diumenge, 27 de juny de 2010

Mundial de Futbol de Sud-àfrica


Mundial de Sud-àfrica 01
Ja ha acabat la primera fase del mundial de Sud-àfrica, fins i tot ja han començat els vuitens de final.
Després d'un inici preocupant, finalment, Espanya s'ha classificat per poder seguir en la següent ronda. La veritat és que jo pensava que després de la derrota contra Suïssa aconseguiria una victòria i un empat que li podrien servir per arribar a la segona plaça (amb el que seguiria) o la tercera (amb la qual cosa quedaria eliminada) del seu grup. Però, no, ahir va guanyar 2-1 a Xile, mentre Suïssa i Hondures empataven a 0, amb la qual cosa Espanya es classificava primera i Xile segona, passant el que més jo desitjava. Es pot dir que Xile va fer un favor a Espanya i Hondures un a Xile.

Polsa sobre el quadre per a veure'l ampliat

Jo, des de la meva "Arc Atlàntic", lògicament desitjo que guanyi Espanya, en segon lloc una selecció Iberoamericana, en tercer lloc una europea llatina, ... I la veritat és que, en la primera fase les seleccions Iberoamericanes han aconseguit el ple: En el grup A s'han classificat Uruguai i Mèxic, a B Argentina (només hi havia una, i en segon lloc, Corea del Sud), al C no hi havia cap (s'han classificat les dues seleccions angleses: EUA i Anglaterra), al D tampoc hi havia cap (s'han classificat Alemanya i Ghana), a l'E tampoc hi havia cap (s'han classificat Holanda i Japó), al F s'ha classificat Paraguai (i en segon lloc Eslovàquia), al G s'han classificat Brasil i Portugal i no Costa d'Ivori i al H, tal com hem dit, Espanya i Xile i no Hondures, ja que en els dos últims grups hi havia tres equips iberoamericans en cada grup i només es classificaven els dos primers. Amb el que segueixen endavant: Uruguai, Mèxic, Argentina, Paraguai, Brasil, Portugal, Espanya i Xile (a més de: Corea del Sud, EUA, Anglaterra, Alemanya, Ghana, Holanda, Japó i Eslovàquia) i no: Costa d'Ivori i Hondures. En total passen a vuitens vuit seleccions iberoamericanes de les quals les dues europees; quatre europees, dues asiàtiques, una africana i una altra angloamericana.
Igualment, avui dissabte, han començat les eliminatòries dels vuitens de final, també amb ple iberoamericà ja que l'Uruguai ha guanyat a Corea del Sud per 2 a 1, amb el que l'Uruguai passa a quarts de final (en l'altre partit de vuitens el equip africà Ghana ha guanyat, amb tot mereixement el angloamericà EUA també per 2 gols a 1). Demà diumenge es classificarà altre equip iberoamericà i quedarà eliminat un altre, ja que el sorteig i classificació de la primera fase va oferir que hagin enfrontar-se, a vuitens, Argentina i Mèxic (l'altre partit de vuitens de demà és Alemanya Anglaterra). La resta partits de vuitens, que es jugaran dos el dilluns i dos el dimarts, són: Holanda-Eslovàquia (dues seleccions europees), Brasil-Xile (dos iberoamericanes), Paraguai-Japó (una iberoamericana i una asiàtica) i Espanya-Portugal (ambdues iberoamericanes i europees).
Desitjam el millor per a Espanya i per a totes les seleccions iberoamericanes.

dissabte, 26 de juny de 2010

Opera en un café de la Plaça del Castillo de Pamplona


Opera en un café de la Plaça del Castillo de Pamplona 

Actuació sorpresa del Cor "Premier Ensemble" de AGAO al Café Iruña de Pamplona, 7 de maig de 2010. Celebració del "Dia europeu de la Òpera".
Organitzat per la "Associació Gayarre Amics de l'Òpera de Navarra" (AGAO) http://www.agao.es
Col·labora: Pamplona 2016
Rebut, per correu electrònic, de Lola Alonso. Moltes gràcies.
AIXÒ ÉS una autèntica delícia
A l’IRUNYA de la Plaça “del Castillo”, a més de vi, s'escolta de tant en tant música.
Es tracta d'una actuació sorpresa que va preparar AGAO per commemorar el "Dia Europeu de l'Òpera", el 7 de maig de 2010.
Tenim el gust de enviar-te el link de youtube, de la gravació del nostre DIA EUROPEU DE L'ÒPERA.
.

dijous, 24 de juny de 2010

24 de Juny: Carta de la Terra


L'Associació Humanista de Comunicació (AHC) neix com a resposta a una necessitat de comunicació transversal d'informacions i valors humanistes, entre persones que tenen professions molt diverses i que pertanyen, o no, a partits polítics, sindicats i grups diferents, però que els uneix la necessitat de l'experimentació, sensació i comunicació transversal humanistes.
No pensam que la persona sigui, social i solidàriament, bona en i per si mateixa; tenim molts exemples que ens indiquen el contrari, però si pensam que la persona és capaç de ser-ho i, conseqüentment, també de ser responsable i solidària del creixement individual i social, des del respecte a nosaltres mateixos i als altres, així com a les nostres i altres idees, llengües, cultures, terres, natura i medi ambient.
Davant les imposicions dogmàtiques, autoritàries o violentes reivindicam la comunicació lliure i responsable. Pensam que només mitjançant la paraula i el consens es poden resoldre les diferències i avançar de forma civilitzada i solidària.
Subscrivim la Carta de la Terra, la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta de Principis del FSM, el compromís del respecte i defensa per a les persones, individualment i socialment, així com el respecte i defensa del seu patrimoni natural, ambiental i cultural. Condemnam i rebutjam totes les agressions i violències i actituds d'incidència social derivades d'autoritarisme o dogmatisme.
La majoria dels membres de la nostra associació ho som també d'altres i el ser-ho de la AHC transversal ens permet posar en comunicació les organitzacions de fins distints però coincidents en el principi humanista: ecològic i social. Si tu vius des d'una perspectiva semblant (el capital està al servei de la persona i els interessos particulars supeditats als comuns i no al revés) pots ser membre de la nostra associació, omplint la fitxa adjunta i enviant-la a la seu bé per correu postal, bé, com a adjunt, per correu electrònic (archumnaista(@)gmail.com). Per poder ser soci cal tenir els 18 anys complerts. Fitxa adjunta (pdf). Idem reescrivible (doc).

La Carta de la Terra

Preàmbul:
Estem en un moment crític de la història de la Terra, en el qual la humanitat ha d'escollir el seu futur. A mesura que el món es torna cada vegada més interdependent i fràgil, el futur depara, alhora, grans riscos i grans promeses. Per seguir endavant, hem de reconèixer que enmig de la magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat terrestre amb un destí comú. Hem de unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte cap a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i una cultura de pau. Al voltant d'aquest fi, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra, declarem la nostra responsabilitat uns cap a altres, cap a la gran comunitat de la vida i cap a les generacions futures.

Continuació:
http://www.fundacioperlapau.org/arxiu_documental/arxiu_document.php?ID=8&tema=Seguretat%20Humana 

Avui dia 24 de juny és el dia de Sant Joan, a l'hemisferi nord de la Terra, el dia més llarg i la nit més curta. Felicitats a tots els juanes i Joana, locos/ques o assenyats/des.


Mira la llum solar d'avui:
http://24timezones.com/map.htm 
.

diumenge, 20 de juny de 2010

José Saramago, l’humà


José Saramago, l’humà
Molts el coneixen per la seva obra, coneixen a José Saramago, l'escriptor o el literat. I és normal que així sigui. No en va ha estat premi Nobel de literatura. No obstant això, més important encara que el seu art literari, per a mi, per a nosaltres, és la seva important humanitat. En un temps en què els interessos capitalistes prevalen, amb molta diferència, sobre els humans i socials, ell era un exemple d'humanitat. Els que el coneixien en persona, encara que fos d'una sola vegada, expliquen el interessat, comunicatiu i afectuós que estava amb ells, com si fossin amics de tota la vida. "Curiós com un nen" sempre s'interessava per la gent i "les coses" dels llocs que visitava, com Mallorca i Menorca. En les passades "Converses de Formentor" (setembre de 2009) havia de ser el participant més estimat. En l'últim moment va excusar la seva assistència per problemes de salut, però va assegurar que estaria en la pròxima edició: Segur que estarà en els cors de tots els que participen el proper setembre.
És significatiu observar la coincidència d'idees, objectius i comportaments que comparteix amb la nostra AHC:
- Sempre ha prioritzat el factor humà sobre els interessos econòmics.
- Ha estat valent en expressar el que pensava i sentia sense sotmetre's als convencionalismes religiosos o polítics i econòmics.
- Mentre el nostre govern observa obediència i se sotmet al control davant les peticions del president EUA, José Saramago es va dirigir a Barack Obama i li va demanar acabar amb les vergonyes de Guantánamo i el bloqueig il·legal a Cuba, encara que, comunista convençut quan ja ningú reivindica tal condició, es va distanciar del règim cubà després que aquest arrestàs 75 dissidents el 2003. No cal dir que Barack Obama no li ha fet cas, encara que, si més no la primera de les reivindicacions, anava en el seu programa electoral.
- Ha estat una persona molt compromesa amb la política social la qual cosa l'ha convertit en un símbol humà contra la globalització econòmica.
- Ha criticat amb duresa, com es mereix, el comportament d'Israel respecte a Palestina. Ha arribat a comparar, a gran disgust i protesta israelià, la política d'Israel en els territoris ocupats amb els camps d'extermini nazis. Tampoc va agradar al Vaticà, ni en el si de l'Església més tradicional, la seva novel·la "L'evangeli segons Jesucrist" a la que presenta un Jesucrist exclusivament humà (i no diví).
- És una persona de fermes conviccions que sempre ha volgut estar amb els que pateixen i en contra dels que fan patir (A AHC afirmem que estem en contra de totes i cadascuna de les agressions i violències, vinguin d'on vinguin, i que cap és justificable).
- "És hora de cridar, perquè si ens deixem portar pels poders que ens governen ens mereixem el que tenim", va dir fa uns anys en unes jornades de la fundació Santillana.
- La seva dona, la traductora espanyola Pilar del Río, va dir d'ell que "és un home d'una sola paraula, d'una sola peça".
Per això avui, nosaltres, encara que ell és un gran escriptor, ens quedam amb l'home, la persona, la seva humanitat, el seu exemple (una llum brillant en la tenebra del món capitalista egoista i autodestructor actual): José Saramago, l'humà.

http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2010/06/19/disidente-falto-formentor/580211.html

.

Ver el escrito en castellano:
.

dijous, 17 de juny de 2010

A la vermella se li s'ennuega el capitalisme


A la vermella se li s'ennuega el capitalisme

"Aquí no hi ha crisi econòmica" deia el socialista (?) José Luis R. Zapatero i ara s’ha de doblegar a fer unes reformes del sistema laboral i uns retalls de salaris, pensions i exigències per a l'acomiadament imposades pel capitalisme europeu, americà i mundial, especialment financer.

"El poder de la vermella", "La fúria roja", "Espanya, favorita per guanyar, aquest cop sí, el mundial" s'ha dit fins a la sacietat al referir-se a la selecció espanyola de futbol. I ha estat suficient el primer partit d'aquest mundial de Sud-àfrica, el dels elefants, perquè poder, fúria i expectativa es diluís en un got d'aigua d'una petita selecció d'un petit país insolidari europeu, reconegut paradís fiscal per als evasors de capitals. I és que a la selecció de futbol espanyola de Vicente del Bosque se li s'ennuega el capitalisme: després d'aconseguir brillantment la copa europea de seleccions, fa dos anys, amb el nou seleccionador, ha guanyat tots els partits que ha jugat excepte dos: contra els EUA, símbol de l'imperialisme capitalista estrangulador del Vietnam, l'Iraq, Cuba, Afganistan i Palestina (per la seva amistat preferencial i suport incondicional, i fins i tot il·legal, a Israel) i contra Suïssa, ahir per 1 a 0, símbol del paradís fiscal capitalista europeu.

És cert que el campionat no ha fet més que començar, cert que Espanya, encara es pot classificar segona o, fins i tot, primera del grup (guanyant els altres dos partits que li queden i Suïssa perdent almenys un d'ells), de manera que, en la pròxima eliminatòria, s’hauria de creuar bé amb la moltes vegades campiona Brasil o amb la de Cristiano Ronaldo Portugal. És cert que, com diuen molts, fins i tot, podria ser campiona del món ("matemàticament" encara és possible), encara que "estadísticament" el més probable és que, dels dos partits que li queden de la fase de grups, guanyi un i empati l’altre, de manera que quedi tercera de grup i no es classifiqui o, amb sort, segona i sigui eliminada pel Brasil o Portugal, encara que la nostra selecció és més capaç de guanyar a països emergents de "Un altre món és possible" com el Brasil del Porto Alegre i de Lula de Silva o altres països que pateixen les conseqüències del capitalisme depredador com Portugal, Xile o Hondures que els països que representen aquest capitalisme depredador com els EUA o Suïssa, encara que, futbolísticament parlant i jugant, aquests siguin molt inferiors als anteriors.

Voldria que, com gairebé sempre, els meus pronòstics pessimistes no es complissin, i que Espanya guanyés el mundial i que el capitalisme devorador no acabés amb nosaltres.

Ver el escrito en castellano:

dilluns, 7 de juny de 2010

Activitats propers dies

Activitats propers dies:
.
Festa de Cloenda del Premi Web 2010
Tipo: Fiesta – Baile
Fecha: Miércoles, 09 de junio de 2010
Hora: 20:30 – 22:30
Lugar: Castell de Bellver
Calle: C/ Camilo José Cela, s/n
Ciudad o población: Palma, Spain
Veure Mapa
Descripció:
Festa de cloenda i lliurament de premis de la novena edició del concurs de webs en català de les Illes Balears, Premi Web 2010
"http://www.premiweb.cat":http://www.premiweb.cat 
El concurs és convocat per la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i organitzat per BalearWeb, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palma.
La festa se celebrarà el dimecres dia 9 de juny de 2010 a les 20:30 h al Castell de Bellver de Palma. L’acte inclourà una visita al Castell, un concert a càrrec d’Oliva Trencada i un petit refrigeri.
Les places són limitades. Per confirmar l’assistència cal enviar un email a balearweb@balearweb.com o telefonar al 971137571 indicant el nom de les persones que hi assitiaran.
Novena edició del concurs de webs en català de les Illes Balears. El termini d’inscripció de webs i la votació popular han finalitzat. S’han inscrit un total de 250 webs, s’han registrat 2929 usuaris, s’han emès 3684 vots i s’han escrit 570 comentaris. La selecció de webs finalistes es farà a partir dels vots i les opinions dels usuaris i la decisió final la prendrà el Jurat.
La festa de cloenda i lliurament de premis se celebrarà el dimecres dia 9 de juny de 2010 a les 20:30 h al Castell de Bellver de Palma. L’acte inclourà una visita al Castell, un concert a càrrec d’Oliva Trencada i un petit refrigeri. Hi estan convidats totes les persones que han participat en el concurs proposant webs, votant i opinant. Cal confirmar l’assistència contactant amb BalearWeb. Les places són limitades.

.

Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939). Volum II. De Margalida Capellà Fornés
Data i Hora: Dijous dia 10 de juny de 2010, a les 20 h
Lloc: Centre de Cultura “SA NOSTRA” (carrer de la Concepció, 12, de Palma).
Hi intervindran: Manel Suárez Salvà, membre de l’Associació per a la Memòria Històrica;
Arnau Company, historiador; Pere Comas, director d’Ultima Hora; Santiago Juan, director
de l’Institut d’Estudis Baleàrics; i l’autora del llibre. Clourà l’acte la Sra. Josefina Santiago,
consellera d’Afers Socials. Moderarà l’acte: Maria Muntaner, editora.
.
Festival per un Sàhara lliure
Data i Hora: Divendres 11 de juny de 2010, a partir de les 21 hores
Lloc: A sa Factoria de So (polígon de Son Llaüt), Santa Maria del Camí
Grup de dansa Sàhara Jove, Joan Colomo, La Búsqueda, Papa Topo, Oliva Trencada, Dj K**O, Las Bravas Djs
Organitzat per l’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears, aquest Festival sorgeix del suport decidit al poble sahrauí que sobreviu des de fa 35 anys dividit entre els camps de refugiats de Tindouf (Algèria) i els territoris de l’antiga colònia espanyola, il·legalment ocupats pel Marroc, sense que s’hagi duit a terme el referèndum d’autodeterminació previst per les Nacions Unides.
La recaptació íntegra d’aquest esdeveniment musical es destinarà als projectes humanitaris que anualment gestiona la nostra associació i pal·liar les necessitats dels activistes sahrauís que treballen pels drets humans al Sàhara Occidental.
El preu de l’entrada és de 6 €. Les podeu adquirir anticipadament a l’oficina de l’associació (Comte d’Empúries, 2, 1r. 1a, de Palma) de dilluns a divendres, de 8 a 15 hores, o el mateix dia del Festival a l’entrada de sa Factoria de So.
Si voleu fer algun donatiu, el número de compte és el 2100-3790-21-2200022380 de La Caixa.
Si en voleu tenir més informació, podeu contactar amb l’AAPSIB al número 971 72 88 39 o al correu electrònic aapsib2@gmail.com
.

dissabte, 5 de juny de 2010

Dia Mundial del Mediambient

.
Dia Mundial del Mediambient
Si vius a Palma, vine al Carrer Blanquerna
Agenda 2001
Espais naturals, espais de progrés
A l'atabalat món actual, l'agenda s'ha convertit en una companyia obligada. Per això, consider que pot ser útil que aquesta necessitat vagi acompanyada de bellesa, i que cada setmana puguem gaudir de la referència d'un espai natural de les nostres illes a fi de mantenir present la realitat física del nostre país per al qual tothom, cadascun en el seu àmbit, treballa.
La Conselleria de Medi Ambient té la responsabilitat d'assegurar la pervivència, i fins i tot la restauració quan calgui, dels espais naturals i rurals de les nostres illes, sense oblidar les àrees marines, la importància dels quals es manifesta en el fet de ser el suport de la biodiversitat; la base de l'economia agrària i ramadera; el patrimoni natural, etnològic i cultural de tots els illencs i les illenques d'avui i de demà; la part fonamental d'un medi ambient de qualitat que ens assegura el present i el futur, i l'atractiu fonamental per a les persones que decideixen visitarnos.
Senzillament, cal dir que són importants perquè són bells.
La conservació dels espais naturals del país és tasca de tota la societat i de nosaltres en particular. Aquestes imatges i aquests texts són una proposta d'estimació compartida i de complicitat activa per a un compromís general a favor dels espais naturals de les illes Balears, sense la protecció dels quals cap idea de progrés no pot ser vàlida.
Margalida Rosselló Pons, Consellera de Medi Ambient

divendres, 4 de juny de 2010

Postura de l'AHC davant els darrers crims d'Israel


Postura de l'AHC davant els darrers crims d'Israel
Israel assassina de nou:
El passat dilluns 31 de maig soldats de l'exèrcit israelià han atacat la "Flota de la Llibertat", un grup de sis vaixells que transportava més de 750 persones amb ajuda humanitària per a Gaza, causant entre nou i 19 morts, segons les xifres aportades pel Govern israelià i les que denuncien mitjans àrabs. Tres espanyols -els activistes Manuel tàpia i Laura Arau, i el periodista de Telesur David Segarra- viatjaven a la flota. Israel reconeix que l'assalt es va produir en aigües internacionals i que ha causat 9 morts i més d'uns 20 ferits, però pretén justificar el seu atac, no el reconeix com a acte de pirateria i assassinat i diu hipòcrites a tots els qui l'han criticat pel fet , ONU inclosa, ja que ha expressat la seva commoció, indignació i condemna del fet (no així del Govern Israelià responsable).
A Espanya una enquesta assenyala que fins a un 90% dels enquestats condemnen l'atac d’Isarael. Turquia, país habitualment "amic" d'Israel a la zona, i de qui és el vaixell abordat i els 9 morts reconeguts per Israel (segons informes dels activistes hauria altres morts que van ser llançats per la borda del vaixell) ha cridat urgentment el seu ambaixador i ha demanat que la Comissió permanent de l'ONU es reuneixi per condemnar el fet i prendre les mesures disciplinàries corresponents. En el propi Israel encara que la proporció no és tan clara, moltes persones israelians han estat capaços de declarar en públic que aquesta acció, d'aquesta manera, és inacceptable i vergonyant.
Santes desvergonya, imposició i negació d'Israel
Israel justifica el seu atac com autodefensa dels soldats israelians. Diu que aquests van ser atacats pels membres de la "flota de la llibertat", que no seria una flota d'activistes voluntaris pacífics de Tot el món, sinó un grup de terroristes que portarien un important arsenal bèl·lic per lliurar a Hamas a Gaza (fins i tot haurien mostrat vídeos en què es veuria aquest arsenal, encara que la transparència i neutralitat d'aquestes afirmacions i filmacions és nul i no permet fer ni creïble ni versemblant la seva versió dels fets). Diu que els seus soldats van ser atacats amb armes blanques i armes de foc i que el seu atac va ser una contraofensiva de autodefensa. Però com es pot ser tan desvergonyit? Això és com aquell que denunciava que el seu oponent li havia clavat un ullot en el seu puny. Cap vaixell de la flota de suport a Palestina es va dirigir cap a cap vaixell israelià, i sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va abordar cap vaixell israelià, sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va ocasionar cap mort israelià, sí el contrari. I tot això en aigües jurisdiccionals internacionals. La Cancelleria israeliana també justifica això perquè els activistes haurien declarat que la seva missió pretenia "trencar" el bloqueig de Gaza la qual cosa autorizaía a Israel a atacar en aigües internacionals. Però quin bloqueig pretenien trencar? Un bloqueig unidireccional imposat pel propi Israel, declarat il·legal per l'ONU i amb mandat exprés de l'ONU a Israel del cessament immediatament, amb nul obediència israeliana. I encara té la santa desvergonya d'acusar als pacifistes de desobeir les resolucions de l'ONU, quan és Israel qui ho fa.
Unilateralment, Israel ha transportat als membres de l'expedició, ferits o no, a una ciutat israeliana. Ha declarat el secret d'informació de morts, ferits i segrestats, ha denunciat als membres de l'expedició com a immigrants il·legals (a alguns, a més, d'agressió als seus soldats) i els ha demanat que signin la seva deportació voluntària als seus països d'origen. En un primer moment pensaven fer-ho, cas per cas, però s'han adonat que això es faria tremendament llarg. A més molts es negaven a signar l'esmentat document: ells no havien entrat il·legalment a Israel, havien entrat forçats per l'exèrcit israelià. Ells no volien anar a Israel, ells volien anar a Palestina. I conseqüentment han organitzat una deportació de cadàvers i tots els arrestats (“en massa”, com deia el nostre ambaixador) en conjunt a Turquia. Pel que fa als espanyols han assistit, a Turquia, als funerals pels voluntaris turcs assassinats i han explicat la seva versió de l'atac israelià, molt més versemblant que l'oficial israeliana. A la que el portaveu d'Exteriors israelià ha negat: Andy David ha declarat, entre altres coses: "És indignant". "Si alguna cosa no fem els jueus és matar de fam a una altra gent", ha afegit indignat David, després d'insistir que ell va presenciar personalment com tots els detinguts rebien aigua i entrepans després del seu trasllat al port israelià d'Ashdod i que a la presó de Beer Sheva se'ls van donar "àpats completes". El que és indignant senyor és la seva falsedat i hipocresia, a part del seu delme sistemàtic de la població i cases palestines, la seva confiscació de domicilis i béns palestins i el seu bloqueig asfixiant. ¿O és que creu que aquest bloqueig i destrucció que Israel infligeix a Palestina no mata de fam? Encara sort que no nega que ho faci a foc. I per què a la presó? Els voluntaris no havien comès cap delicte.
Alguns pro israelians diuen que David es veu obligat a actuar així davant el perillós que és el gegant Goliat per assegurar la seva supervivència. El govern israelià afirma que no actua ni contra els voluntaris pacifistes de tot el món ni contra el poble Palestí, sinó contra els terroristes de Palestina, organitzacions Hamas i Hesbollah. Doncs que Jahvè us conservi i recuperi la vista i la punteria, perquè els que reben en les seves carns (i tots nosaltres, en els nostres esperits) els efectes de les vostres accions de bloqueig i violència són els voluntaris i el poble palestí (dones i nens inclosos). Si Hamas, com diu Israel en la seva defensa, és una organització terrorista, l'Estat d'Israel també és una organització terrorista amb molts més morts innocents en el seu haver que els que tenen Hamas i Hesbollah junts.
Israel, després de negar, i indignar-se per l'acusació, que la seva acció sigui una acció criminal, acaba reconeixent la seva culpabilitat:
Efectivament, l'ONU, organització de pau internacional que ens vam donar tots els pobles del món, just finalitzada la Segona Guerra Mundial, precisament per defendre’ns de les atrocitats que s'havien comès en la mateixa, ha sol·licitat una comissió internacional d'investigació dels fets ocorreguts. Israel no l'accepta i només accepta una investigació feta per membres del seu propi Estat amb la possibilitat d'assistència d'algun observador extern, però exclusivament dels EUA i possiblement amic. La qual cosa és un reconeixement implícit i explícit de la seva culpabilitat, perquè si tot fos segons la seva pròpia versió no tindrien cap inconvenient a ser investigats per una comissió internacional externa i neutral. És com si els assassins comuns exigiren ser els seus propis jutges en els seus propis judicis.
Postura de la AHC davant aquests fets
Fidel als seus principis constituents i la seva missió permanent, l'Associació Humanista de Comunicació, afirma amb tota la seva fermesa:
1 La nostra solidaritat amb les famílies i amics de les persones assassinades, ferides i mal tractades (no diem vilipendiades, perquè Israel no té entitat ètica alguna per ofendre ningú), així com amb els pobles de Turquia, de Palestina i de totes les nacions participants en la "Flota de la Llibertat".
2 Condemna els crims, agressions i violències comeses per l'exèrcit i, conseqüentment, el Govern d'Israel, com condemna totes i cadascuna de les agressions i violències. No, per això, aplaudiria les reaccions agressives i violentes que aquests fets ocasionàs, sinó tot el contrari, per ser tals, també les condemnaria.
3 Aplaudeix, anima i dóna suport totes les accions de diàleg, consens i pau procedeixin d'on procedeixin.
4 Anima les organitzacions internacionals d'Europa i ONU a prendre mesures generals de pau a tot el món i condemna totes les partidistes i la tebior a condemnar qualsevol assassinat o agressió (quan es tracte d’un país amic). Denuncia la hipocresia de persones i partits que condemnen i exigeixen la condemna de la violència que ve de certes direccions i no ho fan (quan no l'aproven) quan vénen d'altres.
5 Anima a totes les organitzacions i persones a treballar conjuntament per la pau i solidaritat entre persones i grups i contra totes i qualsevol agressió o violència.
Palma de Mallorca, 4 juny 2010
Associació Humanista de Comunicació (AHC)

dijous, 3 de juny de 2010

Parc natural de Cabrera


Parc natural de Cabrera
El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.
El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.
.

Sobre l'ajuda econòmica a Grècia


Rebut, per correu electrònic, de Margalida Rosselló 
(integrat en el funcionament viciós de la globalització econòmica actual)