dissabte, 18 de gener del 2014

Defensem la veritat, la informació



Defensem la veritat, la informació

Ara estam en un món (els qui som al món occidental del capitalisme salvatge) al·lucinant, esperpèntic, del que la definició unitària característica és la injustícia, injustícia que es justifica amb la falsedat (mentida).

Ens diuen que els nostres sistemes polítics són democràcies (democràcia: el poder el regenta el poble, directament i, en el nostre cas, per representació), que els nostres parlaments i governs legislen i administren amb l'únic objectiu del millor bé per al poble.

En realitat totes les administracions, tots els poders, exceptuant rares excepcions personals que els honoren, legislen, executen i jutgen en benefici de les persones pertanyents a les oligarquies econòmiques i polítiques, i molt especialment, les més corruptes i estafadores, i en perjudici del poble.

Pel que fa al nostre àmbit més immediat i mediat, Illes Balears i Estat espanyol respectivament, el Ppartit, les persones més ultres de la mateixa ideologia, l'Església (espanyola, el Papa Francisco predica tot el contrari) i els militars de cor autoritari (nostàlgics de dictadures i cops que encara no han condemnat el franquisme nacional-sindicalista) constitueixen un club d'amics influents o secta selecta. Menteixen en els mitjans per mantenir el poder, en el seu benefici, quan l'ostenten i menteixen i conspiren per recuperar-lo en les poques ocasions en què no el tenen i, si s'escau, en alguns casos, el recuperen mitjançant un cop d' Estat o una guerra civil indecents i criminals que justifiquen amb noves falsedats. Amb clar menyspreu al poble, a totes les persones que no pensen com ells i, com he dit abans, a la més elemental veritat i justícia. Defensen amb vehemència les corrupcions dels seus encara que hagin perjudicat greument l'economia general i particular de la població i no senten, impassible el gest, les morts i els mals aliens, fins i tot els provocats per membres del seu mateix club.

Pel que fa al món, com ha passat sempre en el passat, l'imperi més poderós imposa les seves condicions socials, econòmiques i culturals per inferior que sigui (el Mc Donals per sobre de la Museu Internacional d'Antiguitats: Bagdad Mesopotàmia, Pèrsia, Hammurabi: http://www.wsws.org/es/articles/2003/apr2003/spn2-a26.shtml), a uns per afinitat i als altres per la força de les armes (si necessari fins i tot atòmiques, de dispersió o químiques. Després ens menteixen de nou dient que són els rivals qui més les utilitzen). Els governants dels països satèl·lits prefereixen acontentar abans l'amo imperial (admirat i envejat: ”España es una unidad de destino en lo universal. Por el imperio hacia Dios: Viva Franco”) que al seu propi poble a qui no dubten en sacrificar com els sacrificis que antigament s'oferien als déus.

Edward Snowden ha presentat documents que proven la increïble vigilància il·legal a dirigents i ciutadans d'altres països a la que els Estats Units ens té sotmesos. En un món coherent i just tots li estaríem enormement agraïts i condemnaríem fermament als Estats Units (Nixon va haver de dimitir com a president per un molt menor espionatge... al partit rival del seu propi país). No obstant en aquest ”món al revés” (en el que els corruptes delinqüents són exonerats i molts innocents culpabilitzats i molts pobles, i natura i recursos, espoliats) som capaços de lliurar al nostre benefactor informador als seus botxins delinqüents i aquests li poden, injustament, ingressar a la presó en règim d'aïllament, i condemnar-lo a cadena perpètua: Per dir la veritat i destapar el frau delictiu, un més, dels Estats Units que mai se sotmet a cap justícia internacional i incompleix permanentment les resolucions de Nacions Unides que no li agraden.

Sembla que la presidenta del Brasil Dilma Rousseff és l'única dirigent occidental que està indignada amb el programa d'espionatge nord-americà (quina diferència respecte al president del Govern espanyol que sembla que no té res a retreure als EUA i molt d'agrair pel mateix fet!). És possible que el Brasil sigui l'única porta oberta per brindar asil a Snowden. Fem, tu i jo, nosaltres, que aquesta possibilitat sigui una realitat:


Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
President de la AHC


divendres, 3 de gener del 2014

Primer dia de l'any 2014



1 de gener, dimecres

Primer dia de l'any 2014

L'últim escrit al blog és del 26 d'octubre. Fa més de dos mesos. Que lluny que queda aquell temps en què escrivia gairebé cada dia. Pretenia, com un messies petit, vana il·lusió, ajudar a evitar la barbàrie política social. De fet va reforçar aquella il·lusió, il·lús, el fet que Zapatero guanyés les eleccions estatals i el Pacte les nacionals. Però hi va haver un 2011 i tant a l'Estat (general) com en la Nació (meva) van guanyar sengles parlaments i governs del partit antidemocràtic absolutista. Portem més de dos anys de veritable horror polític, econòmic i social estatal i nacional: Atac a les persones, terres i cultures en tota regla: final de l'estat del benestar, empobriment general, excepte els rics del partit i del sistema, limitació de les llibertats i serveis personals i socials. És clar que els partidaris de l'autoritarisme de ”l'ordeno y mando"que tots pensin com jo i facin el que jo exigeixo” estan encantats. Incapaços d'entendre que els pensaments són múltiples i que tots han de respectar a tots els altres i que no només els meus són els veritables, plens de raó (diga'm de que presumeixes...) i que han de ser imposats a tots els altres. La democràcia, si la volen invocar, ha de ser la casa de tots, que permeti la convivència de tots, sense imposicions. I això lluny de ser així es va allunyant cada vegada més, cada vegada que guanya el partit del "mando y ordeno", hereu del nacional sindicalisme vertical i gerarquic.


Surto a comprar els diaris i unes postres (els fills han tornat a casa per aquestes festes). Són les 11 del matí, però com si fossin les 6 d'un diumenge qualsevol. Ociós esperar el verd del semàfor: ni un cotxe (moto, bicicleta,...) en tota l'extensió visual dreta o esquerra del Carrer (General Riera). Desitjo saber com veuen el nou any, o el vell, des d'aquest primer dia, els professionals de la informació, contrastar aquesta visió professional, tantes vegades dictada des del poder polític (fins El País va escriure, al dictat d'Aznar i Palacio que la matança de Atocha havia estat obra d'ETA. La TVE deslligada del govern per voluntat de Zapatero torna a ser portaveu del govern amb Rajoy, acomiadant a tots els professionals independents. JR Bauzá nomena director i el 100% de membres del Consell d'Administració d'IB3 a membres del pp, oblidant-se, fins i tot, de proporcionalitats) amb la meva, des de la meva petita talaieta, adquirida amb la síntesi de les informacions de mitjans i comunicadors de dretes i esquerres, suprimint les impossibles i creient les més versemblants pels indicis generats pels seus propis protagonistes (si jo sóc totalment innocent d'alguna cosa sospitosa no destruiré les proves irrefutables de la meva innocència). Però avui és dia u de gener, el primer dia de l'any. El dia en què tot, fins papereries i pastisseries, està tancat. He de tornar sense diaris i sense postres. Rellegeixo els diaris de diumenge i algú farà una amanida de fruites, amb molta taronja i sucre, molt millor que les postres que hagués pogut trobar.

En el Diari de Mallorca, a doble pàgina, un reportatge complet sobre el nou llibre biogràfic de Guillem Timoner, el primer espanyol, balear, mallorquí i felanitxer sis vegades campió del món (si escau de ciclisme en pista: darrera moto), llibre escrit pel meu amic Jaume Caldentey. El reportatge compte que el llibre té més de 480 fotos. No sé si en alguna d'aquestes fotos sortirà el nostre pare acompanyant el campió al cotxe descapotable (en alguna ocasió ho va fer, com a regidor de Cultura de l’Ajuntament de Palma i felanitxer de pro) amb el qual el campió recorria alguns carrers de Palma i després es dirigia a Felanitx (Timoner va oferir els seus sis mallots arc de sant Martí de campió del món a la Verge de Sant Salvador). El 1958, havia de ser maig o prop de maig, Guillem  Timoner feia poc que havia comprat la seva nova casa al Passeig Vell (Ramon Llull) de Felanitx,  molt a prop de casa (al davant de”S'Estació Enològica”). El meu germà segon feia la seva ”primera comunió”, li va portar un recordatori i Guillem Timoner li va donar una moneda d'un duro (que, en aquell temps, era diners), però el meu germà, aconsellat pel meu pare, li va dir que moltes gràcies, però que preferia, si era possible, una foto dedicada, i així ho va fer el campió.

Igualment vaig reprendre la lectura del llibre del meu cosí segon, l'admirat, també felanitxer, Mn. Bartomeu Bennàssar, anterior Rector de Son Roca: “A l’Aguait de la Vida: El càncer per la finestra. Diari 2007-2009”. Llegeixo a "2008, maig, dimecres dia 21":

“Reto homenatge i gratitud al bisbe Casaldàliga transcrivint unes paraules de la circular 2008: ”Estic llegint una biografia de Dietrich Bonhöffer, teòleg i pastor luterà, profeta i màrtir, va ser assassinat pel nazisme el 9 d'abril de 1945, en el camp de concentració de Flossenbürg. Ell denunciava la ”gràcia barata” a la qual reduïm moltes vegades la nostra fe cristiana. Advertia també que ”qui no hagi cridat contra el nazisme no té dret a cantar en gregorià”. I arribava, finalment, ja en la vigília del seu martiri, a aquesta conclusió militant: ”Cal parar la roda bloquejant els seus radios”. No, no n'hi havia prou llavors en socórrer puntualment a les víctimes triturades pel sistema nazi, que per Bonhöffer era la roda, i no n'hi ha prou avui amb l'existencialisme i les reformes padaç davant aquesta roda que, per a nosaltres, és el capitalisme neoliberal amb els seus radis del mercat total, del lucre omnímode, de la macro dictadura econòmica i cultural dels terrorismes d'estat, de l'armamentisme de nou creixent, del fonamentalisme religiós, de la devastació ecòcida de la terra, de l'aigua, de la selva i de l'aire. Jean Ziegler, relator de les Nacions Unides per a l'alimentació, afirma, carregat d'experiència, que ”l'ordre mundial és assassí ja que avui la fam ja no és una fatalitat”. I afirma també que destinar milions d'hectàrees per a la producció de biocarburants és un crim contra la humanitat”, el biocombustible no pot ser un festival de lucres irresponsables”.

Penso que això és molt adequat, molt actual, per avui, u de gener de 2014..., un dia idèntic al 31 de desembre de 2013.

Palma, 1 gener 2014

Antoni Ramis Caldentey 
Psicòleg humanista social 

http://arc46.com