Ja col·lapsades.
Mallorca i les Pitiuses
Fa uns anys una campanya del GOB
ens avisava que Mallorca anava cap al col·lapse. Bé idò, juntament amb les
Pitiuses, ja hi ha arribat. Aquest darrer cap de setmana dues Ramis, Margalida,
Portaveu del GOB, i Llucia, periodista i escriptora, coincidien, una a El Diario
i l’altre a la Vanguardia, en aquest sentit.
La pressió de
la turistificació sense límits
De la mà d'un govern
"progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible"
segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.
Margalida Ramis (Margalida Ramis
és Portaveu del GOB-Mallorca)
El Diario, 16-06-2017
Mallorca és un territori insular
fràgil i limitat. La indústria turística no ha volgut ser conscient dels límits
que implica i les polítiques econòmiques, centrades gairebé exclusivament en el
monocultiu turístic, s'han dedicat a dissenyar infraestructures i gestionar els
recursos (per al territori) perquè aquesta limitació física no fos mai un
impediment per a nous creixements i el desenvolupament de noves inversions
-específics d'especuladors locals, o grans empreses estatals, ara, cada vegada
més, dels impersonals fons d'inversió-. També de nous productes turístics que
comparen la mà del discurs dels suposats beneficis de la
"desestacionalització turística". Darrerament, de la mà d'un govern
"progressista" sota l'etiqueta de "turisme sostenible"
segueix sent un relat dels efectes del turisme i segueix alimentant el monstre.
Així, des dels col·lectius
ecologistes com el GOB (a Mallorca des de 1973) i altres col·lectius i
moviments socials de les Illes, fa anys que els anuncis de la insostenibilitat
i els impactes d'aquesta realitat -no només ambientals sinó també, socials i
econòmics- a la que no ha empès la turistització total i absoluta de les
nostres vides, pot assegurar que, finalment, la situació se'ns ha escapat
totalment de les mans.
Som incapaços de controlar el nombre
de persones, que no fa més que créixer, que visiten les nostres illes -perquè
no hi ha competència sobre les grans portes d'entrada: ports i aeroport i
responem a l'allau de persones que mercantilitzen turísticament les nostres
vivendes i tots els nostres racons , augmentant gairebé fins a l'infinit la
nostra capacitat d'allotjament, i portant les infraestructures i l'explotació
dels recursos al límit.
En només deu anys, Mallorca ha
passat de rebre 5,9 milions de turistes anuals en gairebé el doble, 10,9
milions en l'últim any. El parc d'automòbils ha augmentant un 35% des de l'any
2000, sense tenir en compte els més de 100.000 cotxes de lloguer que es posen
sobre les carreteres els mesos d'estiu i amb el rècord de consum de gasolina i
gasoil. En relació als recursos hídrics, tenim la majoria dels aqüífers en
situació de sobreexplotació i amb problemes de salinització i contaminació. Els
embassaments són escassos en temporades de sequera com l'any passat, i la manca
d'aquest recurs es compon amb el funcionament de tot el rendiment de les
plantes dessaladores d'aigua, amb el cost ambiental i energètic que implica.
Les aigües grises no es depuren correctament en unes infraestructures que han
quedat obsoletes i que no estan en absolut dimensionades per a les quantitats
d'aigües que finalment han de depurar. Això es tradueix en abocaments d'aigües
depurades pels torrents i emissaris marins, i la pèrdua d'un recurs que es pot
reutilitzar.
El consum elèctric, la producció
d'escombraries, les emissions de gasos contaminants, confirmen la seva
tendència a l'alça lligada lleugerament l'augment de la pressió sobre aquest
territori, fent que les polítiques d'estalvi, la racionalització o la
sostenibilitat (quan tímidament es plantegen) quedin en res i totalment neutralitzat per l'augment
incessant de la demanda en termes absoluts.
I el territori, sotmès: espais
naturals degradats, oferts com a nous i "sostenibles" productes
turístics (que fàcilment es massifiquen), sense estudis previs de capacitat de
càrrega i sense capacitat per garantir que aquesta pressió sigui compatible amb
la conservació dels seus béns naturals; Fondejos irregulars, parts amb efectes
negatius sobre les importants praderies de posidònia; Ocupacions de les platges
per a instal·lacions temporals de platges il·legals amb la conseqüent
degradació dels sistemes dunars; Urbanització del camp o rurubanització, que
converteix el sòl rústic, que hauria de ser d’us exclusivament vinculat al
sector primari, en un dels sòls amb més pressió urbanística i per a usos
turístics, i el mar pels lloguers vacacionals (amb piscina òbviament) que es segueixen
deixant construir, com per a ofertes de productes turístics que s'acaben
implantant (camps de golf, allotjaments de turisme rural de luxe, etc.),
convertint tota l'illa en un autèntic parc temàtic, escenari de les vacances
dels que ens visiten.
A aquest panorama en termes ambientals se sumen els
conflictes socials derivats de la precarització laboral generalitzada en tots
els sectors de l'illa, i especialment en el sector turístic, els vinculats a la
pressió que té actualment Palma, la ciutat, com a destinació turística amb processos,
incipients i consolidats en funció dels Barris, de gentrificació, de
desplaçament de les persones residents per turistes, desnonaments, especulació,
la reconfiguració dels espais públics i els serveis que deixen de servir a les
persones residents i passen a convertir-se en serveis per a visitants. Així com
els relacionats amb la manca d'alternatives de diversificació econòmica que ens
permeten pensar en un futur amb el turisme com un sector més d'una economia
resilient, equilibrada i adaptada als límits de la nostra realitat insular.
Ara mateix la dependència del
sector turístic és absoluta i aquest ens sotmet a les seves exigències per a continuar
extraient un alt rendiment econòmic a costa del territori i les persones que hi
vivim. Una situació perversa i altament preocupant i que no només té Mallorca
com a territori objectiu. Ciutats com Barcelona, València, Lisboa i Venècia pateixen també les conseqüències de la concepció de les ciutats com a espais de mercantilització turística sotmeses a estratègies de màrqueting de destinació i producció d'imatge, i venudes
a través dels nous canals de comercialització que s'amaguen darrere de la
suposada "economia col·laborativa". Totes aquestes ciutats pateixen
ara processos similars amb una conseqüència greu comú: l'expulsió dels residents
i la conversió de les ciutats en ciutats-escenari.
En cap cas, trobem una resposta política capaç (ni
amb voluntat suficient) per fer-los front. Així, davant l'absència de coratge i
voluntat política, la societat s'organitza i comença a qüestionar fortament el
model: Ciutat per a qui l'habita, el col·lectiu editor del Tot inclòs, les
associacions de veïns de Palma, Terraferida i GOB són col·lectius que treballen
a Mallorca, però no ho fan sols. S'estableixen xarxes amb altres
contramoviments socials, com el ABTS de Barcelona, Entre Barris de València, Left Hand Rotation a Lisboa, No Grandi Navi
de Venècia... Col·lectius que treballem conjuntament per incidir, a partir del conflicte
social, econòmic i ambiental que genera el monocultiu turístic, en el debat social, en la denúncia i en la
generació d'alternatives a una realitat desbordada que només respon a les
lògiques dels interessos vinculats al negoci turístic.
I Love Majorca
Llucia Ramis (Llucia Ramis
és escritora i periodista)
La Vanguardia, 18-06-2017.
Barcelona
Anar a Mallorca és com
visitar la teva mare. És la més guapa del món i enlloc es menja com a casa. En
aterrar, esperes que no hagi canviat gaire. És propensa als excessos, que
deriven en l’abús. De jove volia ser model. Li feren creure que els diners donen
riquesa, i es va vendre barata, igual que aquelles actrius de Los Angeles que
diuen que sí a tot per tal de veure el seu nom en un cartell. El de ta mare
s’exhibia a les camisetes. Mal escrit, però tant se val. I love Majorca, deien.
Els qui en feien negoci eren uns cínics. Mai no se l’estimaren.
“Qui estima Mallorca no la
destrueix” fou el lema dels que sí que es preocupaven per la seva salut, quan
començà a posar-se implants: una urbanització aquí, un Palma Arena allà. Estava
drogada d’èxit, i es deixava fer. Va tenir una crisi. I en part fou positiva,
perquè aturà aquell procés vertiginós de destrucció. Fins ara. Surts de
l’aeroport. Mai no havies vist tanta gent. Hi ha cues infinites, embussos. Des
de Madrid, demanen que es passi de les 66 operacions aèries per hora que hi ha,
a 80. Mallorca té estrès. Aquesta temporada gestionarà 28,8 milions de places
d’avió, i no pot més.
Però li exigeixen més: més
hotels, més apartaments, més espai (inexistent). Està esclavitzada. Oi que no
gosaries opinar sobre els immigrants el que opines dels turistes?, diuen els
mateixos que veten l’entrada a 16.175 refugiats. La paraula turismofòbia fa
trampa, perquè atribueix a un odi social allò que, en realitat, resulta de la
desvergonyida avarícia política. Barris, carrers, platges, han esdevingut zona
d’esbarjo per als qui hi són de pas, sense tenir en compte que allà hi viuen,
treballen i descansen altres persones. El dret a l’oci s’imposa sobre el dret a
la residència. Som figurants d’un escenari en què els protagonistes són els
altres.
El turisme és tan
inevitable com irreversible. És la indústria més sostenible, asseguren els
interessats. Obvien la contaminació que suposen avions, creuers, cotxes, la
manca d’aigua per abastir camps de golf, la gestió de residus. És bo per a la
vostra economia, insisteixen; tot i que no ho sigui per al benestar. L’euro no
val el mateix aquí que a la resta d’Europa. Si no limites els preus, si permets
els fons immobiliaris, llavors estàs fent fora els qui estimen aquest lloc i el
fan habitable. Però això ho decideixen els que no viuen aquí. Venen l’amor com
a souvenir. I love el que sigui.
L’hi adverteixes a la teva
madrina Barcelona. Fixa’t en el que li passa a la tieta Eivissa, li dius. És
tot tan car, que ni professors, ni metges, ni policia poden pagar-se un pis a
l’illa, així és que, o dormen en gimnasos, o hi faltaran serveis bàsics. Els
cambrers estan explotats. Això no s’arregla construint, perquè tot d’una s’especularia.
Quina solució hi ha? Vet aquí la qüestió: que és un problema.
I no ens l’acabam de prendre com si ho fos.
Mallorca cap el colapse. GOB Mallorca
