 2011

Al fons: S'Arenal dels Homes

Portocolom Agost de 2011

Ahir, u d'agost, havia creuat la frontera de l'equador de l'estiu. Si el meu pare visqués, va morir el 1996, hauria complert 97 anys. Ho varem celebrar a Son Corbell, en una casa de la meva germana, amb ella, la seva parella, la meva mare, dona, dos dels meus tres fills, dos nebots i els seus dos fills. Són Corbell de gran afecte en la meva infància, infantesa, joventut, maduresa,... Ara només hi vaig com a convidat d'alguna de les meves germanes, perquè aquell antic amor per l'entorn de Son Corbell s'ha convertit en desgrat per les aberracions urbanístiques de dos cosins, un i una, que han deixat l'entorn fet uns pestilents guineus. M'adono que estic desconnectat, especialment dels meus amics i amigues de Palma i de tota la xarxa d'internet i això que hi ha motius més que necessaris com per mantenir el contacte permanent.
Fins i tot em sento desconnectat del present general. Els pocs dies que llegeixo el diari, encara no he vist la televisió ni he escoltat la ràdio, m'escandalitzo i m'entren arcades de tanta nàusea: el neoliberalisme salvatge (neofeixisme que fins i tot mata, per guerres no declarades, per comandos CIA i per fam) als EUA, Península i Illes Balears té una mateixa constant: redueix les dotacions per als serveis públics, educació, sanitat, transport, mobilitat,... i els incrementa per a particulars afins de la mateixa família, partit o ideologia de la globalització capitalista. Ha aconseguit que els sous d'uns pocs determinats multipliquin per més de 2.000 els sous de molts treballadors, mentre molts altres fins i tot no en tenen cap. A les Illes Balears, a més, el nou Govern fa una política contrària a la nostra cultura i llengua pròpies, i et provoca nomenant gerents i directors generals, fletxes imberbes dels seus campaments, perfectament preparats en la seva ideologia unidimensional i sectària, però amb nul competència, experiència i solidaritat.
En la meva ment només hi ha lloc per les vivències i records actuals i passats de Portocolom, el port de Felanitx, uns/es amb sensacions tan vibrants com les que van ocasionar quan van ocórrer, altres temperades pel temps, edat i pastilles. He vist, en dues ocasions a la nina de la bicicleta, en ambdues amb els seus tres fillets petits i el seu marit-adhesiu. En ambdues ocasions, tots dos, hem estat transparents per a la mirada de l'altre i no he sentit els cascavells cardíacs que tantes vegades vaig sentir en el passat. Fins i tot en l'estiu passat. Al juliol, un juliol molt més irregular que el de l'any passat encara que amb una temperatura molt menys sufocant i agressiva, no he perdut ni un sol dia de platja amb la meva mare (excepte els dos dies setmanals, dilluns i dimarts, que estava a Palma). Fins i tot un dia que va despertar molt gris i ventós la meva mare, en aixecar-se i veure el temps, em va preguntar: Què faig, em poso el banyador o em vist? Al que jo li vaig respondre: I tu que prefereixes?. Jo, el banyador. Doncs posa't el banyador. La platja (s'Arenal de ses Dones) va ser per a nosaltres dos sols, si bé a la platja gran havia molta gent perquè havien vingut fins a tres autocars portant nins d'una colònia que venien a nedar a la platja de Portocolom. El mar, agraït, ens va regalar una aigua fresca i molt neta, transparent. Va ser un bon bany tot i el mal dia.
Quan érem nins el meu pare ens acompanyava amb barca, o hi anàvem sense ell, però ell no desembarcava. La meva mare, germans i jo sí que ho fèiem i anàvem a l'arenal petit (s'Arenal de ses Dones). A l'arenal gran (S'Arenal dels homes) hi anaven homes, dones, joves, nins, nines,... Al petit hi anaven senyores soles i mares amb fills petits. Entre tots dos hi havia una escala de pedra feta damunt la roca (segueix existint) on desembarcava la gent que anava a la platja en "golondrina" un llaüt gran de pescador patronejat pel mateix pescador. La “golondrina” anava des del moll de pescadors de la part de la capella (abans “la part de la colònia”) fins a un moll central de la part de la duana i des d'aquest a l'escala de la platja. El patró et donava un bitllet com els que et donaven, i deuen de seguir-te donant, a l'autocar de Palma a Felanitx o de Felanitx a Es Port. També moltes vegades anàvem a la platja en aquesta "golondrina". Quan arribàvem a l'escala, desembarcàvem, amb l'ajuda del mariner, i uns anaven cap a l'esquerra, “S'Arenal dels homes” i altres cap a la dreta, “S'Arenal de ses dones”. A l'escala hi havia un policia municipal, perfectament uniformat (quina calor havia de passar el pobre home!) I si algun nedador, masculí, creuava la línia imaginària de la mediatriu a l'altura de l'escala el municipal xiulava fortament el seu xiulet i amb el braç esquerre li feia senyal perquè canviés el rumb i tornés per on havia vingut. Sempre li feien cas. No sé que hagués passat si algun no ho hagués fet. Imagino que no s'hauria llançat al mar en el seu uniforme. Tampoc s'hauria despullat d'ell per fer-ho en calçotets. Entre l'escala i S'Arenal de ses dones, més proper a aquest, hi havia una caseta o barraca de barca, la barraca de la barca del faroler. El far de Portocolom, en una punta de roca elevada, és a prop del arenal de ses dones, punt més pròxim accessible al mar des de terra. Tindria jo prop de 12 anys i, atès que el meu pare habitualment no venia a nedar, jo seguia anant a S'Arenal de ses dons amb la meva mare i germans. Un dia una senyora es va dirigir a la meva mare i li va dir: "Senyora, i aquest que no és un poc granadet per a ser aquí?"
Anant a l'arenal per la carretera (o camí) creuàvem una barraca de barca, poc temps després canviada per una casa, la casa dels De la Rosa batejada com "Dins mar", barraca que nosaltres, fantàstics, li dèiem "la casa de la bruixa". Passada una gran corba cap a l'esquerra i just abans d'arribar a les cases de "És Bavo" hi havia un altre arenal més llarg i estret que "el de les dones", però més petit i estret que "el dels homes". En aquest arenal els pagesos de Felanitx, un cop l'any, solien portar els seus ases a netejar en profunditat. Per això aquesta platja o arenal es coneixia com "S'Arenal dels ases". Igualment era l'arenal al quual, per ser tan poc freqüentat, anaven a banyar-se alguns capellans per la qual cosa també se'l coneixia com "S'Arenal dels capellans". Amb el que es produïa una estranya coincidència d'identificació.
Ara, amb la proliferació de visitants i residents d'estiu nacionals, forasters i estrangers, els tres arenals han perdut el seu nom tradicional. Ara solen distingir-se com el gran, el petit i és del Bavo.

Portocolom, 2 agost 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________

Sa Part de la Capella fotografiada des de Sa Part de l'Aduana

Sa Part de l'Aduna fotografiada des de Sa Part de sa Capella

"Sa Golondrina". Al fons s'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el Far (amb la torre canviada) i la barraca del farer

S'Arenal de se Dones amb el mollet, barraca del farer i Vestidor de ses Dones

Sa Golondrina de retorn cap a Sa Part de l'Aduana. Nom significatiu: "Noe"

S'Arenal de ses Dones. Al fons: S'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el far abans de canviar la seva torre

.