Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (2)

Parlem de psicologia (8)

Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona (2)

Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui

- Introducció

- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes

- Els inicis de la vida

- De què estan fetes les cèl·lules?

- La columna del temps. Robert Jastrow

- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)

- Els gens i l’ADN

- De la informació a la substància

- Proteïnes

- Els inicis de la vida

- Moments importants

- Els inicis de la intel·ligència

- Dels primats a l’home

- Homanització,Humanització i Socialització

- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

Figures i gràfics del tema 

De què es composen els gens?

El biòleg Oswald Avery, als anys 1940, va fer una sèrie d'experiments concloents: havia demostrat que una sèrie de bacteris vius sans mesclats amb una sèrie de bacteris morts patògens havien originat nous bacteris vius patògens (els vius havien assimilat els gens dels morts). En un experiment posterior va afegir un enzim que destrueix l'ADN. El fenomen no es va produir. Conseqüentment es va arribar a la conclusió que els gens estan formats per ADN. L'ADN l'havia descobert i estudiat 60 anys abans l'investigador Friedrich Miescher.

Característiques de l'ADN:

1.- Cadena molecular: L'ADN està format per distints tipus de mol.lecules senzilles lligades entre si formant cadenes.

2.- És llarguíssim i tremendament prim. Si augmentam 100 vegades la grandària del nucli d'una cel.lula, aquest nucli tendria la grandària d'un cap d'agulla (visible a simple vista) i l'ADN que conté plegat, desplegat tendria la llargària d'un camp de futbol.

3.- Hi ha quatre tipus d'esglaons (mol.lecules denominades nucleòtids: àcid adenílic (adenina), àcid guanílic (guanina), àcid citidílic (citosina), àcid timidìlic (tiamina): A, G, C, T. Cada cadena molecular d'ADN està formada per un milió o més esglaons.

4.- La manera de lligar-se els quatre nucleòtids és idèntica: A-T, C-G

5.- En cada espècie vegetal o animal hi ha un ordre exacte dels esglaons, igual que en les lletres d'un llibre editat: Tots els llibres de la mateixa edició tenen el mateix ordre de lletres i paraules.

Així doncs, l'ADN és un llenguatge que dóna una informació. Aquesta informació depèn de la seqüència o ordre dels esglaons o nucleòtids que sempre s'agrupen C-G; A-T. L'alfabet de l'ADN sols té quatre lletres (A,T,C,G), però el nombre de combinacions d'aquestes quatre lletres, és a dir el nombre de missatges, és infinit. Els quatre esglaons o nucleòtids estan units en la seqüència corresponent per enllaços químics. L'ADN d'una cèl.lula té fins un milió o més esglaons o nucleòtids. En aquestes cadenes, els gens són fragments de la cadena i equivalen a una sentència d'informació.

Quanta informació es requereix per a crear un home?

Un bacteri té, aproximadament, 2.000 gens (cada gen consta d'uns 1.000 esglaons). conseqüentment, l'ADN dels bacteris consta d'uns 2 milions d'esglaons o "lletres" d'informació.

La cèl.lula de l'home té 500 vegades més gens que la bactèria. Es a dir: l'ADN de l'home té 1000 milions d'esglaons o "lletres" d'informació.

El Crosopterigi és el primer vertebrat que surt de la mar a poblar la Terra (Recorda que la vida sorgeix i es desenvolupa a la mar). No obstant això, no és el primer ésser viu que ho fa, ja que, abans ja ho havien fet plantes i insectes.

Figura del crosopterigi

De la informació a la substància

Els gens proporcionen instruccions per a la creació de substància o matèria viva de l'èsser viu. De quina manera el llenguatge de l'ADN es converteix en carn viva que respira, es mou i es reprodueix?. Per a contestar aquesta qüestió hem de començar per a conèixer de què estam fets:

Les proteïnes:

El material més important són les proteïnes. La resta de components (aigua, sals, vitamines, metalls, hidrats de carboni, grasses, etc) sols són auxiliars de les proteïnes. Aquestes no sols constitueixen la majoria de la nostra massa corporal (excepte l'aigua), sinó que d'elles surt el nostre calor, les nostres accions, pensaments, desitjos, tot quan som i tot quan feim. Constitueixen la matèria prima de la vida.

Les proteïnes són per a noltros el mateix que el metall per els automòbils.

Característiques de les proteïnes:
Són cadenes moleculars.

Encara que llargues no ho són tant com les cadenes de l'ADN.

Hi ha 20 classes d'esglaons: els aminoàcids (recorda que a les cadenes d'ADN hi ha 4 classes d'esglaons: Els nucleòtids o bases: A, T, C, G).

Les 20 subunitats (els aminoàcids) s'uneixen d'idèntica manera.

L'ordre o seqüència de les 20 subunitats o esglaons d'aminoàcids és exacte i determina què és la proteïna i quina serà la seva funció.

Cada proteïna consta d'uns 400 esglaons d'aminoàcids.

- Els aminoàcids es representen com a esglaons d'una cadena i s'indiquen en les tres primeres lletres en anglès: ala, val, phe, try, gly, leu, pro, ile, asp, phe, glu, ...

- Aquests 20 aminoàcids són: fenilalanina, leucina, isoleucina, mitionina, valina, serina, prolina, teonina, alanina, tirosina, histidina, glutamina, asparagina, lisina, àcid aspàrtic, àcid glutàmic, cisteina, tripofan, arginina i glicina.

Traducció:

Aquestes característiques són similars a les de l'ADN: cadenes, ordre específic dels esglaons, 20 esglaons distints a les proteines i 4 a l'ADN.

Immediatament resulta clar que la conversió de la informació de l'ADN en substància proteinica ha de ser un procés de traducció de llenguatge.

I així és:

Totes les cèl·lules tenen, al seu citoplasma, milers de petites i ingenioses màquines de traduir: Els ribossomes. Com ho fan?:

El ribossoma, mitjançant un enzim o ferment (proteïna que dona rapidesa al procés) copia un gen d'ADN (un fragment de la informació).

Aquesta còpia del gen és un àcid ribonucleic missatger (ARN). Les mol.lecules de l'ARN són quasi idèntiques a les de l'ADN , encara que no tan llargues: Un a mol.lecula d'ADN té molts de gens, mentre que una d'ARN és la còpia d'un sol gen.

Es diu ARN missatger per que transporta la informació de l'ADN (que està al nucli de la cel.lula) al ribossoma (que està al citoplasma de la cel.lula) i que és on es fabriquen les proteines.

Com es crea la matèria, la substància viva?:
La còpia del gen (un àcid ribonucleic misatger: ARN) s'introdueix al ribossoma. El ribossoma és un lector. El ribossoma va llegint la seqüència de nucleotids de l'ARN i va unint, gràcies a enzims especials, aminoàcids a mol.lecules petites d'ARN: L'ARNt (àcid ribonucleic de transferència). Cada una de les 20 classes d'aminoàcids queda unida a la seva pròpia i especial mol.lecula d'ARNt.

El ribossoma va llegint l'ARNm (un, darrera l'altra, cada vegada) i va produint l'ARNt amb els aminoacids corresponents, enllaçant en una seqüència d'esglaons (un cada vegada). A mesura que el ribossoma llegeix el missatger, creix ràpidament la longitud de la cadena proteínica. Quan acaba la lectura de la cadena del missatger llibera la cadena proteínica completa. Així neix una nova proteïna.

Una seqüència de nucleotids en un gen (seqüència d'ADN) especifica exactament una seqüència d'aminoàcids en una proteïna.

Els inicis de la vida (Hoagland, p. 33):
Se suposa que fa uns 3.500 M. d'anys (ja feia 1.000 M d'anys que existia la Terra) i a partir de la formació d'una cel.lula primitiva molt senzilla.

En aquells moments la Terra presentava grans extensions grises , estèrils de roca i lava sense una sola herba, volcans en erupció, mars fumejants, negres núbols, pluges torrencials, llamps i trons. Circumstàncies miserables per a viure-hi qualsevol home però bones per a l'inici de la vida.

Ingredients essencials:

- Elevada temperatura.

- Gran quantitat d'aigua.

- Fonts dels àtoms necessaris de carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor.

- Una font d'energia.

Cap problema pel que respecta al calor i a l'aigua. L'energia la proporcionaven els llamps i les radiacions ultraviolades procedents del sol (en aquell temps no hi havia capa d'ozó).

Aquestes condicions són suficients per un començament senzill: formar-se agrupacions dels elements indicats: carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen i fòsfor; formació de nucleòtids a l'ADN i aminoàcids de les proteïnes, formació de cadenes d'aquests esglaons: cadenes de informació (ADN) i cadenes de substàncies cel·lulars (proteïnes).

Això és possible gràcies a que les combinacions es van fent i desfent durant molt de temps (quasi bé mil milions d'anys). Aquestes combinacions complexes, estables de proteïnes, ADN, aminoàcids i nucleòtids constitueixen una matèria espessa i nutrient que es forma a la mar: el brou prebiòtic o sopa mol·lecular. La sopa és possible per que no hi ha vida, ja que si hi hagués éssers vius se la menjarien.

Components essencials de la cèl.lula viva:
1) Una cadena d'informació: ADN. Esglaons: 4 Nucleotids o bases: Guanina-Citosina, Adenina-Tiamina. Grups: C, CO, N, CH, NH.

2) Una cadena de substància: Les proteines. Esglaons: 20 Aminoàcids. Grups: CH, NH2, COOH.

3) Un element activador, potenciador: Els enzims o ferments. Formats a base d'ATP.

Circumstàncies:

- Creació de molècules senzilles (ingredients + energia). Complicació de les molècules.

- Importància del temps.

- La sopa molecular és possible per que no hi ha vida.

- Simulació al laboratori: Formació de cadenes de molècules.

Cap a la cèl·lula:

Aquestes combinacions orgàniques complexes, gràcies a l'energia, es combinen fent compostos més complexes, uns dels quals són inestables i es desfan i uns altres són estables i es mantenen. D'aquesta manera s'estableix el camí cap a la cèl·lula o cap a la vida en cinc etapes determinades:

1. Aparició dels enzims: són mol·lècules proteïniques que fan que les reaccions químiques de les cèl·lules es desenvolupin més ràpidament. Els primers enzims devien ser cadenes curtes d'aminoàcids que s'havien ensemblat a l'atzar.

2. Doblegament de l'ADN: imaginem milions de cadenes d'ADN creixent a l'oceà per addició, a l'atzar de nucleòtids. Algunes seqüències tendrien sentit i podrien donar instruccions per a l'elaboració de proteïnes primitives. L'aparició d'alguna estratègia de protecció i estabilització és d'un gran valor. Un simple doblegament dels filaments compleix aquesta funció.

3. Duplicació de l'ADN: per aquest procés cada filament de la doble cadena de l'ADN fabrica una còpia de sí mateix, és a dir una doble cadena. Quan el procés acaba hi ha dues dobles cadenes, cada una d'elles amb un filament nou aparellat amb un antic. Cada doble cadena és idèntica a l'altra.

4. Empaquetament de les principals peces: l'empaquetament de les mol·lècules essencials per una cuberta o envoltura és una altra estratègia molt important per la preservació d'aquestes estructures. Les primeres cubertes estaven formades per proteïnes i grasses.

5. Duplicació cel·lular: l'adquisició d'una membrana envolvent de les mol·lècules suposaria la creació d'alguna cosa molt pròxima a la cèl·lula. Però aquesta cèl·lula resultaria inútil a menys que pogués duplicar-se. Quan apareix la primera cèl·lula amb capacitat d'assimilació i duplicació ha aparegut la vida a la Terra.

Experiències de laboratori:

a) Molècules orgàniques que incorporen altres molècules iniciant un creixement i una complexitat:

Incrementació orgànica: Substàncies orgàniques sintetitzades a partir dels elements del brou prebiòtic o sopa molecular.

b) Molècules orgàniques capaces de magatzamar energia procedent de la llum solar: Acaben per desenvolupar la capacitat d'autoduplicarse. Aquestes tenen com a components àcids nucleics: ADN i ARN.

- Així comença la selecció natural: Els elements que desenvolupen canvis facilitadors i positius tenen més possibilitats de permaneixer i reproduir-se.

- Molècules protegides per una membrana plasmàtica -------> Cèl.lula.

- Cèl.lula eucariota: Amb citoplasma i nucli.

La vida s'origina una sola vegada:

Hi ha dues raons per afirmar-lo:

1) Tots els éssers vius actuals (bacteris, vegetals i animals) utilitzen els mateixos elements constructius: Els 4 nucleotids i els 20 aminoàcids i la mateixa tècnica per a fabricar les seves molècules de proteïna: Els ribossomes, l'ARN de transferència i l'ARN missatger. Així com els altres elements (aigua, minerals, sals, ...). Si hi hagués hagut varis inicis de la vida, cada inici hauria, probablement, desenvolupat estratègies diferents.

2) El més probable és que la primera forma de vida primitiva es reproduís d'una forma semblant a la bactèria E.coli i es menjàs la totalitat de la sopa mol·lecular o brou prebiòtic en molt poc temps.

A partir d'aquí s'inicia un llarg procés de reproducció, de mutacions, de selecció natural i de diversificació fins a la diversitat viva actual.

Explicacions:
La complexitat dels éssers vius sols podia tenir dos tipus d'origen: o bé l'atzar o bé la intenció d'un Creador intel.ligent i poderós capaç de disposar els elements d'aquest ordre per a formar les diferents espècies.

Durant els segles XVII i XVIII la resposta era clara: Deu. El sacerdot William Taley havia desenvolupat els arguments de l'ordre diví i de l'adaptació de les espècies (bondat de Deu) a la seva "Teologia Natural". Charles Darwin havia llegit aquest tractat que és l'adaptació: tota espècie, pel fet d'existir està adaptada al seu medi. Pensem en les fetes del topo, les gepes del camell o la trompa de l'elefant, per exemple.

Diversitat dels éssers vius: Carl von Linné (Linneo) va intentar clarificar, posar ordre, a la diversitat dels éssers vius, esperant que la classificació fos un reflex del pla de la creació. Les espècies es poden classificar des dels regnes (animal, vegetal i mineral) fins als individus: regnes, classes, ordres, gèneres i espècies. Organització que es va veure ampliada amb noves categories: filium o família, subfilium, superclasse, infraordre, subespècie... Igualment Linneo és el creador de la nomenclatura binària llatina (gènere i espècie), així moix és Felis Catus. Aquest llenguatge permet la comunicació comprensible entre tots els biòlegs del món.

La classificació de Linneo intentava adaptar-se a una vella idea que es remontava fins Aristòtil: els éssers es poden ordenar en una cadena de complexitat descendent que aniria des del pur esperit fins a la matèria inerta, des de Deu, angels i home fins a les pedres, passant pels mamífers, ovípars (aus, rèptils, amfibis, peixos), animals inferiors (insectes, crustacis) i plantes.

Linneo va identificar unes 10.000 espècies de les que algunes més de la meitat eren vegetals i la resta animals. A l'any 1960 es coneixien 150.0000 espècies entre vegetals i animals de les que més de la meitat són insectes. Actualment es creu que hi ha uns 5.000.000 d'espècies de les que sols unes 50.000 són vertebrats.

A partir de finals del s. XVIII la concepció creacionista havia mostrat una progressiva fragilitat. Molts d'autors intentaren donar una explicació materialista a la vida i diversitat d'espècies.

Georges-Louis Leclerc (Comte de Buffon, 1707-178?) creu en una transformació limitada de les espècies per degeneració: el ximpanzé és un home degenerat, l'ase és un cavall degenerat.

Els fòssils es consideraven fantasies de la naturalesa. Nicolaus Stano (1638-1686) havia proposat que es considerassin com a restes d'éssers vius. Sols a partir de Georges Cuvier (1769-1832) l'estudi dels fòssils es converteix en camp propi de la paleontologia (Charles Lenay; p. 28).

Lamark (1744-1829) explica l'evolució invertint el procés: La naturalesa hauria anat de l'organització més primitiva fins a la més complex: Des de lo unicel.lular fins els mamifers i l'home. la teoria evolutiva de Lamark es fonamenta en tres aspectes: 1) Adaptació al medi, 2) la funció crea l'organ, 3) l'herència dels caracters adquirits (la tesi de les girafes). Les dues darreres afirmacions han estat rebutjades radicalment pels descobriments genètics del s. XX.

Moments importants:
- Primera cèl·lula

- Primers éssers pluricel·lulars

- Animals de cossos durs

- El primer vertebrat

- Els crosopterigis

- Amfibis, rèptils i dinosaures

- Primers mamífers

- Primers primats

- Primers homes

Els inicis de la Intel.ligència:

("El telar Màgico" pp. 21 i ss).

Els avantpassats dels mamífers foren els teràpsids, entre fa 250 Milions d'anys i 200 Milions d'anys (50 Milions d'anys). Foren la forma de vida dominant a la terra. Una forma de vida que deriva evolutivament prest del teràpsid és l'ornitorinc.

Dinosaures: 225 a 60 Milions d'anys. La terra passa un període de temps molt gran en que el clima és suau i la vegetació abundant. D'aqueixa manera el dinosaure prossegueix el seu creixement durant molts d'anys, més de 100 milions, i així sorgeixen animals com:

- Supersaurus: 100 tones.

- Tyranosaurus Rex: Altura de dos pisos. Cuixes de 3,5 m. de diàmetre.

Conseqüentment a això, els teràpsids menguaren en grandària i nombre d'espècies: unes quantes de la grandària d'una rata.

Teràpsids: Proporció del cervell respecte del cos:

- 5 vegades superior al tyranosaurus.

- 20 vegades superior al supersaurus.

Això de la proporció del cervell respecte del cos, com a indicatiu de major intel·ligència, funciona a nivell d'espècie i no a nivell d'individu.

Proporció de cervell utilitzada per al control del propi cos: Els animals molt grans precisen quasi bé tot el cervell per a aquest control. Els animals més intel·ligents utilitzen part del cervell per a aquest control, però tenen una altra part útil per a relacionar, associar i decidir.

Els humans tenim encara (heretada) aquesta capacitat: una emoció o un sentiment evocats per una olor.

L'animal que depèn (per a viure) de la interpretació dels olors precisa un cervell gros (en proporció) amb una memòria important.

També era important un agut sentit de l'audició.

En conjunt: El cervell del mamífer va ser prest superior al del dinosaure.

Desaparició dels dinosaures i fiançament dels mamífers: "El telar màgico". pp 48 a 51.

Primats: Ordre de mamífers euteris (placentaris) integrats pels animals que presenten el nivell més alt de les facultats psíquiques del món animal. Inclou l'home.

Animal: Pes: Grandària del cervell: Pes del cervell:

Supersaurus (dinosaure): 100 tones: taronja: 200 grs:

Balena (mamífer): 100 tones: 50 cm de diàmetre: 9 kgrs:

Explicació: El cervell olfactiu i el cervell visual. "El telar mágico". pag 45.

Póngits: Primats de complexió robusta i extremitats anteriors més desenvolupades que les inferiors: Ximpanzé, goril.la i orangutà.

Lemurs o lemúrids: Subordre primitiu de primats que es separen de la línia evolutiva fa uns 10 milions d'anys.

Gibons: Tipus de mona (primat) d'Indomalassia

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Novembre de 2009

Un govern honrat, un país de primera (Uruguai)

Un govern honrat, un país de primera (Uruguai)

Rebut, per correu electrònic, del nostre amic Adolfo Cortada (Uruguai)

"T’envio unes pàgines perquè llegeixis. M'agrada molt la teva i com penses del tema Illes Balears ... Jo encara no he acabat la meva pàgina.

Van fotos i estem en plena campanya electoral. Uruguai no és semblant a cap altre país del Mercosur: En cultura estem, per lluny, els primers, en economia aguantant i la gent és càlida. Potser el tema més misèria i violència és comú per tota Amèrica Llatina... l'amic Bush ens va deixar com el cul ".

http://www.frenteamplio.org.uy/  

http://www.pepetalcuales.com.uy/ 

A la foto, Danilo Astori i José (Pepe) Mujica, candidats a Vicepresident i President, respectivament, pel Front Ampli (Urugay). Les eleccions generals són el proper dia 29 de novembre

Palma. La nit més trista

Palma. La nit més trista

La nit del dissabte 24 al diumenge 25 d'octubre va ser la nit més llarga. Era la nit que es canviava l'hora oficial. A les 3 de la matinada els rellotges van tornar a les 2, una hora abans, de manera que aquesta nit va ser la més llarga, els programes de ràdio que s'emeten entre les 2 i les 3 de la matinada, aquesta nit en lloc de durar una hora van durar dues, els qui habitualment van a la discoteca fins passades les 3, van estar una hora més, els qui tenien torn de nit van haver de treballar una hora més i els que a aquesta hora dormíem fins a una hora determinada vàrem dormir una hora més.

La nit següent immediata, la del diumenge 25 al dilluns 26, a Palma (Mallorca. Illes Balears) va ser la nit més tràgica: Es va esbocar l'edifici del Carrer Rodríguez Arias, nº 19 amb un balanç de 7 persones mortes i dues ferides, una d’aquestes, dona i mare respectivament de dos dels morts, greu; i, en la mateixa nit, hi va haver un incendi al carrer Cuba n º 14 del Molinar de Palma amb un balanç d'un matrimoni mort. Curiosa i trista coincidència: després de la nit més llarga, la nit més tràgica amb un balanç de 9 morts, la qual cosa va suposar profunda consternació entre els familiars i veïns respectius. Les persones mortes en l'accident de l'ensorrament són tres de nacionalitat cubana, Paulo Andrés València de 31 anys, la seva mare Maria Correa de València de 54 anys i el seu cunyat Oscar Ortiz de 38 anys; un matrimoni alemany Ube Stomberg i Wiebke Stomberg, tots dos de 60 anys; i dos mallorquins, pare i filla, Jaume Perelló de 54 anys i Miquela Perelló de 15 anys (la seva esposa i mare respectivament va resultar ferida i s'està recuperant, encara que, lògicament, el drama viscut suposa una molt difícil recuperació emocional). Miquela Perelló era una alumna exemplar de l'Institut Ramon Llull de Palma. La seva mort ha provocat gran dolor també en tots els seus companys i Comunitat Educativa de l'Institut. Els morts en l'incendi del 2n pis del Carrer Cuba n º 14 són Cayetano A.H. i la seva dona Pepita, tots dos de 45 anys. Es dóna la circumstància que amb ells vivia un fill de 19 anys.

Edificis sinistrats

C./ Rodriguez Arias, n º 19. Palma (Mallorca Illes Balears), cantonada amb la C./ Alós, i prop de la Plaça Serralta.

WEB Arc Mediterrani, anem a "Comunicació/ Terra i Comunicació/ La Terra amb Lupa/ Oficina del Cadastre (cartografia)/ Accés a dades cadastrals no protegides / acord". Aquí marquem:

Localització. Província: ILLES BALEARS

Municipi: PALMA DE MALLORCA

Tipus de via: Carrer

Via: RODRIGUEZ DE ARIAS

Número: 19

Premem sobre "Dades i consulta descriptiva i gràfica". Obtenim la identificació cadastral i direcció de les quatre habitatges: Planta baixa i tres plantes:

Premem sobre la referència cadastral de qualsevol d'elles, per exemple sobre la del tercer pis. Ens dóna la informació que la finca es va construir el 1959, que té una superfície del sòl de 100 m2, una superfície construïda (les quatre plantes) de 448 m2, que la planta és de 88 m2 i que té una quota de participació del 18% (la planta baixa, tenint la mateixa superfície té una quota de participació del 35%). Si premem sobre cartografia Internet i se'ns ofereix visualitzar la fiinca per "idee", "SigPac" (en aquest cas no perquè el SIGPAC només permet visualitzar finques rústiicas), "Google Maps", "Google Earth", "Goolzoom" i " Bing ". Nosaltres la visualitzem mitjançant "Google Maps" i "Bing".

C. / Cuba, 14. Es Molinar. Palma (mallorca.es Illes Balears).

WEB Arc Mediterrani, anem a "Comunicació / Terra i Comunicació / La Terra amb Lupa / Oficina del Cadastre (cartografia) / Accés a dades cadastrals no protegides / i Acceptar". Aquí marquem:

Localització. Província: ILLES BALEARS

Municipi: PALMA DE MALLORCA

Tipus de via: Carrer

Via: CUBA

Número: 14

Premem sobre "Dades i consulta descriptiva i gràfica". Obtenim la identificació cadastral i direcció dels habitatges de la finca: Ens trobam tres pàgines, que indiquen que hi ha 36 habitatges en aquest número: 6 en cadascuna de les 6 plantes (planta baixa i cinc pisos). Atès que la notícia ens diu que era a la segona planta, però no indicava què porta, nosaltres vam triar, a l'atzar, un habitatge de la segona planta i ens indica la següent informació: La finca va ser construïda el 1996, té una superfície de sòl de 1480 m2, la superfície construïda és de 3.059 m2. L'habitatge elegit té una superfície de 77 m2 i un coeficient de participació del 2,54%. Premem sobre cartografia Internet i se'ns ofereix visualitzar la fiinca per "idee", "SigPac" (en aquest cas no perquè el SIGPAC només permet visualitzar finques rústiicas), "Google Maps", "Google Earth", "Goolzoom" i "Bing ". Nosaltres la visualitzam mitjançant "Google Maps" i "Bing".

Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona

Parlem de psicologia (7)


Unitat 2 Evolució: des del Big-bang fins a l’home/dona


Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia


Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat




Tema 2: L’Evolució: Des del Big-Bang fins Avui
- Introducció
- Big-Bang i inici de la formació de l'Univers. Expansió. Formació del Sistema solar. Sol, Terra i planetes
- Els inicis de la vida
- De què estan fetes les cèl·lules?
- La columna del temps. Robert Jastrow
- L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’home. (Tres quadres)
- Els gens i l’ADN
- De la informació a la substància
- Proteïnes
- Els inicis de la vida
- Moments importants
- Els inicis de la intel·ligència
- Dels primats a l’home
- Homanització,Humanització i Socialització
- BIBLIOGRAFIA i Referents bibliogràfics

- Figures i quadres del tema



L’evolució


Introducció

Si hem dit que la psicologia és l’essència de l'home i la dona, ens interessa, ara, saber d'on procedeixen aquest home i dona. Avui en dia ningú discuteix la realitat de l'evolució de les espècies. Basta mirar l'esquelet d'un home, d'un primat, d'un ca i, fins i tot, d'un peix per adonar-nos que les parts dels diferents esquelets són bàsicament les mateixes, que han anat canviant, al llarg del temps; que han anat evolucionant. Si analitzam l'evolució de l'home i la dona en sentit invers, des d'ells fins el seu origen més remot, ens adonam que els animals més semblants a l'home són els primats (pareix ser que el que més, el ximpanzé). Algun tipus de primat té una certa semblança amb els mandrils. Fent grans bots evolutius els mandrils tenen un conjunt de trets que ens recorda als cànids i aquests a alguns roedors. Pareix ser que aquests roedors procedeixen d'un mamífer ancestral, aquest d'uns rèptils tipus mamífer i aquests d'uns rèptils ancestrals dels que, per distintes línies evolutives, ocasionarien tant els rèptils, les aus i els mamífers actuals, com els extints dinosauris. Aquest rèptil ancestral, a la vegada, descendeix d'un amfibi i aquest del crosopterigi i aquest d'un peix. Anant més enfora, l'avantpassat, molt passat dels peixos igual que dels moluscs, insectes, crustacis,..., és un animal primitiu de cos dur que, a la vegada, procedeix d'un pluricel·lular de cos blan, fins arribar a la primera cèl.lula. Aquesta, a la vegada, procedeix de matèria terrestre. Però també la Terra, la resta de planetes, el Sol i la resta d'estrelles de l'univers es varen formar, pareix ser, a partir d'un Big-Bang inicial, amb la qual cosa ja hem acabat de rebobinar els vídeos de l'evolució. Anam, doncs, endavant amb aquesta evolució, des del principi...fins avui.

Big-Bang: formació de l'univers; formació del sistema solar; formació de la Terra

La teoria del Big-Bang va sorgir fa uns 70 anys quan un grup d'astrònoms americans, observant les galaxies, se n'adonaren que l'univers sencer està esclatant actualment davant nosaltres. Totes les galaxies de l'univers se separen de nosaltres: se separen entre elles a velocitats molt grosses. Si seguim aquest moviment cap enrera en el temps intuim que les galaxies estaven més aprop les unes de les altres. I si anam més endarrera encara, trobam que a un moment determinat totes les galaxies de l'univers estaven juntes formant una inmensa massa sotmesa a una forta presió i elevada temperatura.

Els Inicis de la vida

Quan comença la vida?; Com?; Per què?. Com es transmet la informació heretada?. Les mutacions, Selecció natural i Evolució.

La cèl·lula: És la mínima estructura organitzada de la vida en totes les seves formes:

- La consciència (d'un mateix, de la seva pròpia existència, de tot i qualsevol

cosa) és l'activitat complexa del cervell. Molts d'animals no tenen consciència de la seva pròpia existència.

- El cos és una comunitat d'òrgans que actuen conjuntament en una harmonia regulada.

- Cada òrgan està compost per nombrosos grups de cèl·lules.

- No fa molt les pròpies cèl·lules del cos del lector eren autònomes i considerablement adaptables. Això ens assembla a tots els altres éssers vius. Tot ésser viu ha estat constituït per una sola cèl·lula capaç de dividir-se per a produir més còpies d'ella mateixa. La diferència més remarcable entre cèl·lules de distints organismes es troba en la "informació" que conté i transmet.

De què estan fetes les cèl·lules?

1.- Àtoms

2.- Molècules

3.- Estructures moleculars

4.- Cèl·lules

Àtoms:

- Elements naturals de l'Univers.

- Entitats més petites de que està constituïda la vida.

- 5 classes principals d'àtoms que formen part dels éssers vius: C, H, O, N i P.

- Massa mitja: 15 u.m.a. (unitats de massa atòmica).

Molècules: Combinacions d'àtoms: Molècules senzilles

Cadenes moleculars.

Les molècules senzilles tenen una massa mitja de 150 u.m.a.

Hi ha centenars de molècules senzilles a les cel·lules.

Les cadenes moleculars estan formades per llargues cadenes de molècules senzilles unides unes a les altres.

La massa mitja és d'unes 75.000 u.m.a. (500 vegades superior a la de les molècules senzilles.

Les cadenes més llargues tenen una massa de varis milions d'u.m.a. i es poden veure amb microscopis electrònics.

Estructures moleculars: conjunts formats per cadenes de molècules ordenades arquitectònicament. L'estructura molecular més petita té una massa de 7.500.000 u.m.a.

Cèl·lules: Estructures més petites amb vida pròpia. Se reuneixen per a formar organismes: Es a dir, estructures organitzades capaces de tenir una vida autònoma.

- Hi ha organismes d'una sola cèl·lula: un bacteri o un llevat.

- El cos humà consta de 60 bilions de cèl·lules organitzades en grups: Òrgans.

Ordre al caos: La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre-àtoms) creix invariablement a qualsevol lloc de l'Univers (Hoagland. pags: 13 a 43).

- L'energia és necessària per a generar ordre.

- Un pla és necessari per a generar ordre: Informació biològica.

L'Univers inanimat camina permanentment cap a la màxima desorganització (pintura groga i blava), cap al caos. Això li produeix el màxim equilibri. La segona llei de la termodinàmica diu que l'entropia (desordre o desorganització) creix invariablement a qualsevol lloc de l'univers. I això és degut a que els elements es mouen a l'atzar.

La vida treballa en sentit invers: Treballa constantment per a crear estats inestables; treballa contra l'atzar, crea ordre. Es com si treballàs separant les mol.lecules de la pintura groga de les de la pintura blava.

Un procés que treballa per a crear ordre en contra de la tendència natural al desordre sols pot existir si gaudeix d'una energia. La construcció d'una diminuta cèl.lula requereix energia. Aquesta energia la proporciona la llum i la calor solars.

Les plantes utilitzen la llum solar per a convertir el diòxid de carboni CO2 en hidrats de carboni, concretament el sucre glucosa, C6H12O6. Els hidrats de carboni són més complexos que el diòxid de carboni; és a dir: Els seus àtoms estan més organitzats i més ordenats. Conseqüentment, la llum solar crea ordre al posar en marxa el mecanisme que crea hidrats de carboni a partir de diòxid de carboni.

Els hidrats de carboni són aliments universals per a totes les plantes i tots els animals, ja que tenen enllaços químics rics en energia. Plantes i animals rompen aquests enllaços quan cremen els hidrats de carboni amb oxigen (desprenent diòxid de carboni en el procés). Les plantes i animals empren l'energia així produïda per a construir la seva pròpia substància i les complexes estructures de la cèl.lula viva.

L'ordre d'una cèl.lula viva és mils de vegades major que la d'una mol.lecula d'hidrat de carboni. conseqüentment els èssers vius han de consumir milers de mol.lecules d'hidrats de carboni per a autofabricar-se, així com per una vegada existent, per a mantenir-se.

Un procés que treballa per a crear ordre, a més d'energia, precisa un pla que indiqui quin ordre crearà i com ho farà. Quina és la naturalesa de la informació que indica a la cèl.lula com ha de disposar els seus àtoms, mol.lecules, cadenes i estructures en la forma correcta per a convertir-se en una cèl.lula viva completa i que pugui transmetre-se de generació en generació per a tornar a iniciar el procés?

Aquesta informació per a construir una cèl·lula ha de tenir la qualitat d'un mapa, plànol, fulletó o llibre. Ha de contenir instruccions completes susceptibles de ser compreses.

La informació que determina trets individuals resideix en entitats especials, els gens. Per a cada caràcter heredat distint hi ha un gen distint. Gregor Mendel, fundador de la genètica, va mostrar (1860) que els gens s'hereden com si fossin coses o objectes reals. Són com a paquets petits d'informació concreta que indica un tret concret d'un organisme determinat i que s'hereden.

Al 1920 el genetista Thomas Hunt Morgan va descobrir que els gens estan localitzats a les cèl.lules, concretament al seu nucli. Amb el microscopi s'havia vist, a l'interior del nucli, els cromosomes (estructures filamentoses que, abans de la divisió del nucli en dos es duplicaven) que es dupliquen i queda un joc de cromosomes idèntics a cada un dels dos nuclis dividits, és a dir, a cada una de les cèl·lules filles. Morgan va suposar (i va demostrar) que els gens s'assentaven en els cromosomes.

La columna del Temps. El Telar màgic. R Jastrow

Fa 20.000 M. d’anys: Big-Bang: Neix l’Univers.

Fa 19.000 M. d’anys: Comencen a formar-se les estrelles.

(Temps cosmogònics –de formació- des de fa 4.600 M d’anys fins fa 3.500 M d’anys)

Fa 4.600 M. d’anys: Neixen el Sol i la Terra.

(Era Arcàica o Agnostozoica: Des de fa 3.500 M d’anys fins fa 600 M d’anys)

Fa 3.500 M. d’anys: Apareix la vida a la Terra: Bacteris i plantes simples que apareixen al sí del Brou Prebiòtic o Sopa Molecular.

Fa 1.000 M. d’anys: Apareixen els primers animals multicel·lulars.

(Era Primària o Paleozòica: Des de fa 600 M d’anys fins fa 230 M. d’anys).

Fa 600 M. d’anys: Apareixen els primers animals de cossos durs.

Fa 450 M. d’anys: Primers peixos.

Fa 350 M d’anys: Crosopterigis.

Fa 300 M d’anys: Primers rèptils.

(Era Secundària o Mesozòica: Des de fa 230 M. d’anys fins fa 63 M. d’anys).

Fa 200 M. d’anys: Primers Dinosaures i Primers Mamífers (comença la història de la intel·ligència a la Terra).

Fa 65 M. d’anys: desapareixen els dinosaures i els mamífers hereten la Terra.

(Era Terciària o Neozòica: Des de fa 63 M. d’anys fins fa 1 M. d’anys).

Fa 30 M. d’anys: Evolucionen les mones i els antropoides.

Fa 2 M. d’anys: Apareix el primer home: L’homo Erectus.

(Era Quaternària: Des de fa 1M d’anys):

L’home evoluciona. Apareix l’home actual (homo sapiens sapiens)

L’Evolució: Des del Big-Bang fins a l’Home (tres quadres)

Taula 1

Anys desprès Fa ... anys Era o periode Fenomen:

--- 20.000 M Big-Bang: Massa d'enorme densitat i temperatura: 1.600º, que provoca la gran explosió i expansióEdwing Hubble: 1924: Altres galàxies a més de la nostra. 1929: L'Univers en expansió.Stephen Hawking: Confirma la teoria de Hubble.Big-Bang: Enorme explosió: Fa 20.000 Milions d'anys (altres teories més recents: entre 13.000 i 16.000 Milions) Totes les Galàxies actualment existents, reunides formant una massa d'enorme densitat i temperatura (1.600º). I abans?, com?, per què?.

1 M 19.999 M 1 Milió d'anys després (fa 19.999 M. d'anys): La temperatura havia baixat a uns quants centenars de graus. Els electrons es van acumulant en torn als nuclis per a formar els primes àtoms. A aquest moment, l'Univers és un conjunt de nubols gasosos d'àtoms d'hidrogen i d'heli que viatgen a la deriva. (El Gènesi de la Bíblia col.loca aquest moment a fa uns 6.000 anys).

1.000 M 19.000 M -Es formen nuclis de matèria solidificada: nubols d'àtoms s'uneixen i formen les galàxies. Comencen a condensar-se les estrelles:-Nubols més petits i condensats: les estrelles envoltades de planetes.

14.500 M 4.600 M Història de la terra:Comencen els temps Cosmogònics: (de formació)-D'aquesta manera es forma el sistema solar (i, conseqüentment, la terra). / Brou prebiòtic o sopa molecular.

1.000 M 3.600 M Era Arcaica o Agnostozoica:- Azoic Fa 3.500 M Comencen els temps geològics: (amb vida)-Apareixen les primeres formes simples de vida: A partir de molècules orgàniques no vives, d'acord amb les lleis de la física i la química, que es troben al brou prebiòtic o sopa molecular. Principals elements al mar: Aigua, hidrogen, amoníac i meta (Oxigen i carboni). Pluja àcida: CO2, H2O, NH3, H2, CH3, SH2 amb perduda de H2 i He.A partir del "Brou prebiòtic" o "sopa molecular" ("Las raices de la vida" pp. 35 i 36): Dins l'ADN hi trobam sempre els nucleòtids o bases G-C i T-A (guanina, citosina, tiamina i adenina) que, segons les diferents combinacions possibles, i a pesar de que la guanina sempre va associada amb la citossina i la tiamina amb l'adenina, es poden formar 20 aminoàcids distints i varis milions de proteïnes distintes. "El Telar Màgico".

Taula 2

Anys desp Fa ... anys Era o periode Fenomen:

2.500 M 1.000 M - Agnostozoic (arcaic)- Algonquiens (Precàmbric) -Apareixen les primeres criatures multicel.lulars: plantes i animals (l'home actual és un d'aquests productes multicel.lulars).-Segons els fòssils: Al principi, animals primitius de cossos blans.-Importància: Menys vulnerable. Especialització de les cèl.lules.-Són la base sobre la qual es construiran totes les formes superiors de vida.

400 M 600 M Era Primària o Paleozoica:- Càmbric Fa 600 M (85)- Ordovícic Fa 515 M (67)- Silùric Fa 448 M (30) -Segons els fòssils: Primeres criatures de cos dur: Animals amb esquelets externs. Són els avant-passats dels mol.luscos, estrella de mar, llagosta i insectes.-Accelera l'evolució: no tenen cervell, però tenen armadura corporal que els protegeix.

150 M 450 M - Devònic Fa 378 M (65) * Primers vertebrats: Primers peixos:-Ossos perfectament articulats: Aletes-Espina dorsal + cervell (petit, però el primer) (el cervell del peix. Telar màgico. Pag. 13).* Conquista de la terra (fins aquell moment, la terra era tan estèril com ara la lluna):-Primer: Les plantes (cercant llocs humids).-Desenes de Milions d'anys després: Els insectes atrets per l'abundància de vegetació foren el primers animals en poblar la terra (al principi: lliures de depredadors. Després, no: Els peixos invadeixen la terra).

100 M 350 M - Crosopterigis: peixos que emigren cap a la terra.

25 M 325 M - Carbonífer Fa 313 M (50) - Els primers amfibis.

25 M 300 M - Pèrmic Fa 263 M (24) -Els rèptils: Animal nou i totalment terrestre-Amos de la terra durant molts d'anys.-Es produeixen múltiples línies d'evolució:-Totes, relativament no intel.ligents, excepte una: els mamífers.-Els mamífers marcaran la primera gran passa cap a l'evolució del cervell.

50-100 M 250-200 Era Secundària o Mesozoica- Triàsic Fa 230 M (40)- Juràssic Fa 190 M (34)- Cretàcic Fa 156 M (93) - Teràpsids (mamífers primitius)- Primers mamífers i primers dinosaures.("Els inicis de la intel.ligència" al Telar Mágico. pp 21 i ss.).

135 M 65 M Era Terciària, Neozoica o Cenozoica Fa 63 M - Paleocen ...- Eocen (22)- Oligocen (13) - Desapareixen els dinosaures.- Els mamífers hereten la terra.- Primats ancestrals (Plesiadapis)- Apareixen els primats més antics.(a l'ordre dels primats hi pertanyen els lemúrids, els tarsids, les mones i l'home).-Els primers primats devien ser insectívors.-Han anat evolucionant durant 60 M d'anys.

35 M 30 M - Miocen Fa 28 M (15)- Pliocen Fa 13 M (12) - Evolucionen els primats i els antropoids

Taula 3 

Anys desp Fa ... anys Era o període Fenomen:

20 M 10 M - Lemurs o lemúrids (primats inicials)-Apareixen els lemurs o lemúrids: Subordre de primats de Madagascar, Africa i Malàisia com el maki

3 M 7 M - Apareixen els pòngids: Ximpanzé, goril.la i orangutà.-Es separen de la línia evolutiva els gibons (primat d'indomalassia) i els pongits (Ximpanzé, goril.la i orangutà)

3,5 M 3,5 M - Australopithecus (afarensis, africanus, robustus)-Australopithecus afarensis (el més antic) (Lucy)-Australopithecus robustus (Kenya): A. una cresta (crani: 500 cc)

1,5 M 2 M - Apareix l'Homo Habilis-Apareix, probablement derivat de l'australopithecus robustus, la primera espècie d'home l'Homo Habilis: Ja no tenia cresta. Talla: 1,40. Crani: 800 cc.

0,3 M 1,7 M - Apareix el primer home: Homo Erectus. Domina el foc.-Apareix l'Homo Erectus. Talla: 1,7. Crani: 1.000 cc.-L'home domina el foc.-És el període del paleolític inferior (meitat del pleistocen).-Pithecantropus (Java. 1891). i Sinantropus (Pekin. 1920).

0,7 M 1 M100.00040.00022.0007.0005.0003.000 Era quaternària Antropozoica- Pleistocen- Holocen Era quaternària o antropozoica- Pleistocen (inferior, mig i superior) Paleolític inferior: Pithecantropus(Java). Sinanthropus (Pekin). Paleolític mig: Homo Sapiens (Neanderthal). (Cromagnon)-És el període del paleolític mig.-Apareix l'Homo sapiens:-El primer és el Sapiens Neanderthaliensis: Que s'exten per Europa entre fa 80.000 i 3.500 a.-Habitava a coves: Pintures rupestres.-Enterrava als morts. Paleolític superior. Cultures: Auriganaciense, Solutrense, Magdaleniense.- Es suplit per l'Homo Sapiens Sapiens: Home de Cro-Magnon. Crani: 2.000 cc-S'exten per Europa.-Domina el llenguatge i dona pas a l'inici de la Història.-Grups: Negres, Mongols, Caucàsics, Indis, Indis americans i Australians-Compren el paleolític superior: -Cultures: Aurinyaciense, Solutrense, Magdaleniense. - Holocen L'home és l'home actual. Compren el mesolític i el neolític:Mesolític: L'home reunit en poblats /És caçador / Domestica al ca / Utilitza signes: començament d'un tipus d'escriptura.Neolític: Passa del nomadisme a l'agricultura / Fina pulimentació de la pedra / Domestica el porc, cabra, ovella i vaca / Fa ceràmica / Utilitza la roda / Utilitza la piragua / Al seu final comença l'època històrica.-Edat del bronze: Cultures primitives: Mesopotàmia / Egipte / Fenícia / Índia / Xina / Grècia.- Edat del ferro

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social

http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia 

Octubre de 2009
.

Homenatje de Marca a Andrés Montes

Homenatje de Marca a Andrés Montes

PP balear, de guatemala a guatepeor (honduras o subterranis molt profunds)

Rebut, per correu electrònic, de REAS

Benvolguts companys,

Benvolgudes companyes:

Pel seu interès, vos feim arribar una carta d'Amadip-Esment a la ciutadania, en relació a la no renovació del contracte de jardineria a persones amb discapacitat intel·lectual a l'Ajuntament de Marratxí.

Salutacions cordials,

REAS Balears

Tel. 971706005

reasbalears@reasnet.com  

http://www.economiasolidaria.org/reasbalears 

CARTA OBERTA ALS CIUTADANS SOBRE LA NO RENOVACIÓ DEL CONTRACTE DE JARDINERIA A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL A L'AJUNTAMENT DE MARRATXÍ

Durant aquests últims dies a amadip.esment hem rebut constants mostres de suport i solidaritat amb reaccions d'incredulitat davant la resolució adoptada per l'Ajuntament de Marratxí en el concurs de jardineria d'aquesta localitat.

L'Ajuntament de Marratxí ha decidit rescindir el contracte de manteniment dels jardins del municipi a amadip.esment després de 11 anys de treball. Aquesta decisió significa la pèrdua de 13 llocs de treball, 10 d'ells de persones amb discapacitat intel·lectual.

Abans aquests fets de greu retrocés social volem manifestar:

En primer lloc, en els nostres gairebé 50 anys de treball pels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual ens hem caracteritzat per buscar acords, fugir de les polèmiques apostant pel diàleg i la negociació. Al llarg d'aquests anys amadip.esment s'ha presentat a concursos que no ha guanyat i no ha aixecat la veu per això. En el nostre treball, la qualitat ha estat i és una constant, que ve avalada per múltiples reconeixements. Som una organització sense ànim de lucre que reinverteix íntegrament els beneficis de les seves activitats en els serveis a persones amb discapacitat. El finançament dels nostres projectes prové en un cinquanta per cent de recursos propis evitant així, un cost social i econòmic més onerós a la nostra comunitat.

En segon lloc volem donar a conèixer la valoració realitzada en el concurs per l'Ajuntament de Marratxí, perquè els ciutadans puguin formar-se una opinió:

1. Preu: El preu ofert per les dues empreses és el mateix per la qual cosa ambdues obtenen la mateixa puntuació (5 punts).

2. Projecte tècnic: Dels requisits que s'esmenten els plecs de condicions amadip.esment aporta, entre altres, la descripció detallada de les zones, les hores de tractor a realitzar, els inventaris de mobiliari i boques de reg, el Pla de treball anual etc. mentre que l'altra empresa no fa referència a aquests aspectes. Els plecs també valoren l'experiència, aspecte en el qual amadip.esment aporta els seus 11 anys de treball en aquests espais. La puntuació és de 10 punts per a les dues empreses.

3. Equip humà i mitjans tècnics: La nostra associació presenta una relació de tècnics qualificats-detallant els seus nom i titulació professional-, personal tècnic indirecte, plantilla per cobrir incidències i baixes laborals, furgonetes per accidents o avaries, maquinària de substitució per trencaments, robatoris .. . No ens consta que l'altra empresa concreti cap d'aquests temes. De totes aquestes condicions que el plec preveu, només es valora l'aportació de la maquinària (2 màquines per part d'amadip.esment i una de l'altra empresa) deixant sense puntuar els mitjans humans, punt fort de la nostra entitat i imprescindible per a qualsevol empresa del sector serveis. Amadip.esment obté 2 punts i l'altra empresa 1.

4. Implantació de l'empresa en el municipi. L'empresa adjudicatària aporta la seva seu social i centre de treball a Marratxí més 4 persones contractades empadronades. Per la seva banda, amadip.esment encara que no té la seva seu social al municipi, compta amb 43 persones contractades en 3 centres de treball ubicats a Marratxí i 14 persones contractades empadronades allà. També aportem 78 persones ateses residents en aquest municipi, 12 socis empadronats a Marratxí i justifiquem tenir proveïdors del municipi com l'altra empresa. Aquests últims aspectes no es valoren, en contra del que deia el concurs. Amadip.esment aconsegueix 2,5 punts i l'altra empresa 4,5. Cal recordar que en l'anterior concurs se'ns va reconèixer millor puntuació que en l'actual, quan llavors teníem menys centres i menys persones empadronades.

5. Millores tècniques proposades. Les nostres millores són: més ocupació (més hores de treball), més compromís mediambiental (planta autòctona, compostatge, ISO 14001 ...), més tecnologia (control diari de parts per PDA's) i altres millores tècniques (furgoneta fixa assignada, més hores de tractor, major cobertura d'assegurança de responsabilitat civil, etc.).

La valoració econòmica de les millores de amadip.esment ascendeix com a mínim a 35.000 € anuals dels quals només es valoren 1.200 €

L'empresa adjudicatària es limita a aportar 6.000 € anuals "per a la lliure utilització de Marratxí XXI", fet que constitueix una rebaixa del preu però no una millora. Cal indicar que la rebaixa en el preu de la contracta es valorava al punt primer, per la qual cosa no es pot puntuar dues vegades.

La puntuació atorgada a amadip.esment és d'1 punt per 5 de l'altra empresa.

En resum, la puntuació total obtinguda per amadip.esment és de 20,5 punts per 25,5 l'altra empresa.

Per altra banda, enfront del que s'afirma des del consistori, amadip.esment sí que va proposar en diferents reunions prèvies amb Marratxí XXI que el concurs contemplés clàusules socials, mediambientals i de qualitat, tal com recull la Llei de contractes del sector públic. Aquestes propostes no es van tenir en compte.

Tampoc ens podem oblidar de les dificultats que Marratxí XXI ha posat a la tramitació del recurs de amadip.esment a l'adjudicació provisional. Demanem per escrit la documentació necessària per poder fonamentar el recurs 8 dies abans de la fi del termini per recórrer. L'únic que ens va permetre va ser llegir aquesta informació sobre un arxiu informàtic just 1 dia abans que acabés el termini. L'argument va ser que només hi havia un tècnic i aquest estava de vacances.

Per tot això, pretenem que es rectifiqui aquest error que condueix a la pèrdua de 10 llocs de treball de persones amb discapacitat i serioses dificultats per trobar un nou treball. Ens trobem davant d'un dels més greus retrocessos en polítiques d'igualtat en la nostra comunitat autònoma ja que no només no hi ha hagut una discriminació positiva, com s'aplica cada dia més en les administracions públiques, sinó que en aquest cas ha hagut una discriminació negativa . Si aquesta rectificació no es produeix, esgotar totes les vies legals i socials per corregir aquesta situació.

No volem oblidar a tots els familiars, socis, treballadors, voluntaris, representants d'altres entitats i associacions, d'empreses, de sindicats i de tots els partits polítics i de ciutadans en general que ens estan donant suport.

Gràcies a tots, una societat normalitzada és una societat avançada.

Més informació: http://amadipesment.wordpress.com

Amadipesment.

...............................................................................

Aquest Sr., pel qui si posa la ma al foc la traurà ben, ben cremada, ens exigeix "presumpció d'innocència" per al seu "alter ego" enormement imputat. Pot ser que un jutge el declari innocent de tots els càrregs que se l'imputen, però si així fos sols seria jurídicament innocent. Política i socialment no és un presumpte innocent, ni tan sols un presumpte culpable; és un evident greu culpable.  

Altres personatges importants que, a algun dels seus canells, duen el mateix uniforme que aquets dos:

1) XXXXXX 

2) XXXXXX 

3) XXXXXX 

4) XXXXXX 

5) XXXXXX 

6) XXXXXX 

7) XXXXXX 

8) XXXXXX

.

9) ...

.
Arc Mediterrani
http://mallorcaweb.net/arc46
.

Ens hem de vacunar contra la gip A?

"Campanes per a la grip A". Per Teresa Forcades, doctora en medicina



CAMPANAS POR LA GRIPE A from ALISH on Vimeo.

Psicologia. Introducció

Arc Mediterrani, grup de comunicació

Palma de Mallorca

Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ

Professor: Antoni Ramis Caldentey

Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona

Assignatura: PSICOLOGIA

(Optativa de Batxillerat)

Any acadèmic: 1998-99

Setembre de 1998

Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:

Alvaro Sabater Garriz,

alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:

Unitat 0: Introducció, Programa i Referents

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

Tema 2: Des del Big-Bang fins avui

Tema 3: La Personalitat

Tema 4: Motivació i conductes sexuals

Tema 5: Bases biològiques de la personalitat

Tema 6: Bases socials de la personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Tema 8: Patologia de la Personalitat

La Psicologia

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

La Psicologia:

Introducció

Paradigma

Principals paradigmes

Escoles o corrents psicològiques

Relació de la Psicologia amb les altres Ciències

Àrees i mètodes d’estudi de la psicologia

Camps d’aplicació de la Psicologia

Breu Història de la Psicologia

Esquema del Vídeo nº 6: “Pasado, presente y futuro”.

BIBLIOGRAFIA

Introducció

La psicologia com a ciència: A la unitat introductòria veiem que la psicologia s’independitza de la filosofia i es converteix amb la ciència de la persona, de les seves conductes i de la personalitat que conformen aquestes conductes.

La psicologia s’independitza de la filosofia a mitjans del s. XIX quan els psicòlegs pensen, des de diverses perspectives, que no és una part de la filosofia, sinó que el objecte del seu estudi (l’home, la dona, les seves personalitats i les seves conductes) formen part de la naturalesa i no del món especulatiu de les idees (recorda que Plató deia que les idees són reals) i en cerquen l’explicació en termes científics. Es passa d’una psicologia racional filosòfica a una psicologia natural, científica i experimental.

A nivell de plans d’estudi de Batxillerat, la psicologia no ha estat considerada com a matèria independent (optativa de Batxillerat) fins a l’aplicació del nou sistema educatiu de la LOGSE (3-10-1990). Al batxillerat anterior, la seva ensenyança s’incloïa dins la Filosofia de 3r de BUP, amb la qual cosa: a) la seva didàctica corresponia, generalment, a llicenciats en Filosofia i b) se justificava l’ensenyança de la psicologia com una introducció a les facultats del raonar filosòfic pel que es contemplava, exclusivament, com un apèndix a la teoria del coneixement.

En la nova situació, la psicologia es contempla com una assignatura independent (optativa de Batxillerat) que ja no està lligada ni a la filosofia, ni al raonar filosòfic, ni a la teoria del coneixement, sinó que té un objectiu científic propi: L’estudi de l’home, la dona i les seves conductes i personalitats. Que ajuda a l’alumne/a a conèixer-se més i millor a sí mateix/a i als altres (recorda que el lema de Socrates era “Coneix-te a tu mateix”) , el que li facilitarà el seu propi ajustament personal, així com també les seves relacions amb els altres. Igualment serveix per a incrementar els coneixements i la cultura de l’alumne/a tan en un pla d’aplicació pràctica a les situacions de la vida quotidiana (funcional-vital) així com com a base conceptual, procedimental i actitudinal per a estudis posteriors (funcional-acadèmica).

Psicologia:

Al programa de l'assignatura hem donat una definició de psicologia que procura ser extensa pel que fa a l'objecte, causes, conseqüències i possibilitats de canvi. Utilitzam aquí aquesta definició:

La Psicologia és la ciència de la personalitat i de les seves conductes (tant en l'aspecte individual com social).

Es la ciència que estudia les causes d'aquestes conductes i personalitat (tant si són conscients com inconscients).

I també estudia les seves conseqüències.

I les seves possibles modificacions.

A aquesta àrea ens introduïm en aquests coneixements, per tal de poder-los aplicar a la millora de les relacions interpersonals i a una millor qualitat de vida personal.

Una altra definició de psicologia diu que la psicologia és la ciència de la conducta i dels estats de consciència (Video nº 6).

Paradigma:

(Kuh, TS a "La estructura de las revoluciones científicas". Prensa universitària de Chicago. Chicago, 1962. a: FERNANDEZ TRESPALACIOS, J.L. (pag 31): "Introducción a la Psicologia". UNED. Madrid, 1992).

Paradigma:

Significa model.

Conjunt ordenat de creences i preconceptes que a una època determinada comparteixen la generalitat dels científics. Per exemple: Els filòsofs grecs: El paradigma principalista: "Totes les coses tenen un principi".

Principals paradigmes:

1 Paradigma filosòfic principalista (fins a Aristòtil inclòs).

2 Paradigma filosòfic racionalista (Descartes: La Psicologia és la ciència de la ment).

D'aquest paradigma deriven el paradigma mentalista de l'estructuralisme de Wundt i el paradigma funcionalista de W. James.

3 Paradigma filosòfic de l'empirisme angles (Bacon, Locke i Hume).

4 Paradigma de la Teoria evolucionista:

4.1 Origen de l'home.

4.2 Psicologia comparada i etologia.

4.3 Evolució biològica i cultura.

5 Paradigma mentalista (Estructuralisme de Wundt que utilitza la introspecció).

5.1 La psicoanàlisi.

6 Paradigma funcionalista (W. James). Influeix en el paradigma conductista

7 Paradigma conductista (Watson, Pavlov):

7.1 Elements paradigmàtics del conductisme.

8 Paradigma de la psicologia cognitiva.

8.1 La teoria de la comunicació.

8.2 La metàfora de l'ordinador.

8.3 Influència del paradigma racionalista.

8.4 Evolució de la psicologia cognitiva.

9 Paradigma de la psicologia científica.

Figures del tema 1

Psicologia:

El Renaixement acunya el terme "Psicologia" gràcies a Philip Melanthon (1497-1560).

No obstant, ja s'havia estudiat abans: Aristòtil a "De Anima" (384-322 aJC).

Etimologia: grega: psiché + logos: tractat de l'ànima.

Significats que ha tingut al llarg del temps:

- Ciència de la ment (Descartes).

- Ciència dels estats de consciència com a tals (William James)

- Ciència de l'experiència immediata (Wundt).

- Ciència de la conducta (Watson, Pavlov i Skinner).

- Ciència de l’inconscient (Freud, Adler i Jung)

El primer llibre de text amb la paraula "Psicologia" al seu títol es deu a Johan Friedrich Herbart (1776-1841): "Llibre de text de Psicologia. Propòsit de trobar la ciència de la Psicologia a l'experiència, la metafísica i les matemàtiques". (SAHAKIAN, William: Història de los sistemas de la Psicologia. Ed. Tecnos. Madrid, 1982).

Paradigma Principalista: "Les coses tenen un principi bàsic" (llibre de Filosofia de 6é curs)

Pre-socràtics:

Thales de Mileto (624-546 a. Jc.) L'aigua

Pitàgores de Samos (570-496 a. Jc.) El número

Heràclit d'Efeso (576-480 a. Jc.) El foc

Parmenides d’Elea (549-420 a. Jc.) l'"Ésser"

Empédocles d’Agrigento (492-432 a. Jc.) 4 elements: Aire, aigua, foc i terra.

Anaxàgores de Clazomenas (500-428 a. Jc.) Les Homeomeries

Demòcrit d’Abdera (460-371 a. Jc.) Pluralisme: Els àtoms.

Socràtics:

Socrates d’Atenes (470-399 a. Jc.) La virtud (el mètode socràtic) .

Arístipo de Cirene (435-355 a. Jc.) Hedonisme

Plató d’Atenes (430-347 a. JC.) El món de les idees

Aristòtil d’Estagira (384-322 a. Jc.) Realisme

Post-socràtics:

Zenon de Citio (340-264 a. Jc.) Estoïcisme

Epicuro de Samos (341-270 a. Jc.) Materialisme hedonista

Socrates, acusat de corrompre la joventut i d’atracar la religió de l’Estat va ser condemnat a mort: Complint la sentencia i bevent la cicuta envoltat dels eus deixebles. CH DUFRESNE (Florència)

Relació de la Psicologia amb les altres ciències:

A BARRIGA, S.: ("Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985):

Sociologia, Antropologia, Història, Biologia, Genètica,

Física, Química, Matemàtiques, Estadística.

A DELAY i PICHOT ("Manual de Psicologia". Ed. Masson. Barcelona, 1988):

Matemàtiques (mètode estadístic) Ciències Biològi-ques, Ciències Sociològiques, Ciències Històriques, Lingüística, Estètica, Filosofia.

Escoles o corrents psicològiques:

- Estructuralisme

- Funcionalisme

- Gestalt

- Psicoanàlisi

- Conductisme

- Psicologia humanista

- Psicologia cognitiva

Àrees i mètodes d'estudi de la Psicologia:

Psicologia Educativa, Psicologia Clínica, Psicologia social , P. Industrial, del treball o de les organitzacions Psicologia fisiològica, Psicologia experimental, Psicologia evolutiva, Psicologia de la personalitat, Psicometria, Ergonomia o enginyeria psicològica, Psicologia patològica, Psicologia animal o Psicologia comparada, Psicopublicitat, Psicologia de l’Esport, Psicologia política,...

Camps d'aplicació de la Psicologia (BARRIGA, S):

Psicologia escolar i educativa, Psicologia clínica, Psicologia social, P. industrial, del treball o de les organitzacions, Psicologia de l'esport, Psicopublicitat, Campanyes polítiques, “Counseling” o Assessorament psicològic, Psicoanàlisi, Teràpia sistèmica, Tractament de psicoteràpia breu (centrada en el client), ...

Breu Història de la Psicologia

LA PSICOLOGIA PRE-CIENTÍFICA

Els pensadors grecs ja es van interrogar sobre la causa del moviment espontani dels éssers vius i sobre la capacitat cognoscitiva que els permetia dirigir-lo, i així van parlar d'un principi vital o ànima (en grec psykhé). Més tard hi va haver altres pensadors, com RENÉ DESCARTES, que consideren que en I'home hi ha dues parts ben diferenciades: I'ànima i el cos.

PLATÓ

El psiquisme humà consta de tres elements:

Intel·ligència (al cap)

Apetit irascible (al pit)

Apetit concupiscible (al ventre).

(El mite de l’àuriga. / Idees: El mite de la caverna)

ARISTÒTIL

ARISTÒTIL (S. IV a.C.) va distingir tres tipus d'ànimes o principis vitals. Una de vegetativa pròpia de les plantes, que les permetria fer les funcions de nutrició i reproducció. Una altra de sensitiva, pròpia dels animals, que, a més d'acomplir les funcions anteriors, els permetria el desplaçament i la sensibilitat. I una tercera, intel·lectiva, pròpia de I'home, que li permetria acomplir dos tipus de funcions: a) les vegetatives i les sensitives, que I'home té en comú amb les plantes i els animals (psiquísme inferior: sentits i apetits) i b) les específicament humanes (psíquisme superior: intel·ligència i voluntat). D'aquesta manera va sorgir la primera teoria psicològica, la de les facultats o potencies de l'ànima.

SANT TOMÀS

El segle XIII, i seguint en part ARISTÒTIL,, TOMÀS D'AQUINO divideix les potencies de I'home en a) orgàniques (vegetatives i sensitives) i b) inorgàniques, espirituals (enteniment i voluntat). Es preocupa també de manera especial de les relacions entre el cos i I'ànima.

DESCARTES

El segle XVII DESCARTES considera I'home compost per dues substàncies diferents, I'ànima o la ment, la característica fonamental de la qual és el pensament, i el cos, que és material, i la seva característica fonamental és I'extensió. Bé que estava preocupat també per les relacions entre I'ànima i el cos, abandona, malgrat tot, la teoria de l'anima com a principi vital del cos i amb això obre noves perspectives en el desenvolupament de la psicologia, a la qual des d'aquest moment s'ofereixen dues vies antagòniques de desenvolupament:

una de mentalista i

una altra de materialista (mecanicista).

Així com Socrates influeix sobre el pensament de Plató i Aristòtil, Renée Descartes dona pas a dues línies de pensament modern: mentalista i mecanicista

El concepte d'ànima va anar desapareixent del camp d'estudi de la psicologia i al seu lloc van sorgir els termes ment i consciencia.

L’aspecte mentalista influeix en el paradigma mentalista de Wundt (Estructuralisme. S. XIX) i en la psicoanàlisi de Freud (s. XX).

Per altra part, l'aspecte materialista de la psicologia cartesiana va influir en psicòlegs francesos i alemanys durant els segles XVIII i XIX, així com en el funcionalisme americà de W. James (s. XIX) i, més tard, en el conductisme de Watson i reflexologia de Pavlov.

També el segle XVII el filòsof anglès JOHN LOCKE, que va postular I'origen sensible de tot coneixement, va iniciar el tema de l'associació d'idees, que tingué importància en I'explicació del coneixement.

LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA: DIVERSES ESCOLES:

A mitjan segle XIX els psicòlegs ja consideren que el seu objecte d'estudi forma part del món de la naturalesa i en busquen I'explicació en termes naturalistes, cosa que possibilitarà el pas d'aquesta psicologia racional a una psicologia científica, experimental.

Encara que no es pot parlar d'un sistema de psicologia ni d'un rnètode psicològic únic. El camp de la psicologia contemporània es reparteix entre una sèrie de corrents o escoles, cada una de les quals entén de manera diferent l'objecte de la psicologia, s'ocupa de problemes psicològics diversos i n'enfoca I'estudi amb mètodes específics.

L'ESTRUCTURALISME

El primer laboratori de psicologia va ser fundat a Leipzig (Alemanya) per WILHELM WUNDT el 1879, i aquesta data es pot considerar el començament de la psicologia científica. WUNDT es va ocupar, sobretot, de I'estudi de la percepció i va pensar que la vida mental es pot reduir a elements simples (les sensacions) que s'associen entre ells i originen I'estructura de la consciencia. Aquesta psicologia es coneix amb el nom d'estructuralisme (o associacionisme) i fa servir com a mètode la introspecció controlada. Aquest corrent va ser continuat als EUA per E.TITCHENER.

El FUNCIONALISME

A la mateixa època, a Harvard (EUA), WILLIAM JAMES es va interessar també per la fisiologia dels sentits i pels problemes de la sensació. La seva psicologia rep el nom de funcionalisme, en oposició a I'estructuralisme, perquè considera que la vida mental és en funció de la vida humana perquè es preocupa més de l'estudi de l'activitat mental que de la descripció dels elements que constitueixen els estats de consciencia. Entre els seus continuadors podem assenyalar JOHN DEWEY.

Al començament del segle XX neixen tres noves escoles psicològiques:

La gestalt, la psicoanàlisi i el conductisme.

LA GESTALT

L'Escola de la Forma (GESTALT) va sorgir a Alemanya. MAX WERTHEIMER, KURT KOFFKA i WOLFGANG KÓHLER en són els principals representants i estudien sobretot la percepció, entesa no com la suma de sensacions (WUNDT), sinó com un tot estructurat.

Köhler, juntament amb Wertheimer i Koffca, és un representant qualificat de la Gestalt

LA PSICOANÀLISI

La psicoanàlisi és la denominació d'una altra escola, fundada per SIGMUND FREUD, metge de Viena, que en el seu treball amb malalts mentals, sobretot amb histèrics i neuròtics, es va convèncer del caràcter irracional d'una part del comportament humà, va recórrer a l'inconscient per explicar-lo. Aquesta escola, molt desenvolupada als EUA, es preocupa de manera especial pel tema de la motivació de la conducta, i destaca per la practica d'un mètode de psicologia clínica.

Sigmund Freud, creador de la psicoanalisi

EL CONDUCTISME

El conductisme, escola americana fundada per JOHN C. WATSON, rebutja el concepte de consciencia com a objecte d'estudi científic, per que el considera una resta de la creença medieval en I'ànima, i proposa estendre a la psicologia humana alguns dels mètodes de la psicologia animal: investigacions que es basen en treballs de laboratori sobre comportament animal (THORNDIKE) i en particular estudis sobre reflexos condicionats (PAVLOV). WATSON considera que la tasca de la psicologia és I'estudi de la conducta, entenent com a tal els moviments en el temps i'espai que permeten explicar l'adaptació de I'organisme al medi i que, com que són observables, no requereixen I'ús de la introspecció (mètode que rebutja per que el considera no científica).

Un continuador destacat d'aquesta escola és BURRHUS FREDERIC SKINNER. Actualment continua vigent a través del neoconductisme.

El rus Pavlov (reflexologia) que, juntament amb Watson i Skinner, són els majors representants del conductisme

EL COGNITIVISME

Finalment, ben entrat el segle XX neix la psicologia cognitiva, que es preocupa de les qüestions de l'aprenentatge, de la memòria i del coneixement. Aquest corrent explica el comportament humà a través dels processos i de les estructurat mentals del subjecte. Hi ha influït el desenvolupament de la cibernètica. els treballs de NOAM CHOMSKY sobre la conducta lingüística i la psicologia genètica de JEAN PIAGET, que va fer estudis evolutius de la conducta humana. Entre els iniciadors d'aquesta escola es poden esmentar MILLER, GALLANTER i PRIBRAM.

Jean Piaget, cognitiu, conegut pels seus estudis sobre psicologia evolutiva

PSICOLOGIA HUMANISTA

Sorgeix a mitjans del s. XX com a conseqüència de que una sèrie de psicòlegs procuren “humanitzar” la Psicologia, probablement influïts per l’existencialisme de J.P. Sartre. Els temes preferits són els valors humans, la llibertat, la responsabilitat, sentit de la vida i les relacions interpersonals.

Destaquen, entre d’altres, Carl R. Rogers que crea el concepte del sí-mateix i també una teràpia centrada en el propi client, en la que el terapèute és un mirall en el que es reflecteix el client qui esdevé terapèuta de sí mateix (ajudat pel terapèuta professional); així com Maslow (1916-1970) que presenta una teoria sobre la motivació humana basada en una jerarquia de les necessitats humanes, des de les necessitats més bàsiques, les fisiològiques, fins a les superiors: l’”autorrealització” de la persona i el seu coneixement i saber.

Vídeo nº 6: “Pasado, presente y futuro”

- Per què som tant semblants i tant distints uns i altres:

Estam determinats per l’herència?

O Ens formam a partir de l’experiència?.

- “La Psicologia és l’estudi científic del comportament de l’individu i dels seus processos mentals”.

- Els psicòlegs:

Intenten comprendre i explicar els comportaments de les persones i dels animals.

Igualment, de les seves causes i dels seus canvis.

Intenten predir i controlar el comportament.

I donar solucions a problemes pràctics.

- Estudien la psicologia:

Pel coneixement general psicològic.

Per a millorar l’educació.

Per a reduir l’estress.

Per a estimular la tranquil·litat i reduir la violència i agressivitat.

Pel tractament dels trastorns mentals (* Trastorn de la personalitat múltiple – Dona -).

- Uns pensen en la base biològica i estudien el comportament animal.

Per què actuen com ho fan les/els alumnes amb professors/es guapos/es?

Varies raons possibles.

Per violació de les expectatives?

L’humor és conseqüència de violació de les expectatives. Noticia.

- Factors disposicionals (constitucionals): Factors personals implicats en el comportament. Són interns i són característiques i potencials del nostre interior.

Constitució genètica.

Característiques de la personalitat.

Actituds i estats mentals.

- Factors situacionals (ambientals): Agents externs que provenen del medi en el que el comportament té lloc.

Estimuls sensorials.

Recompenses.

Accions dels altres.

El context en la situació: Els vaquers. “París en primavera”.

- P300: resposta del cervell a un estímul inesperat. Experiment: Habitualment es donen noms d’homes i, esporàdicament, noms de dones.

Nivells d’anàlisi: Micro, molecular, molar.

Nivell micro d’anàlisi:

Ones P300

Memòria

Hormones i comportament sexual.

Nivell molecular d’anàlisi:

Velocitat de reacció a un estímul simple.

Llenguatge del cos.

Robert Rosenthal a Harvard:

1 Comunicació no verbal (sense paraules):

1.1 Expressió facial.

1.2 Moviment del cos.

1.3 To de la veu.

1.4 Canals primaris:

1.4.1 Canals redundants

1.4.2 Canals en contradicció.

2 Influència en el tractament d’alcohòlics:

2.1 Veu hostil: no convenç

2.2 Veu amable: convenç.

Nivell molar d’anàlisi: Amples unitats de comportament en condicions complexes.

Nivell cultural i experiències socials: Factors determinents.

Comportament violent

Atracció sexual.

Treball i productivitat.

Interaccions terapèutiques.

Naturalesa dels prejudicis.

- Problemes comportamentals amb grups minoritaris.

- La Psicologia és una ciència.

BIBLIOGRAFIA

FERNANDEZ TRESPALACIOS, J.L.: "Introducción a la Psicologia". UNED. Madrid, 1992.

SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.

BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.

DELAY i PICHOT "Manual de Psicologia". Ed. Masson. Barcelona, 1988.

ECHANO, J. I d’altres: “Filosofia. Hermeneia. 3r. de BUP”. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 1992.

BELLOCH, E. i TEJEDOR, C.: “Filosofia. 6º”. Ed. SM. Madrid, 1975.

GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.

GÜELL, Manel i MUÑOZ, Pep: “Introducció a la Psicologia. Ensenyament Secundari”. Ed. EGA. Bilbao, 1993.

PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg Humanista Social

http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia

Octubre de 2009

Pedagogia. Educació

Parlem de psicologia (5)

Unitat 0 (continuació): Referents: Pedagogia, Educació

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents

- Per què Psicologia?

- Humanitats

- Objectius de l'assignatura

- Programa de l'assignatura

- Referents:

- La Psicologia, ciència

- Tipus de sabers

- El mètode científic

- Estadístics

- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem l'últim dels referents proposats: La pedagogia o, millor, l'educació.

Aquesta assignatura és Psicologia. Però a aquesta unitat introductòria volem fer una referència a la Pedagogia, ja que la finalitat general tant de la Psicologia com de totes les assignatures del currículum és contribuir a l’educació de l’alumne/a. Així ho entén el sistema educatiu i, conseqüentment, la denominació del professor d’aquesta assignatura és la de “Professor de Psicologia i Pedagogia”. La Psicologia contribueix a la Pedagogia en l’educació de l’alumne/a. És bàsica per a ella. No es pot concebre una educació que no es basi en una Psicologia (veure el que dèiem a l’inici d’aquesta unitat introductòria).
.

Etimològicament, pedagogia significa: paidos (nin) + gogos (conductor), es a dir: conductor d’infants. Rufino Blanco la defeineix com: “Ciència i art de l’educació”. Diu que és ciència per que és “coneixement cert i sistemàtic dels principis de l’educació”. Igualment és un art per que, com diu el Pare Manjón, dona regles pràctiques i les aplica a l’educació. Fins: Immediat (la perfecció), mediat (preparar per a la vida), últim (la felicitat)

Mitjans: La pràctica (“l’exercici desenvolupa les facultats”).

Etimologicament, educació, té dues arrels: Educare: criar, alimentar, menjar. Educere: conduir, menar, dur. En general, significa: “desenvolupar les facultats humanes”.

Algunes definicions:

Perfeccionament:

“Donar al cos i a l’anima tota la bellesa i perfecció de que són susceptibles”. Plató.

“Perfeccionament de les facultats específiques de l’home” Victor García Hoz.

Creació:

“L’educació és com una segona creació, per que completa i perfecciona la primera”. Pare Manjón.

Científica:

“L’educació és l’evolució, racionalment conduïda, de les facultats específiques de l’home”. Rufino Blanco.

L'Educació és un procés continuat que interessant-se pel desenvolupament integral (físic, psíquic i social) de l'educand, l'ajuda al coneixement, acceptació i direcció de sí mateix per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat i la seva incorporació a la vida comunitària, facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable.

Conseqüentment, les notes que informen l'Educació són:

1) Es un procés continuat (des del naixement fins a la mort). Es un procés en el que el responsable del mateix va canviant al llarg del temps: Al principi tota la responsabilitat és dels pares; posteriorment dels pares i dels professionals de l'educació; posteriorment dels pares, dels professionals de l'educació i dels propis educands. De cada vegada més la responsabilitat de l'educació es va canviant des d'agents externs (pares i professors) al propi subjecte. De cada vegada més se passa d'una heteroeducació a una autoeducació. Actualment estam ja arribant a la majoria d'edat a la que els educadors ajuden, però la responsabilitat de l'educació és totalment nostra.

2) A aquest procés li interessa el desenvolupament integral de la persona, es a dir el creixement físic, psíquic i social.

3) Ajuda a l'educand (persona que es va formant) a conèixer-se a sí mateix, acceptar-se tal com és i dirigir-se, procurant millorar i perfeccionar-se.

4) Tot això per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva personalitat.

5) Així com la seva incorporació a la vida comunitària.

6) Igualment, tot aquest conjunt li facilita la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable. Li permet un accés a l'autonomia, a la llibertat.

La Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació (LODE) ens indica que aquesta té les següents finalitats:

a) El ple desenvolupament de la personalitat de l'alumne/a.

b) La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l'exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.

c) La adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball ,així com dels coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics y estètics.

d) La capacitació per a l'exercici d'activitats professionals.

e) La formació en el respecte de la pluralitat lingüística y cultural d' Espanya.

f) La preparació per a participar activament en la vida social i cultural.

g) La formació per a la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles.

Efectivament, front a l'aspecte restrictiu que implica la heteroeducació (educació rebuda dels altres), pel que fa a "ésser conduït d'un lloc a un altra", ens interessa remarcar l'aspecte potenciador: L'educació ens permet créixer i aconseguir la maduresa harmònica tant en l'aspecte físic, com en el psíquic com social, així com ens capacita per a seguir la nostra pròpia autoformació i adquirir la plena responsabilitat i autonomia personal.

I actualment tu ja estàs molt mes prop de l’autoeducació completa que d’una important heteroeducació influent. D’aquí la necessitat del teu interès i responsabilitat. La persona té més responsabilitat quanta més llibertat i no, com pensen i fan alguns, a la inversa (“te don llibertat com a premi a la teva mostrada responsabilitat”). La persona lliure és responsable dels seus actes. La persona no lliure no és responsable dels mateixos.

Criteris Metodològics Generals

(Recollits als dos Projectes curriculars d’Etapa de l’Institut)

Els objectius generals educatius a cada una de les àrees, que són objectius tant per a l'alumnat i els seus pares com per al professorat de l'Institut, es procuraran mitjançant les activitats d'ensenyança-aprenentatge ordinàries i extraordinàries.

Les activitats ordinàries es realitzaran d'acord amb l'horari general i les corresponents programacions per a cada assignatura i seran dirigides i coordinades pel/per la professor/a corresponent en cada classe.

Les activitats extraordinàries poden ser internes o externes, segons si es realitzen al mateix Institut o fora d'ell. Aquestes activitats han de procurar sempre aportar experiències, pràctiques i aprenentatges importants en la línia de poder assolir els objectius proposats.

D'entre les activitats extraordinàries destaquen aquelles que impliquen un nombre important de Departaments Didàctics, ja que així es confereix coordinació, globalitat i sentit unitari a l'activitat i equip docent de l'Institut.

Les activitats extraordinàries seran coordinades pel Cap del Departament d'Activitats Complementàries i Extraescolars de l'Institut. I estaran degudament planificades. No obstant això, s'ha de tenir una certa flexibilitat a l'hora de planificar-les, ja que moltes depenen de l'oferta cultural, imprevisible el mes d'octubre, quan s'han de planificar.

S'ha de fomentar que els alumnes deixin lliurement els seus treballs artístics i/o tècnics a l'institut per estimular així la participació al centre, així com la seva estima, sense perdre el seu dret de propietat.

Pel que fa tant a les activitats ordinàries com a les extraordinàries, ens haurem de basar en un conjunt de principis metodològics i didàctics:

1.- Els aprenentatges conseqüents de les activitats d'ensenyança-aprenentatge són responsabilitat tant de l'ensenyant com de l'aprenent. La manca d'aprenentatge, en cada cas concret, és responsabilitat d'ambdues parts en una proporció determinada (de 0 a 100). A ambdues parts correspon analitzar els motius de la mancança i proposar les mesures correctives corresponents.

2.- Es convenient que l'Equip de Professors i Professores de l'Institut participi d'un cos de principis metodològics generals, comuns a totes les àrees, procurant així una educació coherent i compartida pel que fa a aquests principis generals; no obstant això, es respectarà l'estil propi d'ensenyar de cada professor/a.

3.- El primer d'aquests principis es basa en la pedagogia activa i constructivista: L'activitat mental constructiva de l'alumne/a és el factor fonamental de l'aprenentatge: Es l'alumne/a qui, en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, d'aquesta manera, el seu propi aprenentatge. A aquest procés, el paper del professorat és fonamental: Es mediador i guia d'aquest aprenentatge.

4.- Això implica un principi d'ensenyança individualitzada i un principi d'atenció a la diversitat, tenint en compte les diferències entre els/les alumnes en aptituds, coneixements previs, interessos i estils d'aprenentatge.

5.- El professor i la situació d'ensenyança-aprenentatge que se’n deriva han de procurar que aquests nous aprenentatges que construeix l'alumne/a siguin significatius, és a dir: imbricats i relacionats de forma coherent amb els coneixements previs de l'alumne/a. Es important propiciar activitats de reflexió personal del que s'ha realitzat i s'ha après, de manera que l'alumne/a pugui analitzar i elaborar conclusions referents a l'avanç en els aprenentatges.

6.- Igualment, aquests aprenentatges han d’ésser funcionals, és a dir: han de ser aplicables en la pràctica i, a la vegada, servir per poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).

7.- Tal com s'ha apuntat a la introducció d'aquest apartat, són importants aquells aprenentatges globalitzats que impliquen distints departaments didàctics i que suposen una acció compartida i coherent referida a un o diversos aprenentatges determinats. Igualment és important, sempre que sigui possible, plantejar i fer observar les interrelacions entre distints continguts d'una mateixa àrea (així com continguts d'àrees convergents cap a un mateix aprenentatge complex). Aquí és important tant el treball de cada departament didàctic com la coordinació interdepartamental.

8.- Es fonamental crear un clima positiu, d'acceptació mútua i de cooperació que afavoreixi les relacions tant entre l'alumnat com d'aquest amb el professorat, la coordinació d'interessos i la superació de qualsevol tipus de discriminació. Igualment és important que el clima d'ensenyament-aprenentatge, tant en situacions ordinàries com en situacions extraordinàries, sigui, per part de tots, en un ambient agradable, relaxat i positiu.

9.- Igualment és molt important que aquestes situacions d'ensenyança-aprenentatge, i totes les situacions col·laterals, permetin potenciar al màxim l'autoconcepte, autoestima i equilibri personal i afectiu de l'alumne/a. Conseqüentment, es procurarà valorar molt positivament els seus èxits i s'evitarà posar-los/les en situacions exemplificatives o de ridícul com a conseqüència d'un fracàs o d'una mala actitud. De la mateixa manera s'exigirà que els/les alumnes respectin totalment a tots els/totes les professors/es.

Pel que fa al Projecte Curricular del Batxillerat:

La finalitat del Batxillerat és:

- Proporcionar als alumnes una maduresa intel·lectual i humana.

- Així com els coneixements i habilitats que els permetin exercir les seves funcions socials amb responsabilitat i competència.

- Així mateix els capacitarà per a accedir a la formació professional de grau superior i als estudis universitaris.

Els Objectius generals de l’Etapa són:

1.- Dominar la llengua catalana i la llengua castellana.

2.- Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una llengua estrangera.

3.- Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.

4.- Comprendre els elements fonamentals de la investigació i el mètode científic.

5.- Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeti actuar d'una forma responsable i autònoma.

6.- Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

7.- Dominar els coneixements científics i tecnològics fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat elegida.

8.- Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font d'enriquiment cultural.

9.- Utilitzar l'Educació Física i l'esport per a afavorir l'enriquiment personal.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg Humanista Social

http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia  

Octubre de 2009

.

Psicologia: Estadístics

Unitat 0 (continuació): Referents: Estadístics

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem alguns estadístics senzills necessaris per a la psicologia (i per a qualsevol ciència).

Proporció: És la part d’un tot que compleix la condició estipulada. Equival al tant per un. La proporció és un valor que oscil·la entre 0 i 1. És una mesura de quantitat relativa.

Exemple: "En una classe hi ha 30 alumnes, 18 noies i 12 nois, Quina és la proporció de nois i noies que hi ha en aquesta classe?
Resposta:
Proporció de noies: 18/30 = 0,6
Proporció de nois: 12/30 = 0,4
Suma de les dues proporcions = 1
La suma de les proporcions de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les parts és la totalitat del grup, és igual a 1.

Percentatge: O tant per cent. Equival a la proporció multiplicada per 100. Igualment és una mesura de quantitat relativa.

Exemple: "Quin és el percentatge de noies i nois de la classe anterior?
% Noies = 0,6 x 100 = 60%
% Nois = 0,4 x 100 = 40%
Suma d'ambdós percentatges = 100
La suma dels percentatges de parts disjuntes (cap element pertany a més d'una part) la suma de les quals és la totalitat del grup, és igual a 100.

Mitjana d’una sèrie de valors: és el valor que resulta de sumar la totalitat dels valors i dividir el resultat pel nombre total de dades. És una mesura de valor col·lectiu d’un grup. Així un curs que té de mitjana d’una assignatura determinada un 7,8 té dos punts de mitjana superior que un altre curs que de la mateixa assignatura té una mitjana de 5,8.

Exemple: "En l'assignatura de psicologia 9 noies tenen un 6 i 9 noies tenen un 4; 6 nois tenen un 7 i 6 nois tenen un 3. Quina és la mitjana que obtenen les noies en aquesta assignatura? I els nois? I quina és la mitjana de la classe? "
Mitjana obtinguda per les noies: (9 x 6) + (9 x 4) / 18 = (54 + 36) / 18 = 90 / 18 = 5
Mitjana obtinguda pels nois: (6 x 7) + (6 x 3) / 12 = (42 + 18) / 12 = 60 / 12 = 5
Mitjana de la classe: (90 + 60) / 30 = 150 / 30 = 5

Desviació Tipus, típica o standard: És la mitjana quadràtica de les desviacions de cada valor individual d’una mesura d’una magnitud a un grup respecte de la mitjana d’aquests valors. Es fa la mitjana quadràtica per que, si es fes directa, la mitjana de desviacions de les dades individuals respecte de la mitjana d’aquestes dades seria nul·la (igual a 0). És una mesura de dispersió. Així si dos grups tenen la mateixa mitjana i un té una DT de 0,5 i l’altre de 2, resulta que el valor global del grup és el mateix, però mentre el primer té poca dispersió (el grup és bastant homogeni i els valors dels alumnes difereix poc de la mitjana) el segon en té molta (grup heterogeni en el que els valors obtinguts pels alumnes discrepen molt entre ells).

Exemple: "Quina és la desviació típica de les puntuacions obtingudes per les noies, pels nois i per la classe en el seu conjunt?"
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 6 = 6 - 5 = 1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació de valor de cada una de les noies que obtenen un 4 = 4 - 5 = -1 (desviació quadràtica = 1).
Desviació quadràtica del conjunt de les noies = (9 x 1) + (9x1) = 9 + 9 = 18
Desviació tipus de les notes de les noies = Arrel quadrada de 18 / 18 = Arrel quadrada de 1 = 1
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 7 = 7 - 5 = 2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació de valor de cada un dels nois que obtenen un 3 = 3 - 5 = -2 (desviació quadràtica = 4).
Desviació quadràtica del conjunt dels nois = (6 x 4) + (6x4) = 24 + 24 = 48
Desviació tipus de les notes dels nois = Arrel quadrada de 48 / 12 = Arrel Quadrada de 4 = 2
Desviació tipus de les notes de la classe = Arrel quadrada de (18 + 48) / 30 = Arrel quadrada de 66 / 30 = Arrel quadrada de 2,2 = 1,483239697

Si volem obtenir la desviació tipus d’una població a través d’una mostra de la mateixa dividirem per n-1 de la mostra en lloc de per n.

Pots veure i fer exercicis a la següent unitat: "Proporcions i relacions"

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009

.

.

Dijous Inici Cicle Programes Ètics

Rebut, per correu electrònic, de REAS

Benvolguts companys,
benvolgudes companyes:

Aquest dijous dia 24 de setembre comença el cicle sobre els programes Ètics que tendrà lloc fins al mes de novembre al Centre de Cultura "Sa Nostra" de Palma.

El cicle està organitzat per l'Eticentre, amb el suport de REAS Balears, i el cofinançament de la Conselleria de Treball i Formació, a través de la Direcció general d'RSC,i del Fons Social Europeu.

Consisteix en sis sessions de projeccions i entrevistes sobre Ètics, una sèrie de programes de TV Mallorca produïts per l'Eticentre que mostra valors ètics i solidaris presents a la nostra societat (més informació a www.tvmallorca.net/etics). Totes les sessions comencen a les 19.30 hores a l'aula 1 (1r pis) del Centre de Cultura "Sa Nostra" del carrer Concepció de Palma.

A la primera sessió de dia 24 de setembre s'emetrà el programa "Amadip-Esment, qui són els diferents?" i el director de la sèrie, Carlos Garrido, entrevistarà a Montse Fuster, presidenta d'Amadip-Esment. També està prevista la inauguració del cicle per part de Joana Barceló, Consellera de Treball.

Des de l'enllaç següent podeu accedir a tot el programa del cicle:

www.economiasolidaria.org/files/etics.pdf

Salutacions cordials,

REAS Balears

Tel. 971706005

reasbalears@reasnet.com www.economiasolidaria.org/reasbalears

.

.

Intenció demolició Quarter Carabiners

Rebut, per correu electrònic, d'ARCA

NOTA DE PREMSA URGENT

- Retirades teules i persianes del Quarter de Carabiners de Sa Colònia de Sant Jordi.

.

- Estan clares les intencions de l’Ajuntament de Ses Salines de demolir l’immoble

.

- ARCA intenta aturar la destrucció in extremis.

ARCA indignada per l’actuació a traïció de l’Ajuntament de Ses Salines

Mentre, deploram l’actitud d’un batlle, el Sr Sebastià Burguera del PSOE i tot el seu equip de govern per actuar donant la esquena al diàleg i al patrimoni.

Crida l’atenció la falta de sensibilitat i el menyspreu cap a la història de Sa Colònia de Sant Jordi.

ARCA ha sol·licitat a darrera hora de l’horabaixa que el Consell de Mallorca redacti d’urgència un decret que aturi la demolició, ja que té potestat per fer-ho.

ARCA
21 setembre 2009

Tf contacte
Pere Ollers 686533836
Joan Pascual 696894509

.........................

22/09/2009
NOTA DE PREMSA
ARCA

Aturat, per ordre del Consell de Mallorca la demolició del Quarter de Carabiners. ARCA l’havia sol•licitat de urgència ahir horabaixa.

Un funcionari s’ha desplaçat fins a l’Ajuntament de Ses Salines i fins al Quarter per lliurar la notificació.

I ara què?

ARCA agraeix la decisió de la Direcció Insular de Patrimoni Històric dirigida per Biel Cerdà, però demana tres coses urgents:

1- La catalogació efectiva de Quarter per part del Consell, tal i com venint demanant des de fa més de mig any.

2- Que tots els elements retirats: teules, vigues, finestres i persianes es conservin per ser restituïts.

3- Que es protegeixi l’estructura actual sense teulada perquè les plujes previstes durant aquests dies, poden danyar l’estructura de l’immoble.

ARCA pel seu costat estudiarà quines iniciatives prendre en un futur immediat per denunciar l’actuació del batlle actual de Ses Salines i tot el seu equip de govern i també sobre l’actuació del Delegat del Govern.

.

.

Inauguració Carril Bici

http://picasaweb.google.com/satalaieta/InauguracioCarrilBici?feat=directlink

Palma (Mallorca. Illes Balears) va canviant el model de mobilitat. Els ciutadans i ciutadanes ens anam acostumant a anar a peu, en bici, i transport públic i deixam el cotxe per trasllats familiars llargs. Diumenge dia 20 s'ha inaugurat a Palma el carril bici de les Avingudes, un carril circular que enllaça els distints carrils radials.

Inauguració Carril Bici

Calendari Escolar 2009-10. Illes Balears

Ordre de la Conselleria d'Educació (BOIB)

.

Dissabte dia 19, Voramar Teatre

Dissabte, dia 19 a les 21h,

al Teatre Xesc Forteza (Palma)

Voramar Teatre presenta, “Jordi Dandí o el marit confós”, de Molière

exposició commemorativa del 20è aniversari

Entrada: 5€

Més informació: http://www.voramarteatre.cat/

.

Psicologia cientifica, filosofia, metode

Parlem de psicologia (3)

Unitat 0 (continuació): Referents: La psicologia, Ciència; Parts de la filosofia; Tipus de coneixement o sabers; Metodologia i Mètode Científic; Mètodes.

Recordem el contingut de la unitat 0:

Unitat 0: Psicologia: Introducció, programa i referents
- Per què Psicologia?
- Humanitats
- Objectius de l'assignatura
- Programa de l'assignatura
- Referents:
- La Psicologia, ciència
- Tipus de sabers
- El mètode científic
- Estadístics
- La Pedagogia. L'Educació

Avui veurem els referents: La psicologia, Ciència; Parts de la filosofia; Tipus de coneixement o sabers; Metodologia i Mètode Científic; Mètodes.


Referents:

La Psicologia, ciència

Tal com veurem al tema 1 la Psicologia neix com una part de la Filosofia, però, posteriorment, s’independitza de la Filosofia i es converteix en una ciència independent. Alguns autors fan coincidir la data de 1879, any en que Wundt, alemany, crea el primer laboratori de psicologia a Leipzig, com l’inici de la psicologia científica.
No obstant això, les corrents mentalistes que deriven de la teoria de Descartes (de la teoria de Descartes deriven una via mentalista, més filosòfica, i una via mecanicista, més científica) continuen gaudint d’una gran part d’especulació filosòfica; mentre que les corrents mecanicistes opten obertament per una metodologia científica.

Tradicionalment la Filosofia es considerava constituïda per les següents parts:

1 Filosofia especulativa (cerca la veritat en sí mateixa):

1.1 Filosofia de la naturalesa o relativa al món:
1.1.1 Cosmologia (reflexió filosòfica sobre el món material)
1.1.2 Psicologia (reflexió filosòfica sobre l’home, els animals i plantes).
1.1.3 Metafísica o Filosofia primera de l’Ésser:
1.2 Crítica (reflexió filosòfica sobre la possibilitat i validesa del coneixement del Ésser).
2 Ontologia (reflexió sobre el propi Ésser).
3 Teodicea (reflexió sobre la causa primera del Ésser, que és Deu).
3.1 Filosofia pràctica o normativa (dona normes de comportament):
4 Ètica: Reflexió sobre la conducta moral de l’home.
5 Ètica Social: Reflexió sobre normes socials.

Maneres de saber les coses o tipus de coneixement

- Saber empíric
- Saber científic
- Saber filosòfic
- Saber Teològic

El saber empíric és aquell que tenim per la nostra experiència (tost sabem que el sol surt el matí i es posa a la tarda, que les pedres que es deixen enlaire caven a terra, que l’alta temperatura fa bullir l’aigua.. ).
Són coneixements comprovats per que es repeteixen, però que no ens interessa donar una explicació del fet ni del per què del fet.

El saber científic sí, en canvi, que vol saber la totalitat del fet i el per què del mateix (així, l’astronomia ens mostra el per què dels moviments dels astres i el per què de la periodicitat del sol, la gravetat terrestre ens explica per què i com caven les pedres deixades lliurement enlaire, la termodinàmica el per què de l’increment de l’energia cinètica i ebullició de l’aigua per l’increment de temperatura, ...).
Igualment el saber científic s’obté mitjançant mètodes rigorosos: mètodes científics.

El saber filosòfic pretén l’essència mateixa de les coses i la seva explicació última. El seu plantejament rabassa els problemes particulars i vol donar una explicació de la realitat de la totalitat. Els seus plantejaments, les seves veritats i els seus mètodes són especulatius i així es pot defensar, filosòficament, una veritat (al món tot és immutable) i la seva contraria (al món res és immutable). La ciència positiva no pot admetre ni les veritats ni els mètodes filosòfics.

El saber teològic és aquell conjunt de “veritats” que els creients coneixen gràcies a que Deu els hi ha revelat. Són coneixements indemostrables adquirits per la fe.
Lògicament, a la Psicologia li interessa el coneixement científic i les metodologies que utilitzen les ciències.

Metodologia i el mètode científic

Mètode: Un mètode és un camí o procediment per a aconseguir un objectiu o fi proposat prèviament. Aquest objectiu o fi pot ser un coneixement científic, però també pot ser un objectiu pràctic (aconseguir que tal persona m’estimi o que el meu para me compri una moto). El mètode implica una organització i un conjunt de normes o regles a seguir , segons un disseny o programació o previsió prèvia. Conseqüentment, per això, s’oposa a l’atzar o la sort.

Metodologia: Etimològicament significa: mètode + logos à mètode + disciplina, tractat o raó: Disciplina que tracte sobre els mètodes. Pot ser general (referida a tot tipus de procediments que permeten la consecució d’un fi o objectiu) o específica (quan fa referència als fins o objectius d’una ciència determinada).

Mètode científic:
Procés sistemàtic i ordenat, mitjançant el que s’arriba a la formació d’un conjunt de coneixements científics, que constitueixen el cos sistemàtic de coneixements de la ciència a que ens referim.
A través del mètode científic totes les ciències obtenen solució als seus problemes (que són resolubles).

Coneixement científic és aquell coneixement propi d’una ciència que s’obté mitjançant un mètode científic.

Problema científic: Problema resoluble propi d’una ciència determinada.
Mètode científic: mètode que apliquen les ciències, que es plantegen problemes resolubles.

Ciència: Aplicació del mètode científic a problemes resolubles d’una categoria determinada

Ciència:
Conjunt estructurat (organitzat i relacionat) de coneixements científics, adquirits i relacionats a través del mètode científic, relatius a una certa categoria de fets o fenòmens (la ciència en concret).

Característiques del coneixement científic: Fiabilitat, comunicabilitat, verificabilitat, relacionalitat.

Fiabilitat: Acord entre observadors: La primera naturalesa de lo objectiu és social.

Cos sistemàtic de coneixements: Conjunt estructurat i orgànic de coneixements relatius a una ciència. S’aconsegueix mitjançant els models i les teories. Model: Conjunt de símbols i regles lògiques d’operativitat. Teoria: Model aplicable a un conjunt de fets.

Funció sintàctica de la teoria: Conjunt total de regles i definicions relacionals que formen la lògica del sistema i confereixen una coherència lògica a la teoria.

Funció semàntica de la teoria: significats que tenen els termes que en ella s’empren. Classes de termes que empren les teories: Hipotètics o teòrics i concrets o empírics.


Fases del mètode científic:
1.- Plantejament d’un problema (resoluble)
2.- Formulació de la hipòtesi
3.- Validació de la hipòtesi:
a) Recollida de dades (observació i, si és el cas, mètode experimental).
b) Elaboració i anàlisi de les dades.
c) Comprovació del nivell de significativitat que tenen.
4.- Generalització de resultats, plantejament de nous problemes i formulació de noves hipòtesi.

Nivells racional i empíric al mètode científic:
Nivell racional: passes 1, 2 i 4.
Nivell empíric: apartats de la fase 3.

Bacon, Descartes i Leibnitz (s. XVII) pensaven que el mètode era infalible: Aplicant el mètode adequat i respectant escrupulosament les regles del mateix mètode s’aconseguiria l’èxit a la investigació científica. No obstant això l’experiència investigadora ens mostra que més bé al contrari: Les infraccions intencionals a les regles del mètode han estat necessàries per al progrés de les investigacions científiques. (FEYERABEND: Contra el Método. Esquema de una teoría anarquista del conocimiento. Ed. Ariel. Barcelona, 1977).

Mètode inductiu:
1) Observació i registre de fets en diverses situacions o condicions.
2) Comparar i classificar aquests fets: això permetrà la inducció.
3) Inducció: Fer generalitzacions referents a les relacions causals entre els fets. Aquestes generalitzacions són considerades lleis (enunciats que expressen relacions constants entre els fets).
Un conjunt de lleis relacionades en torn a un objecte científic determinat constitueix una teoria.
4) Inferir prediccions sobre fets futurs: Mitjançant deduccions a partir de les lleis i teories.
Principals critiques:
No existeixen fets purs.
La generalització no té cap justificació lògica.

Mètode deductiu:
Es pot entendre com invers de l’anterior: Normalment, encara que no sempre, va de lo general a lo particular. La deducció és un raonament que permet derivar d’una o varies proposicions (anomenades premisses) una altra proposició (anomenada conclusió) que és la seva conseqüència lògica necessària.
Principis generals à conseqüències particulars

Mètode hipotètic-deductiu:
1) Descobriment i plantejament d’un problema com a conseqüència d’observació i registre de determinats fets de l’experiència. (moment inductiu).
2) Formulació de la hipòtesi: Intent de solució del problema mitjançant una primera generalització (enunciats universals conseqüents a les comparacions i classificacions fetes als fets i fenòmens. (moment inductiu).
3) Deducció de les conseqüències de les hipòtesis: Normalment, prediccions empíriques de fets observables que es poden fer-se a partir de la hipòtesi. (moment deductiu).
4) Contrastar la hipòtesi: constatar si els fets prevists i predits per la hipòtesi són corroborats per la experiència. Aquestes conseqüències de la hipòtesi poden ser observacions o experiments. (moment inductiu i deductiu).
5) Confirmació o no (provisional) de la hipòtesi, que es converteix amb llei o teoria (moment inductiu i deductiu). És una segona generalització.

Principals crítiques:
No es pot fer la confirmació general total de la hipòtesi.
Observa les semblances entre les fases del mètode hipotètic-deductiu i les fases del mètode científic.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Setembre de 2009

.

Diada de Mallorca 2009

L'any 1997 el Consell de Mallorca, sent la seva presidenta Mª Antònia Munar (avui presidenta del Parlament de les Illes Balears) va declarar el 12 de setembre com la data en què es celebraria "La Diada de Mallorca" (recordem que un dia abans, l'11 de setembre es celebra "la Diada de Catalunya"). Amb això pretenia "crear sentiment de país", recordant i celebrant un conjunt de fets històrics i jurídics de gran importància per a Mallorca:

.

El 12 de setembre 1229 les tropes catalanes, dirigides per Jaume I el Conqueridor (de València i Mallorca), van desembarcar a Santa Ponça i van iniciar la conquesta que reincorporaria Mallorca al regne d'Aragó. Jaume I atorga en 1230, després de la victòria catalana contra els musulmans, als recaptadors cristians de l'illa, la primera "Carta de Franquesa de Mallorca", per estimular l'arribada de nous pobladors que consolidarien aquest nou Regne.

El 12 de setembre de 1276 el rei Jaume II, primer rei del regne de Mallorca i fill del rei Jaume I, va jurar la "Carta de Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca", primera base jurídica del Regne de Mallorca.

Les "Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca" són un conjunt de drets i avantatges que els reis Jaume I i Jaume II atorgaven a favor del regne de Mallorca. Les Franqueses eren excepcions de compliment d'alguna norma o costum d'ús de la corona catalanoaragonesa, mentre que els Privilegis eren drets que es concedien en exclusiva a una regió o ciutat que feia frontera amb l'enemic àrab.

Jaume II (recordem que va ser el primer rei del Regne de Mallorca) va ser un gran organitzador del regne establint les seves institucions. Va confirmar i reformar les Franqueses del seu antecessor i pare Jaume I, atorgant, als mallorquins, un conjunt de drets i llibertats que els permetien viure lliures de moltes càrregues del règim feudal del regne conqueridor d'Aragó. Els diferents documents que configuraven el “Llibre de Franqueses” són expedits pels reis de Mallorca entre l'any 1230 i 1.284 i contenen les concessions, les excepcions, les immunitats i altres disposicions que es van convertir en les normes fonamentals sobre les quals es va organitzar el Regne de Mallorca.