Història de Mallorca
Dels Austries als Borbons. Guerra de Successió.
Felip d'Anjou (V de Castella, IV d'Aragó). Decret de Nova Planta.
La Guerra de successió espanyola
Carles II morí a Madrid l'any 1700 sense haver tingut cap fill (sense hereus de les seves corones).En el seu testament, fruit d'un acord amb la corona de França, va nomenar successor a Felip d'Anjou, net de Lluis XIV, rei de França (rei Sol).
D'acord amb això, Felip es proclamà rei. Però ni l'Arxiduc Carles, fill de l'emperador d'Austria, ni totes les potencies d'Europa, ni tots els regnes d'Espanya estaven conformes. Anglaterra, Holanda i Austria declaren la guerra a Felip, defensant els drets de l'arxiduc. Castella pren part a favor de Felip, mentre que la corona d'Aragó, a favor de Carles.
Els aspirants:
Felip d'Anjou (V de Castella i IV d'Aragó). Borbó
Neix a Versalles el desembre de 1683. Mor al palau del Bon Retiro el juliol de 1746.
Fill de Lluis de França i Maria Anna de Baviera. Net de, per part de pare, de Lluis XIV de França (el rei Sol) i Maria Teresa d'Austria, i per part de mare, de Ferran Mª de Baviera i Enriqueta Adelaida de Savoia.
Va ser rei de Castella de 1700 a 1746 amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan va abdicar en el seu fill Lluis.
Arxiduc Carles. Austria
Neix l'octubre de 1685 a Viena. Mor l'octubre de 1740 també a Viena.
Fill de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Elionor del Palatinat de Nuremberg. Net, per part de are de Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria Anna d'Austria (filla de Felip III de Castella) i, per part de mare, de Felip I, elector palatí i d'Elisabet Amelia de Hessen Darmstadt.
A principis de març de 1701 se sabé que el nou rei Felip d'Anjou ja havia entrat a Madrid.
El juny de 1702 es publica a Mallorca la declaració de guerra contra l'emperador, (Carles), anglesos i holandesos, tot i que les classes inferiors de la població no tenien gaires simpaties pel rei borbó (Felip) i pensaven que l'arxiduc seria més favorable als seus interessos. Es reclutaren soldats per a anar a la peninsula a defensar la causa del rei (Felip) i a Menorca, amenaçada pels anglesos.
El 1703 sortiren cap a Cadis 200 artillers i un terç d'infanteria.
El 1704, 300 soldats a Menorca.
Aragó, amb Anglaterra, resisteix l'atac de Castella i França, contraataca i obliga a castellans i francesos, a retirar-se cap a la messeta. L'arxiduc Carles entra triunfal a Barcelona el 1705, pren el nom de Carles III i estableix allà la cort del regne.
El 1705 s'envien 100 artillers a Barcelona. Igualment va ser repartida una talla de 22.000 lliures per mantenir els soldats enviats a Menorca.
Mallorca es rendeix al rei Carles
A finals de setembre de 1706 es presentà, davant Ciutat, l'armada anglo-holandesa, composta de 28 vaixells i va intimar a la rendició. El virrei, amb els seus consellers, es va negar a rendir-se i es disposà a defensar la plaça.
L'endemà, des del barri de Santa Clara i s'Hort den Moranta, baixaren, cap al Born, unes companyies manades per D: Salvador Truyols que estaven preparades per a alçarce a favor de l'arxiduc Carles. Altres tropes que tractaven d'oposar-s'hi, capitanejades per D. Gabriel Berga varen ser rebutjades i el seu capità mort.
El dia següent el virrei va enviar emisaris als generals de l'esquadracomunicant-los que estaven dispostos a capitular. Es firmaren els pactes de rendició al nou rei Carles, representat pel comte de Zavellà, que veni en l'esquadra.
A partir d'aquí, gent de la pagesia, amb gent de Ciutat, anaven cridant: "Morin els galls (francesos) i els botiflers (felipistes)" i començaren a saquejar les cases dels francesos i les dels nobles, que, majoritariament, s'havien distinguit com partidaris del rei Felip. Molts dels nobles, el bisbe, i els francesos varen ser desterrats.
Després de la rendició de l'illa, l'esquadrase'n tornà. Qurdaren només 200 anglesos de guarnició en el castell de Sant Carles que, al cap de dos anys, també partiren.
El nou virrei, comte de Zavellà va suspendre tots els decrets del regnat anterior.
La cort del rei Carles residia a Barcelona. Allà s'acunyava moneda i d'allà venien les ordres i allà anaven la minoria de nobles, feels a la seva causa, a prestar-li homenatge.
Mentretant tenia lloc la submesió d'Aragó i Valencia al rei Felip. Menorca era conquerida pels anglesos aliats al rei Carles (1708).
Així, quedaren fidels a l'Arxiduc, unicament, Catalunya, Mallorca i Menorca.
A Mallorca tenien lloc reclutaments, voluntaris i forçosos, de soldats. Fins a 8.000 homes partiren cap a Menorca.
La pau d'Utrecht
Quan mor l'emperador d'Austria nomenen nou emperador al nostre Carles III (allà amb el nom de Carles VI). Aleshores les potencies que el recolçaven a la guerra de successió es preocupen de que l'arxiduc Carles tornàs a unir les terres de Castella+Aragó amb les d'Austria, com els casos de Carles I i Felip II i decideixen signar la pau d'Utrecht (1713), per la qual es posa fi a la guerra, s'accepta que Castella+Aragó (Espanya) sigui regnada per Felip V, que perd les seves possessions a Europa, més Menorca i Gibraltar que passen a Anglaterra.
Catalunya i Mallorca quedaren desemparades de les tropes aliades i del seu rei Carles, que ja era a Viena.
Barcelona va ser assetjada i conquistada pefr les tropes de Felip V l'any 1714, amb la qual cosa Mallorca restà tota sola fidel al rei Carles III
Rendició de Mallorca a Felip V (1715)
Dues vegades havien arribat a Mllorca naus amb representants de Felip V demanant la rendició. El virrei, marquès de Rubí, es va negar i es va preparar a resisitir. Reclutà noves tropes, entre elles la Coronela (Columneta) formada per 23 companyies amb un total de 1.800 homes. També arribaren de Nàpols 2.200 soldats enviats per l'emperador.
El Gran i General Consell votà tres talles de 25.000 lliures cada una. L'illa va ser dividida en districtes de guerra i nomenaren un capità per cada un d'ells.
Les costes eren defensades per 10.000 homes i la Coronela.
De Barcelona partí l'esquadre de Felip V encarregada de rendir l'illa. Era comendada pel general francés d'Aspheld, composta per 27 vaixells, 200 naus més de transport amb 19 batellons (7 francesos i 12 castellano-aragonesos), 1200 vavalls i molta artilleria. A l'arribada a Mallorca fou dispersada pel vent.
El dia 16 de juny de 1715 desembarquen a Cala Llonga 200 homes dirigits pel geeral Aspheld. Venceren la valenta resisitència que li oposà la guardia de costa. Es dirigiren a Felanitx i, d'aquí a Alcudia, la qual es rendí dia 20.
Dia 22 va tenir lloc, a Ciutat, una reunió de les persones més representatives. Totes eren del parer de rendir-se, però el virrei volgué continuar resistint.
Les forces invasores avançaren cap a Sa Pobla i Binissalem, fins situar-se en torn a Ciutat. Dia 26 va compareixer l'esquadra a la badia.
Dia 2 de juliol es decidí la rendició i es firmaren els pactes. Va ser ocupada la plaça, es dugu´r a terme el canvi de presoners i l'embarcament de les tropes vençudes cap a Sardenya.
Dia 11 va fer l'entrada solemne a Ciutat el general d'Aspheld.
La victoria de Felip V va suposar la perduda, per a Mallorca, del seu règim autonòmic, de les seves franqueses i privilegis atorgats pel rei En Jaume I el Conqueridor, que, igualment, va constituir el regne de Mallorca. El mateix va passar a Catalunya, Aragó i València. Les inswtitucions i normatives foren suprimides o reformades a imitació de les de Castella. Aquesta reforma, que ens segueix perjudicant fins a l'actualitat, sembla que responia més a un desig de venjança del rei Felip, que al bé comú.
El Gran i General Consell elegí dos sindics per a que anassin per a que anassin a retre homenatge al rei en nom del regne de Mallorca, al temps que li demenassin poder conservar els seus privilegis específics. La petició no fou atesa. El general Aspheld havia fet una exposició molt favorable sobre el regim privatiu de Mallorca. El Consell de Castella va emetre un dictamen contrari a la conservació d'institucions i normes degovern peculiars de Mallorca. Aquest dictamen va prevaler per damunt totes les altres opinions i propostes.
El decret de Nova Planta
El document bàsic d'aquesta reforma és el decret de Nova Planta, publicat el 28 de novembre de 1715. El paragrf 7 afirmava queMallorca deixava de ser un regne independent i passava a ser un territori més del regne d'Espanya. El paragraf 13 deixava subsistent el dret civil mallorquí. El govern de l'illa l'exerciria l'Audiència, presidida pel Comandant General (es suprimia el Virrei). Els jurats queden limitats a Ciutat. El Gran i General Consell es suprimeix, tot i que, per suggeriment del general Aspheld, es seguí reunint durant tres anys més. La seva darrera reunió es va celebrar el 27 d'octubre de 1717. Aquest decret recupera, per a Ciutat, el nom antic de Palma, que seria governada per 20 regidors. Alcudia per 12 i les viles perun nombre proporcional als seus habitants. Els regidors de Palma i Alcudia eren nomenats pel rei. El de les viles per l'Audiència.
I després
Seguirien els reis borbons fins a l'actualitat, amb sis excepcions, un rei de la casa de Savoia, un rei de la casa Bonaparte, dues dictadures i dues repúbliques.
