divendres, 22 d’abril de 2011

Indignau-vos. Stéphan Hessel

Indignau-vos. Stéphan Hessel


Com concloure aquesta crida a la indignació? Dient encara el que, en ocasió del seixantè aniversari del programa del Consell Nacional de la Resistència vam dir el 8 de Març del 2004 - som veterans dels moviments de resistència i forces de combat de la França Lliure (1940-1945) - que certament "El nazisme va ser derrotat, gràcies al sacrifici dels nostres germans i germanes de la Resistència ia les Nacions Unides contra la barbàrie feixista. Però aquesta amenaça no ha desaparegut i la nostra ira contra la injustícia segueix intacta". No, aquesta amenaça no ha desaparegut del tot. Convoquem una veritable insurrecció pacífica contra els mitjans de comunicació de masses que no proposen com a horitzó per a la nostra joventut altres coses que no siguin el consum en massa, el menyspreu cap als més dèbils i cap a la cultura, l'amnèsia generalitzada i la competició excessiva de tots contra tots".

A totes les persones que faran el segle XXI, els diem amb afecte:

Crear és resistir; resistir és crear.
 
PD: Espero que ho gaudiu tant com jo, i que trobeu aquest motiu de indignació que us faci sentir vius.

Veure el text complet:
(Text en castellà)
.

El projecte Equo


El projecte Equo
http://proyectoequo.org 
En un temps en què la societat civil conscient està indignada amb els abusos del sistema global liberal-capitalista, que no dubta a matar innocents per aconseguir recursos energètics o en empobrir pobles sencers per incrementar la riquesa dels senyors del sistema, així com amb la classe política occidental que li dóna suport, alimenta i manté, sorgeixen noves formes, nous sistemes que, sense dubtar, a no trigar molt, han de ser l'alternativa al sistema suïcida capitalista, simplement per necessitat i voluntat de supervivència global de la humanitat.

Equo està format per un grup de persones que comparteixen una trajectòria comuna de treball a favor de la sostenibilitat ambiental i l'equitat social.

El projecte Equo cerca solucions viables als reptes del nostre temps mitjançant dues estratègies: 1 la creació d'una fundació que sigui un nucli de formació i debat sobre ecologia política equitat social i 2 la formació d'un moviment sociopolític.

Pel que fa a la Fundació, tota la documentació necessària ja s'ha tramitat i està a l'espera que es confirmi la seva inscripció en el Registre de Fundacions.

Equo serà una fundació adscrita al Protectorat del Ministeri de Medi Ambient i Medi rural i marí.

Aspira a convertir-se en un centre de pensament crític i constructiu, que basi el seu treball en la realització de debats, informes, jornades... amb la finalitat de que temes com la lluita contra el canvi climàtic, la defensa dels drets civils i laborals, el canvi de model energètic, la lluita contra la pobresa... tinguin la rellevància que mereixen en l'agenda social i política.

Però Equo també aspira a la creació d'un moviment polític i social que tingui un referent electoral. Per això vol aglutinar gent que creu que un altre model de societat és possible i necessari, que noves orientacions econòmiques, polítiques i socials són urgents. A persones que apostin per la defensa dels drets humans, per l'equitat, per una societat més sostenible, per una democràcia més participativa, per una relació més equilibrada amb la natura... com a moviment polític i social el seu objectiu és, si compta amb el suport social suficient, concórrer a les Eleccions Generals de 2012.

Fins llavors el treball a Equo se centrarà a anar creant aquest "moviment en xarxa". Amb qui? Amb col·lectius ja existents en diferents territoris i amb les persones que vulguin unir-se a títol individual per crear-lo entre tots i totes.

En aquests moments, per participar en la formació d'aquest projecte polític i social, Equo t'anima a que omplis el formulari de la Equocomunidad (ves a l’artícle del web original). A partir de llavors estaràs informat/da del que fa Equo i de quins passos va donant.

En qualsevol cas, aquelles persones que vulguin comprometre’s  en la posada en marxa d'aquest projecte polític i social podran molt aviat convertir-se en socis de la Fundació Equo.

Veure Què és Equo? A la seva web original:
.

Sortim als Carrers!. Victoriano J. Fernández

Sortim als carrers!

Sortim als carrers... ara mateix està a la tv21 Ahmadinejad... Ells, els poderosos, tenen tots els mitjans.

Difonguem el missatge d'Ecologistes en acció... no parem...


http://www.ecologistasenaccion.org/
.
Estam bregant la batalla democràtica més seriosa dels últims anys.

Atenció... no només els demòcrates lluiten.

Salutacions.


Victoriano Jaime Fernández Fernández
.

Cap a on anem?


Cap a on anem?

Cadascun de nosaltres, com a part de la humanitat, té una doble sensació i percepció de si mateix, la unitària i la universal:
1 Sabem que som una cèl·lula de l'organisme social global i, conseqüentment, som un microbi (alguna cosa infinitament petit i prescindible). Si mor una cèl·lula de l'organisme, aquest ni ho nota, fins i tot en el cas que fos una cèl·lula cerebral. Així quan Oswald va assassinar a J. F. Kennedy, tot i ser, aquest, l'home més poderós de la Terra la història va seguir exactament igual que si no s'hagués produït el magnicidi.
2 No obstant el que diu el punt anterior, hem de fer dues consideracions:
a) Hem dit que cada cèl·lula, en si, és insignificant i prescindible, però el conjunt de totes elles constitueix l'organisme complet. Si desapareixen o moren totes elles, cadascuna d'elles, desapareix o mor l'organisme global.
b) Cadascuna de les persones de l'organisme global humanitat (cadascuna de les cèl lules de l'organisme global), per a si, és fonamental i el més important del món: és el centre de la humanitat. Tant que, en el cas de morir, per a ella, des de la seva perspectiva, desapareix la humanitat sencera.
Tot ésser viu, sigui un home, la humanitat, l'univers o una cèl lula neix, creix, es reprodueix i mor. Tendeix a perpetuar-com a unitat i com a component del conjunt (instint de supervivència) ia través de l'espècie mitjançant la descendència pròpia.
En el cas de la humanitat hi ha persones que, conscientment o no, utilitzen una estratègia de supervivència i altres que utilitzen una altra molt diferent. Hi ha actituds socials molt diferents i diverses, moltes vegades, reflectides en les seves ideologies. Podríem classificar les persones en un sistema tridimensional d'eixos cartesians però, per simplificar ho farem en un bidimensional de dos eixos de coordenades: Sentiment nacional i postura socioeconòmica.
En el primer eix trobem un continuum, entre el nacionalisme més local i el nacionalisme més global o universal.
En el segon eix el trobem entre la postura més radical d'esquerres (l'home social i els serveis socials prevalen sobre qualsevol altra prioritat) i la postura més ultra de dretes (la propietat i iniciativa privada ha de prevaler sobre qualsevol altra consideració pública, social o solidària)
Hi ha gent interessada a eliminar la diferència entre dreta i esquerra, però aquesta diferència existeix i és molt fàcilment detectable. El que passa és que en algunes ocasions la dreta governant pot fer polítiques socials (les mínimes necessàries perquè els seus beneficiaris tinguin la possibilitat de comprar els productes i serveis de les empreses capitalistes, per enriquir l'empresari) i en moltes ocasions l'esquerra governant es veu obligada a reduir les seves polítiques socials i a incrementar polítiques liberal-capitalistes o, el que és pitjor, organitzacions de dretes que es presenten amb el caire (la careta) de ser formacions d'esquerres quan en realitat són formacions de dretes i fan polítiques dures d' dretes. Així, a Espanya, el Partit Popular té un nom enganyós: popular és sinònim de "del poble" o "social", quan, en realitat, és el partit de l'oligarquia, dels rics, dels grans empresaris capitalistes, dels grans grups financers autoritaris, mentre que el PSOE és una organització de dretes (encara que no tan ultra com la del Partit Popular) que fa polítiques de dretes, però que es presenta en societat com si fos un partit de centre esquerra.
(El tercer eix seria un continuum entre una màxima participació democràtica i un màxim autoritarisme que impedeix la més mínima participació democràtica, però, tal com hem dit, per simplificar, no anem, aquí a considerar aquest tercer eix).

Aquests dies ens escandalitzam, alguns, i ens indignam, els mateixos, en rebre la informació que Telefónica, una empresa privada que declara importants beneficis anuals ha promogut un ERO (expedient de regulació d'ocupació) pel qual va a acomiadar el 20% dels seus treballadors, mentre aprova uns bonus per incentivar amb 400 milions d'euros als seus principals dirigents. Els ERO legislar per ajudar a empreses amb dèficits econòmics, perquè poguessin reduir despeses, però no tenen cap sentit en el cas de les empreses amb més guanys que pèrdues, ja que els beneficis empresarials es deuen tant a l'activitat empresarial com a la feina dels seus treballadors, pel que han de repercutir, beneficiar, a uns i altres i no beneficiar els dirigents i perjudicar els treballadors i la societat en general que es troba amb la necessitat d'assumir la despesa del subsidi d'atur dels treballadors acomiadats il.legal i injustament. Com es pot entendre, des de la decència, ètica i coherència una acció així d'una empresa amb beneficis que transfereix la seva responsabilitat social dels salaris d'un 20% dels seus treballadors a una societat en profunda crisi econòmica amb cinc milions d'aturats? I, a més, comet la indecència d'incentivar de forma milionària als seus principals dirigents.
El govern de l'estat espanyol, obligat per la crisi econòmica creada pel propi sistema liberal-capitalista globalitzat i pels propis mercats d'aquest sistema, i obligat per aquests propis mercats i les agències reguladores dels mateixos, pren unes mesures antisocials que ofeguen el creixement econòmic del propi Estat, dels ciutadans i en especial els joves: Congela els salaris dels funcionaris i regula les pensions (ofega als més febles del sistema) de manera que s'haurà de cotitzar més temps per tenir dret a una jubilació menys remunerada : S'ha de cotitzar més temps quan hi ha menys temps de possibilitat de treball... especialment per als joves... El sistema no només, com Saturn, devora els seus fills, sinó que es devora a si mateix... I, no obstant això, totes les enquestes electorals a les que he pogut accedir preveuen, per a les properes eleccions autonòmiques i locals, un triomf del partit més genuïnament liberal-capitalista, del partit que, amb més injustícia i desvergonyiment, devora els seus fills... I els seus fills estan disposats a votar-lo, alçar-lo i facilitar-li aquesta fagocitosi. Qui ho pot entendre? Qui ho pot explicar?
Periòdicament grans ramats de cetacis neden veloçment i s’embarranquen a la sorra de la platja. De vegades grups d'ecologistes, amb gran esforç, els protegeixen, curen i els tornen cap al mar obert.
L'èxit d'aquestes operacions és mínim: la majoria dels cetacis moren i alguns, fins i tot, tornen a nedar i embarrancar-se a la sorra, on moren.

Palma, abril de 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicólogo humanista social
______________________________
.

dijous, 21 d’abril de 2011

La revolució ecosocial global


La revolució ecosocial global


La revolució ecosocial global, la utopia d'ahir, realitat d'avui, ja està en marxa, ja és aquí. Vas a ser un dels que es van a perdre el tren d'aquest canvi? Vas a ser un dels que es quedi a la gola pudenta del liberal-capitalisme insaciable, podrit? Espero i desitjo que no. Que tu i tots els teus (familiars i amics. Tots són "els meus", excepte aquells que, lliure i voluntàriament, fan acte d'afirmació categòrica: "Jo no sóc dels teus, jo no sóc humanista, jo prefereixo la riquesa material per a nosaltres abans que el benestar social general, jo seguiré optant pels que roben al poble per repartir el robat a la seva pròpia secta, que és la meva, i als seus integrants que sóc jo i els meus amics, jo seguiré optant per aquells que fan les coses ¡amb dos collons! ") arribeu a temps i agafeu el tren del canvi social, a l'estil de la psicologia humanista i social: "Jo vull que tu i vosaltres, que tots, estigueu per, així, que jo i nosaltres, tots, puguem estar bé "(portem a la guillotina francesa les actituds, no a les persones, no, que som pacifistes i estam en contra de totes les agressions i violències, portem a la guillotina les actituds autàrquiques dels mercats, dels capitals i de les polítiques liberal-capitalistes, siguin qui siguin qui les desenvolupen).

La denuncia silenciosa:  

Psicologia Positiva:

Eines ecològiques:

Text íntegre de ¡Indignaos! de Hessel
por Patronio @ 2011-02-16 – 20:18:23

jesusmarana Jesús Maraña

El "Indignaos" de los jóvenes ya está en marcha en Madrid. Pancartas reflejan hartazgo e impotencia. #sinfuturo
.
Agafa el tren i avisa als teus amics per a que no es quedin a terra: Envia-lis aquest missatge
.
Humanistas / Humanistes
.