Història de Mallorca
Mallorca catalana
Els reis Jaume II, Sanç i Jaume III
Recorda:
Jaume I. 1229-1276
Jaume II 1276-1311
Sanç 1311-1324
Jaume III 1324-1349.
Recorda també el testament del rei En Jaume I el Conqueridor: Disposa:
que el seu fill Pere I el Gran heretaria els regnes d'Aragó i València i el Comtat de Barcelona.
I que el seu fill Jaume II heretaria el regne de Mallorca, amb Menorca i Eivissa, el senyoriu i baronia de Montpelier, els comtats del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya i el vescomtat de Carladés.
Jaume II 1276-1311
L'any 1276 va ser coronat a la ciutat de Mallorca i confirmà els privilegis i llibertats concedits pel seu pare als illencs.
I estableix la capitalitat a Perpinyà, repartint les estades entre el palau de Perpinyà (que ell féu construir) i el palau de l'Almudaina de Mallorca.
L'any 1278 Pere I el Gran d'Aragó estava en pugna amb el rei de França. Jaume II de Mallorca feu una aliança amb França, cosa que va indignar al seu germà Pere, que esperava que el regne de Mallorca es decantàs per Catalunya. Aquesta crisi es va resoldre amb el pacte d'Infeudació signat pels dos germans: l'any 1279 el rei de Mallorca Jaume II es declara feudatari del seu germà el rei d'Aragó, Pere el Gran. Reunits a Perpinyà, Jaume II va signar un conveni pel qual els reis de Mallorca, perpetuament, retrien homenatge als reis d'Aragó.
Alfons el Liberal conquesta Mallorca
L'any 1285 Alfons el Liberal, fill de Pere el Gran, per ordre d'aquest, s'apoderà de Mallorca sense necessitar l'us de les armes.
Cabrit i Bassa
A aquesta conquesta, els mallorquins, no varen oposar resistència, excepte el castell d'Alaró que restà fidel al monarca mallorquí, destacant-se, en la defensa, en Guillem Cabrit i en Guillem Bassa. Se conta, com anècdota (tràgica) que el rei Alfons es va dirigir a la gent del castell comminant-los a rendir-se, a la qual cosa Cabrit li va demanar:
- Qui ho mana? I el rei li contestà:
- El rei Alfons. I Cabrit li respongué:
- Jo no conec més rei que el de Mallorca i aquí anfós és un peix que ens agrada menjar a tots els mallorquins. I el rei li contestà:
- Qui s'atreveix a contestar-me això?
A la qual cosa Cabrit li respongué:
- En Cabrit i en Bassa. El rei li digué:
- Idò noltros, en els cabrits, ens els menjam torrats a unes esgrelles. Quan es va retre el castell apressaren a Cabrit i en Bassa i moriren cremats en unes esgrelles. Foren soterrats a la Seu i reberen culte com sants de l'església mallorquina fins que el 1635 el bisbe Juan de Santander el prohibí. I el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra feu retirar les seves imatges.
Alfons el Liberal conquesta Menorca
El 1287 parteix de Salou, en direcció a Menorca. Va fer escala a Mallorca. Passà una tempesta que dispersà la flota. Finalment aconseguí desembarcar a la illeta dels conills, ara dita "del rei", en el port de Maó. Els menorquins havien rebut reforços del nord d'Àfrica i es bateren amb gran valentia. Finalment foren vençuts en una gran batalla ocorreguda el día de Sant Antoni (17 de gener) i es refugiaren al castell de santa Àgueda, al centre de l'illa. Finalment es raté també aquest castell. L'Almoreixerif va obtenir del rei Alfons una nau per a dirigir-se a Barbaria amb 200 familiars i servents. Tots els altres musulmans foren venuts com esclaus i l'illa fou poblada per catalans.
A la mort d'Alfons el Liberal el va succeir el seu fill Jaume II d'Aragó.
El Papa Bonifaci VIII convocà representants dels reis de França, Nàpols i Aragó per aconseguir pau a Europa. Es signà el tractat d'Agnani en virtud del qual aquests reis renunciaven a les seves conquestes.
Com conseqüència el rei Jaume II d'Aragó va tornar Mallorca al rei Jaume II de Mallorca, però retenint-ne el feu.
Quan Jaume II recobrà el domini de Mallorca hi tornà i hi va viure bastants d'anys fins a la seva mort. Es va dedicar a l'organització de l'administració atenent al benestar dels ciutadans. Va ser una época de bonança per a l'illa.
Igualment reactivà les obres del palau reial de Perpinyà i la reconstrucció de l'Almudaina de la ciutat de Mallorca i va emprendre les del castell de Bellver i petits palaus reials a Valldemossa, Sineu i Manacor.
Morí a la Ciutat de Mallorca el 29 de maig de 1311. Està enterrat a la Seu de Palma.
El rei Sanç 1311-1324
El successor del rei Jaume II va ser el seu fill segon, Sanç, ja que el primogènit Jaume havia renunciat als seus drets a la corona i havia ingressat a l'orde franciscana.
Sanç va ser encara més pacífic que el seu pare Jaume II i va procurar mantenir bones relacions amb els seus veïnats Aragó i França.
Cercant millorança per a la malaltia d'ofegó que patia va passar llargues temporades al palau de Valldemossa i a una casa al cim del puig del Teix.
El seu regnat va ser breu. Morí a Cerdanya l'any 1324. Està enterrat a Perpinyà.
Jaume III 1324-1349
El rei Sanç morí sense fills i el va succeir en el trono de Mallorca Jaume III que era fill del seu germà Ferran. Jaume III va ser nodrit a la cort del seu oncle Sanç. Quan aquest morí Jaume III sols tenia 9 anys per la qual cosa es va designar tutor el seu oncle Felip.
El rei d'Aragó, Jaume el Just va envair Perpinyà. El Papa va defensar els drets de Jaume III i disuadí el rei d'Aragó.
El gener de 1332 el rei Jaume III es trobava a Mallorca i confirmava als illencs les franqueses concedides pels seus antecessors.
El 1336 es va casar amb Constanza, germana del rei d'Aragó Pere el Cerimoniós que era net de Jaume el Just.
Les lleis palatines
Regulaven la vida al palau reial. Varen ser escrites i promulgades a Mallorca l'any 1337 pel rei Jaume III. Estaven dividides en vuit parts i aquestes en capítols. Varen ser plagiades per Pere el Cerimoniós en les "Ordinacions" de la casa reial d'Aragó.
Relacions entre Jaume III de Mallorca i Pere el Cerimoniós d'Aragó
Varen ser tenses. Pere obrí un procés contra Jaume tot i que aquest no es presentava a les citacions.
Estant malalts Constança i Pere el Cerimoniós, aquest va encarregar al seu germà, l'infant Jaume, que anàs a visitar a Constança i la dugués al palau del rei d'Aragó. Cosa que es va fer i va indignar a Jaume III.
Pere el Cerimoniós s'apodera de Mallorca
Després d'aquests episodis violents el dos reis es prepararen per a la guerra.
El rei d'Aragó promulgà a Barcelona la sentència del procés per la qual el rei de Mallorca quedava privat dels seus estats.
D'un estol de 116 vaixells va desembarcar a Paguera un nombrós exèrcit comendat pel rei Pere.
Després d'una inicial resistència les tropes de Pere varen vèncer i les tropes mallorquines es varen dispersar.
Pere entrà a la Ciutat de Mallorca i va proclamar l'annexió del regne de Mallorca a la corona d'Aragó (1343). Jaume III va abandonar l'illa.
Menorca i Eivissa varen ser ocupades poc després.
Entre 1343 i 1349 hi va haver una forta repressió contra els partidaris de Jaume III. Uns foren condemnats a mort, altres desterrats.
La lluita al Rosselló
El rei d'Aragó, sense escoltar les exhortacions a la pau que li feia el Papa, va envair el Rosselló i s'apoderà de bona part d'aquell territori i va continuar el procés contra Jaume III, acusant-lo d'haver volgut assassinar-lo.
El dia 15 de juliol de 1344 el rei de Mallorca s'agenollava davant el d'Aragó i li besà la mà. Aquesta humiliació no li serví de res: Pere li comunicà que havia de renunciar al seu regne.
Jaume III es refugià a Montpellier, el seu darrer domini, que va vendre al rei de França. Amb el producte de la venta i la dot aportada per la seva nova esposa Violant començà a fer els preparatius per a recuperar el seu regne.
La batalla de Llucmajor
Pere el Cerimoniós havia deixat, com governador de Mallorca, a Gilabert de Centelles i havia tornat a Barcelona.
Pel mes d'octubre de 1349 el rei Jaume III arribà a les costes de la badia de Pollença amb un exèrcit de mercenaris de 300 homes a cavall i 700 a peu. Desembarcaren, venceren una débil resistència i es dirigiren a Muro i d'aquí a Inca, Sineu i Porreres.
Havien arribat a Ciutat els reforços demanats pel governador Gilabert de Centelles, reforços capitanejats per Rimbau de Corbera. Les tropes del governador es juntaren amb les de Rimbau i sortiren a l'encontre de les tropes de Jaume III. Aquest, dirigint-se de Porreres a Ciutat havia sortit ja de Llucmajor quan es topà amb les tropes enemigues. A primeres hores del 25 d'octubre s'inicià el combat. Passat el migdia la batalla seguia indecisa. Jaume III fou descobert per un grup de almogavers de l'exèrcit contrari. El feren caure del cavall, li enfonçaren les espases al cos i li tallaren el cap (el rei d'Aragó havia demanat que no el fessin presoner, sinó que el matassin). A la mort del rei seguí la desbandada del seu exèrcit. El cadàver del rei Jaume III fou portat a enterrar a la Seu de València. L'any 1905 fou traslladat a la de Mallorca.
Epíleg:
El fill de Jaume III es conegut com Jaume IV de Mallorca tot i que no va regnar mai. Caigué presoner a la batalla de Llucmajor quan sols tenia 14 anys. El rei d'Aragó el retingué presoner al castell de Xàtiva i al castell Nou de Barcelona, en unes condicions inhumanes. El tancaven, durant les nits, dins una gàbia de ferro.
Tanta crueltat mogué a compassió a alguns oficials del castell que, la nit de l'1 al 2 de maig de 1362 li obriren la gàbia i l'ajudaren a fugir. Fugí cap a Nàpols, posteriorment cap a França on prengué part en la guerra contra Aragó. Altre vegada presoner fou rescatat pel rei de França. Mai perdé l'esperança de recuperar el seu regne de Mallorca. No ho aconseguí. Morí a Soria.
La seva germana Isabel, que l'havia acompanyat en la campanya, heretà el títol de reina de Mallorca, títol que feu valer tota la vida, esperant recuperar el regne de Mallorca. Però tampoc no ho aconseguí.
Varis autors: Història de Mallorca. Tom I. Ed. Moll. Palma
Pere Xamena Fiol: Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada