Escola Graduada de Palma

Arc Mediterrani? Més bé Replegant Veles o En Temps de Pròrroga. Era l'any 2007, fa deu anys, escrivia quasi compulsivamente com si d'aquells escrits hi anàs la salvació del món. Per ventura sols cercava la pròpia salvació. L'any següent començaria la gran crisi econòmica (també social i democràtica) del segle XXI que sembla que, tot i que molt menys del que ens diuen, comença a remetre, onze anys després. Ara, el que és escriure aquí i a les xarxes és molt menys freqüent. El darrer escrit aquí data de més de mig any enrera. També hi ha molta menys motivació. El meu web principal en pocs anys va tenir més d'un milió d'entrades (hi havia molt poca competència. Molt poca gent particular que tengués el seu propi web i encara cap dels mitjans tradicionals de comunicació en paper, radio o televisió tenien les seves versions digitals. Record com un periodista molt afamat de l'Illa es queixava de que uns simples afeccionats els hi feiem la competència en uns mitjans nous: els ordinadors i Internet. Prest ho varen solucionar: ells mateixos, els mitjans clàssics de tota la vida, d'abans de que existís Internet, farien els sus propis webs i el seu propi diari en format digital. Ara, als meus webs, han de passar dies, per a que hi hagi un sol lector). Mentre han passat moltes coses, intermig: morí ma mare, el dia de santa Margalida i amb ella la comunicació amb la familia d'origen; la intervenció i manipulació de l'aparell ejecutiu, legislatiu i judicial sobre la democràcia catalana, la caiguda i substitució del Vicepresident del Govern de les Illes Balears.
Reprenc (qui sap si sols per un dia) el meu entremat telemàtic; me trob el meu web principal infestat de troyans publicitaris (veurem com ho puc arreglar), cerc al disc dur de les fotografies de tots els temps i trobo una ampla col·lecció de fotos antigues de Palma que, tot i no ser seves, me va passar el Dr. Jaume Canet, que moria fa dos anys. Entre elles me va interessar la que vos poso a la portada de l'Escola Graduada de Palma (segons les anotacions de Jaume Canet seria de 1945). I vaig anar a l'arxiu de les fotos antigues i més recents de les que vàrem preparar Pere Carrió, Manel Domenech i jo mateix amb motiu de l'edició dels nostres llibres "Les Escoles de Palma en temps de la II República":
http://www.escolaweb10.org/1931041420130415/20130414EscolesPalmaRepublica.pdf
i "Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República". D'allà vaig treure les altres dues fotos que present a aquest escrit. La primera, bastant més antiga que la de la portada, la va aportar als nostres llibres en Pere Carrió. La tercera foto (en color) correspon a com és en l'actualitat (Foto dels anys 70 del segle passat).
Del nostre llibre de les escoles de Palma en temps de la II República:
Escola Graduada C. Escola Graduada, 6 - 07002 Palma.
La primera denominació va ser Escola Graduada de Llevant.
L’any 1909, l’Ajuntament de Ciutat acordà construir un edifici, destinat a escola graduada. Adquirí, l’any 1910, el solar en pública subhasta, ja que es tractava de terrenys procedents de l’enderrocament de les murades. El mateix 1910 es col·locà la primera pedra i l’any 1912 fou inaugurada. El cost de les obres va ser de 88.000 pessetes.
“Pels anys 30 es projectà que els terrenys d’aquesta important escola es prolongassin, incloent l’actual plaça de la Porta del Camp fins al mar per a dotar-la de jardins i camps agrícoles, quedant un complex simètric al grup escolar Jaume I, de Santa Caterina. Però no passà de projecte.” (Jaume Oliver)
Malauradament, l'any 1970, l'edifici va ser enderrocat totalment per fer-ne un de nou totalment diferent, amb un cost de 27.482.903 pessetes.

Sobiranisme. Llibre Comunicacions

El passat més de març de 2017, les Fundacions Darder-Mascaró varen editar, en format digital el llibre de les Comunicacions presentades a les Jornades d’Estudi i debat:

"Un Esborrany de País. Construcció Nacional a les Illes Balears del segle XXI", celebrades a Inca (Mallorca), els dies 26 i 27 de novembre de 2016, en el Casal d’Entitats (Quarter General Luque)

Llibre en format digital, que ara vos ofereixen les Fundacions Darder-Mascaró.

Llibre digital (unesborranydepais.cat):

Les Comunicacions de les Jornades de Sobiranisme

https://drive.google.com/file/d/0B-F6WJFc7Ms1ZXJyYVc3eWo0eGM/view

Per què presentam l'enllaç al llibre en els dos formats? Per que el primer format (ocult en el títol) no funciona ni al Whats, Telegram, Face, twitter, mentre que el segon, explícit, sí que ho fa.

Els autors de les Comunicacions són:

David Abril, Miquel Amengual, Lluís Apesteguia, Guillem Bestard, Isabel Busquets, Carles Cabrera, Joan Colom, Guillem Colom Montero, Rosa Cursach, Espai Marjada, Carme Gomila, Bernat Joan, Joan Pau Jordà, Sebastià Lliteres, David J. Llobet, Antoni Marimon, Tomeu Martí, Manel Martí, Francesca Mas Busquets, Emylse Mas Mir, Rosa Mascaró, Gabriel Mayol, Jaume Mesquida, Francesca   Mir, Antoni Noguera, Kike Oñate, Gabriel Payeras, David Pujol i Mulet, Jaume Ribas, Miquel Rosselló, Rafel Sedano, Llorenç Soler, Pilar Terrassa, Lila Thomàs, Josep Valero.

El coordinador, tant de les Jornades com de l'edició del llibre, és Joan Colom, professor d'Història.

Tant les Jornades com el llibre de les Comunicacions s'estructura en cinc taules:

1^a Taula: Balanç històric del mallorquinisme: encerts, errades i limitacions de la construcció nacional a les Illes Balears fins a principi de segle XXI.

2^a Taula: Actualització del discurs de construcció nacional

3^a Taula: Estratègies per a construir noves majories socials

4^a Taula: Quin model de país volem?

5^a Taula: Projectes polítics del sobiranisme illenc per a àmbits supra-insulars

Les comunicacions que, després de la introducció presentada pel coordinador, es varen presentar a cada taula són:

Introducció. Joan Colom

                     

1^a Taula: Balanç històric del mallorquinisme: encerts, errades i limitacions de la construcció nacional a les Illes Balears fins a principi de segle XXI. 
    

01 1.01 La identitat nacional dels mallorquins. De la fi de l'Antic Règim a la Guerra Civil del 1936. Antoni Marimon.       

02 1.02 Un segle curt de glòria relativa i sis-cents anys de llarga decadència.  Carles Cabrera.        

03 1.03 El mallorquinisme polític i la subalternitat. Sebastià Lliteres  

04 1.04 El present en clau històrica. Joan Pau Jordà i Guillem Bestard.       

05 1.05 Les mobilitzacions ciutadanes a Mallorca: memòria, motor i termòmetre de la construcció nacional. Gabriel Mayol     

                                                                                                 

2^a Taula: Actualització del discurs de construcció nacional:             

                                                                                                 

06 2.01 Sobiranament. Breu glossari per a un nou sobiranisme insularista David Abril   

07 2.02 Somnis compartits. Joan Pau Jordà, Joan Colom, Gabriel Mayol     

08 2.03 El cos com a territori: una mirada feminista al sobiranisme. Francesca Mas Busquets, Francesca Mir, Rosa Cursach i Rosa Mascaró     

09 2.04 Parlem de mallorquinisme. Més propostes. Joan Pau Jordà, Joan Colom, Gabriel Mayol        

10 2.05 Construint la República Mallorquina. Carme Gomila

11 2.06 El Sobiranisme. Punt de trobada entre el nacionalisme, les esquerres i l’ecologisme polític. Miquel Rosselló

12 2.07 De «Lo Nostro» a un país per a tothom. Antoni Noguera       

13 2.08 Per un independentisme no nacionalista. Espai Marjada

14 2.09 Construcció i deconstrucció d'identitats nacionals a les Illes Balears. Joan Colom

                                                                                                 

3^a Taula: Estratègies per a construir noves majories socials

                                                                                                 

15 3.01 Esbossos per a un sobiranisme progressista de majories. Jaume Ribas    

16 3.02 Cap a un Bloc Nacional Alternatiu. Miquel Rosselló

17 3.03 Construint mallorquinisme de majories, una perspectiva calvianera. Llorenç Soler, Guillem Bestard, Kike Oñate, Rafel Sedano      

18 3.04 Factors externs i interns en la construcció nacional de Mallorca. Josep Valero    

19 3.05 Apostem per la independència.  Tomeu Martí

20 3.06 El perquè de la sobirania. Lluís Apesteguia

21 3.07 Ara, unitat popular! Joan Pau Jordà i Jaume Mesquida 

22 3.08 Ja hem extirpat l'etno-lingüisme? Ara toca parlar de classe i  parlar de Palma. Antoni Trobat

                                                                                                 

4^a Taula: Quin model de país volem?:

                                                                                                 

23 4.01 El moviment juvenil per a un nou país. Jaume Mesquida       

24 4.02 Polítiques públiques i state building: «Coeducació a les aules» Pilar Terrassa     

25 4.03 El somni menorquinista. Manel Martí

26 4.04 40 anys i MÉS. Isabel Busquets

27 4.05 El Consell Insular de Mallorca. Peça clau per a un projecte interinsular. Josep Valero  

28 4.06 Construirem un país feminista i igualitari. Lila Thomàs

                                                                                                 

5^a Taula: Projectes polítics del sobiranisme illenc per a àmbits supra-insulars:     

                                                                                                 

29 5.01 Països Catalans: utopia romàntica o eina de la ciutadania? Miquel Amengual     

30 5.02 Cicle de col·loquis «El futur de les Illes Balears i del País Valencià arran del procés d'independència de Catalunya»: reflexions i conclusions. David J. Llobet      

31 5.03 La nació útil dels mallorquins. Guillem Bestard

32 5.04 Balears dins Europa i el Món. Bernat Joan

33 5.05 La necessitat europeista del sobiranisme illenc. Gabriel Payeras

Coordinador:                 Joan Colom

Correctora lingüística:    Lila Thomàs

Maquetació de l’escrit:    Antoni Ramis

Número Extraordinari de L’Altra Mirada

ISSN 2444 - 8117

©: Les Fundacions Darder-Mascaró

Nota: A efectes pedagògics i didàctics, sobiranistes, es permet la citació parcial, sempre que es citi el títol i autor/s de la Comunicació.

Edita: Les Fundacions.

Primera edició digital: març de 2017. Mallorca. Illes Balears.

Joan Colom, coordinador. 

www.fundacionsdardermascaro.cat 

El dia 18 de maig de 2017 es va presentar aquest llibre de les Comunicacions en els jardins de Can Alcover en una festa del sobiranisme

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació de Els Mallorquins de Josep Melià, obra cabdal pel nacionalisme mallorquí del segle XX. Per commemorar una data tan assenyalada, i just ara fa un any, les Fundacions Darder-Mascaró es proposaren realitzar un debat, que duraria uns mesos, obert al conjunt de la ciutadania, per reflexionar sobre els reptes passats, presents i futurs del mallorquinisme polític per adaptar-lo a les circumstàncies de les Illes Balears del segle XXI.

Etapes:

Novembre de 2016: Celebració de les Jornades

Març de 2017: Publicació del llibre de les Comunicacions presentades a les Jornades.

Maig de 2017: Festa del Sobiranisme i presentació del llibre de les Comunicacions.

I, el previst:

Juny 2017: Es farà un document de feina amb les conclusions de les comunicacions

Juliol - octubre 2017: Es duran a terme reunions i enquestes per avaluar i millorar aquestes conclusions

Novembre 2017: Jornades per centrar l’estratègia de construcció nacional basades en les dades recollides

Juny de 2017

Joan Colom, coordinador. 

www.fundacionsdardermascaro.cat 

Pots veure aquest article a:

Canal PHET MMEF

https://t.me/joinchat/AAAAAEGODiM5B7ugrp9BTw

i a:

Associació Humanista de Comunicació 

http://archumanista.blogspot.com.es/

Ajuda'ns a difondre

Ja colapsades. Mallorca i Pitiuses

Ja col·lapsades. Mallorca i les Pitiuses

Fa uns anys una campanya del GOB ens avisava que Mallorca anava cap al col·lapse. Bé idò, juntament amb les Pitiuses, ja hi ha arribat. Aquest darrer cap de setmana dues Ramis, Margalida, Portaveu del GOB, i Llucia, periodista i escriptora, coincidien, una a El Diario i l’altre a la Vanguardia, en aquest sentit.

La pressió de la turistificació sense límits

De la mà d'un govern "progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible" segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.

Margalida Ramis (Margalida Ramis és Portaveu del GOB-Mallorca)

El Diario, 16-06-2017

Mallorca és un territori insular fràgil i limitat. La indústria turística no ha volgut ser conscient dels límits que implica i les polítiques econòmiques, centrades gairebé exclusivament en el monocultiu turístic, s'han dedicat a dissenyar infraestructures i gestionar els recursos (per al territori) perquè aquesta limitació física no fos mai un impediment per a nous creixements i el desenvolupament de noves inversions -específics d'especuladors locals, o grans empreses estatals, ara, cada vegada més, dels impersonals fons d'inversió-. També de nous productes turístics que comparen la mà del discurs dels suposats beneficis de la "desestacionalització turística". Darrerament, de la mà d'un govern "progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible" segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.

Així, des dels col·lectius ecologistes com el GOB (a Mallorca des de 1973) i altres col·lectius i moviments socials de les Illes, fa anys que els anuncis de la insostenibilitat i els impactes d'aquesta realitat -no només ambientals sinó també, socials i econòmics- a la que no ha empès la turistització total i absoluta de les nostres vides, pot assegurar que, finalment, la situació se'ns ha escapat totalment de les mans.

Som incapaços de controlar el nombre de persones, que no fa més que créixer, que visiten les nostres illes -perquè no hi ha competència sobre les grans portes d'entrada: ports i aeroport i responem a l'allau de persones que mercantilitzen turísticament les nostres vivendes i tots els nostres racons , augmentant gairebé fins a l'infinit la nostra capacitat d'allotjament, i portant les infraestructures i l'explotació dels recursos al límit.

En només deu anys, Mallorca ha passat de rebre 5,9 milions de turistes anuals en gairebé el doble, 10,9 milions en l'últim any. El parc d'automòbils ha augmentant un 35% des de l'any 2000, sense tenir en compte els més de 100.000 cotxes de lloguer que es posen sobre les carreteres els mesos d'estiu i amb el rècord de consum de gasolina i gasoil. En relació als recursos hídrics, tenim la majoria dels aqüífers en situació de sobreexplotació i amb problemes de salinització i contaminació. Els embassaments són escassos en temporades de sequera com l'any passat, i la manca d'aquest recurs es compon amb el funcionament de tot el rendiment de les plantes dessaladores d'aigua, amb el cost ambiental i energètic que implica. Les aigües grises no es depuren correctament en unes infraestructures que han quedat obsoletes i que no estan en absolut dimensionades per a les quantitats d'aigües que finalment han de depurar. Això es tradueix en abocaments d'aigües depurades pels torrents i emissaris marins, i la pèrdua d'un recurs que es pot reutilitzar.

El consum elèctric, la producció d'escombraries, les emissions de gasos contaminants, confirmen la seva tendència a l'alça lligada lleugerament l'augment de la pressió sobre aquest territori, fent que les polítiques d'estalvi, la racionalització o la sostenibilitat (quan tímidament es plantegen) quedin en  res i totalment neutralitzat per l'augment incessant de la demanda en termes absoluts.

I el territori, sotmès: espais naturals degradats, oferts com a nous i "sostenibles" productes turístics (que fàcilment es massifiquen), sense estudis previs de capacitat de càrrega i sense capacitat per garantir que aquesta pressió sigui compatible amb la conservació dels seus béns naturals; Fondejos irregulars, parts amb efectes negatius sobre les importants praderies de posidònia; Ocupacions de les platges per a instal·lacions temporals de platges il·legals amb la conseqüent degradació dels sistemes dunars; Urbanització del camp o rurubanització, que converteix el sòl rústic, que hauria de ser d’us exclusivament vinculat al sector primari, en un dels sòls amb més pressió urbanística i per a usos turístics, i el mar pels lloguers vacacionals (amb piscina òbviament) que es segueixen deixant construir, com per a ofertes de productes turístics que s'acaben implantant (camps de golf, allotjaments de turisme rural de luxe, etc.), convertint tota l'illa en un autèntic parc temàtic, escenari de les vacances dels que ens visiten.

A aquest panorama en termes ambientals se sumen els conflictes socials derivats de la precarització laboral generalitzada en tots els sectors de l'illa, i especialment en el sector turístic, els vinculats a la pressió que té actualment Palma, la ciutat, com a destinació turística amb processos, incipients i consolidats en funció dels Barris, de gentrificació, de desplaçament de les persones residents per turistes, desnonaments, especulació, la reconfiguració dels espais públics i els serveis que deixen de servir a les persones residents i passen a convertir-se en serveis per a visitants. Així com els relacionats amb la manca d'alternatives de diversificació econòmica que ens permeten pensar en un futur amb el turisme com un sector més d'una economia resilient, equilibrada i adaptada als límits de la nostra realitat insular.

Ara mateix la dependència del sector turístic és absoluta i aquest ens sotmet a les seves exigències per a continuar extraient un alt rendiment econòmic a costa del territori i les persones que hi vivim. Una situació perversa i altament preocupant i que no només té Mallorca com a territori objectiu. Ciutats com Barcelona, ​​València, Lisboa i Venècia pateixen també les conseqüències de la concepció de les ciutats com a espais de mercantilització turística sotmeses a estratègies de màrqueting de destinació i producció d'imatge, i venudes a través dels nous canals de comercialització que s'amaguen darrere de la suposada "economia col·laborativa". Totes aquestes ciutats pateixen ara processos similars amb una conseqüència greu comú: l'expulsió dels residents i la conversió de les ciutats en ciutats-escenari.

En cap cas, trobem una resposta política capaç (ni amb voluntat suficient) per fer-los front. Així, davant l'absència de coratge i voluntat política, la societat s'organitza i comença a qüestionar fortament el model: Ciutat per a qui l'habita, el col·lectiu editor del Tot inclòs, les associacions de veïns de Palma, Terraferida i GOB són col·lectius que treballen a Mallorca, però no ho fan sols. S'estableixen xarxes amb altres contramoviments socials, com el ABTS de Barcelona, ​​Entre Barris de València, Left Hand Rotation a Lisboa, No Grandi Navi de Venècia... Col·lectius que treballem conjuntament per incidir, a partir del conflicte social, econòmic i ambiental que genera el monocultiu turístic, en el debat social, en la denúncia i en la generació d'alternatives a una realitat desbordada que només respon a les lògiques dels interessos vinculats al negoci turístic.

I Love Majorca

Llucia Ramis (Llucia Ramis és escritora i periodista)

La Vanguardia, 18-06-2017. Barcelona

Anar a Mallorca és com visitar la teva mare. És la més guapa del món i enlloc es menja com a casa. En aterrar, esperes que no hagi canviat gaire. És propensa als excessos, que deriven en l’abús. De jove volia ser model. Li feren creure que els diners donen riquesa, i es va vendre barata, igual que aquelles actrius de Los Angeles que diuen que sí a tot per tal de veure el seu nom en un cartell. El de ta mare s’exhibia a les camisetes. Mal escrit, però tant se val. I love Majorca, deien. Els qui en feien negoci eren uns cínics. Mai no se l’estimaren.

“Qui estima Mallorca no la des­trueix” fou el lema dels que sí que es preocupaven per la seva salut, quan començà a posar-se implants: una urbanització aquí, un Palma Arena allà. Estava drogada d’èxit, i es deixava fer. Va tenir una crisi. I en part fou positiva, perquè aturà aquell procés vertiginós de destrucció. Fins ara. Surts de l’aeroport. Mai no havies vist tanta gent. Hi ha cues infinites, embussos. Des de Madrid, demanen que es passi de les 66 operacions aèries per hora que hi ha, a 80. Mallorca té estrès. Aquesta temporada gestionarà 28,8 milions de places d’avió, i no pot més.

Però li exigeixen més: més hotels, més apartaments, més espai (inexistent). Està esclavitzada. Oi que no gosaries opinar sobre els immigrants el que opines dels turistes?, diuen els mateixos que veten l’entrada a 16.175 refugiats. La paraula turismofòbia fa trampa, perquè atribueix a un odi social allò que, en realitat, resulta de la desvergonyida avarícia política. Barris, carrers, platges, han esdevingut zona d’esbarjo per als qui hi són de pas, sense tenir en compte que allà hi ­viuen, treballen i descansen altres persones. El dret a l’oci s’imposa sobre el dret a la residència. Som figurants d’un escenari en què els protagonistes són els altres.

El turisme és tan inevitable com irreversible. És la indústria més sostenible, asseguren els interessats. Ob­vien la contaminació que suposen avions, creuers, cotxes, la manca d’aigua per abastir camps de golf, la gestió de residus. És bo per a la vostra economia, insisteixen; tot i que no ho sigui per al benestar. L’euro no val el mateix aquí que a la resta d’Europa. Si no limites els preus, si permets els fons immobiliaris, llavors estàs fent fora els qui estimen aquest lloc i el fan habitable. Però això ho decideixen els que no viuen aquí. Venen l’amor com a souvenir. I love el que sigui.

L’hi adverteixes a la teva madrina Barcelona. Fixa’t en el que li passa a la tieta Eivissa, li dius. És tot tan car, que ni professors, ni metges, ni po­licia poden pagar-se un pis a l’illa, així és que, o dormen en gimnasos, o hi faltaran serveis bàsics. Els cambrers estan explotats. Això no s’arregla construint, perquè tot d’una s’es­pecularia. Quina solució hi ha? Vet aquí la qüestió: que és un problema.

I no ens l’acabam de prendre com si ho fos.

Mallorca cap el colapse. GOB Mallorca

https://www.gobmallorca.com/mallorca-cap-al-colapse-sp-1356189147

https://youtu.be/8wCRDQur-fU?list=UUy3zLGjj5boJ7UrwfAYZFeQ