dimarts, 31 de maig del 2011

Carme Chacón, somrigui, si us plau


Estimada Carme:

La decisió de retirar la teva candidatura per a les eleccions generals del 2012, per no perjudicar l'estratègia i possibilitats del teu partit PSOE, és una actitud que t'ha honorat.

No obstant això no ho ha fet tant la justificació expressada ni la cara enfurrunyada que exhibeixes des que vas prendre la decisió: "O presentaves la renúncia o hi havia eleccions anticipades" (significat: "l'he presentat no per convicció, sinó per a evitar les eleccions anticipades", i la cara reforça aquesta idea)
. Aquesta segona actitud, especialment la perseverança del gest contrariat que exhibeixes en públic (fins i tot en actes importants) t’inhabilita per a unes futures ocasions com les generals de 2016.

per la decisió, malament per l'actitud, que cal canviar immediatament: amb alegria (un dels teus millors actius personals i polítics) i cap al futur, amb generositat i despreniment.
.

dimarts, 24 de maig del 2011

Eleccions autonòmiques 2011. Illes Balears

.
Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears


2011
Cens: 711.660.  Participació: 59,94%
Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14  (19)
PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4 (5)
P.S.O.E. – PACTE 4
PSM-EN Menorca 1
GxF + PSOE Formentera 1
CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0
Esquerra Unida (EU) 0
Esquerra 0
Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)
Govern: Majoria absoluta: PP.
Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007
Partit Popular (PP) 29
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

2003
Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Independent 1
President del Govern: Jaume Matas (PP)
Govern: PP+UM
Oposició: Tots els altres. 

1999
Partit Popular (PP) 28
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5
Unió Mallorquina (UM) 3
Esquerra Unida (EU) 3
Els Verds (EV) 1
Independents 3
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

1995
Partit Popular (PP) 30
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5
Esquerra Unida (EU) 3
Unió Mallorquina (UM) 2
Els Verds (EV) 1
Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1
President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991
Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3
Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2
Unió Independent de Mallorca (UIM) 1
Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1
President: Gabriel Cañellas (PP)

1987
Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Centre Democràtic i Social (CDS) 5
Unió Mallorquina (UM) 4
Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2
Entesa de l'Esquerra de Menorca 2
President: Gabriel Cañellas (AP)

1983
AP-PDP-UL 21
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6
Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2
Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1
Partit Socialista de Menorca (PSM) 2
Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1
President: Gabriel Cañellas (AP)
Govern: AP+UM
Oposició: Tots els altres.

Font:

1979 Consell General Interinsular:
UCD 13
PSOE 4
Independents d'Eivissa i Formentera 3
PSM 2
AP (PP) 1
PCIB 1
President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)
"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".
.

Correspondència entre guanyadors

El tsunami blau guanyador.

Toni bon dia, o no.

No m'has dit res encara. És sa depressió?, es horrorós, no seran agontadors aquests quatre anys que venen.

No sé massa coses, sols que en tenen 35 al Parlament.

Mos consolarem mútuament.

Una abraçada

Miquel

.............................

Hola Miquel,

no t'he dit res per que no havia vist el teu missatge i, des de la matinada d’ahir a la 1 h (d'avui) no havia obert l'ordinador.

Tens raó, no seran agontadors!!! Ahir, juntament, amb l'alegria festiva del carrer Gènova, els mateixos, varen anar, en cotxes, a Ferraz a pitar i a ofendre als perdedors! Tenc moltes experiències de “ara t’aguantes i ‘traga’” d’aquesta gent. Mateo Isern (sic) a una entrevista a El Mundo va contestar: “Amb la memòria històrica no hi perdré ni cinc minuts”, la qual cosa indica que la justícia li importa poc i que regirà pensant sols amb els seus (tenim molta experiència, des de la mort del dictador, i d’abans més encara, de fer les coses així).

Però, tant com puguis, no els hi faceu cas. Me consta que, a més de sectària, la seva victòria no ha estat totalment neta (me va preocupar veure la majoria de cartells dels candidats no del PP pintats i ridiculitzats. A Felanitx els hi tomaven els cartells i tal com els tornaven a posar els hi tornaven a tomar). Són competitius (que no és el mateix que competents) fins dir "basta", volen guanyar i, a ser possible, humiliar als contraris, com més dèbils més, com el Madrid que no li bastava guanyar, ho necessitava fer per 8-0, al descendit Almeria.

Ara volen eleccions generals (saben que si ara es fecin guanyarien per la mateixa golejada, per la inèrcia d'aquestes eleccions i per que l'oposició ni té candidat. I tenen por que d'aquí a 10 mesos ja no sigui tan segura la seva victòria). Són de pensament únic (treballa, treballa, treballa per a aconseguir doblers, doblers i doblers... per a ells i els seus amics; no importa si, en el camí, cauen els més febles dels altres). Necessiten la majoria absoluta per que tots els altres són capaços de pactar, però ells són incapaços de pactar amb ningú (excepte en el Pais Basc, amb el PSOE, per a que no puguin governar els nacionalistes d'allà).

No creuen en els bens públics (“Baleres va bien porque todo es privado”. Jaume Matas, president, a una revista d’economía), però participen en política, gestió de la cosa pública, per a poder administrar els doblers públics per a privatitzar-los per a ells i els seus amics (privatitzen els guanys i socialitzen les perdudes). El milió doscents mil euros que va donar a Calatrava poques setmanes abans de les eleccions les varen pagar de l’IBISEC (construccions escolars) de la Conselleria d’Educació. Desprès ens diuen que aposten per a l’educació: Imagin que serà per a passar els doblers d’educació a empreses privades escolars, educatives i de tota mena (a l’anterior legislatura varen encarregar un projecte d’educació especial per a alumnes amb necessitats especials a una empresa turística: Iberostar).

Però, per altre banda, jo estic molt content de la seva victòria absoluta (“tots som senyors dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules”. I ells han parlat molt: “la crisi es culpa de Zapatero y sólo se solucionará con el gobierno del PP): Els hi dona l'opció de governar de forma absoluta i absolutista (i ja saps com acaben els absolutistes: I si no ho recordes demana-li a Lluís XVI i a la seva dona), però, al mateix temps els hi dona la responsabilitat absoluta: Han dit, Rajoy, que a partir de demà, avui, es posaria a fer feina (tu i jo no hem deixat de fer feina mai) i que governarien per a tots (com si hagués descobert l'Havana. O és que les altres vegades que han guanyat no han governat per a tots, i sols ho han fet per als seus? Mostren el llautó): Ara, a Illes Balears, tenen l'obligació de donar feina als 140.000 aturats (obligació que tenia fins ara el pacte social i que els empresaris pepers no permetien que es complís). Tenen l'obligació de gestionar la crisi econòmica i d'atur, que es semblant, però no és el mateix (la econòmica és estadística i si hi ha mil aturats, però un que guanya tant com mil persones ja no hi ha crisi econòmica). La ètica també, però això ja ho dono per perdut. La "no ètica" és consubstancial a ells des de sempre i això no ho poden canviar de la nit al dia.

Fa 12 anys me varen convidar a una xerrada domiciliària de propaganda electoral, on Francesc Antich ens contava les seves propostes. Quan va acabar li vaig dir: “M’agradaria que guanyassiu, però que no ho feciu per majoria absoluta”. Per als meus, que són tots menys els sectaris que exclouen, vull majories pactades, però no cap majoria absoluta: Pensa amb els desastres de les majories absolutes de González i d’Aznar a l’Estat i de Matas aquí.

Me sap greu per Palma, ja que Aina Calvo, al principi, va esmenar, parcialment, la crisi de la construcció privada fent obra pública i, al llarg dels quatre anys ha començat una política que feia una Palma cada vegada més amable i més sostenible: és molt agradable passejar per Blanquerna i altres eixos, i prest per Son Oliva i el Parc de les Vies, així com anar amb bici per Palma (i els agorers guanyadors ja m’han fet a saber que tot això, ells, ho desmuntaran, tot i no ser del barri): Tornarem a tenir els carrers de cotxes i motos i renou de motor. Així com per a Mallorca pel que fa als serveis socials i a la cultura i TV de Mallorca, una TV amb programació de reportatges dels pobles, la nostra cultura, esports del nostres equips de pobles i treballs del camp,... però aquesta gent ja ha dit que tot això no és prioritari per a ells. Per a ells la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres ordres són les de Madrid del carrer Gènova.

Ànims i endavant

Una abraçada

Antoni

PS: I si he d'aprendre a jugar a pàdel ja m'ho diràs.
.

dimarts, 17 de maig del 2011

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat


Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat


Votem i votem humanista

En aquests tres últims anys el sistema capitalista ha fracassat per enèsima vegada i només es manté gràcies a que té tot el capital, que utilitza en comprar i mantenir la seva supervivència. Però aquest capital, en mans de molt pocs l'obté per l'espoliació dels molts. I si "Déu estreny però no ofega" el capitalisme global estreny, ofega, empobreix fins el no-res i mata. Tant que, igual que fa, amb les fonts d'energia o l'aigua, aire i ozó, esgota el capital que necessita per la seva alimentació i engreix. S’exhaureix.

Curiosament, després que el capitalisme, com a sistema econòmic, adoptés l'absolutisme com a forma vehicular social, va adoptar, com a tal, la democràcia. I aquesta, en els darrers anys, s'ha desvirtuat: A occident els governs sortits de les urnes han deixat d'estar al servei del poble que els ha votat per posar-se al servei dels instruments del capitalisme (entitats financeres, agències de qualificació, mercats borsaris,...) i han empobrit a la població fins a nivells crítics, especialment a la població més jove, pensionistes i treballadors.

El proper dia 22 tenim la possibilitat de participar en unes eleccions autonòmiques i municipals. Hi concorren opcions que representen aquest capitalisme sense fre que no dubta a utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir els seus objectius, sigui com sigui i caigui qui caigui (“als meus amb raó i sense”), juntament amb opcions humanistes que prefereixen fer polítiques més dirigides al bé de les persones que a la rendibilitat econòmica del sistema (“tots són els meus, mentre estiguin amb la raó”). Entre aquests últims, uns, nacionalistes, estan més preocupats per defensar lo local: la llengua, la cultura, el paisatge, el patrimoni i altres, verds, lo universal: desenvolupament sostenible, ambient general, aigua, aire, ozó,...

Uns, els capitalistes, votaran pel "jo estic bé, tu estàs malament" i altres, els humanistes, votarem pel "jo estic bé, tu estàs bé" (no és una situació sinó una posició vital bàsica).

Finalment, altres, pensen que aquest sistema està tan corromput que no té solució i cal canviar de sistema, de manera que no té objecte participar-hi. A més la frustració que ha suposat que el partit socialista, i Zapatero al capdavant, a Espanya i els demòcrates, amb Obama, guanyessin les eleccions amb propostes socials i, finalment, hagin sucumbit a les exigències capitalistes.

Així el "Indignau-vos" de Stephan Hessel o el "Reacciona" de José Luis Sampedro ha desembocat en la plataforma "Per una democràcia real ja" que aquest passat diumenge s'ha manifestat pacíficament, amb gran participació, a tot Espanya.
No obstant això les enquestes anuncien la victòria de les opcions capitalistes, de les opcions de fractura. Potser sigui el millor resultat per provocar la "revolució social" que obligui, per supervivència, al canvi de sistema.

Així va ocórrer, per exemple, en la "Revolució Francesa".

Tot i això penso que els canvis socials i econòmics, a més de per revolució, també es poden produir per evolució i acord: Així vàrem passar, a Espanya, de la dictadura a la democràcia. Un resultat favorable a la posició de "tots" i no a la de "els nostres" possiblement podria permetre aquest tipus de canvi.


Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat



I nosaltres, Illes Balears, que en venim d'això sembla que hi volem tornar a anar-hi. És que no escarmentam. I això que si tots els qui els voten, que no en surten gens beneficiats en els quatre anys, no els votassin, no arribarien ni al 5% necessari per a participar en les institucions. Per què si no creuen en lo públic tenen tant d’interès en gestionar els doblers públics? Per què volen presidir i gestionar les Institucions (que són sagrades per ser públiques, del poble)?  

No és un partit de grup. És un partit de votació de masses, com els espectadors d'un camp de futbol... i també tenen la virtut de saber ser una federació de sectes del mateix signe.

Fins i tot són capaços de desviar-se doblers destinats a cooperació:


Però no és cert, com diuen ells i els seus partidaris, que tots els partits són iguals: uns són  més capitalistes que humanistes i d'altres són més humanistes que capitalistes:




Per què els tres vídeos són de la mateixa coalició dels mateixos quatre partits? Senzillament per que jo vaig sol·licitar, en nom de l'AHC i dels arcs Mediterrani i Atlàntic, l'entrevista a tots els partits i coalicions amb representació parlamentària, des del PP fins a EU. Tots han contestat excepte el PP (el PP no escolta més que a ells mateixos i no accepta participar a debatre amb els altres, amb sols dues excepcions), però sols aquests, els dels tres vídeos, han concretat dia i hora per a contestar les nostres preguntes, al més modest, i no lucratiu dels mitjans de comunicació. No els hi cauen els anells per això. Si la democràcia és la participació del poble, de la gent aquesta coalició d’aquests quatre partits ha mostrat ser la més democràtica de tots. 

Com a precepte democràtic, votau a qui volgueu (el vot és lliure), però votau que l'abstenció o el vot en blanc beneficia als especuladors i destructors (de la llengua, cultura, paisatge, justícia i benestar col·lectiu), ells no s'abstenen. I com diu en Ferran al missatge original: les persones honestes votau amb intel·ligència i dignitat.

El títol i el primer vídeo s’han rebut, per correu electrònic, de Ferran Bellver.  

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________

Maig de 2011
.

dimarts, 10 de maig del 2011

Democràcia real Ja. Manifestació 15 de maig

.
Rebut, per correu electrònic, de Josep Castell, a través de l'Associació Humanista de Comunicació

- El diumenge 15 de maig a les 18:00 hores tota la   ciutadanía està cridada a manifestar-se pacíficament i de manera simultània a   nivell estatal sota el lema "Democràcia Real Ja! No som mercaderia en mans de polítics i banquers!" per a denunciar la irresponsable gestió econòmica del  país per part dels poders polític i econòmic, exigint que assumeixin les responsabilitats que els corresponen.
- Desproveïda de qualsevol signe polític o   sindical, aquesta convocatòria ha estat promoguda per aturats, desnonats,   autònoms, treballadors, mestresses de casa, estudiants i jubilats, units   contra l'abús que la classe política ha consentit i que està entorpint encara més la superació d'aquesta crisi, fent gala de la seva responsabilitat cívica, han reprès o enfortit la seva participació en la vida pública, deixant a un   costat les seves possibles diferències ideològiques o culturals.
- Aquesta  manifestació NO vol banderes ni símbols polítics o sindicals de cap tipus,  vol únicament ciutadans descontents, de qualsevol edat. A tot  aquell que se senti disconforme amb la manera d'actuar dels nostres polítics.
- Són  molts els motius que han portat als   ciutadans a exigir un gir  radical en les formes de gestió política i financera de l'estat  espanyol: l'atur, la corrupció, l'alt nivell d'empobriment de la  societat que ha abocat a milers de famílies a la indigència, la pèrdua  de drets socials, la precarietat laboral, i la  preocupació sobre el  futur dels nostres fills, són només part del   problema.
- Fins al moment s'han adherit a la convocatòria 34 ciutats espanyoles, entre elles Palma de Mallorca, Ciutadella i Eivissa. A Palma no ens falten motius pels quals indignar-nos i sumar-nos a la convocatòria de Democràcia Real Ja.
- El recorregut de la manifestació de Palma començarà a la Plaça d'Espanya a les 18:00 i finalitzarà al Carrer de la Constitució amb la lectura del manifest.
- Les  persones que participen en aquest   moviment exigeixen la reorientació d'aquestes polítiques públiques cap a la protecció de l'interès general. Exigeixen,  així mateix, canvis en la Llei Electoral que ofereixin vies per a una  autentica participació ciutadana en les decisions públiques. Exigeixen la  fi dels privilegis de   la classe política. Exigeixen mesures dràstiques  contra el frau fiscal i la fugida de grans fortunes cap a paradisos  fiscals. Exigeixen la fi de les pujades d'impostos indiscriminades i de  la privatització del sector públic. Exigeixen, en definitiva, una  democràcia real JA!.
- Hem de ressaltar que la Plataforma Democràcia real JA! NO organitzarà, fomentarà ni tolerarà cap tipus de violència, actes vandàlics, homòfobs, racistes, o xenòfobs per part de persones,   grups o  associacions adherides a la mateixa. Aquest és un moviment pacífic.
- En l'actualitat aquesta Plataforma ciutadana compta amb els següents canals i suports de comunicació: Democracia Real Ya
Democracia Real YA
Web: 
http://democraciarealya.es/
Facebook: 
Twitter:#democraciarealya
@democraciarealTuenti : democraciareal ya!
Esdeveniment general: 
.
.

dilluns, 9 de maig del 2011

Per què?


Per què?

Per què el Reial Madrid sempre acaba amb 10 quan s'enfronta al Barcelona?

Perquè els partits els s'arbitren persones humanes i no una moviola. Si els quatre últims partits en què s'han enfrontat aquests dos equips els hagués arbitrat el reglament i una moviola, en cap dels quatre, el Reial Madrid hagués acabat amb més de 8 jugadors.

Per què Casillas, tan excel·lent porter, té tanta cara?

Perquè ell, i tot l'entorn del Reial Madrid, comentaristes i aficionats inclosos, té més capacitat de donar la imatge que l'àrbitre perjudica a l'equip que que l'equip faci el futbol suficient de manera que guanyés justament al seu rival.

Per què el Partit popular guanyarà les pròximes eleccions del 22 de maig?

Aquesta pregunta, aquest fet de raó incomprensible, té diverses respostes i no una sola. La persona és una espècie viva del regne animal, diem un "animal racional", en permanent evolució: anem cap a la raó, unes poques són més raonadores, molts estan en camí. I, per ara, els que estan en camí són molts més que els que han arribat a la capacitat de seure’s a la pedra de l'esplanada, descansar del camí realitzat, contemplar el paisatge i pensar.

Thomás A. Harris, psicòleg humanista, en la seva anàlisi transaccional, distingeix quatre "posicions vitals" tipus a on cada un de nosaltres es troba. Les tres primeres són pre-racionals i la quarta és racional. La primera correspon al tipus feble, ploraner, psicològicament dependent i també al "trepa", la segona correspon al tipus desconfiat, tancat en si mateix, que defuig el tracte i relació amb els altres, la tercera correspon al tipus expansiu, egoista, corporatiu o sectari, de vegades creient (creient d'idees externes, incapaç de tenir les pròpies), de vegades agressiu o partidari de l'agressivitat en determinades situacions (es poden alegrar de la guerra o assassinat a determinats grups o persones, per exemple, a terroristes... o a lleials a la República).
Característiques comuns a les tres primeres posicions són:
- Són decisions basades en sentiments.
- Són conclusions, no explicacions.
- Són creences primitives amb nul consens.
- Max Scheler les va denominar "sentiment fonamental de l'existència".
Les característiques de la quarta posició vital són:
- És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
- És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'arriba espontàniament.
- Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
- L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
- Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
- La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. És capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus esdeveniments a les circumstàncies externes sofertes.
Resulta evident que els altres, que es relacionen amb mi, formen una part important del meu entorn. I també que com millor sigui el meu entorn, en el si del que faig la meva vida, millor estaré jo. Una postura intel·ligent és procurar que els altres estiguin el millor possible perquè jo també pugui estar el millor possible.
Aquestes quatre posicions vitals són:
1 Jo estic malament, tu estàs bé
2 Jo estic malament, tu estàs malament
3 Jo estic bé, tu estàs malament
4 Jo estic bé, tu estàs bé
Veure:
http://arcoatlantico.balearweb.net/post/86553 
Les enquestes diuen que el partit popular guanyarà les eleccions, quan alguns dels seus dirigents fan unes declaracions sobre el Tribunal Constitucional que, en un estat de dret, el desqualificaria, si més no, per a cinc partits (cinc eleccions) i si no, que li demanin al Mouriño. Realitza unes polítiques d'espoli de les arques públiques, una part per al partit i una altra més gran per a particulars del partit, que, en cas que tots els votants fossin intel·ligents i honestos, els deixarien sense més vots que els dels propis espoliadors. Diuen que no creuen en els béns públics i que, en economia, tots han de ser privats. Per què, llavors, es presenten a eleccions per a gestionar les administracions i els diners públics? Per a transferir els recursos públics a les seves pròpies arques? Això és el que sembla que han fet sempre en les administracions que han gestionat. En l'inici de campanya a les Illes Balears, la SER va convidar a tots els partits a participar en un debat electoral. Varen acceptar tots excepte el popular: Saben que guanyen no per les seves idees, ni pels seus programes que no tenen, sinó per les vísceres dels seus candidats coincidents amb les dels seus votants i a aquests no els importa que els candidats els informin, que els comuniquin, el que pensen i el que pensen fer. Un partit que no és democràtic i que utilitza els recursos i sistemes democràtics per guanyar les eleccions democràtiques?. Un partit que no creu en els béns públics i que es presenta per a administrar aquests béns en els que no creu?. Uns electors que no volen saber ni de raons ni de fins i voten exclusivament a un partit per sectarisme visceral?. La immensa majoria de membres i electors del Partit Popular estan en la tercera posició vital: visceralment jo (amb els meus, sectàriament) estic bé davant dels altres que estan malament. Si, de sobte, totes les persones passassin a la 4 ª posició vital: Jo estic bé, tu estàs bé, canviassin el seu "els nostres" per "tots", el popular es quedaria com a partit residual. Com seria residual si cada vot tingués un valor proporcional a la seva racionalitat (el sistema capitalista, defensat aquí pel popular, és el culpable de la crisi econòmica mundial, de les injustes diferències distributives, de la pobresa, de la guerra per aconseguir recursos naturals,... Veure “Inside Job”). Però en el nostre sistema democràtic tots els vots tenen el mateix valor, tant si s'han generat amb la raó, amb la raó i el cor, amb només el cor, o amb el cor i una altra víscera. I, segons les enquestes, sembla que la majoria de votants balears i espanyols encara són més viscerals que racionals. Sembla ser que els que estan en alguna de les tres primeres posicions vitals encara són més que els que estan en la quarta.
Com en el cas del tapís de Penèlope que ella desfeia a la nit el que havia teixit durant el dia, sembla que estam condemnats a passar períodes més o menys llargs dedicats a desfer l'Estat del benestar i la justícia social i distributiva que s'ha anat teixint en períodes precedents també més o menys llargs.
Maig de 2011

______________________________
 
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com 
______________________________
.

dijous, 5 de maig del 2011

Cadena humana per la igualtat


Cadena humana per la igualtat


El passat 21 de març (2011) el Parlament va rebutjar aprovar la llei d'Igualtat (entre homes i dones) ja que UM es va abstenir i el PP va votar en contra, quan semblava que s'havia arribat a un acord tàcit que s'abstindria, amb la qual cosa la llei hagués sortit aprovada. Per a la consellera de Benestar Social, Josefina Santiago, l'actitud del PP «és una vergonya». Santiago criticar la diputada popular Isabel Llinàs per haver estat negociant el contingut de la llei "durant vuit mesos fins avui -ahir per al lector- al migdia» i la va acusar de canviar d'opinió "en vint minuts». Santiago va assegurar que si la pròxima legislatura hi ha un govern progressista, la llei d'igualtat serà la primera que arribi al Parlament.

Ahir, dimecres dia 4 de maig, va haver una concentració a Cort en què es van veure representants de tots els partits i coalicions excepte PP i UM i amb gran participació de la societat civil. L'escriptora Antònia Oliver va llegir un comunicat i es va formar una cadena humana des Cort fins a la seu del PP al carrer Palau Reial, al costat del Parlament, on es va introduir el comunicat. Igualment totes les persones que van formar la cadena humana van treure targeta vermella al PP per haver impedit l'aprovació de la llei d'igualtat, encara que, com en un cas futbolístic molt recent, el PP es pregunta per què? i es nega a abandonar el camp de joc de la política on segueix practicant el seu joc brut (partidista i sectari, a part de la corrupció).
.

dimarts, 3 de maig del 2011

Efemèrides entorn a l'u de maig:


Efemèrides entorn a l'u de maig:

Als voltants de l'1 de maig celebrem una multitud d'esdeveniments:

Dia 28 d'abril: Dia mundial de la seguretat en el treball.
Dia 29 d'abril: Dia europeu de la solidaritat i cooperació entre generacions.
Dia 1 de maig: Dia (festa) del treball: Dels treballadors i treballadores.
Dia 2 de maig: Festa del dos de maig (contra l'ocupació francesa).
Dia 3 de maig: Dia mundial de la llibertat de premsa.

Dia 30 d'abril: Presentació dels candidat d'Esquerra.
Dia 30 d'abril: Festa de l'OCB "Mallorca m'agrada"
Dia 2 de maig: Un comando de la CIA mata Bin Laden
Dia 2 de maig: El Tribunal Suprem prohibeix la presentació de les llistes de Bildu a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals.
Dia 4 de maig: Cadena humana per a la igualtat entre l'home i la dona.
Dia 5 de maig: Presentació del llibre "Salvem és Jonquet"
Dia 5 de maig: S'inicia la campanya electoral.

Veure fotografáis:

Veure calendaris:
.