dijous, 22 de desembre de 2011

Jo no li dec res a vostè. La llei soc jo


"Jo no li dec res a vostè"

S'equivoca Sr Rajoy, vostè ens deu a tots els espanyols respecte. I, des de la seva autoritat com a President del Govern, el tracte lleial i just d'acord amb els mandats de la Constitució i de totes les normes legals que ens emparen. I als diputats de Amaiur, com a qualsevol altre diputat, el respecte i tracte afegit que correspon a tots els diputats electes com a càrrecs elegits per un grup d'espanyols en un procés electoral. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol diputat d'Amaiur que el degut al més florejat i aristocràtic diputat del PP. Vostè deu el mateix respecte a qualsevol alumne de qualsevol escola pública que el que deu a qualsevol alumne del més prestigiós i florejat col·legi privat. Per si no ho recordava... o si ho ignorava.

I, per a començar, ja comença amb mal peu (com comença amb mal peu qualsevol que, des de la seva majoria absoluta tirànica, fa una pedorreta a la democràcia i a la llei) en començar, la majoria dels membres de la taula del PP, per cometre una injustícia flagrant en negar grup parlamentari a Amaiur, grup parlamentari que li atorga l'article 23 del Reglament del Congrés dels Diputats. Efectivament, vegem que diu aquest article:

Article 23
1. Els diputats, en nombre no inferior a quinze, podran constituir-se en Grup Parlamentari. Podran també constituir-se en Grup Parlamentari els Diputats d'una o diverses formacions polítiques que, tot i no reunir aquest mínim, hagin obtingut un nombre d'escons no inferior a cinc i, almenys, el 15 per 100 dels vots corresponents a les circumscripcions en què hagin presentat candidatura o el 5 per 100 dels emesos en el conjunt de la Nació.
(És a dir això és una atribució que fa aquest article i aquest Reglament a un grup de diputats que compleixin aquestes condicions, no a un partit, fins i tot encara que aquests diputats pertanyin a partits diferents)

2. En cap cas poden constituir Grup Parlamentari separat Diputats que pertanyin a un mateix partit. Tampoc podran formar Grup Parlamentari separat els diputats que, en el moment de les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant l'electorat.

El resultat de les eleccions de Amaiur va ser el següent:
Àlaba: 1 escó. 19,11% dels vots
Guipuzcoa: 3 escons. 34,8% dels vots
Biscaia: 2 escons. 19,21% dels vots

Total País Basc: 6 escons. 24,12% dels vots

Navarra: 1 escó. 14,86% dels vots

Total total: 7 diputats.

Conseqüentment, si el diputat d'Àlaba, els 3 de Guipúscoa i els 2 de Biscaia es constitueixen en grup parlamentari (no diu que hagin de demanar permís per fer-ho, sinó que es "poden constituir en grup parlamentari...") compleixen perfectament les condicions que els imposa aquest punt 1 d'aquest article 23: sumen 6 escons (nombre no inferior a 5) i en cadascuna de les circumscripcions i en totes elles han obtingut més del 15% dels vots. Una vegada constituïts en grup parlamentari els 6 diputats elegits al País Basc de Amaiur, en compliment del punt 2 del mateix article, poden acollir i integrar al diputat d'Amaiur elegit a Navarra.

Només, si, inicialment, els 7 diputats de Amaiur (els 6 de Biscaia i el de Navarra) s'haguessin constituït directament en grup Parlamentari podria la inquisició del PP al·legar que no compleixen el Reglament perquè a un dels 7 diputats de Amaiur li falten 0,14% per tenir el mínim exigible del 15% dels vots. Però aquest no és el cas.

La inquisició del PP comença malament la legislatura de Rajoy: amb una injustícia i una il · legalitat (per al pp, com per la dreta ultra de 1936, la llei, la justícia i la democràcia només són instruments útils quan li interessen. Prescindibles quan no).

Això des de la perspectiva legal. Des de la perspectiva intel·ligent no diguis no a qui t'ofereix canviar les armes per parlaments...

dijous, 8 de desembre de 2011

La tirania de la dreta europea i mundial


Rebut, per correu electrònic, de Paquita Perpinyà

Estimats tots,

Us demano per favor que llegiu aquest e-mail fins al final. És llarg, ho sé, però si us plau llegiu-lo, hi ha coses que és important saber.

La situació política i econòmica a Europa és ja insostenible. Assistim impassibles al traspàs de poders a Itàlia i Grècia. Els mitjans de comunicació passen de puntetes sobre el fons de l'assumpte, i independentment de l'antipatia que els seus dirigents despertaven en amplis sectors de la població, en la pràctica aquest canvi suposa reemplaçar als "democràticament" escollits per altres, els anomenats "technócrates" , que ni van ser elegits pel poble, ni els resulten tan sols familiars.

Si el sistema democràtic actual es trobava ja de per si en un estat deplorable, i malgrat que es faci ostentació de que totes les garanties parlamentàries han estat respectades, això constitueix tècnicament un cop d'estat encobert en què els beneficiaris són els mercats i les seves estratègies especulatives salvatges.

El desgrano, perquè quedi clar:

Sabeu qui són Lucas Papademos (actual dirigent Grec després de la dimissió de Papandreu) i Mariano Monti (ara al capdavant del govern italià)?

Sabeu qui és Mario Draghi (actual president del Banc Central Europeu)?

Sabeu el que és Goldman Sachs?

Us ho explico:

Goldman Sachs: és un dels majors bancs d'inversió mundial i co-responsable directe, juntament amb altres entitats com l'agència de qualificació Moody's, de la crisi actual, i un dels seus majors benficiaris. Només a tall de pinzellada, el 2007 van guanyar 4 mil milions de dòlars en operacions que van desembocar en el desastre actual. Com ho van fer? Animar als inversors a invertir en productes subprime que sabien que era productes escombraries, i al mateix temps es van dedicar a "apostar" en borsa pel fracàs d'aquests. Això és només la punta de l'iceberg, i està molt documentat, podeu investigar-ho.
Mentre llegiu aquest e-mail s'estan folrant a base d'especulació sobre els deutes sobiranes.

Papademos: Actual primer ministre grec, després de la dimissió Papandreu. No elegit pel poble.

Ex-governador del Banc de la Reserva Federal de Boston entre 1993 i 1994.

Vicepresident del Banc Central Europeu de 2002 a 2010.

Membre de la Comissió Trilateral des de 1998, fundada per Rockefeller, lobby neoliberal (es dediquen a comprar polítics a canvi de subornar)

Ex-Governador del Banc d'Central Grècia entre 1994 i 2002. Va falsejar els comptes de dèficit públic del país amb l'ajuda activa de Goldman Sachs, el que va conduir en gran part i l'actual crisi que pateix el país.

Mariano Monti: Actual primer ministre d'Itàlia després de la dimissió de Berlusconi.

No elegit pel poble.

Ex director europeu de la Comissió Trilateral abans esmentada.

Ex-membre de l'equip directiu del grup Bilderberg.

Assessor de Goldman Sachs durant el període en què aquesta va ajudar a amagar el dèficit del govern grec.

Mario Draghi: Actual president del Banc Central Europeu en substitució de Jean-Claude Trichet.

Ex-director executiu del Banc munidal entre 1985 i 1990.

Vicepresident per Europa de Goldman Sachs entre 2002 i 2006, període en què es va realitzar el falsejament abans esmentat.

Bé, quina casualitat, tots de la mà de Goldman Sachs. Els que van crear la crisi es presenten ara com l'única opció viable per sortir d'aquesta, en el que la premsa nord-americana està començant a anomenar "El govern de Goldman Sachs a Europa".

Es tendeix a voler fer-nos pensar que la crisi ha estat una mena de relliscada, però la realitat apunta que darrere d'ella hi ha una voluntat perfectament orquestrada de fer-se amb el poder directe en el nostre continent, en una maniobra sense precedents a l'Europa del segle XXI. L'estratègia dels grans bancs d'inversió i agències de qualificació és una variant d'altres dutes a terme anteriorment en altres continents, es desenvolupa des de l'inici de la crisi i està des del meu punt de vista està sent la següent:

1. Enfonsem als països mitjançant l'especulació en borsa / mercat. Els tornem bojos de por al que diran els mercats, que nosaltres controlem, cada dia.
2. Els obliguem a recórrer a préstecs per mantenir-los en Status Quo, o "salvar". Aquests préstecs estan estrictament calculats perquè els països no els puguin pagar, com és el cas de Grècia que no podria haver cobert el seu deute ni encara que el seu govern vengués el país sencer, i no és cap metàfora, és matemàtica.
3. Exigim retallades socials i privatitzacions en detriment dels ciutadans, sota l'amenaça de que si els governs no els porten a terme, els inversors es retiraran per por de no poder recuperar els diners invertits en el deute d'aquests països i altres inversions.

4. Es crea un altíssim nivell de descontentament social, propici perquè el poble, ja sonat, accepti qualsevol cosa amb tal de sortir de la situació.

5. Col·loquem als nostres homes on millor convingui.

Si us sembla ciència-ficció, informeu-vos: aquest tipus d'estratègies estan perfectament documentades i s'han utilitzat amb diferents variants al llarg del segle XX i XXI en altres països, notablement en latinoamérica per part dels EUA quan es dedicaven, i se segueixen dedicant en la mesura que poden, a asfixiar econòmicament mitjançant el deute exterior per exemple a països d'Amèrica Central, per crear descontentament social i aprofitar-lo per col·locar a dirigents afins als seus interessos.

Ara això està passant a Europa, i ja no és que ho faci EUA, sinó que ho fa la indústria financera internacional. I el que està passant sota la mirada impotent i/o còmplice dels nostres governs.

És molt fàcil informar-se a internet. Digueu als vostres amics, passeu l'e-mail a qualsevol que pugui estar interessat, jo que sé.

La gent ha de saber-ho.

Gràcies per llegir-lo. 
.

dijous, 3 de novembre de 2011

Campanya electoral d'Equo-PSM-E-I-V

.
>> Conferència: "El futur de l'energia".
Organitza Greenpeace Mallorca
Dijous 3 de Novembre a les 18h | Claustre de Santo Domingo - Inca

>> SUS de Campanya

Dijous 3 de Novembre a les 20h |

Carrer Blanquerna, 13 - Palma

>> XERRADA-VILAFRANCA
Dia: Divendres 04/11/2011  

XERRADA SOBRE ELS TRANSPORT PÚBLIC I TERRITORI

a càrrec de Gabriel Vicens, ex-conseller de Medi Ambient i Mobilitat i ex-secretari general del PSM.
ens donarà a conèixer de forma transparent i de primera mà la situació de la línia Manacor-Artà, el transport públic de Mallorca i altres qüestions relacionades amb la mobilitat i el territori.
DIA: Divendres, 4 de novembre
HORA: 20.30h
LLOC: Sa Rectòria Vella (Vilafranca)
Organitza: Agrupació de Vilafranca del PSM-Entesa Nacionalista

>> Caminada Tren de Llevent.
8a MARXA PEL TREN DE LLEVANT
Dia: Diumenge 06/11/2011
8a marxa pel tren de Llevant
ACTE REIVINDICATIU a les 12,30 h a SON SERVERA
SORTIDES a peu des de:
Cala Rajada 9,45h
Capdepera 10,30h
Artà 10,30h
Pula 11,45h
Manacor 10,15h
Sant Llorenç 11,00h
Son Carrió 11,00h

>> Acte Central de Campanya

Dilluns 7 de Novembre a les 20h |

Quarter d'Intendència.
Carrer Socors, 22 - Palma

--

dilluns, 31 d’octubre de 2011

Equo té dret a utilitzar la RTVE

.
Equo té dret a utilitzar la RTVE. Jo ja he recolzar aquest dret. Tu pots fer el mateix:

http://actuable.es/peticiones/dile-la-junta-electoral-equo-derecho-anuncios

Web d'Equo:
http://www.equova.org/ 


Apunta't a la Comunitat "Equominidad" i participa-hi des del teu cap d'especialització:
http://www.equomunidad.org/

També si ets d'Iniciativa-Verds o de PSM-Entesa. A aquestes eleccions tots cinc som un:
Equo-Iniciativa-Verds-PSM-Entesa: L'opció que, si tu vols, pot evitar la majoria absoluta de la dreta dura (l'apissonadora) el proper 20 de novembre.
.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

.
El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

"Demagògia" no és "democràcia". La "Dictadura" tampoc. Les majories absolutes són dictadures.

Una democràcia, dictadura o persona que comet o accepta una salvatjada és una democràcia, dictadura o persona indigna, inmereixedora de ser democràcia, inmereixedora de ser persona (tota dictadura és indigna per principi). Occident, avui, té més de que avergonyir-se que de enorgullir-se.

Ni tan sols en les dictadures és lícit l'assassinat (ni els que comet la dictadura, ni assassinar el tirà).

No n'hi ha prou en usurpar el nom: "Partit popular", no és garantia de ser popular, de ser del poble, de ser solidari. Pot ser, com acostuma a mostrar, populista, demagog, antipopular, insolidari.

Tots nosaltres podem creure, actuar i votar per creences (la majoria de les vegades incertes) o per actituds observables (de vegades fingides, però en la majoria de les vegades d'autenticitat o falsedat fàcilment detectable).

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________
.

divendres, 7 d’octubre de 2011

El Nobel de la pau per a tres dones africanes

.
El Nobel de la pau per a tres dones africanes
EuropaPress. 07-10-2011 

La presidenta liberiana, Ellen Johnson-Sirleaf, l'activista liberiana Leymah Gbowee i l'activista iemenita Tawakkul Karman han estat guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2011 per la seva "lluita no violenta en favor de la seguretat i el dret de les dones a participar plenament en la construcció de la pau", segons ha informat aquest divendres a Oslo el Comitè Nobel del Parlament noruec.
El premi serà dividit a parts iguals entre les tres guardonades. "No es pot assolir la democràcia i una pau perdurable en el món a menys que les dones obtinguin les mateixes oportunitats que els homes a l'hora d'influir en el desenvolupament a tots els nivells de la societat", ha indicat el Comitè noruec en un comunicat.
El Comitè va recordar també que, el 2000, el Consell de Seguretat de Nacions Unides va aprovar la resolució 1325 en què, per primera vegada, es definia la violència contra les dones en els conflictes armats com "un tema de seguretat internacional". El text "destacava la necessitat que les dones participin en un pla d'igualtat amb els homes en els processos de pau i en la construcció de la pau en general", va afegir el comunicat.
"Ellen Johnson-Sirleaf és la primera dona escollida democràticament per la Presidència en la història d'Àfrica", va destacar. "Des de la seva investidura el 2006, ha contribuït a garantir la pau a Libèria, a promoure el desenvolupament econòmic i social i a reforçar la posició de les dones", ha afegit.
Per la seva banda, "Leymah Gbowee va mobilitzar i organitzar a les dones de tots els grups ètnics i religiosos per tal de garantir la participació de la dona en les eleccions", va destacar el Comitè. "Des de llavors ha treballat per millorar la influència de les dones a l'Àfrica Occidental i en les situacions de postguerra", va afirmar.
Pel que fa a la tercera guardonada, el Comitè ha declarat que, "en les circumstàncies més difícils, tant abans com durant la 'Primavera Àrab', Tawakkul Karman va jugar un paper destacat en la lluita pels drets de les dones i per la democràcia i la pau al Iemen".
"El Comitè Nobel noruec espera que el premi a Ellen Johnson-Sirleaf, Leymah Gbowee i Tawakkul Karman ajudi a posar fi a la repressió de les dones, que encara persisteix en molts països, i a fer realitat el gran potencial que les dones representen per a la democràcia i la pau", va concloure.
.

divendres, 30 de setembre de 2011

Comença la lliga de basquet

.
Estimats amics i amigues amants del bàsquet i dels jocs de manager de bàsquet:

El proper dissabte 8 d'octubre comença la lliga acb de bàsquet. I amb ella els jocs socials i esportius "jugones" i "Supermanager".

Jo participo, amb l'equip "Satalaieta" tant en un com en altre joc en una lliga en cada joc. Estaria encantat de competir esportivament amb tu.

Joc "jugones":


Lliga: Arcos Atlantico y Mediter

Clau d'entrada: dosarcos

Nombre màxim d'equips: 18. Nombre d'inscrits fins al 30-09-2011: 10. Nombre d'equips vacants que es poden cobrir: 8. Capacitat màxima de equips en aquesta lliga per jugador: 1.

Anima't i participa amb nosaltres.

Joc "Supermanager"


Lliga: Illes Balears

Clau d'entrada: illes

Nombre màxim d'equips: més de 100. Nombre d'inscrits fins al 30-09-2011: 5. Nombre d'equips vacants que es poden cobrir: Tots els que vulguin poden participar en aquesta lliga. Capacitat màxima de equips en aquesta lliga per jugador: 1.

Anima't i participa amb nosaltres.

Salutacions cordials i fins aviat

Satalaieta
.

Israel, invasors i expoliadors

Imad Khaled con su nieto frente al muro que les separa de sus tierras.
Foto i text: Amnistia Internacional. Espanya

Per a veure l'escrit i, si vols, signar la protesta:

http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/agricultores-palestinos-jayyus-israel/
.

dissabte, 24 de setembre de 2011

Palma. Segueix el retall de serveis ciutadans

.
Palma. Segueix el retall de serveis ciutadans

L’Institut Municipal de Formació Ocupació i Feina (IMFOF), un organisme creat fa una dècada com a oficina d'ocupació i per fomentar la creació d'ocupació i a les persones emprenedores, deixarà al carrer, a partir del proper 30 d'octubre, a 29 empleats, entre els quals s'inclouen orientadors laborals i personal administratiu de suport

Seguéix la retallada de despeses (en aquest cas d'inversió) de les administracions del PP on més mal fa als ciutadans. Precisament en una societat amb gairebé 100.000 aturats privar de 29 orientadors sociolaborals, professionals que ajuden a trobar feina a persones que no en tenen i la necessiten, resulta doblement greu i dolorós. Per a quan predicar amb l'exemple? Per què no suprimir 29 polítics del PP, diputats, consellers o regidors que, gairebé segur, suposaria un estalvi econòmic molt més gran i, a més, en unes funcions molt més prescindibles i menys necessàries per a la ciutadania?


.

dimecres, 7 de setembre de 2011

Comunicat sobre el conflicte a Son Gotleu

Membres de la Plataforma i associacions a la Delegació del Govern.
Foto DM
.
PLATAFORMA PER A LA RECUPERACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA

COMUNICAT SOBRE EL CONFLICTE AL BARRI DE SON GOTLEU

Davant els greus esdeveniments ocorreguts a la barriada de Son Gotleu, com a conseqüència de les diferents reaccions hagudes davant la pèrdua d'una vida humana, el teixit associatiu, agrupat en torn de la Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana, manifesta que:

PRIMER

Lamentam la mort de Efosa Okosun, a qui reconeixem com la víctima principal d'aquest conflicte.
Exigim que es dugui a terme una investigació que aclareixi els fets i determini les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar.
Efosa era una persona, per sobre de qualsevol altra classe de consideració i com a tal es mereix respecte. Sortint al pas d’afirmacions aparegudes en mitjans de comunicació, citant fonts policials, negam rotundament que Efosa fos un traficant de drogues o que estigués robant, el seu permís de residència estava en tramitació, un fet administratiu que no afecta la seva qualitat com a ésser humà .

Efosa era una persona estimada al barri, membre de diverses associacions, usuari habitual del Casal de Barri per la seva participació en activitats culturals. Sobrevivia amb l’ajuda de la seva família, amb treballs esporàdics com la recollida de fruita i productes del camp i també amb algunes pintures i talles que feia per encàrrec, ja que tenia formació artística com a pintor i escultor que havia rebut en escoles oficials del seu país d’origen.

La família de Efosa compta amb el nostre suport moral, econòmic i jurídic per dur el cas fins al final, mentre fem un seguiment del procés per garantir que el color i la nacionalitat de la víctima no siguin motiu de discriminació.

SEGON

Condemnam totes les formes de violència presents en el cas:
A. - Condemnam la violència espontània desencadenada després de la mort de Efosa, que va afectar el mobiliari públic i als veïns i veïnes de forma indiscriminada. Encara que la participació en aquests esdeveniments va ser d’un grup minoritari de persones, demanam disculpes en nom de la família de Efosa i de la comunitat africana de Son Gotleu.

Aquesta violència no ha contribuït a aclarir els fets sinó que més aviat ha servit d’excusa als que tendeixen a criminalitzar el conjunt de la comunitat nigeriana i africana i a estigmatitzar el barri de Son Gotleu.

Demanam al conjunt de la comunitat africana i de qualsevol altre col·lectiu a fer pinya al voltant de les associacions que estem disposades a compartir moments difícils. Els demanam que quan es produeixin situacions d’aquest tipus ens cridin i puguem actuar com a teixit social, obrint vies de solució que no afectin a persones inocents.

B. - Condemnam la violència organitzada per grups minoritaris que no representen el conjunt de les persones que viuen al barri de Son Gotleu, amb independència del seu origen, nacionalitat o cultura de referència i que responen a altres interessos. Demanem a la policia, als mitjans de comunicació i a les institucions públiques un esforç per identificar clarament a aquests grups i per separar-los del conjunt de les seves comunitats i del barri en general, on predominen les persones pobres, castigades severament per l’atur i atrapades en una realitat que no poden millorar sense ajuda externa però que, malgrat tot, aposten per conviure en pau.

C. - Condemnam la violència estructural, exercida des d’un model social, del qual són responsables els poders públics i també els econòmics, que es revela com a profundament injust en el repartiment de la riquesa, tant a nivell mundial com local i que tendeix a criminalitzar la pobresa a tot arreu.
L’empobriment dels països d’origen de la població immigrada, la pobresa absoluta en què viuen milions de persones, la crida de mà d’obra barata i el seu abandonament quan es trenca la bombolla immobiliària, la pobresa relativa cada vegada més estesa en els nostres barris i ciutats, l’atur, la manca de perspectives de futur, l’infra-habitatge, l’amuntegament i la degradació d’un entorn en què la inversió és mínima, l’estigma social i els prejudicis amb els que moltes persones es senten jutjades i etiquetades, també són formes de violència que generen sentiments d’impotència i de ràbia que tendeixen a manifestar-se de forma violenta quan no troben altres vies.

TERCER

En el cas de Efosa, des d’alguns àmbits policials i institucionals s’han donat informacions no comprovades, canviant la versió dels fets en diverses ocasions, en algunes d’elles culpant a la persona morta de manera falsa i injusta, amb greu risc de provocar nous incidents i obstaculitzant la tasca de mediació i pacificació portada a terme des del teixit associatiu.

Des d’alguns mitjans de comunicació s’han potenciat titulars sensacionalistes que confonen la ciutadania i provoquen situacions d’indignació a les comunitats esmentades. Els fets objectius es barregen amb valoracions i interpretacions que no poden ser confosos amb la veritat. La llibertat d’expressió exigeix també un exercici de responsabilitat. La veritat es pot presentar de moltes maneres, és responsabilitat de cada mitjà i de cada persona si la forma com la presenta contribueix a la pau i a la convivència o la violència i a la segregació.

QUART

Les institucions públiques tenen una gran responsabilitat a l’hora d’elegir els seus interlocutors en situacions de crisi. No podem acceptar que s’ignori a associacions que treballen per la pau i es doni la màxima consideració a líders d’associacions que no dubten a afirmar en mitjans de comunicació que "prefereixen als traficants de droga d’ètnia gitana abans que als negres" i que en nombroses ocasions han exigit la deportació massiva de la població africana.

No podem acceptar que es criminalitzi les persones que no tenen permís de residència en aquests moments, perquè aquest fet no els converteix en delinqüents. La població africana ha arribat a Mallorca cridada fonamentalment per un teixit empresarial que cercava mà d’obra abundant i barata. Ara que la bombolla immobiliària s’ha desinflat i la mal anomenada crisi dificulta poder aconseguir, fins i tot renovar, els permisos de residència, no podem acceptar que es plantegi la deportació com a solució a un problema humà. Respecte a aquest fet hi ha una inquietud justificada en les comunitats africanes, avalada per accions policials en què només s'ha demanat documentació a les persones segons el color de la pell.

Les retallades en els fons destinats als projectes de desenvolupament als països empobrits no contribuiran precisament a frenar l’emigració de persones cap als països europeus, enriquits tot i la mal anomenada crisi.

CINQUÈ

La societat civil organitzada, el teixit associatiu en el seu conjunt, tenim el dret i el deure de participar en els conflictes socials i ho estem fent, des de la responsabilitat ciutadana i com a canal per a la defensa dels Drets Humans en totes les seves dimensions: drets civils, polítics, culturals, econòmics, socials, etc.

Com a entitats ciutadanes estem contribuint a la pacificació del barri de Son Gotleu en els moments difícils, evitant situacions de violència que podien haver arribat a ser molt greus. Ho fem al carrer, calmant els ànims, oferint vies per expressar el dolor i per plantejar les reivindicacions, obrint vies de comunicació amb les institucions i retornant a les comunitats i al barri l’esperança i la confiança en les accions pacífiques.

La seguretat ciutadana és molt més que la intervenció policial, per això exigim a les institucions públiques que valorin el treball de mediació dut a terme pel teixit associatiu, que ens tinguin en compte en situacions d’emergència i que ens tractin amb respecte. Com a ciutadans/es no podem acceptar expressions com "vostès no són ningú", just quan acabem de jugar-nos la vida fent la pau enmig de la crispació i armats tan sols de la nostra paraula i la nostra credibilitat.

Associacions locals i associacions d'immigrants, com a part del teixit associatiu legalment constituït i emparats en l'article 9.2 de la Constitució Espanyola, treballarem junts per defensar els Drets Humans, per combatre la violència i també el racisme i la xenofòbia que l’alimenten, perquè no es criminalitzi ni es discrimini a cap comunitat i per exigir una distribució més justa de la riquesa, tant a nivell local com mundial.

Palma, 5 setembre 2011

divendres, 2 de setembre de 2011

Equo, projecte i llista de distribució

.
Equo és un projecte una mica o un molt verd (ecològic-global). La idea motiva ... i si després del 20N es converteix en la tercera força del país no només motivaria sinó que fins i tot il·lusionaria... Però, i si els resultats electorals fossin molt pobres? I si el nombre de diputats aconseguits és un nombre residual? Llavors seria la gran frustració. I penediment: "Per què ens hem deixat portar per les presses, si les presses són males conselleres i els primers resultats tendeixen a perpetuar-se?" (Encara que no sempre ha estat així).

Jo voldria il·lusionar i pensar que un món sense majoria absoluta del PP és possible, i absolutament necessari... Penso que l'avançament de les eleccions ha estat inconvenient per al projecte, perquè ha reduït el temps de desenvolupament i implantació social del Projecte. En una paraula, que les eleccions generals hauran enxampat una mica verd a aquest projecte verd.

Igual aquesta llista, a escassos dos mesos de les eleccions, està també una mica verda. Desconec si tots els membres de la llista rebran aquest missatge tal com diu, en anglès, la publicitat del servidor de la llista. Jo com a membre de la llista no he rebut cap missatge de cap membre de la llista. Tampoc he pogut accedir als "arxius" de la llista, lloc on poder llegir tots els missatges enviats per un membre de la llista a la pròpia llista. Tampoc he pogut accedir a la relació de membres apuntats a aquesta llista... Tampoc sé si això es podrà fer en algun moment o si la llista és únicament un recurs exclusiu per a l'administrador de la llista per a poder enviar missatges col·lectius a tots els membres de la llista sense haver de posar les adreces electròniques de tots. En qualsevol cas penso que el dinamisme del projecte i el dinamisme de la llista, així com el que ens coneguem els membres de la llista (els membres del Projecte) és molt important per a l'èxit de l'objectiu.

Quan la democràcia (?) va fer tornar de nou a caminar, cap el 1977, l'actual PP (llavors AP) va obtenir un nombre d'escons residual, ara és la primera força política del país. Mentre que UCD d'Adolfo Suarez va ser la força més votada i actualment no té (ni el seu partit conseqüent CDS) ni un sol diputat. Com a projecte també polític, que serà Equo en les pròximes eleccions del 20N, un partit residual, o un partit decisiu per a la formació de governs? Jo voldria que, per bé de la democràcia i per a bé del medi ambient i, conseqüentment, per bé de la humanitat, fos un partit decisiu. Però perquè això passi és imprescindible el dinamisme del projecte i de la llista, de les llistes, així com l'activitat de tots els seus membres (membres de la llista o membres del Partit).

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
______________________________


....................................

debalears-owner@balears.proyectoequo.org  
per a: ?????
data: 2 de setembre de 2011 0:42
assumpte: Un poco verde
llista de distribució: balears.balears.proyectoequo.org   
Filtra missatges des d'aquesta llista de distribució
amaga els detalls 0:42 (Fa 3 minuts)
Perdona pero esta lista no admite mensajes. Si quieres ponerte encontacto con EQUO en Illes Balears escribe a: equobalears@proyectoequo.org
Gracias
....................................


Llàstima!
.

diumenge, 28 d’agost de 2011

Mallorca es crema


Mallorca es crema

La persona humana és l'únic animal que ensopega tres (i més vegades) amb la mateixa pedra. No recorda que en cada ocasió en què guanyen les eleccions els vellpseudolliberals (els nens-caca partidaris de la tirania USA-CIA i dels mercats-Mudis) la crisi econòmica es trasllada des de la globalització, governs i administracions a la pròpia família i pròpia persona, així com s'incrementa la delinqüència (les seves polítiques persegueixen al petit delinqüent i fomenten la magna delinqüència) i la violència (propicien i fomenten carnisseries com les de l'Iraq o Líbia, que, conseqüentment, ni lamenten ni condemnen, mentre els robatoris i agressions amb violència s'incrementen a les nostres terres) i, des del seu oblit, els torna a votar i a propiciar la seva pròpia inseguretat i el seu propi empobriment.

A les Illes Balears el passat 22 de maig la dreta ultra (la dreta menys ultra és el PSOE) va guanyar les eleccions a les Illes Balears, Mallorca, Palma, totes les Illes i gairebé tots els pobles, per golejada, desplaçant al segon mandat d'una coalició de dreta-centre-progressista-nacionalista des de fa 80 anys.

La conseqüència, en forma d'increment de la violència en atracaments i agressions particulars, i en forma d'incendis forestals, no s'ha fet esperar:

A Mallorca, aquests dies, grups armats amb subfusils, al descobert, sense cap vergonya, han atracat dos habitatges particulars habitades en menys de 24 hores, així com, en pocs dies, s'han pepetrat dos o tres assassinats violents.

Igualment, a les Illes Balears, en aquest estiu que acaba ja s'ha cremat més del doble de superfície de massa forestal (fins i tot part molt propera a urbanitzacions) que la que es va cremar l'estiu passat amb el govern del pacte menyis dretà. Aquest increment d'incendis en temps de mandat pseudoliberals és una constant des de la mort del dictador. Moltes vegades part de les superfícies devastades pel foc, posteriorment, són repoblades amb edificis o infraestructures en lloc de amb arbres de bosc. Quan, en el món, tots els arbres hagin estat substituïts per edificis ja no quedarà, viu sobre la terra, cap persona humana, possiblement cap vertebrat i fins i tot és possible que cap ésser viu.

Ara que, al dictat dels mercats econòmics americans, es reforma la Constitució (l'única coincidència dels dos partits majoritaris de dretes espanyols a més de la castració a les nacions, partits i polítiques nacionalistes perifèrics), s'hauria de reformar l'Estatut de les Illes Balears, al dictat de la supervivència humana i de la vida en general, en el sentit que "terra cremada es convertís en terra protegida en què no es pogués, en 50 anys, ocupar per cap objecte artificial, fos construcció, cotxe, pal o carreta i que s'hagués de repoblar d'arbres immediatament). Una legislació semblant va reduir dràsticament, fa uns anys, els incendis a Galícia.

_____________________
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
_____________________

dilluns, 8 d’agost de 2011

La banya d'Àfrica necessita la teva ajuda


.
Gran fam a la banya d'Àfrica
Escrit de Creu Roja Espanyola

Benvolgut/a amic/a:
Irromp en el seu treball o en les seves vacances per la urgència de cridar a unir esforços, de tots els voluntaris, socis, coŀlaboradors i treballadors integrem Creu Roja Espanyola, per poder respondre a la prioritat humanitària que és l'actualitat a la regió de la Banya d'Àfrica.

Perquè, una altra vegada a causa de la fam, estem assistint al començament d'una catàstrofe, que, des del més essencial sentit ètic, tots hem de contribuir a detenir. Més de deu milions de persones, moltes d'elles nens, a Etiòpia, Kenya, Djibuti i Somàlia, podrien morir d'inanició, quan la sequera a la zona ja ha arruïnat les collites i ha matat el bestiar, deixant sense aliments i sense aigua.

Parlam de la sequera més greu des de fa dècades. En especial, els riscos es concentren en el territori de Somàlia, país sense les mínimes estructures pròpies d'un estat i amb una població terroritzada per la violència d'un multiconflicte entre faccions armades sense fi previsible. Milers de famílies somalis estan arribant, dia rere dia i després de recórrer enormes distàncies, als camps de refugiats instal·lats a Etiòpia i Kenya, països també afectats i on, malgrat les seves necessitats, moltes famílies i comunitats els estan acollint.

Creu Roja Espanyola ha començat a actuar, en coordinació amb les Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja d'aquests països, amb la Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i el Comitè Internacional de la Creu Roja, així com en coŀlaboració amb les agències de Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries. Creu Roja compta amb delegats en el terreny; s'ultimen els preparatius per a l'enviament, per via aèria, dels articles d'immediata necessitat (aliments, pastilles potabilitzadores, material d'abric i refugi, estris domèstics i d'higiene, etc), es està procedint a la localització de subministradors locals o pròxims d'altres articles; s'estudia la possibilitat d'efectuar ajudes directes a les famílies, per a l'adquisició en els mercats locals; etc.

Donada l'envergadura i gravetat de la situació, preveiem que les operacions d'ajuda hauran de mantenir-se de manera intensa i perllongada.

Sent conscients de les actuals dificultats en la nostra pròpia societat, la coŀlaboració que avui els demano com a membres de Creu Roja Espanyola, és més important que mai. Els animo a insistir, a quantes persones estiguin pròximes a vostès, sobre l'abast humà d'aquesta catàstrofe i, sobretot, per convèncer-los que, amb poc però entre molts, podem evitar l'irreparable, la pèrdua de moltes vides.

Per aconseguir-ho hem disposat del telèfon d'informació 902 22 22 92 i de la direcció del portal de Creu Roja Espanyola http://www.cruzroja.es/

Per anticipat agraeixo la coŀlaboració de tots.

Juan Manuel Suárez del Toro Rivero
President Creu Roja Espanyola

dimecres, 3 d’agost de 2011

Portocolom Agost de 2011

Al fons: S'Arenal dels Homes

Portocolom Agost de 2011

Ahir, u d'agost, havia creuat la frontera de l'equador de l'estiu. Si el meu pare visqués, va morir el 1996, hauria complert 97 anys. Ho varem celebrar a Son Corbell, en una casa de la meva germana, amb ella, la seva parella, la meva mare, dona, dos dels meus tres fills, dos nebots i els seus dos fills. Són Corbell de gran afecte en la meva infància, infantesa, joventut, maduresa,... Ara només hi vaig com a convidat d'alguna de les meves germanes, perquè aquell antic amor per l'entorn de Son Corbell s'ha convertit en desgrat per les aberracions urbanístiques de dos cosins, un i una, que han deixat l'entorn fet uns pestilents guineus. M'adono que estic desconnectat, especialment dels meus amics i amigues de Palma i de tota la xarxa d'internet i això que hi ha motius més que necessaris com per mantenir el contacte permanent.
Fins i tot em sento desconnectat del present general. Els pocs dies que llegeixo el diari, encara no he vist la televisió ni he escoltat la ràdio, m'escandalitzo i m'entren arcades de tanta nàusea: el neoliberalisme salvatge (neofeixisme que fins i tot mata, per guerres no declarades, per comandos CIA i per fam) als EUA, Península i Illes Balears té una mateixa constant: redueix les dotacions per als serveis públics, educació, sanitat, transport, mobilitat,... i els incrementa per a particulars afins de la mateixa família, partit o ideologia de la globalització capitalista. Ha aconseguit que els sous d'uns pocs determinats multipliquin per més de 2.000 els sous de molts treballadors, mentre molts altres fins i tot no en tenen cap. A les Illes Balears, a més, el nou Govern fa una política contrària a la nostra cultura i llengua pròpies, i et provoca nomenant gerents i directors generals, fletxes imberbes dels seus campaments, perfectament preparats en la seva ideologia unidimensional i sectària, però amb nul competència, experiència i solidaritat.
En la meva ment només hi ha lloc per les vivències i records actuals i passats de Portocolom, el port de Felanitx, uns/es amb sensacions tan vibrants com les que van ocasionar quan van ocórrer, altres temperades pel temps, edat i pastilles. He vist, en dues ocasions a la nina de la bicicleta, en ambdues amb els seus tres fillets petits i el seu marit-adhesiu. En ambdues ocasions, tots dos, hem estat transparents per a la mirada de l'altre i no he sentit els cascavells cardíacs que tantes vegades vaig sentir en el passat. Fins i tot en l'estiu passat. Al juliol, un juliol molt més irregular que el de l'any passat encara que amb una temperatura molt menys sufocant i agressiva, no he perdut ni un sol dia de platja amb la meva mare (excepte els dos dies setmanals, dilluns i dimarts, que estava a Palma). Fins i tot un dia que va despertar molt gris i ventós la meva mare, en aixecar-se i veure el temps, em va preguntar: Què faig, em poso el banyador o em vist? Al que jo li vaig respondre: I tu que prefereixes?. Jo, el banyador. Doncs posa't el banyador. La platja (s'Arenal de ses Dones) va ser per a nosaltres dos sols, si bé a la platja gran havia molta gent perquè havien vingut fins a tres autocars portant nins d'una colònia que venien a nedar a la platja de Portocolom. El mar, agraït, ens va regalar una aigua fresca i molt neta, transparent. Va ser un bon bany tot i el mal dia.
Quan érem nins el meu pare ens acompanyava amb barca, o hi anàvem sense ell, però ell no desembarcava. La meva mare, germans i jo sí que ho fèiem i anàvem a l'arenal petit (s'Arenal de ses Dones). A l'arenal gran (S'Arenal dels homes) hi anaven homes, dones, joves, nins, nines,... Al petit hi anaven senyores soles i mares amb fills petits. Entre tots dos hi havia una escala de pedra feta damunt la roca (segueix existint) on desembarcava la gent que anava a la platja en "golondrina" un llaüt gran de pescador patronejat pel mateix pescador. La “golondrina” anava des del moll de pescadors de la part de la capella (abans “la part de la colònia”) fins a un moll central de la part de la duana i des d'aquest a l'escala de la platja. El patró et donava un bitllet com els que et donaven, i deuen de seguir-te donant, a l'autocar de Palma a Felanitx o de Felanitx a Es Port. També moltes vegades anàvem a la platja en aquesta "golondrina". Quan arribàvem a l'escala, desembarcàvem, amb l'ajuda del mariner, i uns anaven cap a l'esquerra, “S'Arenal dels homes” i altres cap a la dreta, “S'Arenal de ses dones”. A l'escala hi havia un policia municipal, perfectament uniformat (quina calor havia de passar el pobre home!) I si algun nedador, masculí, creuava la línia imaginària de la mediatriu a l'altura de l'escala el municipal xiulava fortament el seu xiulet i amb el braç esquerre li feia senyal perquè canviés el rumb i tornés per on havia vingut. Sempre li feien cas. No sé que hagués passat si algun no ho hagués fet. Imagino que no s'hauria llançat al mar en el seu uniforme. Tampoc s'hauria despullat d'ell per fer-ho en calçotets. Entre l'escala i S'Arenal de ses dones, més proper a aquest, hi havia una caseta o barraca de barca, la barraca de la barca del faroler. El far de Portocolom, en una punta de roca elevada, és a prop del arenal de ses dones, punt més pròxim accessible al mar des de terra. Tindria jo prop de 12 anys i, atès que el meu pare habitualment no venia a nedar, jo seguia anant a S'Arenal de ses dons amb la meva mare i germans. Un dia una senyora es va dirigir a la meva mare i li va dir: "Senyora, i aquest que no és un poc granadet per a ser aquí?"
Anant a l'arenal per la carretera (o camí) creuàvem una barraca de barca, poc temps després canviada per una casa, la casa dels De la Rosa batejada com "Dins mar", barraca que nosaltres, fantàstics, li dèiem "la casa de la bruixa". Passada una gran corba cap a l'esquerra i just abans d'arribar a les cases de "És Bavo" hi havia un altre arenal més llarg i estret que "el de les dones", però més petit i estret que "el dels homes". En aquest arenal els pagesos de Felanitx, un cop l'any, solien portar els seus ases a netejar en profunditat. Per això aquesta platja o arenal es coneixia com "S'Arenal dels ases". Igualment era l'arenal al quual, per ser tan poc freqüentat, anaven a banyar-se alguns capellans per la qual cosa també se'l coneixia com "S'Arenal dels capellans". Amb el que es produïa una estranya coincidència d'identificació.
Ara, amb la proliferació de visitants i residents d'estiu nacionals, forasters i estrangers, els tres arenals han perdut el seu nom tradicional. Ara solen distingir-se com el gran, el petit i és del Bavo.

Portocolom, 2 agost 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________

Sa Part de la Capella fotografiada des de Sa Part de l'Aduana

Sa Part de l'Aduna fotografiada des de Sa Part de sa Capella

"Sa Golondrina". Al fons s'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el Far (amb la torre canviada) i la barraca del farer

S'Arenal de se Dones amb el mollet, barraca del farer i Vestidor de ses Dones

Sa Golondrina de retorn cap a Sa Part de l'Aduana. Nom significatiu: "Noe"

S'Arenal de ses Dones. Al fons: S'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el far abans de canviar la seva torre

.