dijous, 20 de desembre del 2012

La vida en imatges. 01-11-2012


Tots sants. Abans dia 1 de novembre era Tots Sants, tots i totes feiem festa. El dia 2 era el dia de difunts, però no el dia 1. Els capellans feien tres misses seguides, sense sermó, i tan de pressa que, les tres, duraven quasi el mateix que una missa habitual. La casulla era negra, feia un poc de por. Ara, fa molts d'anys que no he vist cap missa amb cassulla negra, crec que ja no l'empren els capellans… 

Però dia 1 era dia de festa. Els padrins i les padrines ens regalaven els rosaris de panellets amb patena de carabassat… que ens acabavem abans que començàs dia 2. Es deia, en castellà, allò de: "Noviembre, dichoso mes, que empieza por Todos Santos y acaba por San Andrés". 

Idò dia 1 de Novembre ens passetjavem, ma mare i jo, pels voltants del Castell de Bellver i Na Burguesa. Devia ser dijous per què el dijous és el dia de la setmana dedicat a passetjar amb la mare. 

Trobo que el dijous, desprès de diumenge i dissabte, té aspecte de dia festiu (els dijous, abans, "els soldats i les criades festejaven pels racons…"; era el dia que no hi havia escola l'horabaixa en lloc del diassabte. Bé, ara, el dissabte no n'hi ha ni el dematí ni la l'horabaixa), per allò de "tres jueves hay en el año -evidentment festius- que relucen más que el sol…" mentre que el divendres té aspecte de dia de dol: El divendres sant, el divendres de dolors,… Està ben pensat això de que enguany les autoritats, les nostres estimades autoritats, hagin posat, en el calendari, el dia de Tots Sants en dijous i el dia de difunts en divendres… 



dimarts, 18 de desembre del 2012

dimecres, 12 de desembre del 2012

Una passa endavant

.
En un moment de greu crisi econòmica sí, però, sobretot, ètica, social i política, l'Associació Humanista de Comunicació i Escolaweb10 donen una passa endavant. 

Si aquest conjunt de crisis associades a un model social i econòmic determinat, amb motiu de les darreres eleccions autonòmiques nostres, varen avortar, per qüestió de dies, la publicació del nostre llibre "Les Escoles de Palma en temps de la II República" (un temps en que l'educació de totes les persones a tots els nivells era una gran prioritat respectada i estimada) per part de l'Ajuntament de Palma, intentarem publicar-lo, entre tots, a través d'un projecte de Verkami, la plataforma de Crowdfunding per a projectes creatius

Amb tal motiu haurem de posar a treballar el blog "Amics de les Escoles" i possiblement crear un grup "d'Amics de les Escoles" al facebook

Esperam tota la vostra col·laboració tant a la fase prèvia, com a la pròpia fase   del projecte, apuntant-vos al grup, difonent les adreces als vostres amics i contactes i col·laborant en el projecte i adquirint, al si del mateix, el llibre, així com, novament, la seva difusió, per a que, entre tots, la publicació, distribució i adquisició siguin unes prontes realitats. 

Per a més informació: escolaweb10@gmail.com   


  

diumenge, 9 de desembre del 2012

El nou codi penal de Gallardón


.
Rebut per correu electrònic de Sebastià Barceló

Pere Morey Servera.
Els del PP que el van votar, sabien això??? ¿Els seguiran votant?
Em temo que sí, "hi ha dues coses infinites l'univers i l'estupidesa humana, però no estic segur de la primer" va dir Einstein.

El codi penal de Gallardón
Heus aquí un resum ràpid, concís i clar de l'actualitat:
Com sabeu, el govern d'Espanya prepara una reforma de codi penal. Us expliquem algunes d'aquestes reformes en 6 punts:
1) Que un antiavalots et pegui una pallissa de mort no és delicte. Que algú ho gravi i ho difongui sí que ho és.
2) Que una entitat financera et desdoni no és delicte. Ocupar una sucursal bancària per protestar per haver-te desnonat pot implicar fins a sis mesos de presó.
3) Eliminar la sanitat i l'educació públiques no és delicte. Interrompre el transport públic pot implicar fins a dos anys de presó.
4) Que la policia abusi de la seva autoritat i empri la violència no és delicte. Resistir passivament a l'autoritat pot implicar fins a quatre anys de presó.
5) Que els polítics agredeixin amb les seves reformes a milions de persones no és delicte. Que una persona vitupere a un polític pot implicar fins a sis anys de presó.
6) Incomplir el programa electoral i que un polític menteixi i insulti no és delicte. Convocar manifestacions per protestar per això pot implicar fins a un any de presó.
DIFON!


divendres, 23 de novembre del 2012

Perviure en el Record. Francisca Bosch



Reconeixement 

Francisca Bosch Bauzà

Presentació del Documental:

Perviure en el Record

Taula Rodona

Manel V. Domenech
Francisca Mas i Busquets
Pep Valero González

Dilluns 26 de novembre a les 19 hs.

A Can Alcover

Carrer Sant Alonso, 24

Ves hi i digueu als teus amics i amigues

dimarts, 20 de novembre del 2012

L'herència rebuda


.

L'herència rebuda

Aquests dies es compleix un any des del molt merescut, cada poble té els dirigents polítics que es mereix, triomf de Mariano Rajoy (PP) a les eleccions generals. I un any i mig des del molt merescut, per la mateixa raó, triomf del PP a la majoria de Comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

Des de sempre l'excusa de la seva incompetència és "l'herència rebuda" del "desgovern" socialista anterior. Ja hi ha molts dirigents pepers que eviten aquesta referència perquè cada un que la utilitza ensenya moltíssim llautó.

En educació, sanitat, treball, serveis socials, igualtat, ètica, atur, desnonats, dignitat, agressivitat, insolidaritat, economia domèstica, municipal, nacional i estatal ... estem molt pitjor del que estàvem amb els governs anteriors. És a dir, si l'herència rebuda va ser escassa (d'aquí la seva ràbia per trobar menys del desitjat per poder esprémer) i dolenta, el patrimoni actual, que puguin heretar els futurs governs, és molt pitjor i molt més deficient, fruit de la seva nefasta política educativa, sanitària, social i econòmica.

Però a més, aquests tontets (o dolents) que ens prenen per tals a nosaltres ignoren o fingeixen ignorar que els grans dèficits econòmics no els van ocasionar nostres pares sinó els nostres avis polítics: La bombolla immobiliària, els immensos aeroports sense vols, les múltiples construccions faraòniques de Calatrava al llarg de tota la geografia espanyola, els Ciutat-Arena, Palaus de Congressos, Son Espases de Florentino Pérez, enorme xarxa d'autopistes, els Gurtels i altres comissions, amiguismes i corrupcions: Tot això, la majoria pendent de pagament, ens van deixar Aznar a Espanya o Jaume Matas a les Illes Balears. El Govern de Jaume Matas va arribar a publicar que les obres de Mabel Cabrer suposaven un endeutament de la Comunitat Balear fins l'any 2025 (com fan els clubs de futbol amb els drets de televisió). Per què atribueixen, els nostres estimats paisans de la gruta, l'herència rebuda (el deute) per les actuals administracions, al deute de Zapatero a Espanya o d'Antich a les Illes Balears, si ells mateixos van reconèixer, en el seu moment, que aquest deute el deixaven Aznar i Jaume Matas? Per què aquestes administracions i els seus escolans incrementen el deute i segueixen empobrint el patrimoni públic si es queixen de la pobresa de l'herència que van rebre?

dimarts, 25 de setembre del 2012

El brut negoci dels fems del PP balear



Rebut, per correu electrònic, de Toña Serra

El PP balear ha aprovat convertir Mallorca en el receptor de fems de mitja Europa per assegurar el negoci de la incineradora que té l'illa. Si s'intenta entendre la raó, tot sembla absurd... Especialment si es pensa en el desgast d'imatge que per a Balears, que viu del turisme, pot tenir la notícia. No obstant això, tot el galimaties es comprèn millor si es segueix el rastre dels diners.

La història es remunta als temps en què Maria Antònia Munar, la líder d'Unió Mallorquina condemnada per corrupteles, era la 'governanta' de les illes. Llavors va signar, per raons no aclarides, un contracte amb una empresa, TIRME, perquè es fes càrrec de la recollida i tractament dels residus de Mallorca. Bàsicament la seva crema a través d'una incineradora construïda a la localitat de Son Reus.

Un contracte 'lligat i ben lligat'

El contracte, de 40 anys de durada, està tan 'lligat i ben lligat "que resulta impossible de trencar, i té' el detall 'de ser lleoní per a l'administració, i superventajoso per a la empresa. Dit d'una altra manera, assegura uns ingressos a TIRME, beneficis inclosos. Que no es recapta prou, es pugen les taxes als veïns.


"Una situació tan perversa-diu a ELPLURAL.COM Margarida Ramis, portaveu del grup ecologista balear GOB -que fa que com més es recicli, i per tant menys s’incineri, menys diners rep TIRME i més s'han de pujar les taxes als mallorquins... És a dir, a Mallorca, vivim en l'absurd que reciclar està penalitzat". O el que és el mateix, a Mallorca es va privatitzar la gestió d'un servei públic de manera que s'assegura el benefici per a l'empresa privada que els fa, sense cap risc per a ella. Negoci rodó.

Decret-llei, trileo inclòs, per poder importar fems


A malgrat tot, es va consentir, "mitjançant un estudi sense cap ni peus - ens diu Ramis-que TIRME construís a Son Reus una segona línia d'incineració, amb el cost que això suposa, i que ara s'ha demostrat que no és rendible perquè no es produeix a Mallorca escombraries suficient ". I aquí vaig venir el joc de triler del Govern del PP.


Com en les eleccions els populars van prometre congelar les taxes, han de buscar diners per assegurar els beneficis de TIRME sense pujar l'impost als balears Com? Important fems. Això estava prohibit d’acord amb un reglament aprovat el 2001. José Ramón Bauzá i els seus consellers van decidir llavors un pla trampa. Aprovar un decret llei (aquesta excepció que els governs del PP, tant central com autonòmics, estan convertint en la norma) per promoure "l'economia en matèria d'indústria i energia". En aquest decret llei no es parlava per res de residus ni el seu tractament, però una vegada aprovat i en vigor, 'hàbilment', el mateix PP en la tramitació parlamentària posterior va presentar una esmena en la qual ja es modifica el text del decret i, aquí sí, s'inclou la 'legalització' de la importació d'escombraries europea per ser cremada a la incineradora de Son Reus. Els gots s'havien mogut i la boleta apareixia allà on es pretenia sense que els ciutadans haguessin sabut com. El joc del trileo estava complet.


Fems italià per a Mallorca


Però hi ha més. Darrere de TIRME hi ha grans empreses constructores i elèctriques, entre elles, ENEL, l'empresa energètica italiana. Saben d'on està previst que arribi bona part d'aquesta brossa europea a Mallorca? Exacte, d'Itàlia.


Paradoxalment, el Govern de Bauzá va justificar l'impuls al decret llei d'activació econòmica com una manera de promoure la creació d'ocupació. Però la imatge de Mallorca convertida en femer on es cremen els fems d'Europa no sembla que es converteixi en un gran reclam per al turisme, la principal indústria de les Balears.


El negoci de la incineració


Què hi ha darrere de tota aquesta història?


"És clar -conclou Margarida Ramis- que aquí el que s'assegura és el negoci al voltant de la incineració, encara que perjudiqui el reciclatge de les deixalles: es vendrà més energia a les elèctriques que formen part de TIMER, amb les cendres i les escòries es donarà material per fer ciment a les constructores que també estan ficades en TIMER... I així, Balears, malgrat la seva petita grandària i població, es convertirà en la segona autonomia que més incinerarà, només per darrere de Catalunya".


El nostre afegit:


I el més paradoxal del cas: Qui dirigeix tot aquest immens abocador que el Govern del PP vol convertir Mallorca és la seva Consellera de Medi Ambient, l'ínclita exalcaldessa de Felanitx (si hagués autopista entre ambdós punts segur que la immensa quantitat de porqueria importada es desembarcaria a Portocolom), en teoria qui més hauria treballar per la neteja i salubritat ambiental de les Illes.
.

dijous, 12 de juliol del 2012

Bogeria o dolentia de Rajoy i els seus?



Quan la fórmula "Ingressos - despeses" dóna un resultat negatiu tenim un problema econòmic que necessita una ràpida solució.

El resultat
es pot corregir incrementant els ingressos o reduint les despeses. L'experiència social ens aclareix que la primera forma facilita el creixement econòmic de les societats, mentre que la segona produeix un menor desfasament entre despeses i ingressos, però també un decreixement econòmic.

Podem
acceptar el decreixement per necessitat imperiosa de reduir despeses sense saber (incompetència) com incrementar ingressos sempre que aquestes despeses que es redueixen siguin despeses supèrflues, però si les despeses que es redueixen són les màquines i motors de producció dels ingressos fem un mal negoci : reduïm les despeses, però ocasionem una reducció molt més gran d'ingressos.

I
aquesta ha estat la solució plantejada avui per Rajoy al Parlament: unes mesures (increment de l'IVA reduït, supressió de la paga extraordinària de desembre dels funcionaris, supressió de la prolongació de subsidi als aturats de llarga durada, ...) que redueixen la despesa, però en una mesura molt més gran dels ingressos. ¿Ximple de capirot o dolent de solemnitat?

I el pitjor ha estat veure als diputats del PP aplaudir l'anunci d'aquestes mesures que fan tant de mal a tants de ciutadans i, indirectament, a tots. Si realment es veiessin forçats a prendre-les, però reconeguessin el mal que causen haurien haver escoltat en silenci i amb cara compungida, però id'aplaudir és propi de tontos de capirote, o de mals miserables, o de les dues coses alhora.

diumenge, 17 de juny del 2012

Elionor Ostrom, premi Nobel d'economia


Elionor Ostrom, premi Nobel d'economia

Rebut en el grup Humanistas / Humanistes del facebook
http://www.facebook.com/groups/151516548222416/
de Sandra Gallego Sappag

Ha mort Elinor Ostrom, premi Nobel d'Economia... Aquí un vídeo en què explicava la utilitat pública

Stockholm whiteboard seminars:
Elinor Ostrom explica com al llarg de la història les persones s'han organitzat de manera comunal per gestionar i utilitzar junts recursos naturals de manera sostenible durant períodes de temps llargs, creant una gran diversitat d'institucions que es corresponen amb la complexitat i la diversitat dels ecosistemes dels quals formen part.

.

dimecres, 13 de juny del 2012

Els Funcionaris. Francisco J. Bastida


Els Funcionaris
Francisco J. Bastida, Catedràtic de Dret Constitucional

Amb el funcionariat està succeint el mateix que amb la crisi econòmica. Les víctimes són presentades com a culpables i els autèntics culpables es valen del seu poder per desviar responsabilitats, ficant-los mà a la butxaca i l'horari laboral dels que inútilment proclamen la seva innocència. Aquí, amb l'agreujant que en ser unes víctimes selectives, persones que treballen per l'Administració pública, la resta de la societat també les posa en el punt de mira, com a part del deute que se li ha caigut a sobre i no com una part més dels que pateixen la crisi. La baixada salarial i l'increment de jornada dels funcionaris s'aplaudeix sense aturador, amb la satisfeta somriure dels governants per veure ratificada la seva decisió.

Darrere de tot això hi ha una ignorància supina de l'origen del funcionariat. S’enveja del seu estatus -i per això es critica- l'estabilitat que ofereix en l'ocupació, la qual cosa en temps d'atur i de precarietat laboral és comprensible, però aquesta permanència té la seva raó de ser en la garantia d'independència de l'Administració respecte de qui governi a cada moment, una garantia que és clau en l'Estat de dret. En coherència, s'estableix constitucionalment la igualtat d'accés a la funció pública, d'acord al mèrit i a la capacitat dels concursants. L'expressió de guanyar una plaça "en propietat" respon a la idea que el funcionari no se li pot «expropiar» o privar de la seva ocupació pública, sinó en els casos legalment previstos i mai per caprici del polític de torn. És cert que no pocs funcionaris consideren aquesta «propietat» en termes patrimonials i no funcionals i es recolzen en ella per un escàs rendiment laboral, de vegades amb el beneplàcit sindical, però això és corregible mitjançant la inspecció, sense haver d'alterar aquella garantia de l'Estat de dret.

Els que més contribueixen al menyspreu de la professionalitat del funcionariat són els polítics quan accedeixen al poder. Estan tan acostumats a créixer en el partit a base de lleialtats i submissions personals, que quan arriben a governar no es fien dels funcionaris que es troben. Sovint els veuen com un obstacle a les seves decisions, com buròcrates que posen objeccions i controls legals als que pensen que no haurien de tenir límits per ser representants de la sobirania popular. En cas de conflicte, la lleialtat del funcionari a la llei i la seva funció pública arriba a interpretar-se pel governant com una deslleialtat personal cap a ell i fins i tot com una oculta estratègia al servei de l'oposició. Per evitar aquesta escull han sorgit, cada vegada en major nombre, els càrrecs de confiança al marge de l'Administració i de les seves taules salarials; també s'ha provocat una hipertròfia de càrrecs de lliure designació entre funcionaris, cosa que ha suscitat entre aquests un interès a alinear-se políticament per accedir a llocs rellevants, que després tindran com a premi una consolidació del complement salarial d'alt càrrec. El desig de crear un funcionariat afí ha conduït a la intromissió directa o indirecta dels governants en processos de selecció de funcionaris, influint en la convocatòria de places, la definició dels seus perfils i temaris i fins i tot en la composició dels tribunals. Aquesta manera clientelar d'entendre l'Administració, en si mateix una corrupció, té molt a veure amb la corrupció economico-política coneguda i amb la decisió en els controls per aturar-la.
Aquests governants de tots els colors polítics, però sobretot els que es titllen de liberals, són els que, després de la perversió causada per ells mateixos en la funció pública, carreguen contra la tropa funcionarial, sigui personal sanitari, docent o purament administratiu. Si la crisi és general, no és comprensible que es rebaixi el sou només als funcionaris i, si el que es vol és gravar als que tenen una feina, hauria de ser una mesura general per a tots els que perceben rendes pel treball siguin de font pública o privada.
Amb tot, el més sagnant no és la retallada econòmic en el salari del funcionari, sinó l'insult personal a la seva dignitat. Pretendre que treballi mitja hora més al dia no resol cap problema bàsic ni estalvia llocs de treball, però serveix per assenyalar-lo com a persona poc productiva. Reduir els anomenats «moscosos" o dies de lliure disposició -que van néixer en part com un complement salarial en espècie davant la pèrdua de poder adquisitiu- no alleuja en res a l'Administració, ja que mai s'ha contractat una persona per substituir a qui gaudeix d'aquests dies, doncs es reparteix la feina entre els companys. La mesura només serveix per crispar i desmotivar a un personal que, a més de veure com se li rebaixa el seu sou, ha de suportar que els governants l’estigmatitzin com una càrrega per sortir de la crisi. Pura demagògia per dividir els pagans.
En contrast, els polítics en el poder no renuncien als seus assessors ni a cap dels seus generosos i múltiples emoluments i prebendes, que en la majoria dels casos mai tindrien ni en l'Administració ni en l'empresa privada si només es valoressin el seus mèrit i capacitat. I el més greu és que no hi ha propòsit d'esmena. No s'enganyin, la crisi no ha corregit els mals hàbits, tot el més, els ha frenat per falta de finançament o, simplement, ha forçat a practicar de manera més discreta.

Francisco J. Bastida.
Catedràtic de Dret Constitucional.
.

diumenge, 10 de juny del 2012

Espanya, moribunda de corrupció


Espanya, moribunda de corrupció

El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":


http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html


Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.


Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.


El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...


Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que
  "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:

http://www.ara.cat/comunicacio/Sindicat-Periodistes-Balears-denuncia-IB3_0_698330278.html


amb el que la TV IB3 s'ha convertit, per mèrit del nou poder executiu i la seva imposició sectària, en mer òrgan de propaganda del Govern, administracions i del mateix PP, amb molt baixa objectivitat, imparcialitat i qualitat. I aquest és el perill també de la TVE (ja he assenyalat que Cospedal diu que Bauzá és un exemple que segueix tot el PP de tot Espanya).


Però tornant al contagi del poder judicial de la Corrupció generalitzada en el poder legislatiu-executiu popular no sortim de la sorpresa, primer de la negació de la més que evident malversació de cabals públics del President del Consell Superior del Poder judicial i del Tribunal Suprem i segon , i molt especialment, de la negació de la nova fiscalia general del PP de Rajoy a que s'admeti a tràmit la investigació sol · licitada per l'associació Preeminència del dret sobre aquesta més que evident malversació amb dos arguments tan peregrins i irracionals com: 1 que és difícil distingir que actes realitzats per aquest senyor són públics i quins actes són privats (fins a un nen o una nena de 7 anys els distingiria fàcilment) i 2 que "aquest senyor és 'autoritat' i no funcionari, pel que no pot cometre actes delictius ". Senyor fiscal que estem a Espanya al segle XXI i no en una escola real victorià del segle XIX a on un altre nen rebia els assots destinats al príncep, perquè al príncep no se li podia castigar... El que s'ha dit, el fiscal, que ha de defensar el poble, defensa als qui ataquen i agredeixen, econòmica i moralment, al poble. L'autoritat no només ha de complir els codis de justícia, sinó, fins i tot, amb més afany que la resta de ciutadans. I si no els compleixen han de pagar exactament igual que els altres. No vulgui convertir-se, sr. Fiscal, en una jurisprudència per disculpar a tots els que han estat autoritats i han comès corrupció, que són legió. I que han de pagar com ho fan tota la resta dels mortals que cometen delictes.

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/fiscal-opone-admita-querella-divar/csrcsrpor/20120608csrcsrnac_7/Tes

Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, ​​per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).


L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).


Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.


Palma, 9 juny 2012


Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social
http://arc46.com

dimecres, 30 de maig del 2012

El mal i la incoherència de Rajoy i del seu Govern


"Hi haurà retallades en tot menys en pensions, educació i sanitat" Rajoy abans de la presa de possessió com a President del Govern.
Sis mesos després les retallades han arribat a les pensions per l'augment de l'IRPF i molt més en educació i sanitat.

Des que va arribar al poder mitjançant una majoria absoluta, dictadura absoluta, de la minoria de votants, al Govern de Rajoy no se li ha sentit parlar més que d'economia, "de la crisi econòmica heretada del govern de Rodríguez Zapatero" (encara no s’ha estrenat en art, cultura, educació, ètica, estètica, ...), que ells, salva-pàtries, anaven a arreglar tot a base d'espoliar els recursos públics i afavorir la iniciativa privada (tant de bo fóssim, econòmicament -nombre d'aturats, sous públics, condicions en sanitat i educació, prima de risc- en els números de l'últim dia del govern de Zapatero). El govern del PP era dolentíssim en gestionar els recursos públics, en funcionaris, sanitat, educació, serveis socials..., però boníssim en economia: Ens anaven a treure, de forma gairebé immediata, de la crisi econòmica i l'atur. Es compleixen els pitjors presagis, en major grau del previst, en tots les retallades de recursos públics, però no les referents a la seva bondat econòmica, sinó tot el contrari: Tots els indicadors econòmics estan molt pitjor que el dia en que l'anterior govern va deixar el poder. I segueix.

En les retallades pressupostàries del govern de Rajoy (2012)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/30/espana/1333117907.html
destaca que davant la reducció de més del 50% en cooperació, 20% en educació i 14% en Sanitat, es redueix només un 9% en els pressupostos del Ministeri de la Guerra (eufemísticament anomenat de Defensa, que no defensa res, ni tan sols contra la fustigació de Gibraltar als pesquers espanyols en aigües espanyoles, però sí que fa la guerra, a l'Afganistan, Líbia,... i quan cal intimida al Marroc a Perejil), i en un 0% en l'ajuda als privilegis de l'Església Catòlica.

Incomprensible, des de l'ètica política (però molt lògic en l'estratègia neofeixista), el que Rajoy nomenés a Pedro Morenés, ministre de defensa provenint de la direcció d'empreses privades de fabricació i comercialització d'armes (les dues última "Segur Ibérica" ​​i "Instalaza" ) I més incomprensible, indignant i nauseabund és que aquest ministre, en plena època de retallades, indemnitzi a la seva antiga empresa Instalaza amb 40 milions d'euros pel "dany emergent i lucre cessant" que pateix aquesta empresa per la prohibició de fabricar, emmagatzemar i comerciar amb "bombes de dispersió" (aquestes bombes que maten i danyen greument els cossos de gent de les poblacions civils). Se'ls indemnitza per fer-los complir la llei i l'ètica de vida (nàusea de país, nàusea de govern).

http://elmundodemanhana.wordpress.com/2012/05/25/el-ministro-de-defensa-de-espana-pagara-40-millones-a-su-antigua-empresa-por-prohibir-las-bombas-de-racimo/


Com incoherència ètica i política és la nacionalització (forma d'ingressar 24.000 milions d'euros públics, més de 10 vegades el pressupost general d'educació o el pressupost general de sanitat de 2012) a Bankia. De manera que la ideologia porta a privatitzar tot el possible, mentre que aquí es nacionalitza (el contrari de privatitzar) perquè Bankia és un conjunt de bancs dirigits per gestors del partit popular, amb majoria d'accionistes i impositors d'aquest partit. Conseqüentment es rescata el dèficit provocat per la seva mala gestió mitjançant diners públics, com dic més de 10 vegades el pressupost d'educació o de sanitat i ja avisa: Quan s'hagi sanejat i recuperat el dèficit es tornarà a privatitzar (es retornarà a les arques de l'Estat la quantitat aportada més els interessos meritats per aquesta quantitat?). I, ara, quan es demana una investigació del per què s'ha arribat a aquesta situació i que s'aclareixi realment quina és aquesta situació, així com la compareixença de Rodrigo Rato i tots els responsables gestors el Govern nega aquesta sol·licitud (de tots els partits excepte el PP i de tots els sindicats, organitzacions empresarials i societat civil) "perquè l'únic que aconseguiria aquesta compareixença i investigació és soroll mediàtic i confrontació contra el PP que no convé en aquests moments -ni en cap altre-". Doncs si quan s'ingressa 10 vegades el pressupost d'educació en diners públics en un banc privat gestionat pel PP no es poden demanar explicacions, quan es podran demanar? Si és així, que no volen donar explicacions de les raons per les quals es necessita els diners de tots els espanyols per sanejar un banc privat que aportin aquests 24.000 milions d'euros els membres del Govern dels seus diners i patrimoni particulars o els membres del PP que estiguin d'acord en la inconveniència de donar aquestes explicacions.
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/29/bankia-explicaciones-responsabilidades/769171.html
I, plou damunt banyat, quan tots els accionistes de Bankia perden milions d’euros pels problemes de l’entitat (i tots els ciutadans pel rescat públic del banc privat), un exdirectiu de Bankia i de la Caixa de València, també intervinguda, Aurelio Izquierdo, té dret a quasi 14 milions d’euros d’indemnització en pensions i compromisos de prejubilació; el mateix que altres directius. El mateix que va passar amb la fallida de Lehman Brothers i, atès que el ministre d'economia del Govern de Rajoy i del partit Popular, Luis de Guindos és un home lligat, en el passat, a Lehman Brothers, ja saben com es pot fer això d’indemnitzacions milionàries per directius d’entitats financeres que empobreixen als accionistes i a tots els ciutadans per que els governs han d’acudir en el rescat d’aquestes entitats amb doblers públics. De vergonya... per als qui la tenen.

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Maig de 2012
______________________________
.

divendres, 11 de maig del 2012

Publicat el n º 4 de la Revista "Humanistes"


Publicat el n º 4 de la Revista "Humanistes"

En el següent enllaç tens aquesta publicació:

http://archumanista.arc46.com/revista/Humanistas04.pdf  (castellà)

http://archumanista.arc46.com/revista/Humanistes04.pdf  (català)

Aquest nombre té el següent Contingut:

01 La societat ha canviat
      Magda Galiana

02 Jacinto Convit, experiències de vida humaniste
      Presentació de Carlos Rangel

03 Conflictes, una perspectiva més humana
      Sandra Gallego

04 Mantingues la calma
      Marc Masmiquel

05 Cap a una ment col·lectiva
      Alberto Fraile

06 Hi ha alternatives
     Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón

Igualment pots accedir als números anteriors a:

http://archumanista.arc46.com/revista/

Feliç lectura, feliç aplicació i no t'oblidis de comunicar-ho als teus familiars, amics i coneguts humanistes (aquells per a qui la persona té més importància que incrementar els capitals sense límit)
.

No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang


Hospital de Caubet (Joan March)
¿Compren ara per què  el PP vol privatitzar aquest hospital públic?


No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang. Documents:

Català:

Castellano:


Veure història i imatges de l'hospital de Caubet
http://www.canverga.com/obras/hospitaljuanmarch/body.html

dimecres, 9 de maig del 2012

Arc46.com: Tornar a començar



A la tercera va la vençuda

Esperem que sí, encara que l'increment extraordinari de la competència, més del 10.000 per 1, fa que les visites s'hagin reduït fins gairebé només un 5% de les que teníem en els millors moments. La primera etapa, 1998-2003, va començar en els servidors de eresmas i terra i va continuar en MallorcaWeb i BalearWeb, arribant a gairebé un milió de visites en el conjunt dels webs, la segona, de 2003 a 2012 en les esmentades MallorcaWeb i BalearWeb supera just el milió de visites entre els dos principals webs, 275.400 a l'Arc Mediterrani en català i 777.700 en l'Arco Atlàntico en castellà.


Aquesta tercera etapa, 2012 - Déu proveirà fins quan, comença en el domini i web
arc46.com. Us recomano que ho recordeu perquè és fàcil de memoritzar i vos dóna accés directe a sis webs directes d'àmplia informació que poden resultar d'ample utilitat:

- El mateix arc46.com, com de comunicació i de comercial (l'únic dels sis):
arc46.arc46.com

- Arc Mediterrani:
arcmediterrani.arc46.com

- Arc Mediterrani:
arcoatlantico.arc46.com

- Associació Humanista de Comunicació:
  
archumanista.arc46.com

- Illes Balears Plus:
illesbalearsplus.org

- Escolaeb10.org:
escolaweb10.org

Espero poder comunicar-me amb tu des de qualsevol d'ells.

Aprofito l'ocasió d'aquesta presentació per agrair a Elena Vera i a tot l'equip de MallorcaWeb i BalearWeb aquests llargs anys, més de nou, d'allotjament i ajuda tècnica, i amistat, en el seu servidor.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
.

dilluns, 7 de maig del 2012

La política de retallades socials de Rajoy

... i de tots els sistemes capitalistes.

Per què necessitem fer tantes retallades que impliquen el nostre empobriment?:
Per a pagar el deute públic.
Però, com s'ha generat aquest immens deute públic que obliga a no pagar serveis socials, acomiadar treballadors, tancar hospitals, reduir pressupostos per a educació, sanitat i serveis socials?
Demana-li a Rajoy i als seus amics titellaires dels mercats que, al seu torn, són titellaires dels governs que, al seu torn, són els nostres titellaires: nosaltres som les teresetes finals dels titellaires primers: els especuladors capitalistes que s'enriqueixen empobrint-nos a nosaltres.

Com solucionar aquest problema?

1 Que cada un, particular, pagui el seu deute. Si no pot se li embarguen els seus béns i, si n’és el cas, se’l du a la presó.

2 Que les Administracions no dediquin ni un sol euro públic a rescatar deute privat.
(Ahir mateix s'anunciava que el govern de Rajoy anava a injectar moltíssims milions d'euros públics a Bankia (banc privat), a fons perdut per reflotar la seva capacitat econòmica i creditícia. El president de Bankia és Rodrigo Rato, familiar d'Aznar i posat en Bankia, a dit, per Esperanza Aguirre i Ruiz Gallardón. Rato guanya tant com 400 treballadors amb sou mínim inter professional. Però, no diu el Govern que ha de fer aquestes retallades tan agressives perquè no hi ha diners a les arques públiques de l'Administració?)
3 Que la resta de deute públic (el necessari per atendre les necessitats socials) es retorni amb l'únic interès, positiu o negatiu, de l'IPC.

Com converteixen el seu deute privat en el nostre deute públic?:

diumenge, 15 d’abril del 2012

L'Obra de la República a Felanitx


L'Obra de la República a Felanitx

És una petita publicació que va presentar, en el seu moment, l'Ajuntament republicà de Felanitx en la qual presentava les obres que havia desenvolupat al municipi.

Me la va passar Pere Carrió que la tenia obsequi d'Arnau Amer. Igualment l'arquitecte Jaume Mayol, autor del llibre: "Les construccions escolars de Guillem Forteza Pinya", em va dir que l'havia vist entre els documents de l'arxiu particular de Mn. Pere Xamena de Felanitx.

Podeu veure i llegir la petita obra, directament per Internet, a:

http://issuu.com/archumanista/docs/lobradelarepublicaafelanitx

O, si ho prefereix, pot baixar, imprimir-la i tenir-la en paper, a l'estil de l'original, a:

http://es.scribd.com/doc/88560710/L-Obra-de-la-Republica-a-Felanitx-Din-A5


Per a això ha d'imprimir les 8 pàgines en fulls Din A4 a doble cara. Un cop fet, doblar els 4 fulls per la meitat i grapar el conjunt pel llom extern.
.