diumenge, 15 d’abril de 2012

L'Obra de la República a Felanitx


L'Obra de la República a Felanitx

És una petita publicació que va presentar, en el seu moment, l'Ajuntament republicà de Felanitx en la qual presentava les obres que havia desenvolupat al municipi.

Me la va passar Pere Carrió que la tenia obsequi d'Arnau Amer. Igualment l'arquitecte Jaume Mayol, autor del llibre: "Les construccions escolars de Guillem Forteza Pinya", em va dir que l'havia vist entre els documents de l'arxiu particular de Mn. Pere Xamena de Felanitx.

Podeu veure i llegir la petita obra, directament per Internet, a:

http://issuu.com/archumanista/docs/lobradelarepublicaafelanitx

O, si ho prefereix, pot baixar, imprimir-la i tenir-la en paper, a l'estil de l'original, a:

http://es.scribd.com/doc/88560710/L-Obra-de-la-Republica-a-Felanitx-Din-A5


Per a això ha d'imprimir les 8 pàgines en fulls Din A4 a doble cara. Un cop fet, doblar els 4 fulls per la meitat i grapar el conjunt pel llom extern.
.

dimecres, 4 d’abril de 2012

El que cal dir. Günter Grass


El que cal dir. Günter Grass

El País. 04-04-2012

Per què guardo silenci, massa temps,
sobre el que és manifest i s'utilitzava
en jocs de guerra que en el seu final, supervivents,
només acabam com notes a peu de pàgina.
És el suposat dret a un atac preventiu
el que podria exterminar al poble iranià,
subjugat i conduït al goig organitzat
per un fanfarró,
perquè en la seva jurisdicció se sospita
la fabricació d'una bomba atòmica.
Però per què em prohibeixo nomenar
a aquest altre país on
des de fa anys -encara mantingut en secret-
es disposa d'un creixent potencial nuclear,
fora de control, ja que
és inaccessible a tota inspecció?
El silenci general sobre aquest fet,
al qual s'ha sotmès el meu propi silenci,
ho sento com costosa mentida
i coacció que amenaça castigar
mentre no es respecta;
"Antisemitisme" es diu la condemna.
Ara, però, perquè el meu país,
assolit i cridat a capítol una i altra vegada
per crims molt propis
sense comparació alguna,
de nou i de forma rutinària, encara que
seguida qualificada de reparació,
va a lliurar a Israel un altre submarí especialitzat
en dirigir ogives aniquiladoras
cap a on no s'ha provat
l'existència d'una sola bomba,
encara que es vulgui aportar com a prova la por...
dic el que cal dir.
Per què he callat fins ara?
Perquè creia que el meu origen,
marcat per un estigma inesborrable,
em prohibia atribuir aquest fet, com a evident,
al país d'Israel, al qual estic unit
i vull continuar estant.
Per què només ara ho dic,
envellit i amb la meva última tinta:
Israel, potència nuclear, posa en perill
una pau mundial ja de per si trencadissa?
Perquè cal dir
el que demà podria ser massa tard,
i perquè -prou incriminats com alemanys-
podríem ser còmplices d'un crim
que és previsible, pel que la nostra part de culpa
no podria extingir
amb cap de les excuses habituals.
Ho admeto: no segueixo callant
perquè estic fart
de la hipocresia d'Occident; cal esperar a més
que molts s'alliberin del silenci, exigeixin
al causant d'aquest perill visible que renunciï
l'ús de la força i insisteixin també
en què els governs dels dos països permetin
el control permanent i sense traves
per una instància internacional
del potencial nuclear israelià
i de les instal·lacions nuclears iranianes.
Només així podrem ajudar a tots, israelians i palestins,
més encara, a tots els éssers humans que en aquesta regió
ocupada per la demència
viuen enemistats braç a braç,
odiant mútuament,
i en definitiva també ajudar-nos.

El text original en alemany es publica avui al diari Süddeutsche Zeitung.