dilluns, 17 d’octubre del 2016

Ramon Llull i Aurora Picornell


Properes activitats.
Dimarts, 18 i dimecres, 19 d'octubre de 2016
Dimarts dia 18:
Presentació del nº 28 de la revista Educació i Història.
Ramon Llull. Per Pere Fullana
Lloc: al local de la Societat Arqueològica Lul·liana (Carrer Monti-sion de Palma).
Hora: 19.30
Dimarts, dia 18 d'octubre, a les 19,30, al local de la Societat Arqueològica Lul·liana (Carrer Monti-sion de Palma), tindrà lloc la presentació del número 28 de la revista Educació i Història que publica la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l'IEC) amb Edicions UIB.

El número inclou un monogràfic dedicat a Ramon Llull i coordinat pel Dr. Pere Fullana.

Intervindrà a l'acte el Dr. Antoni J. Colom que farà la conferència "L'educació i el projecte lul·lià" y el Dr. Pere Fullana coordinador del monogràfic. També hi intervindran el Dr. Joan Soler President de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana; el Dr. Damià Pons, representant de l'IEC; el Dr. Antoni Planas president de la Societat Arqueològica Lul·liana.

El número es pot consultar complet a http://revistes.iec.cat/index.php/EduH/index

Dr. Bernat Sureda
Director de la revista Educació i Historia




Dimecres, dia 19:
Presentació del llibre: "Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol".
Autor: David Ginard
Lloc: Can Alcover. Carrer de Sant Alonso, 24. Palma.
Hora: 20 h.

Bon dia,
Les Fundacions presentam, el proper dimecres dia 19 d'octubre, a Palma, a les 20'00h i a Can Alcover, el llibre de David Ginard "Aurora Picornell (1912-1937). De la història al símbol".

L'interès del llibre està fonamentat en la meticulositat en la recerca de les fonts i els criteris rigorosos que acompanyen sempre als treballs de l'autor.

L'acompanyaran en la presentació Margalida Capellà i Francisca Mas, que ajudaran a entendre el context i significat de la figura d'Aurora Picornell.

El llibre està disponible també a l'Ateneu. El preu de venta al públic és de 20€. Si el voleu reservar podeu telefonar a l'Ateneu 871965466 o escriure al correu electrònic de Les Fundacions (lesfundacionsediapm@gmail.com)

Estau convidats a assistir-hi els que pugueu estar per Palma, i vos agrairíem que ens ajudeu també a fer-ne la major difusió possible.

Moltes gràcies
Josep Valero 



Vegeu les properes activitats a l'Agenda-calendari: 

dissabte, 10 de setembre del 2016

Escaneig de negatius antics propis. 1963

Es Port. 1963. Quan encare era públic: nostro i no privatitzat regalat a Es Club Nàutic. 


Fa anys vaig escanejar els negatius de les fotografies de Joan Picó, algunes de les quals vaig compartir aquí.  

Aquests dies, una vegada que he tornat de Es Port (de Felanitx, o de Es Club Nàutic, segons com es miri. Quin desastre!), conegut també, per molta de gent, com Portocolom, he escanejat alguns negatius de les pròpies, fetes pel meu pare, per jo mateix i, algunes, pels meus germans. Són molt menys professionals, però més properes, més familiars.


Aquí podem veure com ha canviat Es Port (i Cala Murada) en els darrers 50 anys (des de 1963, quan hi havia sucre dins la llet i no llet dins el sucre). 

Es Port. 1963

Es Port. 1963

Es Port. 1963

Es Port. 1963

Cala Murada. 1963

dissabte, 3 de setembre del 2016

No se corre! (Del Dietari Negre)

Primitivo: El tercer de l'esquerra. Pachanga: El primer de la dreta. Nicanor: El tercer de la dreta

No se corre!. 02-09-2016 del Dietari Negre

Avui, divendres, 2 de setembre de 2016, si he fet el que tenia previst fer ahir abans de les vuit: Anar a caminar i fer exercicis físics al parc de Sa Riera. Tot i que no he començat abans de les vuit, sinó després de les nou i trenta. Total, un dia i una hora i mitja de retard.

Quan ja tornava m'he topat amb un grup de pàrvuls, de devers quatre anys, d'una escola anglòfona, no sé si anglesa o Yankee. Entraven al parc en el moment en que jo en sortia. I, com es preceptiu a totes les sortides de pàrvuls, una mestra davant i una mestra darrera. Quan els nins han vist la pendent pronunciada per a l'entrada l'han començat a baixar a tota pastilla. Immediatament la mestra que anava darrera ha pegat un bel: "No se corre!!!", com es preceptiu, a les escoles anglòfones els bels pegats als més petits es peguen en castellà, ni en anglès que encara no saben, ni en català que, al·lotea, pares i mares i professorat, no aprendran ni sabran mai. No se corre!!!

Aquest bel m'ha traslladat a un bel idèntic pegat cinquanta anys enrere per una altra mestra de la vida. Quasi semblava el mateix: les mateixes paraules, la mateixa força i intensitat, el mateix volum i, quasi també, els mateixos to i timbre.

Fèiem, un grup de companys i jo, el servei militar en el Destacament d'Altura, a un costat d'una petita muntanya, devora el Barri de l'Alegria de Santa Cruz de Tenerife, concretament a la part del Projector. Aquesta part estava a l'interior d'un túnel que travessava, fent una corba d'un quart de cercle, la muntanya, just en acabar de passar les darreres cases i xaboles del barri. A l'altra part teníem la vista, en altura, del mar obert, el quarter i el Passeig d'Almeida, el Port i el Club Nàutic, entre d'altres.

Aquí estàvem destinats quatre soldats. La part del Telèmetre estava al cim de la muntanya i, atès que per arribar al cim pel camí no asfaltat per a vehicles i persones s'havia de passar una cadena a tot l'ampla del camí, a l'altura del Projector que esbarrava el pas cap amunt als vehicles, els quatre soldats destinats al Telèmetre feien la guàrdia a ca seva, encara que ca seva no estàs a la mateixa illa de Tenerife. Cada deu dies canviàvem el destí de Projector a Telèmetre (ca seva) i de Telèmetre (ca seva) a Projector. Aquests projectors són els que, en aquell temps, al port de Palma, empraven per a projectar l'estel dels reis el dia cinc de gener.

En Primitivo, el menys primitiu de noltros quatre, baixava, com una cabra, per l'altra part de la muntanya, la que no tenia camí. Aquest dia, de tornada, no va tornar tot sol. Va tornar amb una al·loteta amb poques dents i escassa roba un poc esfilagarsada. Li vaig demanar si era alguna familiar o alguna amiga. Me va dir que no, que era una dona que necessitava una mica d'ajuda econòmica per a surar els seus dos fills petits. Jo, en aquell temps (i ara encara ara) era un poc purità i, tot i ser el més recent, era la màxima autoritat del Destacament ja que els altres eren soldats i jo era "cabo tomatero". Li vaig dir que no me semblava bé i que el lloc no me semblava el més adequat. Tots tres soldats i la pròpia al·lota se me varen tirar a la jugular. Com era possible, Ramis (sempre me deien pel llinatge i no pel nom), que fos tan dolent, amb tan poca caritat cristiana i amb tan poca sensibilitat social, que volgués privar del pa als fillets d'aquella pobra dona? Empagait els vaig dir: "Feu el que trobeu". Primitivo se'n va anar, donant la ma a aquella al·loteta, que el seguia, com un xot de cordeta, al magatzem, fosc, obert a un lateral del túnel en volta, a una part del mateix en que no es veia la llum exterior en cap de les dues direccions.

Allà, entre la nostra roba de paisà i molts altres trastos, hi havia un bressol plegable de barrots metàl·lics de nin gran o de soldat petit. No sé, per que jo no hi era, com ambdós, amb lo gran que es Primitivo, un pel més baix que jo, però com dos d'ample, es varen poder ficar dins aquella gàbia petita.

Al cap d'una estona Primitivo compareix en el nostre dormitori ja en penombra i se'n va el segon soldat. I un altre pic la mateixa història. Se'n va el tercer, un soldat català que no parlava català, més jove que tots nosaltres per que s'havia presentat voluntari per a fer el servei militar. Ell era a qui tots els veterans li deien "El Pachanga". Ell protestava i deia que hauria de ser jo el Pachanga per que era el darrer que havia arribat i que ell era tres mesos més veterà que jo, però els altres consideraven més l'edat que l'antiguitat i mantenien que ell era el Pachanga.

Al cap d'uns pocs segons torna el Pachanga arrossegant el bressol  metàl·lic i darrera ell l'al·lota. El nostre dormitori, de planta rectangular, tenia quatre llits baixos, un a cada cantó de l'estància, una tauleta petita, entre dues capçaleres, davall la finestra i que sostenia un telèfon de campanya, al que ens cridaven, cada nit, devers les nou, per a demanar-nos novetats. Alguns dies sols es quedava un dels quatre soldats per a poder contestar el telèfon. També hi havia un estret armari amb vidriera, per a desar els Cetmes, entre els peus de dos llits i enfront la porta d'entrada que també separava el peus dels altres dos llits. El Pachanga planta el bressol metàl·lic el mig de l'estància, entre els quatre peus dels quatre llits.

"¿Pero qué haces?" l'increpà Primitivo. Va dir que tenia por, tot sol a aquell magatzem fosc, tot i que il·luminat amb una bombeta de 25 Watts, lluny de tots noltros. I ja me tens al Pachanga i l'al·lota enfilant-se pels barrerons d'un costat cap a dins. Comencen els crits renous metàl·lics del somier, de l'estructura, de les potes,... bufades, crits, més renou, gresca, sarau,...

"¿Pero que haceis?" diu el segon. I l'al·lota ens fot el bel anunciat: "No se corre!!!". Comencen les fortes rialles mesclades amb les bufades, alens espessos i renous metàl·lics. El Pachanga, pot concentrat, des de la seva gàbia ens diu, tot rient, "Éste serà el polvo de la risa". Tots cinc esclafim a riure i, al cap d'una estona, l'al·lota ens amolla: "S'escurrió!". 

Antoni Ramis Caldentey
Palma, 2 de setembre de 2016 

dissabte, 25 de juny del 2016

Dia 26 de juny. Unes Illes més nostres


El 26 de juny, per problemes d'identitat del psoe (no sap si és més de dretes o més d'esquerres: Va rebutjar aliar-se amb pp i ciudadanos i investir a Rajoy com a president i també va rebutjar pactar amb podemos i ser ell el president del govern), repetim les eleccions generals del passat 20 de desembre.

Pel que a les nostres Illes fa referència els quatre partits o coalicions que poden obtenir algun diputat que ens representi a la capital de l'estat son:
- PP
- Psoe
- Ciudadanos
- Units Podem MÉS

Al pp tradicional ja el coneixem. És molt difícil ser bona persona i intel·ligent i votar-lo. És un partit capitalista i antisocial. Paradigma de la corrupció, de la desigualtat, falsetat, injusticia, política bruta,...

Ciudadanos és la marca blanca del pp; un partit també capitalista i antisocial, que hagut de néixer per a sumar al pp donada la forta baixada dels primers en els ulls dels seus votants intel·ligents i amb la suficient vergonya que l'impedeix votar-los.

El psoe, com he dit abans i tots hem pogut comprovar des del 21 de desembre passat, té una crisi d'identitat: té una certa nostàlgia del seu socialisme passat, però també segueix el pragmatisme del capitalisme antisocial present: Amb l'únic que ha pactat ha estat amb l'ultra ciudadanos (l'únic que defensa les polítiques que va imposar Bauzá a les Illes Balears a l'anterior legislatura autonòmica).

"Units podem més" és una coalició formada per Esquerra Unida, Podemos i MÉS. Com a coalició és la única agrupació que avantposa, en les seves polítiques, el benestar de les persones per a damunt la creació de riquesa capitalista (riquesa capitalista que, finalment, per la experiència recent, sols serveix per a incrementar la riquesa del 2% més ric de la població, però no per al bé comú del 100% de la mateixa).

Pel que fa a Més, integrat dins aquesta coalició és l'únic dels sis partits (pp, psoe, ciudadanos, eu, podemos i MÉS) que no és un partit estatal sinó que és un partit autonòmic de les Illes caracteritzat per ser ecologista, socialista, sobiranista, i democràtic, que va néixer per a sumar (ell mateix ja és una coalició d'un conjunt de partits que comparteixen aquests quatre principis: PSM, Entesa, Iniciativa, Verds, EQUO, i multitud de partits locals com el Bloc per Felanitx).

Jo ho tenc molt clar, prefereixo els partits que treballen per a les persones que aquells que ho fan per als mercats. També els més propers que els més llunyans, els més democràtics que els més autoritaris.

També tenc clar que una veu sobiranista balear, d'un partit sobiranista balear al Congrés dels Diputats, faria més per les Illes que 349 diputats de partits estatals. I aquesta veu d'un diputat sobiranista balear que pot defensar les Illes al Congrés de diputats és Antoni Verger de MÉS que ocupa el tercer lloc de la llista "Units Podem MÉS".

Si es presenta una altra candidatura que es diu sobiranista i sols pot restar vots i possibilitats a la candidatura de MÉS d'Antoni Verger (per primera vegada des de la fi del franquisme hi ha una possibilitat real de tenir un diputat sobiranista balear al Congrés dels Diputats) es dirà el que es vulgui dir, però, realment, serà anti sobiranista.

La vertadera opció sobiranista, ecologista, social i democràtica, aquesta vegada, a les Illes, és "Unides Podem MÉS".

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social