Bon Nadal 2023

 

Basquet

1965? Patronat-El Santo 

Drets: Bernat Gayà, ?, ?, Vizcarro, Llorenç Vidal, Ignaci Lucena

Ajupits: Joan Alvarez, Vicente Negre, Toni, ?

1965? CB Patronat 

Drets: Jaume Mas, Ignaci Lucena, Llorenç Vidal, Seguí, ?, ?

Ajupits: ?, Joan Alvarez, ?, ?, Pau Figuerola

Campionats de Minibasquet Femení. Any 1966?:

Sant Josep

CIDE

Equip? Entrenadora: Maritola Pujol

Equips de Basquet Federat: 

1966?: CB Palma

1966? CB Patronat Juvenil

1966?: Mini Sant Josep B

1966?: Sant Josep Infantil

1966? El capità del Mini Basquet Sant Josep aixeca els trofeus de campió

1966?: Mini CB La Porciúncula. Entrenador: Antoni Roldan

1966?: Mini CB La Soledat. Entrenador: Manolo Sanchiz

Any 1968-69:

CB Binissalem

Equip de Basquet Femení de Magisteri

Dretes: Encarna Vinyas, Marisa Arnica (professosres),  Francisca Dols,  Felisa Franco,  Rosa Orpí

Ajupides: Joana Mª Ladaria, Pilar Pons, Cati Porcel, Eloisa Dominguez, Carme Fiol.

Equip de Basquet Masculí de Magisteri

Drets: Fabian Montojo, Juan Amador, Jaume Caldentey, Sebastià Barceló (Delegat)

Ajupits: Miquel Mas, Toni Ramis, Llorenç Bauzá. 

Any 1970?: 

Equip de Basquet Masculí de Magisteri. Delegat: Antoni Ramis

Temporada 1981-82:

CB Son Quint 

Son Oliva Infantil Masculí

Campió del campionat de colegis públics de Palma

Drets: Joan Mas (Entrenador), José Antonio Diaz, Llorenç Mas, Juan Antonio Aiguabella, Amalio Muñoz.

Ajupits: Manuel Sanchez, Rafael J. Marcen, Francisco Berrio, Juan Vives, José Gonzalez. 

Son Oliva Infantil B Masculí

Drets: Joan Mas (Entrenador), Luis Oliver, Manuel Muñoz, Victor Guijarro, Vicente Alonso, Juan M. Frias.

Ajupits: Marcos Palmero,Oscar Pérez, Emilio Blaya, Antonio Santaella, Bartolomé Canals, Miguel Angel Torres. 

Son Oliva Infantil Femení

Subcampiones del campionat de col·legis públics de Palma, del trofeu de Sant Sebastià i dels campionats escolars. 

Dretes: Antoni Ramis (entrenador), Mercedes Fernandez, Cristina Garcia, Ana Mª Gómez, Rosa Pérez, Mª Angeles Machado (aquest curs va fer campiona de marxa atlètica de Balears)

Ajupides: Mª Carmen Ramis, Isabel Cobo, Antonia Blaya, Mª Carmen Villatoro, Carmen Mª Gutierrez, Pilar Belmonte.

Son Oliva Infantil B Femení

Campiones del campionat de col·legis públics de Palma, del trofeu de Sant Sebastià i dels campionats escolars.

Dretes: Antoni Ramis (entrenador), Francisca Camps, Esperança Miret, Dolores Santiago, Joana Ramis.

Ajupides: Sara Aragon, Josefina Blaya, Cati Perelló, Candelaria Sánchez, Milagros Machado, Caridad Garcia. 

Any 1993 o 1995: 

Equip grup d'equips dels cosins Ramis. (Tots són Ramis de primer llinatge)

Miquel RT (Coll d'en Rabassa) , Lluisa RT, Toni RL, (Sant Agustí), Juan RB (Sant Josep), Rafel RT (Sant Agustí), Javier RB (Sant Josep), Yago RL (Sant Agustí). 

Any 1996?: 

BC Patronat  

Drets: Ferran (entrenador), Miquel, David, Toni, Luis, Marco, Bernardo, Jota

Ajupits: Pepe, Gori, Fernando, Leo, Dani (?), Javi, Humberto

Temporada 1999-2000: 

CB Sa Fonda de Porreres. Subcampió del seu grup.

Classificació i Estadístiques: 

Basquet Sa Fonda de Porreres. Infantil?

Moneiots (Felanitx). Desconec la data. 

15 d'agost de 2003: Campionat de 3x3 de Portocolom:

Equip de Porreres

Equip de Felanitx 

Si coneixes algun jugador o jugadora que aquí no estigui identificat, si vols, mitjançant un comentari, ens el pots notificar. Igulment si tens alguna foto d'equip d'algun equip que t'agaradaria que figuràs a aquest grup, també ens el pots enviar. El grup romadrà obert. 

19-12-2023

Arc46.

 

Geografia de Mallorca

 

Geografia de Mallorca

1 Situació, extensió i població

2 Geografia física

3 Geografia política. Municipis.

1 Situació, extensió i població: 

Situació: Mallorca és la major de les Illes de l'arxipèlag balear, arxipèlag que està a la part oest del mar Mediterrani, en front de les costes de Catalunya i País Valencià. Entre la Peninsula Ibèrica i l'illa de Cerdenya.

39º 37' Nord i 2º 59' Est. 

La capital, Palma està a una distància de 206 Km de Barcelona, 260 Km de València, 549 Km de Madrid, 789 Km de Sevilla, 977 Km de Bilbao, 869 Km de Roma, 1.050 Km de París, 1.345 Km de Londres, 1.046 Km de Rabat.

Extensió: 3.620 Km2.

Mallorca es divideix en sis comarques: Serra de Tramuntana, Palma (inclou el petit arxipèlag de Cabrera), Es Raiguer, Es Pla, Es Migjorn i Llevant (veure el mapa polític, el segon dels dos que presentam).   

Població: 914.564 habitants (any 2022); la qual cosa dona una densitat de població de 252'64 hab./Km2. 

Això pel que fa a la població resident a Mallorca. Però, atès que el turisme de masses és la principal activitat productiva de l'Illa, a la població resident hem de sumar la població visitant. El dia de major pressió poblacional a Mallorca va ser el 4 d'agost de 2023 amb una població de 1.505.510 persones. 

2 Geografia Física:

El litoral de Mallorca ens mostra tres grans badies principals, la de Pollença i Alcudia al nord i la de Palma al sud. 

Igualment, una multitud de ports naturals, dels que en senyalarem alguns, Sa Calobra (Escorca), Port de Sóller, Port des Canonge (Banyalbufar), Port d'Andratx, Colonia de Sant Jordi (Ses Salines), Porto Petro (Santanyí), Cala Figuera (Santanyí), Cala D'Or (Santanyí), Portocolom (Felanitx), Porto Cristo (Manacor), Cala Ratjada (Capdepera),... 

Caps: Cap de Formentor (Pollença): marca el límit nord de ka Serra de Tramuntana i de l'illa de Mallorca, Cap Pinar (Alcudia), Cap de Menorca (Alcudia): mira cap a Menorca, Cap Ferrutx (Artà): tanca pel sud-est la badia d'Alcudia, cap Gros de Muleta (Sóller): a l'oest del Port de Sóller, cap de sa Mola (Andratx): a la part sud del Port d'Andratx, cap de Cala Figuera (Calvià): límit occidental de la badia de Palma, cap de Ses Salines (Santanyí): extrem sud de l'illa de Mallorca, Sa Puntassa (Campos): tanca per l'extrem oriental la badia de Sa Ràpita, Punta de n'Amer (Sant Llorenç. Cala Millor), cap des Raix (entre els termes municipals de Son Servera i Capdepera), cap Vermell (Capdepera): separa Canyamel de Cala Ratjada. 

Muntanyes: Mallorca té tres serres, dues litorals, gairebé paral·leles, la Serra de Tramuntana i les serres de Llevant, i una a l'interior (al Pla): Massís de Randa. 

Les majors altures estan a la Serra de Tramuntana, després a les serres de Llevant, i les del Massis de Randa són les de menor altura. 

De la Serra de Tramuntana destacarem: El Puig gros de Termelles (Pollença), el Puig Major (Escorca) que amb 1.436 m. és la màxima altitud de Mallorca, el Puig de Massanella (Escorca), que és el segon cim de Mallorca amb 1.364 m. d'altitud, Puig de Lofra (Escorca), Puig de Balix (Sóller): Balix d'amunt, d'enmig i d'avall, Serra d'Alfabia (Sóller), Puig del Teix que implica a Valldemossa, Deià, Sóller i Bunyola, Puig del Castell d'Alaró, Puig del Galatzó que implica a Puigpunyent, Estallencs i Calvià, Serra de Na Burguesa (Calvià),... 

Muntanyes de les serres de Llevant: Puig de Consolació (Santanyí), Puig de Sant Salvador (de Felanitx), Puig de Santueri (Felanitx), Mola des Fangar (Manacor), Sant Salvador (d'Artà),... 

Muntanyes del massís de Randa: Puig de Randa (Algaida): entre Algaida i Llucmajor, Puig de Ses Bruixes (Llucmajor), Puig de Caldent (Llucmajor), conegut també com a Puig de Son Roig: muntanya del massís de Randa, la més al nord-oest de la serra de Caldent, Puig de la Gloria (Llucmajor), Puig de Son Reus (Algaida): pertany a la Comuna de Randa, Puig de Ses Tres Fites: limita les comarques del Pla i del Migjorn i implica els municipis d'Algaida, Montuiri i Llucmajor. 

Amplia i veu les especificacions a: 
Geografia física:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Categoria:Geografia_física_de_Mallorca

3 Geografia política. Municipis:

Municipis de la comarca Serra de Tramuntana:

De nord a sud són: Pollença, Escorca, Fornalutx, Sóller, Deià, Valldemossa, Bunyola (no té litoral), Banyalbufar, Esporles (no té litoral), Estellencs, Puigpunyent (no té litoral), Calvià i Andratx. 

Municipis de la comarca de Palma: 

La comarca de Palma sols té un municipi: Palma. Aquesta comarca integra també l'arxipèlag de Cabrera. 

Municipis de la comarca del Raiguer:

De nord a sud són: Alcúdia (l'únic que té litoral), Sa Pobla, Campanet, Búger, Selva, Mancor de la Vall, Maria de la Salut, Alaró, Inca, Lloseta, Binissalem, Consell, Santa Maria des Camí i Marratxí. 

Municipis de la comarca del Pla: 

De nord a sud són: Muro, Santa Margalida (els únics dos que tenen litoral), Llubí, Maria de la Salud, Ariany, Costitx, Sineu, Petra, Sencelles, Lloret de Vista Alegre, Santa Eugènia, Sant Joan, Algaida, Montuïri, Vilafranca de Bonany i Porreres. 

Municipis de la comarca del Migjorn: 

D'Oest a Est són: Llucmajor, Campos, Ses Salines, Santanyí i Felanitx (tots tenen litoral).

Municipis de la comarca de Llevant:

De nord a sud són: Artà, Capdepera, Sant Llorenç des Cardassar i Manacor (tots tenen litoral).  

Amplia i veu les especificacions a:
Geografia Política. Municipis 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comarques_de_Mallorca

Referències: 

Del Text: Wiquipedia

Dels mapes: Internet: Mapes de Mallorca. 

Palma, desembre de 2023 

Arc46.

Eines: Calendari, hora, data i calculadora en linia

Això és una figura fixa, no un calendari dinàmic

Calendari en linia: 

Calendari en linia 

Hora i Data en linia 

Hora i Data en linea

Calculadora en linia:  

Calculadora en linia

La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca

La Prehistòria. La Prehistòria de Mallorca.

La Prehistòria

Es la història de la humanitat d'acord amb les restes trobades prèvies als documents escrits, que serveixen per relatar la història. 

La Prehistòria sol dividir-se en l'Edat de Pedra i l'Edat dels Metals. Entre la una i l'altre, l'Eneolític. 

- Edat de Pedra: 

Paleolític o pedra tallada (inferior, mitjà i superior)

Mesolític (entre el Paleolític i el Neolític)

Neolític o pedra polida (antic, mitjà i final)  

Eneolític o Edat del Coure

- Edat del bronze

- Edat del Ferro. 

Prehistòria de Mallorca 

A Mallorca la Prehistòria comença en el neolític i pot dividir-se de la següent manera: 

1 Període neolític 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves: coincideix amb el neolotic i començament de l'edat del bronze. 

3 Cultura talaiòtica: coincideix plenament amb l'edat del bronze i s'estén fins la dominació romana a l'Illa. 

1 Període Neolític (4.000 a 2.000 anys abans de JC): 

Devers 4.000 anys abans de JC, arribaren a l'Illa els primers humans, procedents de les illes del Mediterrani, mitjançany una navegació molt elemental. 

A la cova de Muleta (Sóller) trobaren restes de Myotragus Balaearicus (especie de cabra petita, ara ja extingida), ossos humans, fulls de sílex i punxons fins d'os elaborats per l'home. Les anàlisis de carboni 14 donaren una antiquitat d'uns 4.000 anys abans de Crist. 

2 Cultura pretalaiòtica o de les coves (2.000 a 1.200 a JC)

Aquest període es anomenat "de les coves" per la gran freqüència amb que foren usades per l'home en aqust temps. 

Són coves naturals o artificials i, ambdues poden ser d'habitació o d'enterrament.

D'Habitació: 

Són poques en comparació amb les d'enterrament. Coves naturals d'habitació, són, per exemple, les dels Bous, Confessionari des Moro i la Calenta, devora el Castell de Santueri (Felanitx) i les des Coll de sa Batalla, Manut i Son Torelló a Escorca. 

Coves artificials d'habitació en tenim un grup de tres a la Cala Sant Vicent de Pollença i un altre grup de sis a Ses Coves devora els banys de la Font Santa de Campos.

És possible que en els darrers temps d'aquest període es construïssin i habitessin les mal denominades navetes. Exemples, les des Clossos de Can Gaià, Son Maiol i Son Roig nou a Felanitx, Talaions de Can Guiem a Costix i Son Perot a Campos. 

D'Enterrament: 

Coves naturals d'enterrament d'aquest període són, per exemple, les d'es Fossaret de Son Fortuny (Andratx), Sa Canova (Ariany), Montblanc (Maria de la Salut), Vernissa (Santa Margalida), Sa Mata (Buger), i Cometa dels Morts i Tossals Verds (Escorca). 

Les coves artificials d'enterrament són les més abundants i constitueixen l'element més característic de la cultura pretalaiòtica. Poden ser de tres classes: circulars sense corredor d'entrada, circulars amb corredor i de cambra allargada amb corredor d'entrada.

Circulars sense corredor: Es Pont d'En Cabrera (Algaida), Es Rafal (Santa Eugènia), Sa Mola (Felanitx).

Circulars amb corredor d'entrada: Son Sunyer i Ca Na Vidriera (Palma). 

De cambra allargada: Son Caulells (Portol), Son Toni Amer (Campos), Sa Mola i Sa Clota (Felanitx), Cala Sant Vicenç (Pollença), Sa Tanca (Alcudia). 

3) Cultura Talaiòtica (1.200 a 123 a. JC.)

Es divideix en dues parts: apogeu i decadència de la cultura talaiòtica. 

Apogeu (1.200 a 800 a JC)

Talaiots: Formats per grans pedres sense mescla de cap classe. Uns són quadrats i altres són rodons, uns sols tenen un corredor interior i d'altres tenen una cambra interior. Els que més abunden són els rodons amb cambra interior. Normalment tenen una columna central feta, també, amb grans pedres, per a ajudar a sostenir el sostre. 

El diàmetre exterior sol ser d'uns 12 metres, i l'interior d'uns 6 metres. 

Es troben aïllats (temps més antics) o agrupats formant poblats (temps més moderns). 

A Mallorca hi podria haver més de 200 poblats. Alguns: Son Julià, Es Pedregar, Son Taixaquet, Capocorb Vell i Cala Pi de Llucmajor; S'Illot de Sant Llorenç, Es Rossells i Son Erevet de Felanitx; Can Daniel Gran de Pollença; Es Mitjà Gran de Ses Salines; Ses Paisses d'Artà,... 

La murada que envolta el poblat de Ses Paisses té un perímetre de 374 m., amb una superfície de 13.500 metres quadrats, i s'ha calculat que tenia una cabuda de 324 habitants. 

Els pobladors provenien de les illes del Mediterrani (no en venien de la península Ibèrica). Es calcula que, a Mallorca, hi podia haver una població d'unes 10.000 persones agrupades en poblats. 

Decadència i supervivència de la cultura talaiòtica 

(800 a 123 anys a JC). 

Des d'el s. VIII a de JC comença la decadència de la cultura talaiòtica, i tres segles més tard, els balears, han passat a ser un poble bàrbar que, per a subsistir, s'han d'allistar com a mercenaris. 

Una causa d'aquesta decadència, pot ser, que eren navegants, comerciants pel Mediterrani, amb naus molt senzilles. I que, primer els fenicis i després els grecs, acapararen el comerç pel Mediterrani amb unes naus més modernes i més potents, amb les que no podien competir els balears. Seguí una disminució de la població i molts de poblats foren abandonats. 

Els famosos foners balears eren d'aquesta època. 

Aquí acaba la Prehistòria de Mallorca i comença la història amb les relacions amb fenicis, grecs, cartaginesos i romans. 

Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma. 

.

L'Evolució

L'Evolució

Recorda: 

Història dels temps geològics: Història, i divisió temporal, de la Terra des del seu naixement fins els temps actuals. 

Evolució: Història de la vida, i les seves distintes formes, des del seu inici a la Terra fins els temps actuals. 

Prehistòria: Història de la humanitat des del seu coneixement mitjançant el seus restes (ossos, pintures rupestres, ceràmica, escultures, monuments megalítics,...) fins l'inici de la història. 

Història: Relació dels esdeveniments més significatius de la humanitat coneguts per documents escrits.

L'Evolució (Ma: Milions d'anys): 

D'acord amb el Telar Mágico de Robert Jastrov (veure la figura nº 1: Columna de l'esquerra. La columna de la dreta és una ampliació de la part superior de la de l'esquerra):

- L'Univers comença fa uns 20.000 Ma (altres autors diuen uns 16.000 Ma) mitjançant el Big-Bang o gran explosió, i comença a expandir-se. Actualment segueix expandint-se. Les galàxies més perifèriques segueixen expandint-se a velocitats extraordinàries de centenars de milions de quilometres per hora. 

- El sistema solar, amb els seus planetes, entre ells la Terra, satèl·lits, entre ells la nostra lluna, i cometes apareix fa uns 4.600 Ma.

- Entre fa 3.500 Ma i 4.000 Ma apareix la vida a la terra: al principi bactèries i plantes simples, ambdues unicel·lulars. 

- Faq 1.000 Ma: apareixen els primers essers pluricel·lulars. 

- Fa 600 Ma: apareixen els primers animals de cos dur: esquelet extern. 

- Fa 450 Ma: apareixen els primers peixos (esquelet intern)

- Fa 350 Ma: apareixen els crossopterigis (veure la figura 2): peixos que tenen pulmons i aletes fortes, les quals coses els permeten abandonar les aigües i poblar la Terra. D'ells derivaran els amfibis, els rèptils, els dinosaures, els mamífers,... tots els animals vertebrats que existeixen a la Terra. 

- Fa 300 Ma apareixen els primers rèptils. 

- Fa 250 Ma: apareixen els teràpsids, com a rèptils però que es desplacen amb el cos elevat, la qual cosa els permet desplaçar-se a majors velocitats. D'ells derivaran els mamífers. 

- Fa 200 Ma: apareixen els primers dinosaures i els primers mamífers.

- Fa 65 Ma: desapareixen els dinosaures i els mamífers es fan els amos de la Terra.   

- Fa 30 Ma: evolucionen els simis i els antropoides.

- Fa 2 Ma: apareix el primer home: homo erectus.

Evolució recent i diversificació de les formes de vida dels mamífers (veure la figura 3).

- Del crossopterigi (350 Ma), peix que surt de l'aigua i pobla la Terra, surt l'amfibi primitiu: mig aquàtic i mig terrestre.  

- De l'amfibi primitiu deriven el rèptil ancestral (300 Ma) i els amfibis actuals com la granota.  

- Del rèptil ancestral deriven el dinosaure ancestral (200 Ma), els rèptils tipus mamífer (200 Ma) i els rèptils, serps i llangardaixos actuals. 

- Del dinosaures ancestral deriven els distints tipus de dinosaures juràssics i els cocodrils actuals. 

- D'un tipus de dinosaure juràssic deriven totes les aus actuals. 

- Del rèptil tipus mamífer deriven el mamífer ancestral (100 Ma) i l'ornitorinc actual. 

- Del mamífer ancestral deriven l'antropoide ancestral i tots els mamífers actuals, excepte els primats i els homos que deriven de l'antropoide ancestral.

La figura 4 mostra com d'un mateix mamífer ancestral, un animal petit semblant a una rata actual, deriven evolutivament simultàniament distintes formes de mamífers que arriben a formar la totalitat dels mamífers actuals. A aquest fenomen se'l denomina "radiació". 

Evolució de l'homo 

Fa 80 Ma es produeix un canvi de clima que ocasiona l'extinció dels dinosaures, amb la qual cosa els mamífers dominen la terra i van evolucionant en totes les formes.

La tendència al fred i la sequera ocasiona l'aparició de praderes obertes, que substitueixen part del bosc, a l'Africa oriental (la sabana). No se sap que va passar posteriorment per que hi ha un lapse de varis milions d'anys en que no hi ha restes fòssils. Però és probable que alguns dels micos arborícoles (més desperts i curiosos que la resta) s'aventurassin a deixar els boscos i exploressin aquesta nova pradera oberta, per que quan tornen a aparèixer els fòssils, aquests pertanyen a descendents de micos establerts a la sabana africana. Era un animal que caminava sobre dues potes i tenia un cervell més gran que el dels micos arborícoles.

Va aparèixer a Africa fa uns 4 Ma. Era l'Australopitecus Aferensis. Competia amb altres mamífers millors dotats en armes agressives (urpes, grans canins,...), però els guanyava en tenir un cervell més gros en relció al propi cos.

Del Australopitecus Afarensis, deriva l'Australopitecus Africanus, i d'aquest l'Australopitecus Robustus. 

Fa 1 Ma es varen extinguir tots els Australopitecus.

Però un Ma abans havia aparegut la primera espècie del gènere Homo. Era l'Homo Habilis. 

- Homo Habilis: apareix fa 2 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia arribar als 800 centímetres cúbics i una estatura d'1,40 m. Sabia tallar les pedres per a utilitzar-les com armes de caça. 

- Homo Erectus: apareix fa 1,7 Ma. Tenia una capacitat cranial que podia superar els 1.000 centímetres cúbics i una estatura d'1,70 m. 
Domina el foc, talla les pedres en dues cares. Es va estendre per Europa i Àsia. 

- Homo Sapiens (Neandertal): apareix fa uns 100.000 anys. Es va estendre per Europa entre fa 80.000 i 35.000 anys. Vivia dins coves i enterrava els seus morts. 

- Homo Sapiens Sapiens (Cro-Magnon): Apareix fa uns 40.000 anys a Europa i substitueix al Neandertal. És l'home modern. Té una capacitat craniana que pot arribar al 2.000 centímetres cúbics. A més de les capacitats dels anteriors, domina el llenguatge. Fa poc més de 13.000 anys inventa i practica l'agricultura, la qual cosa suposa un gran avanç en la seva civilització. 

Robert Jastrow: El Telar Mágico. Ed. Salvat. Barcelona

Charles Lenay: La Evolución. De la bacteria al hombre. Ed. RBA. Barcelona. 

Les figures són de El Telar Mágico. 

Història de la Terra. Parts del temps geològic

Història de la Terra. Parts del temps geologic.

Eó, Era, Periode, Sèrie/Época. Cada Eó es divideix en diverses Eres, cada Era, en diversos Periodes i cada Periode en diverses Sèries o Èpoques. Les quantitats a la dreta de cada part és la data aproximada d'inici o començament. a: anys. Ma: milions d'anys. De més recents a més antics: La història de la Terra es divideix en quatre eons (de més recent a més antic): Fanerozoic 450 Ma, Proterozoic (no té series/époques) 2.500 Ma, Arqueà (sols té eres) 3800 Ma i Hadeà (sols té eres) 4570 Ma. El Fanerozoic es divideix en tres eres: Cenozoic 65 Ma, Mesozoic 251 Ma i Paleozoic 542 Ma. - El Cenozoic es divideix en dos períodes: Neogen 23 Ma i Paleogen 65,5 Ma. - El Neogen es divideix en quatre Èpoques o Sèries: Holocé 11.700 a, Plistocé 1.806.000 a, Pliocé 5.332.000 a i Miocé 23 Ma. - El Paleogen es divideix en tres èpoques o Sèries: Oligocé 34 Ma, Eocé 56 Ma i Paleocé 65,5 Ma. - El mesozoic es divideix en tres períodes: Cretaci 145,5 Ma, Juràssic 200 Ma i Triàsic 251 Ma. - El Cretaci es divideix en dues sèries o èpoques: Superior 100 Ma i Inferior 145,5 Ma. - El Juràssic es divideix en tres sèries o èpoques: Superior 161 Ma, Mitjà 176 Ma i Inferior 200 Ma. - El Triàsic es divideix en tres sèries o èpoques: Superior 228 Ma, Mitjà 245 Ma i Inferior 251 Ma. - El Paleozoic es divideix en set períodes: Permià 299 Ma, Carbonifer/Pensilvanià 318 Ma, Carbonifer/Misisipià 359 Ma, Devonià 416 Ma, Silurià 444 Ma, Ordovicià 488 Ma i Cambrià 542 Ma. - El Permià es divideix en tres series o èpoques: Lopingià 260 Ma, Guadalupià 271 Ma i Cisuralià 299 Ma. - El Carbonifer/Pensilvania es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 306,5 Ma, Mitjà 311,7 Ma i Inferior 318 Ma. - El Carbonifer/Misisipià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 326 Ma, Mitjà 345 Ma i Inferior 359 Ma. - El devonià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 385 Ma, Mitjà 397 Ma i Inferior 416 Ma. - El Silurià es divideix en quatre Sèries o Èpoques: Pridolià 419 Ma Ludlovià 423 Ma, Wenloquià 428 Ma, Llandoverià 444 Ma. - L'Ordovicià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Superior 461 Ma, Mitjà 472 Ma i Inferior 488 Ma. - El Cambrià es divideix en tres Sèries o Èpoques: Furongià 501 Ma, Mitjà 513 Ma i Inferior 542 Ma. Proterozoic (no té series/époques) es divideix en tres eres: Neoproterozoic 1000 Ma, Mesoproterozoic 1600 Ma i Paleoproterozoic 2500 Ma. - El Neoproterozoic es divideix en tres Periodes: Edicarià 630 Ma, Criogenià 850 Ma i Tonià 1000 Ma. - El mesoproterozoicnes divideix en tres períodes: Estenià 1200 Ma, Ectasià 1400 Ma i Calimmià 1600 Ma. - El Paleoproterozoic es divideix en 4 períodes: Estaterià 1800 Ma, Orosirià 2050 Ma, Riacià 2300 Ma i Siderià 2500 Ma. Arqueà (sols té eres) es divideix en quatre eres: Neoarqueà 2800 Ma, Mesoarqueà 3200 Ma, Paleoarqueà 3600 Ma i Eoarqueà 3800 Ma. Hadeà (sols té eres) es divideix en quatre eres: Imbrià inferior 3850 Ma, Nectarià 3920 Ma, Grups Basin 3920 Ma, Criptic 4570 Ma. Per a veure la taula original més els esdeveniments propis de cada etapa: https://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics L'univers té, aproximadament 13.700 Ma; el sistema solar amb el sol, els seus planetes, entre ells la terra, i satèl·lits, entre ells la lluna, neix aproximadament, fa 4.570 Ma.

Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS

Baròmetre de la Corrupció política dels partits PP, PSOE, Vox i MÉS

Corrupció PP: 267 casos

Corrupció PSOE: 141 casos

Corrupció Vox: 3 casos

Corrupció MÉS: 1 cas

Polsa damunt el text de cada partit per a veure cada un dels casos que li corresponen.

________________________

El primer que destaca aquest web és que la corrupció total de tots els partits polítics s'estima en 124.123.915.826 euros.

És una quantitat astronòmica. On són aquests euros? Lo seu seria que les distintes sentencies dels distints tribunals obligassin als distints polítics corruptes a tornar els doblers defraudats.

Com ja sabíem el partit paradigma de la corrupció (i també de la mentida) és el PP amb 267 casos.

El PSOE, tot i estar a més de 100 casos menys que el PP de diferència, té un nombre massa alt de casos, 141, i més sent un partit que es diu "socialista", que hauria de treballar més en benefici de les persones en general i de les persones treballadores en particular, molt més que per a l'enriquiment personal.

Vox té tres casos registrats de corrupció, a gran distància del PP i del PSOE.

MÉS sols té un cas de corrupció que podria considerar-se cap ja que el jutge va arxivar el cas, cas contractes, i va absoldre a totes les persones imputades (5) en aquest cas.

Aquests dies el govern del PP-Vox de les Illes Balears vol suprimir, d'urgència, l'oficina anticorrupció. Llògic, sent el partit més corrupte i, precisament, quan aquesta oficina està investigant un cas de corrupció que afecta a un membre del seu partit. Sí l'oficina no estàs investigant un cas del pp i no fecin comptes fer, en el futur, més negocis amb doblers públics no tendrien cap problema en mantenir aquesta oficina.