Presentació de Fotografies de Maó (Menorca) de Juanjo Pons, rebuda de Mabel. Llàstima que en aquesta forma de presentacions no es pugui sentir la música de la presentació.
http://fotografiasdemenorca.blogspot.com.
dilluns 8 de febrer de 2010
dissabte 6 de febrer de 2010
Costa de les germanetes
dues de les germanetes, jugant a la corda a la "seva costa", amb l'ajut del seu germà petit
Costa de les germanetes
El meu carrer, en costa, ha recuperat el seu antic nom: "Costa de les germanetes", nom que mai hauria d’haver canviat, encara que mai el va tenir de manera oficial fins avui, dissabte, febrer 6, 2010 (com tots els canvis de nom o canvis de símbols o substitució d'estàtues o ponts es fa a la matinada d'un dels dos dies del cap de setmana). Des de 1974 fins avui s'ha anomenat "Carrer de Josep Alemany i Vich", un antic membre de "la división azul" que va anar a combatre el comunisme a la mateixa Rússia.
Com deia, a banda de les grans molesties que suposa el canvi de nom d'un carrer (s'han de canviar el DNI, el carnet de conduir, el registre civil de naixement dels fills, ... tots els carnets de tot el que correspongui , les Escriptures i Registres de Propietat, comptes bancaris qui els posseeixi, títols universitaris, expedients acadèmics, professionals, informatius, disciplinaris i, si és el cas, civils i penals... -em sembla que hi ha una llei segons la qual l'Ajuntament que acorda el canvi de nom d'un carrer ha d'indemnitzar amb 400 euros a tots els residents del mateix, perquè pugui fer front a les despeses que això suposa, encara que aquesta quantitat no és suficient ni per començar-), m'agrada el canvi de nom perquè em recorda i reviu la meva infantesa, quan a "la costa de les germanetes" no hi havia cases i la mateixa costa era, en realitat una petita lloma on jugàvem tots els nins de Palma que vivíem relativament a prop (alguns a més d'un Qm) d'aquí, i molt especialment, tres germanes que hi jugaven sempre, i gairebé sempre a la corda, i que ens exigien, als nins, una contraprestació per deixar-nos la costa expedita per poder jugar a futbol. Era divertit això de jugar a futbol en pendent : Tots volíem atacar la porteria, dues grans pedres, de baix, que estava just al costat d'"una Gallera" de la qual sortia una pudor a claveguera gallinàcia, que va donar nom a la barriada: "bons aires".
Al fons d'aquesta porteria estava "Sa Riera" (en alguna ocasió vam haver de baixar-hi a recollir la pilota i, aleshores, "Sa Riera", portava aigua, un poc més d'un pam), a la seva esquerra hi havia l’hospici dels pobres i ancians i "Ses Quatre Campanes", amb els seus bancs circulars, lloc on descansaven i aprofitaven per acomiadar-se dels seus pares els fills que els acompanyaven a l'esmentat hospici d'avis. A la seva dreta hi havia l’hospital psiquiàtric (aleshores, manicomi) i una mica més a la dreta el cementiri de Palma. De vegades passava per allà un home gran, que ja havia estat hoste dels dos primers, que es parava a parlar amb nosaltres, interrompent el partit (cosa que molestava bastant a Enric que li deia: "Si vols jugar posa't amb l'altre equip, però no ens paris el partit, home!" Sempre ens deia: "Dels dos primers llocs es surt, del tercer, no". D'acord amb el molt de temps que ha passat sense que l'hagi tornat a veure i per l'edat que tenia fa 50 anys, m'imagino que ha de ser hoste del tercer i no pot sortir a explicar-ho.
Nosaltres, que vivíem a "Sa Plaça Rodona" o "Sa Plaça de ses Columnes" sempre anàvem a jugar a futbol a "Sa Fàbrica Miret" (un solar tancat del carrer Aragó al qual s’hi accedia saltant una paret. Els més petits ho feien travessant un petit forat practicat en la mateixa), a "Sa Riera" (una esplanada que estava al costat del Club militar "Es Fortí" i a la qual s'accedia travessant sa riera caminant sobre unes grans pedres posades estratègicament en línia recta transversal a la llera) que, per cert, estava molt a prop del tercer lloc de joc: "Sa costa de ses germanetes" que, com el seu nom indica estava en costa, però que no implicava ni saltar altes parets ni travessar perillosament la Riera. A més tenia l'al·licient de que allà trobariem, jugant, a les tres germanes, amb qui hauríem de negociar el cessament del lloc.
A mitja tarda, sense parar de jugar, jo donava bon compte d'un petit berenar que em preparava la meva mare. Un dia el berenar era "un garrotin" (petita barreta de pa molt prima, gairebé com una salsitxa de Frankfurt) de "pamboli amb pernil". Per educació, els vaig dir als meus companys: "gustau?" (Al que habitualment contestaven: "No, gràcies") i Enric va contestar: "si, passa-me'l", va agafar el “garrotín” i el se va ficar a la boca, per un extrem, fins a, arribant a l'esòfag, embocar-lo completament, com si fos una serp que s'empassa el seu aliment sense mastegar. Em vaig quedar bocabadat... i sense berenar.
Un altre dia, en un descans del partit, els vaig dir a les germanes que volia dir un secret de cada una, però per separat, per la qual cosa entraríem en la gallera i els diria el secret. Vaig entrar primer amb la major (era un any o dos més gran que jo) i li vaig dir: "Quan sigui gran em casaré amb tu". Va sortir fent grans escarafalls i les seves germanes, curioses, li preguntaven: "¿Què t'ha dit?" Al que ella ruboritzada els deia "no us ho puc dir, és un secret". A continuació vaig entrar amb la segona que havia de ser gairebé de la meva edat i li vaig dir "Un dia et donaré un petó". Va sortir entre seriosa i somrient. Finalment vaig entrar amb la tercera, que havia de ser uns tres o quatre anys més jove que jo. No li vaig dir res, li vaig donar un petó a la galta dreta. Va sortir com escandalitzada, fent grans escarafalls com la major, dient-les, sense guardar el secret: "Sabeu que ha fet? M'ha fet un petó ". Els secrets anunciats mai es van complir, el practicat mai va ser un secret.
Aquest matí, en llevar-me i sortir al carrer a comprar els diaris (gairebé tots parlen de les detencions de membres d'UM, la destitució dels seus membres en els governs de les Illes Balears, Mallorca i Palma, amb el que el govern es queda en minoria i l’astut PP - José Ramón Bauzá i M ª Dolores de Cospedal- insten a pescar en aigua tèrbola com aus carronyeres que es troben sobre la peça encara viva però molt afeblida, sense importar que ells siguin, com a col·lectiu, tant o més especuladors que la pròpia UM), he vist el canvi de nom i he recordat tot això. He agraït a l'Ajuntament d’Aina Calvo la reposició del nom autòcton encara que, en el seu temps (i ara), nosaltres utilitzàvem l'article salat en comptes de l'estàndard: "ses germanetes". Agraïment que no l'exonera de pagar-me els 400 euros per les despeses ocasionades.
El meu carrer, en costa, ha recuperat el seu antic nom: "Costa de les germanetes", nom que mai hauria d’haver canviat, encara que mai el va tenir de manera oficial fins avui, dissabte, febrer 6, 2010 (com tots els canvis de nom o canvis de símbols o substitució d'estàtues o ponts es fa a la matinada d'un dels dos dies del cap de setmana). Des de 1974 fins avui s'ha anomenat "Carrer de Josep Alemany i Vich", un antic membre de "la división azul" que va anar a combatre el comunisme a la mateixa Rússia.
Com deia, a banda de les grans molesties que suposa el canvi de nom d'un carrer (s'han de canviar el DNI, el carnet de conduir, el registre civil de naixement dels fills, ... tots els carnets de tot el que correspongui , les Escriptures i Registres de Propietat, comptes bancaris qui els posseeixi, títols universitaris, expedients acadèmics, professionals, informatius, disciplinaris i, si és el cas, civils i penals... -em sembla que hi ha una llei segons la qual l'Ajuntament que acorda el canvi de nom d'un carrer ha d'indemnitzar amb 400 euros a tots els residents del mateix, perquè pugui fer front a les despeses que això suposa, encara que aquesta quantitat no és suficient ni per començar-), m'agrada el canvi de nom perquè em recorda i reviu la meva infantesa, quan a "la costa de les germanetes" no hi havia cases i la mateixa costa era, en realitat una petita lloma on jugàvem tots els nins de Palma que vivíem relativament a prop (alguns a més d'un Qm) d'aquí, i molt especialment, tres germanes que hi jugaven sempre, i gairebé sempre a la corda, i que ens exigien, als nins, una contraprestació per deixar-nos la costa expedita per poder jugar a futbol. Era divertit això de jugar a futbol en pendent : Tots volíem atacar la porteria, dues grans pedres, de baix, que estava just al costat d'"una Gallera" de la qual sortia una pudor a claveguera gallinàcia, que va donar nom a la barriada: "bons aires".
Al fons d'aquesta porteria estava "Sa Riera" (en alguna ocasió vam haver de baixar-hi a recollir la pilota i, aleshores, "Sa Riera", portava aigua, un poc més d'un pam), a la seva esquerra hi havia l’hospici dels pobres i ancians i "Ses Quatre Campanes", amb els seus bancs circulars, lloc on descansaven i aprofitaven per acomiadar-se dels seus pares els fills que els acompanyaven a l'esmentat hospici d'avis. A la seva dreta hi havia l’hospital psiquiàtric (aleshores, manicomi) i una mica més a la dreta el cementiri de Palma. De vegades passava per allà un home gran, que ja havia estat hoste dels dos primers, que es parava a parlar amb nosaltres, interrompent el partit (cosa que molestava bastant a Enric que li deia: "Si vols jugar posa't amb l'altre equip, però no ens paris el partit, home!" Sempre ens deia: "Dels dos primers llocs es surt, del tercer, no". D'acord amb el molt de temps que ha passat sense que l'hagi tornat a veure i per l'edat que tenia fa 50 anys, m'imagino que ha de ser hoste del tercer i no pot sortir a explicar-ho.
Nosaltres, que vivíem a "Sa Plaça Rodona" o "Sa Plaça de ses Columnes" sempre anàvem a jugar a futbol a "Sa Fàbrica Miret" (un solar tancat del carrer Aragó al qual s’hi accedia saltant una paret. Els més petits ho feien travessant un petit forat practicat en la mateixa), a "Sa Riera" (una esplanada que estava al costat del Club militar "Es Fortí" i a la qual s'accedia travessant sa riera caminant sobre unes grans pedres posades estratègicament en línia recta transversal a la llera) que, per cert, estava molt a prop del tercer lloc de joc: "Sa costa de ses germanetes" que, com el seu nom indica estava en costa, però que no implicava ni saltar altes parets ni travessar perillosament la Riera. A més tenia l'al·licient de que allà trobariem, jugant, a les tres germanes, amb qui hauríem de negociar el cessament del lloc.
A mitja tarda, sense parar de jugar, jo donava bon compte d'un petit berenar que em preparava la meva mare. Un dia el berenar era "un garrotin" (petita barreta de pa molt prima, gairebé com una salsitxa de Frankfurt) de "pamboli amb pernil". Per educació, els vaig dir als meus companys: "gustau?" (Al que habitualment contestaven: "No, gràcies") i Enric va contestar: "si, passa-me'l", va agafar el “garrotín” i el se va ficar a la boca, per un extrem, fins a, arribant a l'esòfag, embocar-lo completament, com si fos una serp que s'empassa el seu aliment sense mastegar. Em vaig quedar bocabadat... i sense berenar.
Un altre dia, en un descans del partit, els vaig dir a les germanes que volia dir un secret de cada una, però per separat, per la qual cosa entraríem en la gallera i els diria el secret. Vaig entrar primer amb la major (era un any o dos més gran que jo) i li vaig dir: "Quan sigui gran em casaré amb tu". Va sortir fent grans escarafalls i les seves germanes, curioses, li preguntaven: "¿Què t'ha dit?" Al que ella ruboritzada els deia "no us ho puc dir, és un secret". A continuació vaig entrar amb la segona que havia de ser gairebé de la meva edat i li vaig dir "Un dia et donaré un petó". Va sortir entre seriosa i somrient. Finalment vaig entrar amb la tercera, que havia de ser uns tres o quatre anys més jove que jo. No li vaig dir res, li vaig donar un petó a la galta dreta. Va sortir com escandalitzada, fent grans escarafalls com la major, dient-les, sense guardar el secret: "Sabeu que ha fet? M'ha fet un petó ". Els secrets anunciats mai es van complir, el practicat mai va ser un secret.
Aquest matí, en llevar-me i sortir al carrer a comprar els diaris (gairebé tots parlen de les detencions de membres d'UM, la destitució dels seus membres en els governs de les Illes Balears, Mallorca i Palma, amb el que el govern es queda en minoria i l’astut PP - José Ramón Bauzá i M ª Dolores de Cospedal- insten a pescar en aigua tèrbola com aus carronyeres que es troben sobre la peça encara viva però molt afeblida, sense importar que ells siguin, com a col·lectiu, tant o més especuladors que la pròpia UM), he vist el canvi de nom i he recordat tot això. He agraït a l'Ajuntament d’Aina Calvo la reposició del nom autòcton encara que, en el seu temps (i ara), nosaltres utilitzàvem l'article salat en comptes de l'estàndard: "ses germanetes". Agraïment que no l'exonera de pagar-me els 400 euros per les despeses ocasionades.
.
dimarts 2 de febrer de 2010
Psicologia. Bases socials de la personalitat
.jpg)
Bases Socials de la Personalitat
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Tema 6: Bases Socials de la personalitat
Tema 6: Bases Socials de la personalitat
Introducció
1.- Analisi Transaccional (T.A.)
1.1.- Analisi Transaccional
1.2.- Estadis del Jo
1.3.- Transaccions. Tipus
1.4.- Posicions vitals o bàsiques
2.- La Influència social
2.1.- Rols i normes
2.2.- Conformitat amb el grup
2.3.- Obediència a l'autoritat
2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme
2.6.- Actituds
2.7.- Prejudicis. Estreotipus
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció
3.2.- Percepció de l'altra persona
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
3.4.- Amistat
3.5.- Amor
BIBLIOGRAFIA
Gràfics i figures del tema 6:
Gràfics i figures del tema 6:
Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.
- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).
Introducció:
Introducció:
Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".
A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la peso-nalitat, podem establir la següent correspondència:
Aspecte físic ------------> Psicofisiologia
Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva
Aspecte social -----------> Psicologia social
La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.
La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.
Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.
La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que te en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.
1 Anàlisi Transaccional (A.T.)
1 Anàlisi Transaccional (A.T.)
1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)
Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.
Igualment és l'anàlisi de les transaccions.
Transacció:
Cada una de les unitats de comunicació social.
Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:
E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.
Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.
Fonaments:
Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".
Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.
1.2.- Estadis del Jo:
1.2.- Estadis del Jo:
Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).
El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.
L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.
El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.
Subdivisió dels estats del Jo:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711447988360754 Pare protector (Pp): Actua donant consells, proteccions i prohibicions.
Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.
Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.
Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.
Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.
1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:
La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.
Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).
Veure l'esquema corresponent.
Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.
Exemples de Transaccions:
Complementàries:
1) - Quants exercicis has fet? A - A
- He fet tots els exercicis A - A
2) - Seu-te immediatament! P - N
- Sí, sí, ja hi vaig N - P
3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P
- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P
4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N
- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N
Creuades o conflictes:
5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A
- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N
6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N
- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N
Anàlisi Transaccional (T.A.):
Diagrama de Relacions (E. Berne)
1.4.- Posicions vitals o bàsiques:
Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.
Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...
Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):
1.- Jo estic malament - Tu estàs bé
2.- Jo estic malament - Tu estàs malament
3.- Jo estic bé - Tu estàs malament
4.- Jo estic bé - Tu estàs bé
Les tres primeres posicions vitals:
Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.
Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.
L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".
La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.
La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.
Característiques comunes a les tres posicions:
1.- Són decisions basades amb sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".
Primera posició vital:
Jo estic malament -Tu estàs bé
Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:
a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.
Resultats:
- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.
- Cercar sempre l'aprovació.
- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.
Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.
b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.
Segona posició vital:
Jo estic malament - Tu estàs malament
Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.
Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.
El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.
Tercera posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs malament
Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.
El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.
Quarta posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs bé
No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:
1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament
3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.
2.- La influència social
2.- La influència social
2.1.- Rols i normes
Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.
Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.
Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).
2.2.- Conformitat amb el grup
- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).
2.3.- Obediència a l'autoritat
- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).
2.4.- Explicació dels comportaments socials.
Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)
Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...
A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.
(Papalia, p. 623).
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)
- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).
- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).
* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).
* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).
- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).
* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.
* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:
- Ximpanzés que adopten cries no seves.
- Rupits que canten fort quan hi ha perill.
- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).
* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.
* Ajudar ens fa sentir-nos bé
* Altruisme social genètic. Ayala
2.6.- Les Actituds
Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.
Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...
Components: Cognitiu: pensaments.
Emocional: sentiments
Conductual: accions.
Qüestionaris i entrevistes.
Teoria de la consistència cognitiva:
Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.
Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):
Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.
2.7.- Prejudicis. Estereotips
El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.
Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.
Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.
Com desenvolupam els prejudicis?:
1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.
2) Contra els nostres competidors.
3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).
Com reduir els prejudicis?:
1) Fomentar la cooperació.
2) Mostrar a tenir una ment oberta.
3) Criar nins independents i justs.
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció:
Les persones ens atreuen pels seus atributs.
Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.
Factors:
Als anys 30 i 40 s'estudiava:
- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.
- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.
- Característiques individuals.
Als anys 60: - Processos d'atracció.
Actualment:
- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.
- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.
Situacions d'estudi:
- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri
- Estudis a laboratoris de conducta social humana.
3.2.- Percepció de l'altra persona
- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)
- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.
3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)
3.5.- Amor (Papalia, p. 666)
Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica
Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica
Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...
Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.
En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:
EER = EHR x P
Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions
EER = EER - (IR + EIR)
Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).
Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.
Bibliografia:
Bibliografia:
Analisi Transaccional:
- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.
- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.
- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.
- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
Influència social i Relacions amb persones que ens interessen:
- PAPALIA, Diane E i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.
dimarts 26 de gener de 2010
Ha mort Antònia Bennassar Méndez
Bosc de la Memòria. Calvià. Mallorca
http://www.memoriadelesilles.org/?p=547
Franco a la inauguració del monument als mariners del Creuer "Balears" a Sa Faixina. 1947
Agrairia les fotos de Miquel Bennassar i Antònia Bennassar
.
dilluns 25 de gener de 2010
Carta demanant el desbloqueijament israelià
Ves-hi, polsa l'enllaç i, si hi estàs d'acord, signa la petició.
En castellano
diumenge 24 de gener de 2010
Capitalitat europea de la Cultura 2016
Rebut, per correu electrònic, de Lola Alonso del Pozo de Còrdova. (traduit del castellà per el Traductor multilingüe de Google)
"Com tots sabem, Còrdova és candidata a ser designada Capital Europea de la Cultura per a 2016.
Aquest any, les seleccionades seran una ciutat espanyola i una altra polonesa, per haver establert un torn rotatori entre els països.
El sistema de votació està concebut per que cadascú pugui votar tres vegades, fins i tot a la mateixa ciutat candidata.
Fer-ho és fàcil i molt ràpid!
Fes clic en el següent enllaç:
Selecciona (primer "Espanya" i després) "la nostra ciutat" i després no t'oblidis de fer "clic" en la paraula votar. Es poden emetre fins a tres vots des del mateix ordinador. ¡No els desaprofitis!"
Lògicament Lola "escombra cap a casa". Nosaltres ens conformem en què el 2016 la capital europea de la Cultura sigui espanyola, cosa que no resultarà gens fàcil ja que dues ciutats poloneses, que competeixen amb les espanyoles, tenen, fins ara, més de 700.000 vots. Vota la ciutat (o conjunt) espanyola que prefereixis. Recorda que tens tres vots.
divendres 22 de gener de 2010
Psicologia. Bases Biològiques de la personalitat
.jpg)
Parlem de psicologia (13)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
.
Unitats:
.
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Bases Biològiques de la Personalitat
La conducta com ajustament
Òrgans d’ajustament, manteniment i coordinació
Sistema nerviós
Arc sensorimotor
Tipus de neurones
Sinapsis
Zones cerebrals
Estructures subcorticals (tronc cerebral)
Sistema neuro-vegetatiu
Sistema Hormonal o endocrí
Hormones. Principals glàndules i hormones
BIBLIOGRAFIA
L'home és un organisme, és a dir, un ésser viu constituït per òrgans interdependents, els quals li permeten afrontar les demandes del medi ambient.
La psicologia té com a objecte la conducta d'ajustament per la que l'home afronta aquestes demandes ambientals, demandes que poden ser d'origen biològic o social.
L'ajustament és un procés continuat permanent (Piaget: “l’adaptació entre l’organisme i el seu medi es fa mitjançant l’assimilació i l’acomodació”). L'organisme, unes vegades s'ajusta canviant l'ambient: Assimilació (adapt el medi a mi: “Vull sortir. Aleshores obro la porta”) ; altres vegades s'ajusta adaptant-se ell mateix a les exigències de l'ambient: Acomodació (m’adapt a les exigències del medi: “Plou molt. Aleshores he de dur paraigües”).
a) Òrgans de manteniment
b) Òrgans d'ajustament
c) Òrgans de coordinació
Funcionen internament a fi de preservar la salut i assegurar el creixement.
Són el cor, els vassos sanguinis, els pulmons, l'aperell digestiu amb les seves glàndules i el fetge..
Permeten que l'organisme realitzi activitats tals com cercar manjar, aparellar-se o treballar. Funcionen quan l'organisme procura superar els obstacles del medi ambient i satisfer les seves necessitats.
Són els músculs, l'esquelet i algunes glàndules.
Els dos tipus d’òrgans anteriors es coordinen i regulen a través de les glàndules endocrines que exerceixen la seva funció a través del sistema circulatori i el sistema nerviós central.
La fórmula conductual primitiva S -> R es substitueix per:
S -> O -> R on la O simbolitza les condicions internes de l'organisme i els processos d'organització.
La R (resposta) o conducta l'ha d'haver produïda un estímul S. Si aquest estímul no pot ser localitzat al món exterior es postula l'acció d'un estímul intern O.
Finalment la R implica una retroalimentació, que suposa un nou estímul (associat amb condicions externes, i que ocasionarà una nova resposta, el que provoca que el sistema
S -> O -> R es converteix en un procés circular: S -> O -> R = Sf (nou estímul).
A la base de tota percepció (el seu fonament), de tot pensament, de tota conducta, en general, hi ha sempre una estructura nerviosa.
La neurologia, ciència que estudia els nervis i el funcionament del sistema nerviós, és una ciència nova.
- SN de relació o oikotrop: - SNC: Sistema nerviós central: Cervell i medul·la i - SNP: Sistema nerviós perifèric: Nervis perifèrics o raquidis.
- SNV: Sistema nerviòs vegetatiu, autònom o idiotrop.
El SNV és un conjunt d'estructures nervioses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns.
2) Fibres nervioses sensorials, posteriors, aferents.
3) Conexions a la mèdula espinal
4) Fibres nervioses motores, anteriors, eferents.
5) Efector: normalment un múscul.
Sinapsis:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451514288723138
L'impuls nerviós va des de l'axò a les dendrites (al botó sinàptic) i no a la inversa.
L'impuls nerviós va des de l'axò a les dendrites (al botó sinàptic) i no a la inversa.
Neurotransmisors: Entre d'altres: Acetilcolina i Dopamina.
Excés: Esquizofrenia.
Defecte: Parkinson
.
.
Zones Cerebrals:
- Dos hemisferis separats per la cisura sagital (transversal) i units entre sí pel cos callós.
- Cisures: R, S, T.: Roland, Silvi, Transversal.
- Zones Cerebrals:
1) Lòbul frontal:
- Zona Preefrontal: Relacionada amb el planejar, predir, preveure, jutjar.
- Zona premotora: Moviments fins i complexos.
- Zona motora: Moviments grossos del cos.
2) Lòbul parietal:
- Zona sensorial: Sensacions.
- Zona postsensorial: Percepció espacial, tàctil i la pròpia imatge corporal.
3) Lòbul temporal:
- Percepció auditiva
- Aprenentatge i memòria
4) Lòbul occipital:
- Visió.
.
Estructures subcorticals. Tronc cerebral ("Tallo cerebral"):
.
Estructures subcorticals. Tronc cerebral ("Tallo cerebral"):
- Hipotalamus
- Formació Reticular
- Rinencefal
- Hipocamp
- Important zona de relleu per a tots els estímuls sensorials.
- Funcions integradores: Alguna part del Talamus realitza una funció més de tipus integrador que de tipus receptor.
- Hipotalamus:
- Està per davall el Talamus.
- Important centre regulador del metabolisme en general.
- I especialment de la fam de la set i de la conducta emotiva.
- Formació Reticular:
- Situada just per damunt la medul·la espinal. Te forma reticular (de ret). Té dues funcions importants:
- Funció de selecció dels estímuls que venen a les fibres motòriques des de l'escorça cerebral (zones motòrica i premotora).
- Funció d'activació general mitjançant fibres que pugen des d'ella cap als centres corticals. Aquesta funció té una importància decisiva per als fenòmens del son i la vigilia.
- Rinencèfal:
- Format per un complex grup de nuclis i les corresponents interconexions.
- Localitzat a la part inferior i medul·lar dels hemisferis cerebrals.
- Les vies olfatives venen a ocupar gran part del rinencèfal.
- En ell radiquen gran part d'estats emocionals primitius.
- Funció important pel que fa als comportaments adaptatius de l'organisme amb respecte al medi ambient (conducta com a ajustament).
- Hipocamp: (Estructura amb forma de plàtan situada a l'interior del rinencèfal).
- Desenvolupa una important funció pel que fa a la memòria a curt termini.
El SNV o autònom és un conjunt d'estructures nervio-ses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns. Consta del sistema simpàtic i el parasimpàtic.
Hormones:
Són substàncies químiques secretades per les glàndules de secreció interna al torrent sanguini. Afecten de forma important el funcionament i desenvolupament del cos.
Una de les funcions fonamentals de les hormones és el regular el metabolisme i, en general, les funcions vitals (per exemple la insulina ajuda a la metabolització del sucre de la sang impedint el seu excés a la corrent sanguinea).
Tenen un paper de coordinació de les activitats de l'organisme.
Les glandules endocrines treballen (actuen) coordinadament.
El procés de maduració de l'organisme depèn, en gran manera, de l'acció conjunta de les glàndules endocrines.
El centre regulador del sistema endocrí es troba a l'hipotalamus que, inclús, pareix tenir algunes cèl·lules nervioses secretores elles mateixes.
Hipofisi o Pituitaria Adrenocorticotropa (ACTH);FSH; LH; LTH.
Tiroides Tiroglobulina ---- Tiroxina
Paratiroides Parathormona
Pancreas Insulina
Capsules Suprarenals Aldosterona; desoxocorticosterona;
cortisona adrenosterona; adrenalina
cortisona adrenosterona; adrenalina
Gonades Androgens: progesterona Estrogens: foliculina
Glandula Localització Hormona/es Funcions
Hipòfisi o Pituitària: Principal centre productor d'Hormones Base del Cervell: Del tamany d'un siuró. Tres lòbuls: Anterior, mig i posterior. Lòbul Anterior:
- Adrenocorticotropa(ACTH) - Gonadotropas: FSHLHLTH - Tireotropa- Somatotropa Lòbul mig: - IntermedinaLòbul posterior:- Vasopresina ACTH: Estimula el desenvolupament de les capsules suprarenals o adrenals.FSH: Estimulant dels Folículs.LH: Luteinitzant.LTH: Prolactina (luteotrofa)Tireotropa: Regula la producció de tiroxina per part del tiroides.Somatotropa (del creixement): Regeix el normal desenvolupament del cos. El seu excés produeix gigantisme i el seu defecte enanisme (ambdos, proporcio-nats).IntermedinaVasopresina: Regula la funció renal, la pressió sanguinea i el metabolisme de l'aigua.
- Adrenocorticotropa(ACTH) - Gonadotropas: FSHLHLTH - Tireotropa- Somatotropa Lòbul mig: - IntermedinaLòbul posterior:- Vasopresina ACTH: Estimula el desenvolupament de les capsules suprarenals o adrenals.FSH: Estimulant dels Folículs.LH: Luteinitzant.LTH: Prolactina (luteotrofa)Tireotropa: Regula la producció de tiroxina per part del tiroides.Somatotropa (del creixement): Regeix el normal desenvolupament del cos. El seu excés produeix gigantisme i el seu defecte enanisme (ambdos, proporcio-nats).IntermedinaVasopresina: Regula la funció renal, la pressió sanguinea i el metabolisme de l'aigua.
Tiroides Al coll, a la base anterior de la laringe: Dos lòbuls units per una franja estreta Tiroglobulina: Que es converteix en tiroxina Tiroxina. Funcions: Acelera el metabo-lisme / Influeix sobre el creixement / I de forma molt marcada damunt el desenvolupament intel.lectual / Actua sobre les gonades (igual que l'hipofisi). L'Excés provoca activitat general elevada; el defecte, lentifica els moviments.- Carència a nins i joves: Cretinisme:- Enanisme deforme- Deficiència mental- Mal desenvolupament sexual.- Carència a adults: Hipotiroidisme:- Mixedema: Acumulació deliquids, obessitat, ulls enfonsats, depresió nerviosa, bocio típic.- Excés: Hipertiroidisme:- Bocio exoftàlmic: Malaltia deBasedow: Augment del tamany del tiroides; ulls saltons; intens metabolis-me; magror; nerviosisme permanent.
Paratiroides Quatre petites glandules als lòbuls del tiroides Segreguen la Parathormona Parathormona: Regula el metabolisme del calci i del fosfor.
Pancreas Ubicat sota l'estomac i per damunt els ronyons Insulina Insulina: Regula la quantitat de glucosa a la sang. Si hi ha manca d'Insulina es produeix excés de glucosa a la sang (diabetes), que provoca agotament i molesties.
Capsules Suprarenals Sobre els ronyons.Dues parts: la zona medular i la zona cortical Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids:(cortisona)- Andrògens corticals:(adreenosterona)Zona Medular:Adrenalina Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids: (cortisona)- Andrògens corticals: (adreenosterona)En conjunt: Processos maduratius.Zona Medular (regida pel sistema nerviós):Adrenalina: Hormona de l'emoció.L'adrenalina activa el metabolisme:Incrementa la glucosa a la sang, eleva la presió sanguinea i prepara a l'orga-nisme per a l'acció.
Gonades:- Testicles i- Ovaris: Produeixen els gamets (espermatozids i ovuls) i les hormones sexuals Hormones sexuals:Hormones masculines:Andrògens (testosterona) produides a les cel.lules intersticials del testicle.Hormones femenines:Estrògens (luteina o pro-gesterona i foliculina) Hormones sexuals. Funcions:En general:- Procuren l'integritat de l'aparell reproductor.- Desenvolupen els caracters sexuals secundaris.- Desenvolupen i mantenen l'instint sexual.- Activen el metabolisme.Foliculina:- Regeix el cicle menstrual i permet la maduració de l'òvul.
Ontogenesi: Procés d'un ésser viu des de l'unió dels gamets al moment de la fecundació fins que arriba a la seva plenitut i maduresa.
L'ontogènesi resumeix i reprodueix la filogenesi.
BIBLIOGRAFIA:
BALLUS, C. I d’altres: “Compendio de Psicofisiolo-gía”. Apunts de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1975.
TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, Madrid, 1992.
THOMPSON, Richard F.: “Fundamentos de Psico-logía fisiológica”. Ed. Trillas. México, 1974.
SMITH, Tony: “Atlas del Cuerpo Humano. Guía ilustrada de su estructura, función y trastornos”. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1995.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.
En castellano
TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, 1992. Pag. 51.
En castellano
.
divendres 15 de gener de 2010
Gloses de Sant Antoni
Gaudeix de més de 100 gloses de Sant Antoni a:
I, si t'animes, deixen's la teva (en aquest cas feu als comentaris d'aquella pàgina (més de 50); i no als d'aquesta (cap o 0).
.......................................................
Ajudem a Haití: https://www.cruzroja.es/pls/portal30/portal.donante.donativo
.
.
Ajudem a Haití
Haití, la seva gent, necessita ajuda immediata ara mateix i també en el moment de la seva reconstrucció. Ajudem en el que puguem:
https://www.cruzroja.es/pls/portal30/portal.donante.donativo
....................................................
En castellano:
http://arcoatlantico.blogspot.com/2010/01/ayudemos-haiti.html
dissabte 9 de gener de 2010
I tu, què li demanes a l'any 2010?
1 I tu, que li demanes a l'any 2010?
2 I què estàs disposat a oferir-li?
Pots respondre, de forma anònima (seríem un GIS: grup d'investigació social), com a comentari a aquest escrit.
Jo també participaré; jo també contesto:
1 Jo li demano el final de: la quietud, passivitat, silenci, atur, corrupció, injustícia, desvergonyiment i fariseisme.
2 Jo estic disposat a oferir-li comunicació, el canal i l'acció.
dijous 7 de gener de 2010
Premis Nadal i Josep Pla
Clara Sánchez i Llucia Ramis, guanyadores dels Premis Nadal i Josep Pla. respectivament
Premi Nadal:
"Premio Nadal" "Clara Sánchez"
http://www.google.es/search?hl=es&q=%22Clara+S%C3%A1nchez%22+%22Premio+Nadal%22&btnG=Buscar&meta=&aq=f&oq=
Premi Josep Pla
"Premi Josep Pla" "Llucia Ramis"
http://www.google.es/search?hl=es&q=%22Premi+Josep+Pla%22+%22Llucia+Ramis%22&btnG=Buscar&meta=&aq=f&oq=
Quan jo ho he fet, poc menys de dues hores desprès d'haver-se anunciat els premis, el Nadal y la seva autora guanyaven de forma aclaparadora per 3.580 a 487. I ara?
Evidentment, avui, el castellà té molt més resò que el català, per que, avui, té molts més parlants en tot el món...
Enhorabona a totes dues
Artícle en castellà (El Mundo):
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/06/barcelona/1262805999.html
Artícle en català (Vilaweb):
http://www.vilaweb.cat/noticia/3674571/llucia-ramis-guanya-premi-josep-pla-novella-egosurfing.html
.
dilluns 4 de gener de 2010
Dia 1 de gener de 2010 a Portocolom
Dia 1 de gener de 2010 a Portocolom.
El primer dia de l'any ha estat un dia molt ventós, i ha deixat unes imatges hermoses de natura forta i potent, com si volgués fer net de tota la inmundicia que una sèrie de polítics de les Illes (majoritàriament Mallorca i Eivissa) ens han deixat els anys anteriors i han aflorat, jurídicament, l'any recen passat. A d'altres llocs de la Illa, per exemple al Port d'Andratx, ha estat tan forta que ha causat danys materials (tot i que no tan grossos, ni prop fer-hi, com els ocasionats per aquells polítics que esmentaven abans)
.
dimarts 29 de desembre de 2009
Palma es prepara per una jornada de reivindicació nacionalista i per l'inici de la gira Brams 2010
Palma es prepara per una jornada de reivindicació nacionalista i per l'inici de la gira Brams 2010.
.
El poder de la força
El poder de la força
"Més val tenir la força de la raó que la raó de la força" ...
... diem els qui no tenim cap força capaç suficient per a poder imposar-la.
No obstant això els que sí que tenen força capaç no tenen cap vergonya en utilitzar-la encara que siguin mancats de qualsevol raó. Aquests, ideòlegs o simples practicants de la dreta autoritària, utilitzen la seva santíssima trinitat: el seu sant desvergonyiment, la seva santa imposició i la seva santa negació ("s'ha d'atacar l'Iraq encara que aquest atac produeixi milers de morts innocents i més danys que béns", "però feu-ho ja!","cap dels nostres ha comès cap acte reprovable encara que hagi comès prevaricació, s'hagi enriquit enormement, s'hagi requalificat i construït en sòl no edificable, o hagi robat al poble propi o envaït ...") .
Exemples del que diem els tenim a milers en els comportaments de la Santa Inquisició, tant la de Torquemada com la de Rouco Varela, els sistemes polítics feixistes, els comportaments majoritaris d'Israel, USA i PP a Espanya. Israel i els EUA ja han mostrat la seva nul·la disciplina i nul·la obediència a les disposicions de l'ONU i disposicions internacionals que els impliquen (per exemple les disposicions que els manen acabar amb els bloquejos respectius a Palestina i Cuba respectivament, totes dues passades pels seus folres respectius).
EUA, paradigma de l'imperialisme actual i del "nou ordre injust i partidista per ell impost" no dubta a violar l'entrada en països aliens per segrestar i castigar presumptes enemics en presons il·legals (els avions de la CIA o Guantánamo) moltes vegades sense fins i tot jutjar-los i en no poques ocasions equivocant diametralment. Per contra no admet ni permet que cap súbdit americà, encara criminal convicte i habitant en un altre país sigui jutjat per cap país, ni tan sols pel país d'acollida i possible víctima de la seva malifeta (el mateix fa Israel).
María José Carrascosa, condemnada a 14 anys de presó
La valenciana empresonada als EUA també està acusada per un delicte de desacatament
Diario de Mallorca, dijous 23 desembre 2009
EP El jutge de l'Estat de Nova Jersey, Donald Venezia, ha condemnat aquest dimecres a María José Carrascosa, la valenciana empresonada a Nova Jersey pel conflicte que manté sobre la custòdia de la seva filla, a una pena de 14 anys de presó.
Aquesta resolució es produeix un mes després que un jurat popular, format per 12 membres, declarés culpable per unanimitat a Carrascosa pel litigi que manté obert per la custòdia de la nena, pels que estava acusada d'un delicte de desacatament -per desobeir una ordre judicial perquè lliurés la menor- i d'un altre de segrest.
El judici contra Carrascosa va quedar vist per sentència el dia 10 de novembre, després que aquesta declarés davant un jurat per demanar la seva llibertat i la custòdia de la menor. La fiscal va acusar Carrascosa de no complir amb la jurisdicció nord-americana. Per la seva banda, l'espanyola va legar haver actuat sempre d'acord a la legislació espanyola.
Abans que es fixés el començament del judici el 4 de novembre, les parts van intentar arribar a un acord, però la defensa de Carrascosa el va rebutjar ja que, segons va comentar en el seu moment el seu lletrat, no existia un concili entre el Govern i els jutges espanyols, i la Fiscalia de l'Estat de Nova Jersey i el Govern nord-americà, que contemplés la mediació del Tribunal de l'Haia en l'assumpte.
El lletrat va explicar que la nena no aniria als EUA sense la mediació del Tribunal de la Haia, una cosa que garantiria el retorn a Espanya de la menor. L'advocat de Peter Innes, el seu exmarit, va indicar, en aquest moment, que Carrascosa no havia presentat cap proposta d'acord per evitar el judici penal.
Carrascosa es va casar el Bunyol amb el nord-americà Peter Innes el març de 1999, només uns mesos després que l'hagués conegut en un xat d'internet. Cinc dies després del casament, ella va decidir mudar-se a Nova Jersey. Al poc temps d'arribar a EUA, es va quedar embarassada, al voltant de agost de 1999.
Seguidament, Carrascosa va tornar a Espanya, Innes la va denunciar per segrestar a la nena. El jutge Edward Torack, del comtat de Bergen (New Jersey), va concedir la custòdia de la menor al pare i va ordenar a la mare tornar als EUA per lliurar la seva filla.
L'advocada valenciana es va presentar l'agost de 2006 als EUA per assistir a una vista judicial, en la qual va conèixer els càrrecs que pesaven sobre ella, li van retirar el passaport i el van informar que havia de lliurar a la petita abans del 31 d'agost, si no volia ser empresonada per segrest, fet que es va produir el novembre d'aquell any.
Comentaris sobre la justícia de la sentència
Qui la fa la paga
Possiblement els 14 anys siguin exagerats, però no tinc cap dubte que la Sra Carrascosa ha volgut desafiar la justícia del país on residia, va fugir amb la seva filla, va tornar sobrada de supèrbia en excés i als Estats. UU. qui la fa la paga, no com aquí que hi ha molt xoriço per aquí solt i gaudint de cotxe oficial. Penso que ha estat molt mal aconsellada o bé hi ha altres problemes que es resolen en l'àmbit de la psiquiatria.
I, allà, qui no la fa, si no és americà, també
I qui no la fa, si no és americà, també. I si no pregunti vostè als innocents de l'Iraq o de Cuba considerats com "danyats col.laterals". Aquesta Sra el que fa és retirar a la seva filla petita de la influència d'un presumpte mal pare, però la sentència no la condemna per mals fets per ella ni a la seva filla ni al seu exmarit. El jutge i el jurat popular havien de limitar-se a investigar si el pare està capacitat per compartir la pàtria potestat o la custòdia de la filla o no, i en cas afirmatiu establir un règim de visites. El que han fet tots dos, una cosa molt comú en la (in) justícia americana, és pur exercici sectari: "El pare és americà com jo / nosaltres i vostè és estrangera, sense cap altra raó: 14 anys de presó per a vostè per haver-se dut a la seva filla al seu país ". Val la pena no perdre's els judicis d'aquestes (d) eminències: "Quina desgràcia causa vostè en impedir que una nena de 4 anys estigui amb el seu pare i també amb la seva mare i poder obrir els regals de Nadal amb ells!" (fenòmens, que impedeix que estigui amb la seva mare són vostès, que la condemnen i que l'empresonen per 14 anys, quan, en cas de dubte o en cas de no haver maltractaments ni males influències, la justícia espanyola, d'acord amb la psicologia universal, normalment s'aplica que, a la primera infància, els nens estiguin amb la mare amb règim de visites amb el pare. Més endavant ja es veurà en funció de molts factors).
Què creuen que hauria passat en cas que la nena hagués viatjat als EUA? Evidentment mai més, en la seva minoria d'edat, hauria pogut tornar ni amb la seva mare ni amb la seva família materna. Que innocent va ser la mare de "creure" en la justícia americana i presentar-se a defensar les seves raons, quan tant ella com la seva filla estaven a Espanya! Aquesta fe (que, per experiències prèvies alienes, jo no tinc) és el que l'ha condemnat a 14 anys de presó i, conseqüentment, sense poder viure amb la seva filla. EUA de justícia no pot donar lliçons a ningú, de sectarisme, sí
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Desembre de 2009
dilluns 21 de desembre de 2009
Bon Nadal i Bon Any 2010
Bon Nadal i Bon any 2010
L'Arc Mediterrani vos desitja un Bon Nadal i molta felicitat, i bens, absents de corrupció política, d'altres mals i de crisis personals, per a l'any 2010 i per a sempre
Premis GOB i solidaritat amb Greenpeace
GOB: Nota informativa de 21 de desembre 2009
Els socis i sòcies del GOB atorguen els tradicionals premis Alzina i Ciment 2009
Ahir va tenir lloc a Inca el tradicional dinar anual de socis i sòcies del GOB, en el decurs del qual es van lliurar els premis Alzina que els socis votaren l’any passat i que foren recollits per la Plataforma son Real no té Preu, el Col·lectiu en Defensa de Lluc i la Plataforma en favor del tren.
Així mateix es van votar els premis Alzina i Ciment 2009 (cinc candidats en cada cas), i els tres guanyadors en cada categoria foren aquests:
Premis Alzina:
- Les Cooperatives de consum ecològic, per estimular la producció agrícola ecològica i el consum saludable
- Paco Donate, regidor de l’ajuntament de Palma, per impulsar infrastructures que milloren la mobilitat ciutadana a Ciutat (eixos cívics, millora del transport públic, carrils bici, ..).
- Ajuntament d’Esporles, per les millores en la recollida selectiva de residus sòlids urbans.
Premis Ciment:
- Guillem Ginard, actual batle de Campos, per la seva defensa del la construcció d’un camp de golf a Son Baco.
- Ple del Consell de Mallorca, per l’aprovació d’un pla de carreteres que suposa el manteniment d’un model de mobilitat que afavoreix el cotxe particular i un consum de territori exagerat.
- Enverinadors de la finca de Llucamet, Llucmajor, per haver enverinat 3 milanes i haver mort a tirs altres exemplars d’espècies protegides.
Igualment es feu un petit reconeixement a Anthony Bonner i Francesc de B. Moll, membres històrics del GOB, pel seu compromís al llarg de tants d’anys amb els valors que defensa la nostra entitat.
.
________________________
Solidaritat amb el director executiu de Greenpeace-Espanya, retingut per una acció simbòlica a la reunió de Copenhague
Juantxo López de Uralde roman detingut a la presó per les autoritats daneses i fins dia 7 de gener, per haver desplegat dues pancartes a la recepció oficial de la reina de Dinamarca en motiu de la Cimera del Clima a Copenhague. Solidaritza't amb ell i la causa que defensam, visitant el blog de Greenpeace i participant com ens recomanen.
http://greenpeaceblong.wordpress.com/2009/12/21/%c2%a1todos-con-juantxo-%c2%a1no-te-quedes-parado
.
GOB
.
dijous 17 de desembre de 2009
Calendari propers esdeveniments
.JPG)
dic 2009. Dia 19: Concentració i dijuni en suport a Aminatou Haidar
12:00 L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears i l’Associació Escola en Pau, us convoquen:
12:00 L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears i l’Associació Escola en Pau, us convoquen:
CONCENTRACIÓ EN SUPORT A AMINATOU HAIDAR,
DISSABTE 19 DE DESEMBRE DE 2009, A LES 12 HORES, PLAÇA DE CORT, PALMA
L’activista sahrauí pels drets humans es troba en una situació extrema, exigim tots junts una solució justa!
Aquest mateix dia, un grup de membres de l’AAPSIB participaran a la manifestació convocada a nivell estatal a Madrid pel retorn d’Aminatou Haidar a El Aaiun.
DIJUNI DE 24 HORES EN SOLIDARITAT AMB AMINATOU HAIDAR A L’ AEROPORT DE PALMA
DIJUNI DE 24 HORES EN SOLIDARITAT AMB AMINATOU HAIDAR A L’ AEROPORT DE PALMA
Tot seguit a la concentració, s’inicia el dijuni solidari a l’aeroport de Palma, on romandrem fins les 12 hores de diumenge dia 20 de desembre
TOTS AMB N’AMINETOU. VOS HI ESPERAM!!!
30 aniversari del Centre d'Estudis de l'Esplai
19:30 Benvolgut amic
TOTS AMB N’AMINETOU. VOS HI ESPERAM!!!
30 aniversari del Centre d'Estudis de l'Esplai
19:30 Benvolgut amic
Aquest any el Centre d’estudis de l’Esplai celebra els seus primers 30 anys.
En agradaria comptar amb la teva presència a la festa d’onomàtica que farem el dia 19 a les 19:30
Lloc: al baret Molta-barra, Pes de sa Farina, 12, Palma
Adjunt invitació
Adjunt invitació
—
Pere Carrió
Web del Centre d’Estudis de l’Esplai
dic 2009. Dia 20: Dinar anual del GOB
14:00 - DINAR ANUAL DEL GOB
Diumenge 20 de desembre a les 14h celebrarem el tradicional dinar anual, que com és habitual inclourà el lliurament dels premis Alzina i Ciment de l’any passat, i l’elecció dels d’enguany. Aquesta vegada el dinar serà a Inca, i inclourà també menú vegetarià i per infants.
Web del Centre d’Estudis de l’Esplai
dic 2009. Dia 20: Dinar anual del GOB
14:00 - DINAR ANUAL DEL GOB
Diumenge 20 de desembre a les 14h celebrarem el tradicional dinar anual, que com és habitual inclourà el lliurament dels premis Alzina i Ciment de l’any passat, i l’elecció dels d’enguany. Aquesta vegada el dinar serà a Inca, i inclourà també menú vegetarià i per infants.
El dinar anirà a càrrec del restaurant Es Ginebro
És imprescindible apuntar-se prèviament, enviant un correu electrònic
indicant el número de comensals i menú triat a: info@gobmallorca.com o telefonant al 971496060.
Més informació, menús i preus:
ene 2010. Dia 20: Jornades d'Educació en Comunicació
17:30 Jornades d’Educació en Comunicació
Més informació, menús i preus:
ene 2010. Dia 20: Jornades d'Educació en Comunicació
17:30 Jornades d’Educació en Comunicació
Barcelona, 20, 21 i 22 de gener de 2010
Edifici El Vagó. Recinte Escola Industrial
Comte d’Urgell, 187. Barcelona
Web i programa
ene 2010. Dia 30: Excursió al Puig de Santa Magdalena
00:00 Excursió-safari fotogràfic al Puig de Santa Magdalena (Inca).
Dissabte dia 30 de gener de 2010.
Trobada: a les 11.30 a l’inici de la pujada (els qui vagin des de un lloc determinat poden quedar per a anar-hi junts omplint cotxes o altres mitjans de transport).
Vista i mapa
Els qui vulguin dinar junts al restaurant ho poden comunicar (nombre de comensals) a: archumanista@gmail.com fins divendres dia 29 abans de les 20 hores.
Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Web i programa
ene 2010. Dia 30: Excursió al Puig de Santa Magdalena
00:00 Excursió-safari fotogràfic al Puig de Santa Magdalena (Inca).
Dissabte dia 30 de gener de 2010.
Trobada: a les 11.30 a l’inici de la pujada (els qui vagin des de un lloc determinat poden quedar per a anar-hi junts omplint cotxes o altres mitjans de transport).
Vista i mapa
Els qui vulguin dinar junts al restaurant ho poden comunicar (nombre de comensals) a: archumanista@gmail.com fins divendres dia 29 abans de les 20 hores.
Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
