Entre la dignitat i la vergonya

 

Un grup nombrós de manifestants contra el genocidi palestí que perpetra el govern i l'exercit d'Israel, amb l'autorització del govern i l'exercit d'EEUU va provocar una tal manifestació a Madrid, capital del regne, que va modificar el final de la darrera etapa de la Vuelta a España, així com el protocol de l'entrega de medalles i trofeus. Tot d'una les autoritats madrilenyes del pp, Ayuso, Almeida i Feijóo, varen posar el crit en el cel. Això era impensable i imperdonable en una democràcia avançada i duria greus conseqüències per a Espanya en la resposta que forçat donaria el govern assassí d'Israel i també el del seu aliat dels EEUU. Ni la més mínima crítica al genocidi del govern i exercit d'Israel. Inclús, en declaracions posteriors, Diaz Ayuso, prenia part a favor d'Israel. Com si el canvi de proptocol de la Vuelta a Espanya fos molt més greu que el genocidi palestí. S'ha de dir que la manifestació de Madrid no va provocar ni un mort, mentre que el genocidi palestí porta més de 60.000 morts, molts d'ells nins, nines i dones civils, desarmats i inocents. La manifestació de Madrid va despertar consciències europees dormides i a la cimera actual de l'ONU, dels 190.000 i pico de paisos pertanyents a l'ONU, més de 160.000 condemnen el genocidi israeli a Palestina. Igualment ho fan els partits d'esquerres espanyols i balears, mentre que els partits de dretes estatals i balears eviten enfadar al genocida Israel i, sobre tot, el complice sumosol EEUU de Trump. 
Bé, idò, tot honor i dignitat a les víctimes palestines, vives i mortes, i a tots aquells que s'han pronunciat al seu favor i en contra de la ignominia israelí a Palestina. I vergonya per a tots aquells que s'han mostrat totalment a favor dels criminals i també a aquells tebis que no han tengut la valentia de críticar obertament als botxins i de defensar a les seves víctimes. El mal és que aquests no en tenen de vergonya. 

Europa i tot occident ha reaccionat (en part) malaqment i tard. Quasi quan Palestina està totalment arrassada i els palestins totalment desapareguts. 

I què farà ara occident? Reconeixer la situació actual? Tota Palestina arrassada i tots els palestins morts o expulsats? 

No, occident, EEUU, el primer, ha de garantir que l'estat d'Israel ha de reconstruir, per als palestins, tots els edificis arrassats i ha d'abandonar, ell i tots els seus ciutadans tots els territoris ocupats (robats) i indemnitzar a Palestina per el mal fet (no podrà resuscitar a tots els morts assassinats) 

Ahir, amb salvatgisme sense precedents, Israel ha bombardejat nens, adolescents i adults mentre menjaven l'esmorzar de Ramadà al pati de l'escola feminina de giabalia (nord de Gaza) causant aquest estrall que es veu al vídeo. Ara Israel està intentant eliminar aquest vídeo de la xarxa, per això si us plau difondre'l al màxim entre els vostres contactes.

Aquells que es commouen davant el genocidi palestí i demanen que Israel aturi aquesta matança atroç tenen sensibilitat i dignitat humanes. Els que no ho fan no tenen ni sensibilitat ni dignitat i són una vertadera vergonya humana, en tenguin o no en tenguin. Són una veritable piltrafa humana. 

I aquells     que estan en el primer grup i voten opcions polítiques que estan en el segon o vice versa, estan en el segon i voten opcions que estan en el primer? Són models de contradicció. 

Manifestació de la dignitat a Madrid, contra el genocidi palestí.

 

Com a bon mallorquí, català i catalanista, els madrilenys me caien més bé malament per la seva superbia i ufània, per ser els habitants de la capital del regne i ser el niu de tot el feixisme espanyol (Diaz Ayuso, Almeida, Feijóo, Abascal, Rodriguez, Aznar, Felip VI, ...). Per ser la única Comunitat autònoma en que el PP més ranci i caspós, a les darreres eleccions autonomiques, va treure majoria absoluta. 

No obstant això, ahir es varen redimir davant els meus ulls. En front a la vergonya de tots aquells, espanyols i no, que s'ajonollen davant el poder suprem i capriciós, amb causa de mort, destrucció i llatrocini, de la força armamentística del govern de Donald Trump; tots els que no condenen incondicionalment el genocidi que perpetra Netanyahu contra els palestins i Palestina (més de 60.000 morts, atacs a escoles y hospitals, dispars directes a persones que cerquen aigua i aliments, deixar zones senceres sense permetre l'ajuda humanitària necessària per a no morir de fam o de sed, destrucció d'habitatges palestins, robatori d'altres,... El pitjor criminal de tot el món en aquest segle XXI), tots els que condenen manifestacions com aqueta o comunicats que demanen que aturi aquest genocidi immediatament i EEUU i l'ONU facin tot el possible per obligar a Netanyahu a aturar immediatament la seva política de mort, destrucció i llatrocini permanent. 

La manifestació va aconseguir aturar la darrera etapa abans d'arribar al final i també l'acte protocolari de lliurament de trofeus. En protesta per la participació d'un equip ciclista d'Israel, representant del Govern genocida d'Israel. 

Com és llògic tots els dirigents polítics i ciclistes feixistes han fet manifestacions criticant aquesta manifestació, però ni un/a d'quests que han criticat la manifestació i els comunicats criticant el genocidi i la presencia d'un equip ciclista representant d'aquest genocida han fet la més mínima crítica al genocidi d'Israel, com, si per a ells, la presencia d'un equip ciclista d'Israel tengués més importancia que la vida de 60.000 palestins i la destrucció i el robo dels seus habitatges. Amb la qual cosa s'alineen, com ja ha fet explicitament el govern d'EEUU, amb el genocida d'Israel. Felicitacions a tots els manifestants per la vostra dignitat, cosa que no tenen els vostros dirigents polítics de Madrid i dirigents ciclistes internacionals. 

La salutació de la vergonya. Ayuso, deslleial verdulera, prefereix condemnar la manifestació de la dignitat que el genocidi d'Israel. 

Repensem Mallorca, De l'espaculació a la construcció de la dignitat

Repensem Mallorca, De l'espaculació a la construcció de la dignitat

És el títol d'un llibret (petit en tamany, però important en contingut) de David Abril presentat i editat (per Lleonart Muntaner) el mes de Març de 2015 (aviat farà 10 anys) on David ens parla de la necessitat de canviar la utilització de Mallorca que, cada vegada que és administrada per una opció política capitalista és explotada, espremuda, quasi esgotada de manera de treure el rendiment econòmic més gran, encara que això suposi una degradació de l'illa, de la seva terra cultivable i un empobriment de la majoria dels seus habitants, incrementant la desigualtat social. Cal una transició cap a una Mallorca més solidària, sostenible i sobirana, respectuosa en si mateixa, el seu medi ambient, i els mallorquins i les mallorquines. Aquest vídeo és fragments de l'acte de presentació. Si algú està interessat en el llibre podeu posar-vos en contacte amb les Fundacions Emili Darder i Pere Mascaró.

Video a YouTube

https://youtu.be/0kZaP8y7wck?si=PLBW1gQi3sOo6WXP

https://www.youtube.com/watch?v=0kZaP8y7wck

Paraules de l'autor, en el llibre:Crec que més enllà dels avatars polítics i dels tempus electorals -que tampoc no vull menysprear-, s'ha de posar damunt la taula la idea de la transició cap a una Mallorca diferent: cap a una Mallorca solidària, sostenible i sobirana, que capgiri l'actual tendència d'una societat de cada vegada més desigual, en risc de col·lapse, i que és tractada, per part de l'Estat, com una colònia. I per què? Perquè jo, com vosaltres, vull viure en una terra on tothom que viu i conviu amb mi ho pugui fer dignament. I ja que vivim en un autèntic paradís, que cada any visiten milions de persones, que totes i tots els habitants de Mallorca i les illes tenguin dret a ser feliços.

Avui, 04-11-2024, seguim igual, no hem fet ni una passa cap aquesta altra Mallorca, que segueix sent instrument de l'especulació, de la desigualtat social, destrucció de les terres, mediambient, mars,... 

David Abril 

La Dedicatòria del llibre: "A Bartomeu Bennàssar Vicens, Barbenvic, amb qui tenc una feina pendent. Un dia vàrem iniciar un diàleg sobre el poder, i encara no l'hem acabat".

Temes que tracte el llibre: 

1 El punt de partida: unes illes en estat d'emergència social 

2 Repensar el turisme i la seva deriva 

3 Terra sense llei: desregulació de la terra 

4 La democràcia del taxidermista 

5 Transitar cap a una Mallorca solidària, sostenible i sobirana. 

Sobre l'autor: 

És llicenciat en Geografia i Història, expert en Animació sociocultural i doctor en Ciències de l'Educació amb premi extraordinari. Ha treballat a diverses organitzacions socials, com ara Càritas Diocesana de Mallorca, Aula Cultural, la Confederació General del Treball o el Centre d'Estudis de l'Esplai, en les quals ha coordinat i desenvolupat projectes socioeducatius, sobretot amb joves i col·lectius en risc d'exclusió i d'educació ambiental. Col·laborador del grup INTER d'investigació en educació intercultural de la UNED, on exerceix també com a docent de postgrau i fa recerca sobre ciutadania, globalització i pedagogia crítica. Va ser coordinador d'Esquerra Unida de les illes Balears entre 2009 i 2010, any en què deixà la formació d'esquerres per crear juntament amb altres companys el partit Iniciativa d'Esquerres i iniciar un procés de fusió amb Els Verds, que va donar lloc a la formació ecosocialista Iniciativa Verds. En una passada legislatura va ser director tècnic de l'Agència de Cooperació Internacional i director general de Canvi Climàtic i Educació Ambiental del Govern Balear. Igualment va ser diputat del grup parlamentari MES i portaveu a les comissions de Turisme i Medi Ambient.

   

El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

.

El poder de la paraula, de la idea, de l'acció

"Demagògia" no és "democràcia". La "Dictadura" tampoc. Les majories absolutes són dictadures.

Una democràcia, dictadura o persona que comet o accepta una salvatjada és una democràcia, dictadura o persona indigna, inmereixedora de ser democràcia, inmereixedora de ser persona (tota dictadura és indigna per principi). Occident, avui, té més de que avergonyir-se que de enorgullir-se.

Ni tan sols en les dictadures és lícit l'assassinat (ni els que comet la dictadura, ni assassinar el tirà).

No n'hi ha prou en usurpar el nom: "Partit popular", no és garantia de ser popular, de ser del poble, de ser solidari. Pot ser, com acostuma a mostrar, populista, demagog, antipopular, insolidari.

Tots nosaltres podem creure, actuar i votar per creences (la majoria de les vegades incertes) o per actituds observables (de vegades fingides, però en la majoria de les vegades d'autenticitat o falsedat fàcilment detectable).

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

http://arc46.com

______________________________

.

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat

Votem i votem humanista

En aquests tres últims anys el sistema capitalista ha fracassat per enèsima vegada i només es manté gràcies a que té tot el capital, que utilitza en comprar i mantenir la seva supervivència. Però aquest capital, en mans de molt pocs l'obté per l'espoliació dels molts. I si "Déu estreny però no ofega" el capitalisme global estreny, ofega, empobreix fins el no-res i mata. Tant que, igual que fa, amb les fonts d'energia o l'aigua, aire i ozó, esgota el capital que necessita per la seva alimentació i engreix. S’exhaureix.

Curiosament, després que el capitalisme, com a sistema econòmic, adoptés l'absolutisme com a forma vehicular social, va adoptar, com a tal, la democràcia. I aquesta, en els darrers anys, s'ha desvirtuat: A occident els governs sortits de les urnes han deixat d'estar al servei del poble que els ha votat per posar-se al servei dels instruments del capitalisme (entitats financeres, agències de qualificació, mercats borsaris,...) i han empobrit a la població fins a nivells crítics, especialment a la població més jove, pensionistes i treballadors.

El proper dia 22 tenim la possibilitat de participar en unes eleccions autonòmiques i municipals. Hi concorren opcions que representen aquest capitalisme sense fre que no dubta a utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir els seus objectius, sigui com sigui i caigui qui caigui (“als meus amb raó i sense”), juntament amb opcions humanistes que prefereixen fer polítiques més dirigides al bé de les persones que a la rendibilitat econòmica del sistema (“tots són els meus, mentre estiguin amb la raó”). Entre aquests últims, uns, nacionalistes, estan més preocupats per defensar lo local: la llengua, la cultura, el paisatge, el patrimoni i altres, verds, lo universal: desenvolupament sostenible, ambient general, aigua, aire, ozó,...

Uns, els capitalistes, votaran pel "jo estic bé, tu estàs malament" i altres, els humanistes, votarem pel "jo estic bé, tu estàs bé" (no és una situació sinó una posició vital bàsica).

Finalment, altres, pensen que aquest sistema està tan corromput que no té solució i cal canviar de sistema, de manera que no té objecte participar-hi. A més la frustració que ha suposat que el partit socialista, i Zapatero al capdavant, a Espanya i els demòcrates, amb Obama, guanyessin les eleccions amb propostes socials i, finalment, hagin sucumbit a les exigències capitalistes.

Així el "Indignau-vos" de Stephan Hessel o el "Reacciona" de José Luis Sampedro ha desembocat en la plataforma "Per una democràcia real ja" que aquest passat diumenge s'ha manifestat pacíficament, amb gran participació, a tot Espanya.

No obstant això les enquestes anuncien la victòria de les opcions capitalistes, de les opcions de fractura. Potser sigui el millor resultat per provocar la "revolució social" que obligui, per supervivència, al canvi de sistema.

Així va ocórrer, per exemple, en la "Revolució Francesa".

Tot i això penso que els canvis socials i econòmics, a més de per revolució, també es poden produir per evolució i acord: Així vàrem passar, a Espanya, de la dictadura a la democràcia. Un resultat favorable a la posició de "tots" i no a la de "els nostres" possiblement podria permetre aquest tipus de canvi.

Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat

http://www.youtube.com/watch?v=QAtyOxONJUs&feature=topvideos_music

I nosaltres, Illes Balears, que en venim d'això sembla que hi volem tornar a anar-hi. És que no escarmentam. I això que si tots els qui els voten, que no en surten gens beneficiats en els quatre anys, no els votassin, no arribarien ni al 5% necessari per a participar en les institucions. Per què si no creuen en lo públic tenen tant d’interès en gestionar els doblers públics? Per què volen presidir i gestionar les Institucions (que són sagrades per ser públiques, del poble)?  

No és un partit de grup. És un partit de votació de masses, com els espectadors d'un camp de futbol... i també tenen la virtut de saber ser una federació de sectes del mateix signe.

Fins i tot són capaços de desviar-se doblers destinats a cooperació:

http://www.youtube.com/watch?v=eDQURGDrdcs&feature=related

Però no és cert, com diuen ells i els seus partidaris, que tots els partits són iguals: uns són  més capitalistes que humanistes i d'altres són més humanistes que capitalistes:

http://www.youtube.com/watch?v=VASDIZ-n1Kk  

http://www.youtube.com/watch?v=7ifq0Zgtf4A  

http://www.youtube.com/watch?v=WeQ0XLRriXg  

Per què els tres vídeos són de la mateixa coalició dels mateixos quatre partits? Senzillament per que jo vaig sol·licitar, en nom de l'AHC i dels arcs Mediterrani i Atlàntic, l'entrevista a tots els partits i coalicions amb representació parlamentària, des del PP fins a EU. Tots han contestat excepte el PP (el PP no escolta més que a ells mateixos i no accepta participar a debatre amb els altres, amb sols dues excepcions), però sols aquests, els dels tres vídeos, han concretat dia i hora per a contestar les nostres preguntes, al més modest, i no lucratiu dels mitjans de comunicació. No els hi cauen els anells per això. Si la democràcia és la participació del poble, de la gent aquesta coalició d’aquests quatre partits ha mostrat ser la més democràtica de tots. 

Com a precepte democràtic, votau a qui volgueu (el vot és lliure), però votau que l'abstenció o el vot en blanc beneficia als especuladors i destructors (de la llengua, cultura, paisatge, justícia i benestar col·lectiu), ells no s'abstenen. I com diu en Ferran al missatge original: les persones honestes votau amb intel·ligència i dignitat.

El títol i el primer vídeo s’han rebut, per correu electrònic, de Ferran Bellver.  

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

http://arc46.com

______________________________

Maig de 2011

.