dimecres, 28 de novembre de 2018

A punt de caure

Me sembla que el video directe és bastan dolent
L'hauré de pujar a You Tube


Però no és que si te diuen que vaig caure me'n vaig anar en el lloc que tenc allà (o sí). És que quan anava en el meu lloc, entre germans, vaig estar a punt de caure. Curiosament "caure", com moltes altres coses, em va sortir en castellà. 

divendres, 16 de novembre de 2018

El llautò que mostra la premsa estatal


Pepa Bueno quan encara era Pepa Bueno

El llautó de la premsa estatal.

Ai, que tonteta ets Pepa Bueno.

Què dic, tonteta ?, no, llesta, molt llesta ..., però de llautó recobert.

Acabes de dir en "Hoy por hoy" (i encara no són les 8.30) que "A veure si algun dels independentistes *1 pren nota dels grans problemes que tenen els anglesos per haver aprovat el 'Brexit', que té el govern i el poble dividit, amb grans problemes i ... ".

* 1 (Un altre error. Els que vosaltres deis "independentistes" són persones normals, demòcrates i pacífics que donen la seva llibertat per defensar la democràcia: "el poder del poble". Sou vosaltres, els qui no respecteu als catalans, els seus béns i les seves institucions, els qui sou els imperialistes, autoritaris, agressius i antidemocràtics)

O sigui que, segons tu (o el teu guionista), per a evitar problemes, no s'hauria de respectar la democràcia? O no recordes que el Brexit (igual que en  l'1'O 2017 els catalans), es va aprovar per un referèndum democràtic, en el cas anglès, aprovat per una normativa legal recent (més recent que la sacrosanta, segons per a què, Constitució espanyola )?.

En el cas del Brexit aprovat per una autoritat pròpia i democràtica.

Què proposes, que no es respecti el resultat d'un referèndum democràtic?

Felipe González (abans de ser conseller de gran empresa energètica i gran ric capitalista), El País, La SER, La Sexta,... éreu els meus ídols de la comunicació estatal malgrat alguns greus errors significatius ("ha estat, indefectiblement, ETA" . A l'Iraq hi ha indefectiblement armes de destrucció massiva ",...), però des de la DUI (si l'altra part està cega i muda davant el diàleg ofert i sol·licitat per les autoritats catalanes, des de 2010, en milers d'ocasions i rebutjat altres tantes per les autoritats i institucions de l'Espanya dels toros braus, la pandereta i l'ambició de poder sobre tot i sobre tots, no és possible l'acord bilateral d'independència o federació o el que s'acordi i no deixa més opció democràtica que la DUI, de conseqüències impositives per part de l'Estat [155, canvi dels representants legals elegits amb unes eleccions autonòmiques convocades pel propi President de l'Estat, capital Madrid, Castella, per un jutge tereseta i prevaricador del PP que ha canviat fins a quatre vegades l'ordre d'extradició dels fugits de la injustícia espanyola, segons li convenia o no], ridícules [el Piolin acollint les forces, Guàrdia Civil i Policia Nacional, de l'agressió i violència de l'1 d'octubre; la disfressa de gladiadors romans guixats i amb mànecs, barrets i davantals folrats de bandera espanyola quan van anar a Barcelona fa una setamana a demanar equiparació salarial amb els Mossos d'Esquadra, dels, una altra vegada Guàrdia Civil i Policia Nacional, equivocant-se, perquè la reclamació havien de fer-la en el Ministeri de l'Interior que està a Madrid] i agressives [les càrregues l'1 d'octubre de 2017 i totes les manifestacions de seguidors del PP, Ciudadanos, i societat civil espanyolista, juntament amb grups feixistes violents en totes les manifestacions convocades a Catalunya i València] de l'Espanya imperial).

Des de la DUI, dic, tots vosaltres (excepte Gemma Nierga i, en part, El Intermedio de la Sexta, segons el meu parer i afecte, us vau donar la volta com un mitjó. Més aviat vos vareu despullar i, sota les vestidures de coherència, imparcialitat informativa i respecte per la democràcia, va quedar un cos i una ànima alineats amb l'Espanya imperial (en altres temes, no, però en el cas català, totalment alineats amb pp, ciudadanos, Vox, fatxes incontrolats i protegits, i psoe). i, concretament tu, vas passar de ser Pepa Bueno a ser Pepa Malo.

Per què no se t'ha acudit posar l'exemple de Suïssa?

Prescindint de la seva ètica nacional (Paradís fiscal protector d'especuladors, estafadors i grans servidors i servits del capitalisme global),

però sí, des de la seva democràcia plena, no necessita estar integrada a Europa sota pena de, en cas contrari, tenir grans problemes de tota casta.

Just a l'inrevés. Catalunya, democràticament, si no se li expropia dels seus ingressos i del seu teixit empresarial (i de les seves primeres autoritats del Parlament, Govern i societat civil), té capacitat més que suficient per ser independent, rica i pròspera i fins i tot solidària amb aquesta Espanya que, amb simbologia feixista i amor franquista, l'expropia, li falta al respecte i l'agredeix.

Si, Pepa, nua, no ets Pepa Bueno, ets Pepa Malo (com un duro sevillà) i el teu plomall, lluny de il·lusionar, no m'agrada gens.

Divendres 2018.11.16

Antoni Ramis Caldentey

dimecres, 14 de novembre de 2018

dilluns, 12 de novembre de 2018

Amén, senyora

No sempre
qui diu Amén
a la seva senyora
ajuda a la seva senyora. 

L'ajuda més
qui li diu
"t'has equivocat", 
quan s'ha equivocat, 

sempre que la senyora
utilitzi la crítca
per a corregir i millorar. 

(soc l'autor dels encadenats no signats)

11-11-2018 


diumenge, 11 de novembre de 2018

Abastar l'arc mediterrani

Volia abastar l'arc Mediterrani i l'arc Atlàntic (Trump inclòs) i influir (en ells), intentant millorar-los,

i ni m'he abastat, influit i millorat el suficient a/en mi mateix. 

11-11-2018

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
https://arcmediterrani.blogspot.com/
https://arcoatlantico.blogspot.com/ 



dissabte, 10 de novembre de 2018

Primaries de MÉS. Novembre de 2018



Avui dissabte, dia 10 de novembre (2018) MÉS per Mallorca i MÉS per Palma celebren les seves eleccions primàries per al Parlament (Govern), Consell de Mallorca i Palma. El partit s’hi juga molt. Diuen que potser el primer pic que el Pacte pot repetir. Mai, fins ara, el Pacte ha repetit. Després d’un període de govern ha vingut un període d’oposició. També que les eleccions no es guanyen, sinó que es perden. En aquest sentit els partits del pacte tenen molt a perdre i poc a guanyar: en tot cas a intentar mantenir i millorar.  De les seves polítiques d’aquí a maig dependrà.

Per a les eleccions d’avui podem considerar varis criteris:

Primer criteri: Candidats i candidates que s’han declarat contraris a l’autopista de Campos, una autopista massa agressiva amb el territori i que accelera el procés de convertir tota la illa en una megapolis traslladant tots els problemes de Palma (especulació immobiliària, encariment de l’habitatge, pol·lució, sobresaturació de cotxes, persones, asfalt, construccions cares en detriment del territori, medi ambient i de les persones especialment els més joves i les rendes més baixes) a tota la Illa. 

Parlament:

Magdalena Obrador Colom

Joan Mas Tugores “Collet”


Consell de Mallorca:

Joan Ferrà Terrassa


Ajuntament de Palma:

Magdalena Obrador
Xisca Prats
Marta Serra

Biel González
Miquel A. Contreras
Miquel A Barceló
Ruben Lago
Manel Garcia
Toni Ballester
Joan Manuel Murillo

Un altre criteri és el de la participació oberta, comunicació i democràcia de tots els militants i simpatitzants, formant part de l’únic grup de Whats transversal obert a tothom, el grup MÉSOBERT.

Són candidats i candidates que també són membres de MÉSOBERT, alguns dels quals són coincidents amb que també s’han pronunciat contra l’autopista:

Parlament:

Rosa Cursach Salas C
Magdalena Obrador Colom E C

Antoni Servera Saletas C
Miquel Gallardo C
Carles Gonyalons Sureda C

Consell de Mallorca:

Maribel Prieto Nebot C

Joan Font Massot C

Ajuntament de Palma:

Rosa Mascaró C
Magdalena Obrador E C
Xisca Prats E C

Marcos Augusto C
Macià Calafat C

Recorda que, a cada llista, has de votar fins un màxim de 6 dones i 6 homes i si en votes menys sempre has de votar el mateix nombre d’homes que de dones.

Atès que votant aquestes opcions sempre quedarien caselles lliures per a poder completar el màxim de 6 dones i 6 homes que es poden completar. Aquí, completar caselles, el criteri podria ser l’amistat o, en el cas dels qui repeteixen les realitzacions, accions i actituds amb la seva gestió. En aquest sentit aquelles persones que han demostrat la seva ineptitud, ineficàcia o mala gestió (o simplement absència) no haurien de ser votades.
Per contra  aquelles que han desenvolupat una bona acció en el seu càrrec o funció tenen un aval que els fa aconsellables. Aquest podria ser el cas, per la seva eficàcia en medi ambient, de:

Parlament:

Josep Ferrà Terrassa


Consell de Mallorca:

Vicenç Vidal Matas.


Finalment, un altre criteri seria per que, en un moment determinat, has promès fer-ho a algú a la candidata o a algú relacionat amb ella.

Aquesta orientació de criteris és una opció lliure ideològica. No una cocció prèvia oficial de Partit.

Ànims. No desfallir. Però reposar per a repensar amb el cervell i el cor (amor a Mallorca i les seves gents) més obert i més clar. A partir de demà, jo personalment descansaré tranquil del meu activisme de partit a les xarxes i al partit.

Repensar Mallorca

Repensar Més per Mallorca.

Repensar les polítiques realitzades per MÉS per a Mallorca en el Govern, Parlament, Consell de Mallorca i als distints Ajuntaments, per a reforçar els punts forts i rectificar en tot allò que no ha donat resultat i no beneficia ni a la nostra Mallorca (Qui estima Mallorca no la destrueix) ni a la nostra gent especialment els més joves i els més necessitats. En aquest sentit votaríem a la Consellera de Serveis Socials Fina Santiago i tot el seu equip, i a Joan Groizard, Director General d’Energies Renovables del que les seves realitzacions s’exporten a l’Estat i a altres països, però, en aquestes eleccions ni Fina Santiago ni Joan Groizard no es presenten. 

Molta sort? No.
Molt encert!

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social


Si vols, reenvia aquest escrit a tots els teus contactes. Podria arribar a algun votant a qui li puguin interessar aquests criteris. Gràcies.

Pots veure: 

Volem autopistes, autopistes volem

Palma - Felanitx per a viure Bartomeu Bennassar 



divendres, 9 de novembre de 2018

Palma-Felanitx-Palma per a viure a Bartomeu Bennàssar


Felanitx, divendres 9 de novembre (2018) A les 13.35 

Estic a un bar de Felanitx esperant el bus de les 14 h per a anar a Palma. Hi he anat i tornaré en bus per Porreres, Montuiri, Algaida,... per no anar-hi en cotxe particular per l’autopista de Llucmajor a Campos (per ara, si Deu, natura o seny no ho atura. Després arribarà fins Es Port, Cala D’or, Santanyi, Ses Salines,... I pensar que quan festejava a Son Servera, devers l’any 1967 hi anava en tren!). He anat a veure el meu cosí Tomeu Bennassar, el meu pare espiritual ideològic (abans ho va ser Don Melcior Rosselló i abans el meu pare i la meva mare biològics) per a veure si jo anava errat. M’ha dit: “Però tu que ets de MÉS o de Manco? Voltros i el que creiem esquerra havieu de ser el contrapès que permetés l’equilibri. Però si voltros també vos posau a l’altra costat l’equilibri és impossible”. Li he dit que dins MÉS alguns encara erem de MÉS (demà veurem si som molts o pocs dins MÉS), però que, per exemple el psoe, ja tenc clar que pus mai més vendra a equilibrar el capitalisme. Venen mals temps per a les persones. Ja sols ens queda la poesia. M’ha regalat la seva vida poética.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

A mesura que avançava en la lectura dels més de 400 fulls de poemes que formen aquest llibre de Bartomeu Bennàssar m’anava envaint una intensa sensació de llibertat. Sí, he dit de llibertat. Són uns quants milers de versos que han nascut i s’han manifestat sense ajustar-se a les crosses i els motlles convencionals que de costum són inherents al conreu del gènere literari que té en la versificació la seva identitat més primigènia. No hi trobam ni la rigidesa de les preceptives canòniques ni l’adaptació als trets expressius o als motius temàtics més característics d’un o altre corrent estètic. La paraula de Bennàssar en cap cas neix condicionada per la tradició literària. Ha prescindit de qualsevol mena de màscara. Ha optat per un registre fonamentat en la naturalitat, l’autenticitat i la franquesa. Tot i això, es tracta d’una manifestació nítida del que anomenam literatura d’idees. Ens trobam davant una veu que sempre parla en sintonia amb el tarannà moral, ideològic i humà del personatge real anomenat Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937). O sigui, el d’un homenot que ha fet un llarg i profitós recorregut com a autor de llibres de sociologia, de teologia, de reflexió humanística, de reculls poètics i de volums de dietaris. (Del pròleg de Damià Pons i Pons). 
Editorial Lleonard Muntaner. Palma, 2018.