diumenge, 29 d’agost del 2010

Felanitx: Sant Agustí 2010


Pobre de mi, ja s'acaben les festes de sant Agustí.

Això vol dir que ja s'acaba l'estiu i les nadades diàries a S'Arenal des Port i prest torna a començar el curs i la tardor i l'ivern de dies grisos i cada vegada més curts.

Ahir, per segon any consecutiu hi va haver la festa del sant amb les activitats oficials de l'Ajuntament, i les més interessants del Coso i altres grups espontanis de la ciutadania, sense bous a la Macarena que com a plaça de toros ja és història.

Felicitacions a totes les penyes (en especial a Es Coso, per ser la primera) i a tots els penyistes i gent de Felanitx. Fins l'any que ve, amb més Coso i sense bous.

Veure el debat sobre la condició de Es Coso, primera penya de Sant Agustí de Felanitx:


.


dimarts, 24 d’agost del 2010

Parc municipal de Sa Torre. Felanitx. Palmeres

Entrada al "Parque". Foto de 1953 proporcionada per Jaume Canet. Si continuassim la foto cap a la dreta veuriem S'Escola Graduada" (avui tomada, i reconstruida: C.P. Joan Capó)

La mateixa entrada, des de l'interior de "el Parque". Observau les dues palmeretes petites


Foto actual (agost de 2010), presa del mateix lloc que la primera. Observau les dues palmeres petites bastant crescudes.
.

A les decades dels anys 60 i 70 "les verbenes de Felanitx", eren les úniques de Mallorca. Abans no ho sé, no en tenc record. Es feien, com ara, amb motiu de les festes de Sant Agustí (28 d'agost), un dels dos patrons de Felanitx (l'altre és Santa Margarida, el 20 de juliol) al "Parque", com deiem tots en aquell temps. Record les verbenes de els Brincos, els Pequeñiques o, mes tard, Mecano; també les actuacions de Xesc Fortesa i Mari Santpere. Ara no són les úniques, però encara sí les millors, de Mallorca. També es fan al Parc Municipal de Sa Torre, tot i que està totalment canviat. Tampoc hi podem beure ni "els Tiburons" ni "els Sputnics", realment explossius. 
Podeu veure el programa d'enguany a: 
.  

dissabte, 7 d’agost del 2010

Avui comença la "llei de la vergonya"


Rebut per correu del facebook de Tonina Siquier.

Tonina SiquierAugust 6, 2010 at 1:49pm
Asunto: Avui entra en vigor la “llei de la vergonya”
La llei que anul·la el procediment per integrar Son Bosc dins el Parc Natural de s’Albufera, a més de desprotegir per afavorir interessos molt particulars, DIU MENTIDES

El paper ho aguanta tot, diuen, i les lleis, decrets i altres instruments normatius poden ser tot lo injustes que hom vulgui (i en aquest cas consideram que ho és) però són l’expressió del poder governant. Tot i això, una cosa és que el poder s’exerceixi per tal d’aprovar normes que vagin en un determinat sentit, beneficiant interessos particulars (creim que aquest n’és un cas molt clar) i altra, igualment inacceptable, és que la norma es fonamenti en MENTIDES, i aquestes es publiquin al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Ahir sortí publicada al BOIB la “Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro”, que avui ha entrat en vigor.

Ja ho vàrem denunciar quan el Partit Popular presentà al Parlament la seva proposició de llei: l’exposició de motius, sobre la qual es justifica la norma, conté falsedats. Pensàvem que com a mínim dins el procediment de tramitació de la llei aquestes “deficiències” serien corregides, ja que de fet no aporten res a una llei amb un contingut extremadament simple i que, en qualsevol cas, no necessitava massa justificació “tècnica” ja que s’aprovaria sí o sí gràcies a la majoria parlamentària de Partit Popular i Unió Mallorquina.

Però observam astorats com finalment el Parlament ha aprovat la llei[1] sense esmenar cap ni una d’aquestes MENTIDES. Amb aquesta aprovació, el Parlament, controlat per PP i UM, ha estat utilitzat indignament, fins a un punt que ens fa caure la cara de vergonya.

1. La Junta Rectora del Parc Natural de s’albufera MAI ha informat favorablement el camp de golf

La Llei diu que:

“A la tramitació de l’expedient de declaració d’interès de les obres i instal·lacions del camp de golf de Son Bosc, al terme municipal de Muro, s’hi ha dictat els informes i les autoritzacions pertinents sobre els aspectes mediambientals que es poden sintetitzar de la manera següent:
...

b) De la Junta Rectora del Parc Natural de S’Albufera: Informe favorable, lliurat el 3 de maig del 1999.

Aquesta afirmació és MENTIDA, ja que la Junta Rectora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, reunida el 12 d’abril de 1999, acordà, en relació a la petició d’informe formulada per la Comissió Insular d’Urbanisme del consell de Mallorca, “Notificar a la Comissió Insular d’Urbanisme que la Junta Rectora no és competent per emetre informe respecte a l’expedient promogut per l’entitat Golf Playa de Muro S.A. a la finca de Son Bosch.” [2]

Més encara, a l’acta de la reunió de la Junta Rectora del Parc Natural de s’Albufera de Mallorca, celebrada el 24 de juny de 2008, consta “el posicionament contrari i unànime de la JR respecte al camp de golf de Son Bosc”. [3]

2. Hi ha informes DESFAVORABLES al camp de golf

La Llei diu que:

“Queda constatat, per tant, que...” “tots els acords de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i tots els informes sectorials són favorables a la construcció del camp de golf de Son Bosc”

Aquesta afirmació és també MENTIDA, ja que el Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, en el seu informe de 18 de juliol de 2005, diu que:

“Per tot l’esmentat, i pel que fa a la protecció d’espècies, cal informar DESFAVORABLEMENT l’avantprojecte de construcció del camp de golf de la platja de Muro. Tot i disposar d’un acord favorable de la CBMA, de 15 d’abril de 1999, el projecte no valora suficientment els valors ambientals (hàbitats i espècies) de l’àrea, afectant de forma greu el conjunt de les espècies de flora i fauna que s’hi troben. Així mateix, la construcció d’aquest camp de golf també afecta indirectament la resta d’hàbitats propers inclosos dins l’actual Parc Natural de s’Albufera.” [4]

La Comissió Balear de Medi Ambient decidí no fer cas a aquest informe desfavorable, i a canvi decidí tenir en compte una sèrie de mesures correctores suggerides pel propi Servei (això sí, amb el condicionant que cap d’aquestes mesures suposàs modificacions substancials al projecte de camp de golf).

Igualment hem de recordar que existeixen informes urbanístics desfavorables a l’atorgament de la llicència de construcció, emesos per la Direcció General d’Administracions Públiques de la Conselleria de Presidència, pel Departament de Territori del Consell de Mallorca i pel tècnic d’urbanisme de l’Ajuntament de Muro.

3. L’oficina del Conveni de Ramsar MAI ha dit que no existeixi impacte negatiu camp de golf del sobre la zona humida d’importància internacional de s’Albufera de Mallorca

La Llei diu que:

...

Igualment, la Secretaria de la Convenció de Ramsar, amb seu a CH-1196 Gland, Switzerland, en resposta a una petició d’investigació d’una determinada entitat ecologista, sobre el presumpte impacte negatiu del reg del camp de golf de Son Bosc a la zona humida de S’Albufera, denegà la denúncia i dictaminà que “l’aqüífer no es veurà afectat negativament, en qualitat ni en quantitat, pel desenvolupament del camp de golf”, i que “l’ús de productes fisiosanitaris tampoc no afectarà l’àrea”.

Aquest paràgraf, per a la qual els redactors de la Llei fins i tot tingueren l’atreviment d’entrecomillar preteses afirmacions de l’oficina de Ramsar, és igualment MENTIDA. El Ministeri de Medi Ambient va remetre a l’oficina de Ramsar un informe elaborat per la Conselleria de Medi Ambient, en el qual s’argumentava que la construcció del camp de golf no tindria efectes sobre s’Albufera. La Secretaria de Ramsar només pot iniciar una investigació amb el consentiment de l’administració local, pel que davant l’informe de la Conselleria de Medi Ambient els tècnics de Ramsar no tingueren més remei que desistir. El que diu realment l’escrit de Ramsar és que “Del informe (-informe remès per la Conselleria de Medi Ambient-) sobre los aspectos hídricos, entendemos que el acuífero no se verá afectado negativamente por el desarrollo del campo de golf, ni en cualidad ni en cuantidad. Sin embargo la dirección del flujo subterráneo es hacia el mar, con posibles aportes hacia el colindante sitio Ramsar”. L’escrit segueix dient que “En este contexto, no vemos la utilidad de una Misión Ramsar de Asesoramiento por el momento. Sin embargo, le animamos a seguir de cerca la evolución del sitio Ramsar colindante, especialmente referente a los posibles impactos de los productos fitosanitarios.” [5] Per a nosaltres resulta més que evident la inquietud de Ramsar sobre els possibles efectes, tot i que des de la Secretaria del Conveni s’era conscient de la impossibilitat de realitzar la investigació per la manca d’acord amb la Conselleria de Medi Ambient. Prova d’això és que, davant les noves informacions remeses recentment per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, l’oficina del Conveni de Ramsar ja ha anunciat una visita (Missió Ramsar d’Assessorament) per tal d’avaluar personalment els possibles efectes negatius de la construcció del camp de golf a la vora de la zona humida d’importància internacional de s’Albufera.

El GOB ha posat en coneixement de l’oficina del Secretariat del Conveni de Ramsar aquest utilització tergiversada del seu escrit per part del nostre Parlament, que ho ha plasmat en forma de Llei. Quina vergonya...

Consideram que amb l’aprovació d’aquesta llei, Partit Popular i Unió Mallorquina han fet un ús indigne de la màxima institució de les Illes, que ens representa a tots els ciutadans, no només aprovant una mesura de desprotecció del medi natural, no només fent una legislació “baix demanda” per afavorir un projecte i uns interessos ben particulars, sinó també utilitzant la MENTIDA per justificar una llei totalment aberrant.

El GOB prepara un escrit per remetre al Defensor del Pueblo, sol·licitant que impugni algunes de les normes aprovades recentment pel Parlament, entre elles aquesta.
..........................................

Pel que diu aquest escrit, els partits paradigma de la corrupció també ho són de la destrucció i la mentida.

La nina de la bicicleta


Algú va dir que les bicicletes són per a l'estiu i, encara que no sigui aquest el cas de les bicicletes a Palma (Mallorca. Illes Balears), a Sevilla (Espanya) Bruges o Gant (Països Baixos) en què les bicicletes són per tot l'any, sí que aquesta història de bicicleta es produeix a l'estiu, en una sèrie d'estius consecutius i no.

La primavera la sang altera i l'estiu la deixa ardent. Des de temps immemorial els estius a Portocolom, Es Port, el port natural tancat més gran i guapo de Mallorca (ja no més destrucció!) sempre m'han proporcionat l'obsessió platònica i fantàstica per una dona. La platja, els seus cossos insinuants, bruns de sol i banyats de mar,...


Fa 30 anys
Primer, fa trenta anys, va ser Paloma, una rossa italiana més gran que jo en edat, encara que menor en alçada i pes, que ens portava en suspens a tots els homes de la platja de 16 a 76 anys. Arribava a la platja amb un pareo transparent que es llevava quan arribava a la seva hamaca reservada, quedant, rossa de cabells, clara d'ulls blaus quasi blancs, pell morena, enfundada en un diminut biquini de tela, que imitava la pell de leotard, la cintura s'aguantava en ambdós laterals mitjançant dos grans cèrcols daurats, que deixaven al descobert la part interior del cèrcol, part que corresponia a les dues zones laterals de la cintura-inici de la cama.

Immediatament treia el seu top del biquini i descalça, molt lleugerament coberta, es desplaçava per la sorra de la platja mirant a tots, amb mirada retadora i seductora, i convençuda del seu poder de seducció. Recordo un dia en què un home gran prenia un aperitiu al xiringuito de la platja i se li va acostar amb el seu plat de musclos: "Paloma, vols un musclo?". "No, moltes gràcies" li va contestar amb el seu castellà amb accent italià estil Rafaela Carra. Havia vingut amb la seva germana, el seu cunyat i diversos nebots d'aquests i d'un altre germà que no havia vingut a Mallorca i s'havia quedat a Itàlia, com tampoc havia vingut el seu marit, el de Paloma. Gairebé cada dia anava a la caseta del xiringuito a cridar, per telèfon al seu marit (en aquell temps encara no existien els telèfons mòbils i el telèfon del xiringuito era l'únic existent a la platja). Llavors anava cobrint el seu cos amb la tovallola de la platja, per què ho faria si sempre estava sense el top de la seva biquini?, Era com si la presència, a distància, del marit li incités al pudor i vergonya. Deixava la porta entreoberta, parlava aguantant el telèfon amb una mà i amb l'altra s'aguantava la tovallola tancada a l'altura del pit, mentre parlava, ens mirava i somreia seductora. En una ocasió li va caure la tovallola deixant els seus pits al descobert, com en realitat estaven la majoria del temps, però ella feia grans escarafalls com si fos un fet imperdonable i a mi em feia una sensació excitant com si fos la primera vegada que li veiés aquells pits petits, bruns, perfectes. Cada nou dia esperaves que fos com l'anterior i així succeïa. Cada nou estiu esperaves que també vinguessin "els italians" i, amb ells, Paloma. I així va succeir durant quatre o cinc estius. Posteriorment només van venir els nebots, però ja no van venir ni Paloma, ni la seva germana (per cert, una dona seria, sense topless i sense picardia en els gestos i la mirada), ni el seu cunyat. Ara fa uns anys que ni els nebots vénen a passar els estius a "Es Port" (de Felanitx).

Fa 20 anys.
Pocs anys després "la meva dona ideal (de l'estiu)" va ser Montse, una jove i molt guapa mare catalana, morena d'ulls clars i cabells foscos. Com Paloma venia "de fora" a gaudir els seus estius a Es Port. Nedava perfectament i ràpidament com una nedadora de competició. Les seves filles, de pocs anys, jugaven amb els meus fills a la platja, la qual cosa ens va fer relacionar com amics, d'aquests que ho són per ser pares de fills amics. Al tercer dia que els nens juguessin com amics em va saludar com si fóssim coneguts i amics de tota la vida. Aquest salutació i familiaritat va donar pas al fet que, els dies successius, mentre els nens jugaven i ella no nedava com una nedadora professional parléssim, asseguts a la sorra, com amics de sempre, la qual cosa, a mi, em produïa una sensació molt agradable. I cada nou estiu reanudavem l'amistat estiuenca, encara que no sabéssim ni adreces, ni telèfons, ni llocs de treball, ni res de l'altre de la resta de l'any. Això va ocórrer tres o quatre estius consecutius fins que un estiu, les filles ja una mica més grans van venir, sense la seva mare, a viure a casa d'uns familiars, i a la platja amb el seu grup d'amigues habitual. Mai més vaig tornar ni a veure ni a saber res de la Montse.

Fa 10 anys
Fa uns deu anys, el meu model platònic femení de l'estiu va canviar radicalment. Venia, a la platja, un grup de tres, quatre o cinc, segons els dies, nines joves entre les quals destacava Carme. Venien i tendien les seves tovalloles en grup, s'asseien i parlaven, en molt poques ocasions es tendien a prendre el sol, després anaven a la mar i jugaven esquitxant, perseguint, fent “ahogadillas”, algunes vegades amb una pilota,... Formaven una imatge de joventut, bellesa i joc dinàmic femenins en grup, grup en el qual destacava Carme. Imatge de la que resultava molt difícil s'abstreure. En algunes ocasions en què jo mirava, absort, al grup en el seu joc juvenil i femení, em trobava la mirada fixa, desafiant, amb una cara alegre i riallera, com qui diu: "Què estàs mirant tu? Què pretens tu? "I els dos aguantàvem la mirada per uns segons. La seva no sé que expressava, però sé que no expressava ni enuig ni molèstia ni agressió reactiva. La meva tampoc sé que expressava, però sé què sentia sentiment i emoció: admiració, afecte, desig i impuls refrenat pel públic de la situació, per la diferència abismal d'edats i perquè mai havíem establert cap comunicació excepte aquesta no verbal, visual i desafiant. Carme era, és, alta i prima, encara que no flaca, amb formes perfectes de dona alta i prima. Portava un biquini petit, la qual cosa unit a la seva morfologia, feia que mostrés una important longitud de cos, cintura, entre el principi del seu eslip i al final del seu top, així com unes llargues cames, braços i coll..., se li endevinen uns pits petits bruns perfectes. De cabell negre com el betum negre, dents blanquíssimes en una boca de fins llavis d'àmplia i agradable somriure. Els seus ulls verds molt clars. En aquestes comptades ocasions en que et manté la mirada, amb somriure murri, et captiva.
Alguns dies arribava a la platja sola, sense les seves amigues. Aquests dies resultaven una comunicació no verbal intermitent i incomprensible. Cada un en la seva tovallola a una certa distància, de vegades mirant en direcció a l'altre/a, en altres en una altra direcció, amb moviments d'aproximació interromputs com per una distracció. En aquest temps jo no sabia com es deia i mai ens havíem dirigit la paraula, encara que jo coneixia el seu timbre i accent de veu molt "felanitxers" perquè l'havia sentit parlar amb les seves amigues.
Poc després del seu descobriment a la platja vam coincidir en un altre temps i lloc: A la nit quan el sol ja no castigava tan fort jo estava "a la fresca" assegut al balcó de casa, un primer pis baix, llegint i veient la gent que passava, i quina no va ser la meva sorpresa quan un dia la vaig veure passar amb bicicleta i, al cap d'uns minuts, en sentit contrari, de tornada i, atès que no sabia com es deia, per mi va ser "la nina de la bicicleta ". Un dels primers dies va mirar cap al balcó i, com a la platja, les nostres mirades es van creuar per un instant i des d'aquest dia cada dia que vàrem coincidir, que van ser la majoria dels de l'estiu.
Passats uns anys els estius s'assemblaven molt. Ara, als estius, ja no coincidim a la platja, encara que sí en els seus passejos amb bicicleta i el meu balcó, però devora la seva bicicleta circulava una altra bicicleta muntada per un jove que resultava com una espècie de la seva antípoda, un gènere diferent, més aviat grassonet i baixet, ros, d'ulls blaus. El fet d'anar acompanyada per un jove no li va impedir l'encreuament habitual i instantani de mirades, encara que el jove també em mirava i la seva mirada era bastant més prolongada i menys emocionant que la de Carme.

Avui
Fa uns tres estius que ja no l'he tornat a veure mai, ni a la platja ni en la seva bicicleta. Tampoc el jove que l'acompanyava en les passejades amb bicicleta.

Avui, poc abans de dinar, he hagut d'anar a cercar noves provisions d'aliments. Just abans de la cruïlla que havia d'agafar per arribar al supermercat he vist, a la vorera de l'altre costat, una mare jove que anava empenyent un cotxet de nadó, m'ha semblat ella. Quan el cotxe s'apropava he constatat que efectivament ho era. Just quan anàvem a creuar, com per un ressort, com per un miracle, m'ha mirat, directament, als ulls.

7 d'agost de 2010

Antoni Ramis Caldentey

Un any després:
Portocolom, Es Port, 3 d'agost de 2011


La chica de la bicicleta