dilluns, 13 de setembre del 2004

Arc Mediterrani. Natura


Les nostres Illes tenen una extensió delimitada i limitada... i aquesta no és ni excessiva ni massa grossa. No és possible una balearització (una matasització) permanent indefinida (destruir vida, bàsicament vegetal, i recursos vitals, bàsicament aigua, per a incrementar les infrastructures destructives de creixement insostenible irracional, bàsicament autopistes i construcció).

I això no sembla que ho hagi constatat el govern irracionalment destructiu del trampós i mentider Matas. O no ho han constatat, o si ho han fet i se'n foten totalment, ja que aquestes construccions impliquen les fonts més importants de doblers (tant legals com il·legals). 

Així, l'estiu de 2004 ha estat un temps en que la Conselleria d'Obres públiques, del Govern de les Illes Balears (Mabel Cabrer, com el cavall d'Atil·la) ha destruït més terres (superfície) i la seva vegetació i recursos naturals que, pràcticament, en la totalitat de la història de les Illes. Si vosaltres teniu la oportunitat de volar sobre Mallorca veureu, entre s'Arenal i Llucmajor, o devora Inca uns moviments de terres (destruint tota la seva vida) demencial, més gros, aquest darrer, que la pròpia ciutat d'Inca. Igualment es vol fer un segon cinturó que xaparà en dues parts l'encantadora barriada de Son Sardina i construir un mastodont hospital, amb la corresponent àrea de serveis, al natural, històric i cultural entorn de "La Real". No tenen la més mínima sensibilitat ("si segueixen així, no tardaran en urbanitzar els arcbotants de la Seu de Palma"). 

Tanta sort que la població civil (amb les orientacions de GOB, Arca, OCB, EU i Verds) s'oposa fermament a totes aquestes barbaritats. No obstant això, el Govern se'n fot de la voluntat popular i fa més cas a l'ambició i avarícia de les seves pròpies butxaques i segueix amb la seva tasca destructora, al·legant que ells varen guanyar les eleccions (sense dir els trucs i xantatges que varen fer per a poder-les guanyar mínimament). 

La necessitat de la vida futura fa ben necessari una revolució popular que desterri del govern aquesta panda d'irresponsables. No te quedis impassible observant la destrucció de la vida i habitabilitat de les Illes.

Palma de Mallorca, setembre de 2004
Antoni Ramis Caldentey    
Psicòleg humanista social

Recupera natura i recuperaràs vida

dimarts, 11 de maig del 2004

El València Club de Futbol, campió de lliga 2003-04 !!!

.

El València Club de Futbol, campió de lliga 2003-04 !!!

València, Campió!!!

Eficàcia i alegria: El CF València campió de la lliga 2003-04.

Dos anys després, novament, el CF València, un equip català, aconsegueix el títol de lliga.

Mentre la nàusea segueix mostrant les seves vergonyes en forma de la indignitat infligida (soferta) a L'Iraq, mentre els Governs de les Illes Balears i València segueixen utilitzant els recursos públics per a matar la unitat lingüística, Catalunya segueix caminant, fent camí, i escrivint grans pàgines de la seva història:

Barcelona inaugura el Fòrum Mundial de les Nacions i les Cultures (tot i ser una gran comèdia capitalista, és un circ que predica vida i solidaritat en lloc de matar, humiliar i morir sense sentit), i València, poques hores després aconsegueix el títol de lliga de futbol, el més preuat, pels clubs espanyols, dels títols de futbol. Igualment, el Mallorca guanya, per enèsima vegada en aquests últims anys, al Reial Madrid de Florentino Pérez i Aznar.

En aquest moment dolç català desentona l'abandó de la catalanitat i de l'Institut Ramon Llull (personatge mallorquí) per part del juràssic govern de les Illes Balears. Ara és el moment de reivindicar popularment aquest Institut que ha de ser nostre, del poble (català), i no gubernamental dels governs anticatalans (anti Catalunya i anti Llengua Catalana).

L’escrivà de Catalunya seguirà escrivint grans pàgines per a la seva història, encara que, mentre tinguem els qualque cosa més que vergonyosos governs balear, mallorquí, eivissenc i valencià (i els tendrem mentre hi hagi ciutadans i ciutadanes despistats o malintencionats que els segueixin votant), seguirà fent esborralls en aquesta benvolguda història de Catalunya.

Enhorabona Barcelona, enhorabona València, enhorabona Mallorca i totes les Illes; enhorabona Catalunya !!!

dilluns, 10 de maig del 2004

La nausea: Vexacions a Iraq

.

La nàusea: Vexacions a Iraq

Eficàcia, ineficàcia, circ, nàusea

Els hipòcrites, posen cara de no haver romput mai cap plat, i d’una perplexitat absoluta. Quan tots sabem, i ells els primers, que els plats són ells qui els han romput i segueixen rompent. Els executors no són més que les titelles per ells mogudes. Quan ells ho saben des de molt abans de l’any 2000. És el seu tarannà. Que els vexa a ells i als qui els recolzen molt més que als pobres vexats. Fan cara d’escandalitzats i demanen càstigs per als seus, titelles, complidors. No poden pensar mai que nosaltres arribem a la llum suficient per a saber que els animals indignes són ells. No, no aplegaran avergonyits. No tenen vergonya. Seguiran ocupant, violant, robant, matant, sacrificant, vexant, humiliant, per avarícia, sadisme i bestialitat. Però, i què es pot esperar d’una espècie rèptil de dinosaures juràssics antropomòrfics?

Però si les fotografies mostrades, i els fets coneguts retratats, encara que no haguessin estat mostrades, ens fan nàusees, si els que varen decidir aquesta indignitat ignominiosa ens fan oi, també ens fan fàstic tots aquells immobilistes que sense tenir res a veure amb aquesta immensa pota, recolzen, consenten o pacten amb els fastigosos.



dimarts, 4 de maig del 2004

Demanam la sortida de l'energia nuclear. GCTPFNN

.
PETICIÓ EUROPEA
'UN MILIÓ DE CIUTADANS I CIUTADANES DE LA UNIÓ EUROPEA DEMANEN LA SORTIDA DE L’ENERGIA NUCLEAR !'

Sota el títol “Un milió d’europeus demanen la sortida de l’energia nuclear”, nombroses associacions, sindicats i grups europeus han iniciat una campanya de petició dins de la Unió Europea, en ocasió de l’aniversari de la catàstrofe de Txernòbil, - 26 d’abril. L’objectiu és aplegar un milió de signatures des del 26 d’abril del 2004 fins el 25 d’abril del 2005 per convèncer als països de la Unió Europea que prenguin, amb tota urgència, les següents mesures:
- aturar o impedir la construcció de nous reactors i instal·lacions nuclears en el si de la Unió Europea
- llançar un pla de sortida de l’energia nuclear a nivell de tota la Unió Europea
- invertir massivament en l’estalvi d’energia i en el desenvolupament de les energies renovables
- revocar el tractat d’EURATOM que finança massivament l’energia nuclear a Europa, mitjançant fons públics.

Només aquestes mesures permetran lluitar contra el perill nuclear i l’escalfament del planeta.

El resultat d’aquesta campanya de petició serà donat a conèixer durant un gran esdeveniment el 26 d’abril del 2005

Per signar la petició ho pots fer de dues maneres:

1) per correu electrònic:
Només cal que posis les teves dades a continuació
Nom i Cognoms:
Adreça:
Codi postal i ciutat:
Copiïs i enganxis aquestes tres ratlles en el cos d’un correu-e
I l’enviïs a: gctpfnn@energiasostenible.org

2) per correu ordinari:
Només cal que escriguis les teves dades (nom complet i adreça completa) en un full de paper, el posis dins d’un sobre i l’enviïs per correu ordinari a:
GCTPFNN
Apartat de Correus 10095
08080 Barcelona

Si vols col·laborar en la recollida de signatures pots utilitzar el full que s’annexa.

Aquesta campanya ha estat una iniciativa de: Atomstop International (Àustria), Women Against Nuclear Power (Finlàndia), Réseau ‘Sortir du nucléaire’ (França), World Information Service on Energy – WISE (Holanda), totes elles aplegades a la ‘Platform for a Nuclear Free Future’ creada a Linz (tardor 2003). A Catalunya i a l’Estat Espanyol, el GCTPFNN, membre fundador de la Plataforma, difon i coordina la Campanya de recollida de signatures.

La campanya va ser presentada el 26 d’abril del 2004 a Helsinki amb la presència de representants de:
- El “Réseau ‘Sortir du nucléaire’”, una xarxa francesa que agrupa 700 organitzacions. La xarxa organitza el ‘Tour de France’ antinuclear, que es va iniciar el passat 24 d’abril i que durant un mes recorrerà 4.000 km, aturant-se en 40 indrets on hi ha instal·lacions nuclears.
- la secció alemanya d’IPPNW (International Physicians for the Prevention of Nuclear War - Metges internationals per a la prevenció de la guerra nuclear). L’IPPNW ha criticar durament l’energia nuclear com a font d’aprovisionament de materials per armament nuclear. L’IPPNW organitza una gran conferència contra l’energia nuclear a Berlín entre el 7 i el 9 de Maig.
- Atomstopp International, organització austríaca (una de les que coordina la campanya ‘Un milió de signatures’) que està organitzant una gran conferència contra l’energia nuclear a la propera tardor.
- El “World Information Service on Energy – WISE”, en base a Holanda, però que coordina una gran xarxa d’organitzacions contra l’energia nuclear i a favor de les energies renovables.
- “Aktionsbündnis CASTOR-Widestand” d’Alemanya, que té una gran tradició d’accions exitoses contra el transport nuclear a Alemanya.
- El Partit Liberal Demòcrata Alemany
- El Partit Verd de Suècia
- La Campanya Popular Sueca contra l’energia nuclear i les armes nuclears
- Les Dones Contra l’Energia Nuclear de Finlàndia
- El Moviment No Més Energia Nuclear de Finlàndia
- Dones per la Pau de Finlàndia

--------------------------------------------------------------------------------------------------------
GCTPFNN
Apartat de Correus 10095
E-08080 Barcelona
Catalunya
tel. 93-2680607
e-mail: gctpfnn@energiasostenible.org
web: http://www.energiasostenible.org
--------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear - GCTPFNN.

El GCTPFNN és una organització cívica, que va néixer a finals dels anys 70 per promoure el manifest ‘Per uns Països Catalans lliures de la nuclearització i que va ser signat per més de 200 professors/es d’Universitat i va ser lliurat al President de la Generalitat i al President del Parlament.

Des de l’any 1987 organitza anualment les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenibles, per on han passat conferenciants de renom internacional, explicant perquè les nuclears són ruïnoses econòmicament, insegures tecnològicament i perilloses socialment, i exposant les alternatives energètiques que tenim a l’abast per abandonar d’una vegada per sempre el malson nuclear.

El GCTPFNN ha posat en evidència que el riu Ebre ha començat el lent i irreversible procés d’enverinament radioactiu, doncs es troben isòtops radioactius (productes de fissió i productes d’activació neutrònica als sediments i a la vegetació del riu.

El GCTPFNN ha coordinat la presa de mostres que ha permès a la CRII-RAD demostrar que la ferralla fosa a la factoria Acerinox havia de ser considerada com residu radioactiu.

El GCTPFNN és membre de:
- Abolition 2000 Global Network to eliminate nuclear weapons
- Earth Day Network
- EUROSOLAR
- INFORSE International Network for Sustainable Energy
- IPNFF International Platform for a Nuclear Free Future
- Reseau Sortir du Nucléaire
- WSEC World Sustainable Energy Coalition
El GCTPFNN és l’antena a Catalunya i a l’Estat Espanyol de la CRII-RAD
El GCTPFNN és membre promotor de l’Entesa catalana per una energia neta i renovable

dimecres, 28 d’abril del 2004

Eficacia, demencia, circ i nausea

.

Eficàcia, demència, circ i nausea

De qui té una responsabilitat de gestió o representació s'espera la major eficàcia possible, és a dir, que aconsegueixi les finalitats pròpies de la seva gestió, sempre en positiu social, el millor i més ràpidament i amb la menor despesa possible.

Això és aplicable tant a qui gestiona les tasques de la llar o una relació de parella, ambdós membres de la mateixa, fins a qui gestiona l'Administració d'una super Organització Mundial, un Govern o una Oposició, passant per qualsevol gestió de qualsevol organització o representació.

El procediment necessari per a l'eficàcia és la previsió dels fets, les seves causes i les seves conseqüències; i la raó coherent i intel·ligent aplicable a la gestió, amb l'objectiu d'aconseguir la missió pròpia corresponent.

El lògic i coherent és que cada pal aguanti la seva vela de la seva pròpia competència i, conseqüentment, sigui eficaç en el seu exercici d'administració.

No obstant, no és rar el cas de peces gestores col·locades en el lloc equivocat, fins i tot en la presidència d'un govern o oposició o fiscalia general, totalment incompetents per a poder desenvolupar la seva funció responsable amb un mínim d'encert o eficàcia o, el que és pitjor, que gestionen malament intencionadament, per a aconseguir objectius distints, moltes vegades oposats, als corresponents al càrrec, per interessos particulars, familiars o amicales. En aquests casos l'eficàcia és nul·la, no s'aconsegueixen les finalitats proposades, o negativa, es produeixen efectes perjudicials per a persones individuals o grups col·lectius. Podem dir que la demència, per incompetència o per malícia, la falta de la raó lògica, coherent i eficaç, presideix aquestes gestions.

Els casos d'ineficàcia en empreses privades propietat del propi incompetent, encara així, són inacceptables perquè poden perjudicar a clients, proveïdors, empreses relacionades,…

Però els casos de funcionaris i polítics incompetents, que cobren del conjunt dels ciutadans, encara resulten molt més inacceptables.

L'absurd, el disbarat o bestiesa, la demència, la incoherència, intencionales, amb intenció de divertir a l'auditori, és el recurs que utilitzen els pallassos del circ. Provoca gran hilaritat, moltes riallades i no poca diversió.

No obstant quan aquests bestieses ocasionen greus perjudicis socials, maltractaments físics o psíquics, perill de fractura social, o fins i tot morts actives o reactives, no causen la més mínima gràcia del pallasso, sinó una profunda nausea.

Alguns membres de l'antic govern estatal van mostrar un important grau d'eficàcia en la seva funció, uns altres van mostrar i mostren un important grau d'ineficàcia, uns altres van mostrar i mostren ser uns pallassos remarcables, uns altres, finalment van provocar i segueixen provocant una immensa nausea.

Una immensa nausea provoca, entre d’ltres, l'actuació del engominat portaveu del PP en el Congrés (aviats estem si aquesta és la veu oficial, per descomptat “juràsica”, d'aquest partit, en altre temps respectable), com nauseabunds han estat els insults “reflexius”, que cauen sobre qui els profereix, de l'anterior ministre de l'interior. Quina pena! Quin fàstic! Quin immens circ nauseabund!

dimecres, 21 d’abril del 2004

Nou portal d'Infojove. Ajo (Infojove)

.

----- Original Message -----
From: Ajo Monzó
To: llista.xarxainfojove@bitel.es
Sent: Tuesday, April 20, 2004 1:40 PM
Subject: Nou portal de Joventut

Bondia,
Avui dematí s'ha presentat el nou Portal de Joventut de la Direcció general de Joventut del Govern de les Illes Balears.
Les principals novetats que aquest presenta són:
- No és només una plana web sino que com a Portal ofereix una sèrie de serveis als joves de les Illes Balears, com són les assessories personalitzades on-line (treball, habitatge, estudis, salut, jurídica), Biblioteca amb accés al catàleg de llibres i publicacions de la direcció general, un apartat pels temes relacionats amb la Xarxa Infojove, correu electrònic gratuït, fòrums de debat així com espais de participació i interactuació, i segueix amb les exitoses Borses de treball i de pisos on-line.
- Disponible en català i castellà.
- Versió accessible per a invidents.
- En l'apartat poble a poble trobam informació actualitzada sobre els recursos pels joves a tots els pobles de les Balears, elaborada per tots els membres de la Xarxa Infojove.
- Com a una passa més per a l'apropament als municipis i per minimitzar el problema de la insularitat, la Direcció gral. de Joventut ha adquirit una plataforma e-learning per a l'ensenyament a distància on-line, que permetrà la formació continua dels informadors i professionals de joventut.

Es pot visitar a:
http://infojove.caib.es


(sempre sense les www)


Esperam les vostres opinions i suggerències.

Salutacions. Centre Coordinador de la Xarxa Infojove.

Iraq / Palestina. Es urgent aturar el genocidi

.
Ja sense necessitat d'excuses, ja sense careta, ja sense dissimulo. Per la fatxenderia de les armes (la major potència armamentística del món), per interessos econòmics i geopolítics, els invasors assassinen sense cap vergonya.

I l'ONU, incapaç d'expulsar als assassins del seu si, tenen por d'oposar-se sense reserves (i sense posibilitat de vetos defensors d'assassinats).

Urgeix que el poble (Fòrum Mundial Social. L'única nova organització asamblearia mundial amb suficient dignitat i respectabilitat) exigeixi el final immediat del genocidi d'USA i els seus satèl·lits:

"Les ciutats iraquians de Sadr, Adamiya, Kufa, Falija, Shula i unes altres han estat voltades i estan sent bombardejades per míssils i tancs de les forces d'ocupació nord-americanes i els seus aliats. La població civil està sent assassinada. L'autopista a Faluja ha estat tancada i les notícies que arriben des de l'interior d'aquesta ciutat indiquen que jeuen en els carrers cossos sense vida de moltes persones. No hi ha ambulàncies, ni aigua ni electricitat. Els periodistes tenen prohibit el pas i moltes dels seus càmeres han estat trencades. Tot indica que aquesta situació va a mantenir-se durant els pròxims dies. Per favor, ajuda"

Iman Khamas
Directora del Centre de l'Observatori de l'Ocupació a Bagdad
Bagdad, 6 d'abril de 2004

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/81714/index.php

divendres, 16 d’abril del 2004

Zapatero, investit president per la majoria absoluta del Congrés. El Periódico

.
· El dirigent socialista ha comptat amb el suport de sis forces polítiques, el PSOE, ERC, IU-ICV, CC, BNG i CHA, que li han donat 183 vots, set més dels necessaris per aconseguir la investidura.
· Del total de 350 diputats, hi han votat en contra els 148 del PP i se n'han abstingut 19, els de CiU, PNB, EA i Nafarroa-B

AGÈNCIES

Madrid. -- El secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat investit en el Congrés president del Govern amb 183 vots a favor --set més dels necessaris--, 148 en contra i 19 abstencions.

A més dels 164 parlamentaris del PSOE, han recolzat el candidat socialista proposat pel Rei els 8 diputats d'ERC, els 5 d'IU-ICV, els 3 de Coalició Canària, els dos del BNG i l'únic representant de la Chunta Aragonesista al Congrés.

Els 148 vots en contra han estat els dels diputats del PP, mentre que les abstencions han correspost a CiU (10), PNB (7), EA (1) i Nafarroa-Bai (1).

José Luis Rodríguez Zapatero s'ha convertit així en el cinquè cap de l'Executiu des de la recuperació de la democràcia i substitueix José María Aznar que estava en el càrrec des del 1996.

14 hores de debat

Les paraules de Zapatero han posat fi, a les 13.15 hores tocades, al debat d'investidura com a president del Govern, després de gairebé 14 hores acumulades de sessió que han finalitzat amb la votació, que ha estat pública per crida. La sessió s'ha aixecat a les 13.52 hores.

Durant la jornada d'avui, la segona, que ha començat a les 9.06 hores del matí s'han anat succeint les intervencions del portaveu de CC, dels representants del grup mixt (BNG, CHA, EA i NB) i del portaveu parlamentari del PSOE.

Zapatero ha aconseguit aquest matí el suport dels dos diputats del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) a la seva investidura, així com el ja anunciat de la Chunta Aragonesista (CHA). Per la seva part Eusko Alkartasuna i Nafarroa Bai, amb un escó cada una, han confirmat la seva abstenció

dimecres, 14 d’abril del 2004

Portes al camp. Varis autors (E-mail)

.

----- Original Message -----
From: "Sebastia Pujol"
To: Sent: Wednesday, April 14, 2004 10:39 AM
Subject: Re: [BalearWeb] Camins públics - Diario de Mallorca - Opinió

Nosaltres també tenim un "marron" per Santa Eugènia, on el típic estranger que ha contractat dos dels advocats més bons de Mallorca ha tancat els pas del camí de "Ses Coves" des que sa meva padrina ja me contava que es seus padrins ja hi anaven amb es carretó i que tothom estava orgullós de que passàs gent per allà de tan en tan. Vergonyós!!!!
Per que vos faceu una idea, ha demandat mig poble, se passa tot es temps gravant a sa gent que s'acosta a ca seva, arma jaleo a totes hores i diu que es veïns només li donen problemes i malviure, quant es meu germà va ser es primer que quant aquests estrangers es varen traslladar al llogaret li va dur una coca i tomàtigues (això no surt a sa noticia).

http://www.ultimahora.es/segunda.dba?1935+8+271336

Però bé, si vol malviure, el tendrà...

Sebastia



----- Original Message -----
From: "Joan Miquel Monjo" To: "LLista Balear Web (E-mail)" Sent: Tuesday, April 13, 2004 1:06 PM
Subject: [BalearWeb] Camins públics - Diario de Mallorca - Opinió

Análisis. Indignidad

MATEU SOLER

El concejal Bernat Amer en una operación aún no aclarada ni explicada vendió sigilosamente, en el anterior mandato municipal, los ocho mil ejemplares que editó el ayuntamiento sobre caminos públicos del término al dueño de es Fangar, hurtando esta información a los ciudadanos que debía representar y defender. El alcalde Antoni Pastor en lugar de rectificar y limitarse a negociar un ligero desvío que permita a los propietarios obtener un pedazo de intimidad y tranquilidad si un camino pasa cerca de las casas, se aviene a tratar la supresión de unos derechos históricos del que gozan todos los mallorquines sin que haya contrapartida alguna válida. Su actitud se asemeja más al ‘foraviler’ contratado por el señor de la finca que a un alcalde digno.

diumenge, 11 d’abril del 2004

Pasqua de Resurrecció!!!

.
Avui els cristians celebram, amb molta alegria, la resurrecció de Crist sacrificat que va venir a salvar-nos de la mort. La victòria de la vida sobre la mort.

No obstant això, avui, 2004, molts dels que es diuen seguidors d'aquest Crist, justifiquen les matances innocents. Canvien el camí de la veritat i la vida pel camí de la mentida i la mort.

Avui, 2004, Crist és cadascun dels iraquians, palestins, afganesos, anglesos, americans, espanyols,... (i aquests Crists no ressusciten), matats cruelment pels jueus del segle XXI (Governs i exèrcits d'Israel, USA, RU, Espanya, Japó, Polònia, El Salvador, i tots aquells que els recolzen). "Aneu al foc etern, maleïts, perquè em vau matar!" "Però quan et matarem, Senyor?". "Quan ho vau fer a un dels meus petitons, a mi m'ho vàreu fer!"

I desprès encara n'hi ha, inocents, que es lamenten de que els diguem: "Assassins". Pobrets, què és ignorància supina o cinisme supí?

Aillem als assassins i ressucitem la veritat i la vida. Aquest era el camí que el qui va ressucitar ens va mostrar: "Jo soc el camí, la veritat i la vida" i deixem d'adorar l'agnell d'or que ens exigeix mentida i mort extenses.

dimecres, 7 d’abril del 2004

Plataforma per a la Democracia i la Globalització Social

.
PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
Illes Balears

Als mitjans de comunicació, a l’opinió pública

MALLORCA, TERRA DE PAU
FORA L’OTAN DEL PORT DE PALMA

Davant la presència de la Flota de guerra de l’OTAN, al port de Palma, les entitats que formam part de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social volem fer la següent declaració pública:

· Volem expressar la nostra protesta per la presència al port de Palma d’aquesta flota, a la vegada que reiteram la condició de Mallorca com a TERRA DE PAU, i la proposta ferma d’aconseguir que les enormes despeses militars es dediquin a iniciatives d’atenció de les necessitats socials de la població. Per tant declaram aquestes naus i els seus ocupants de presència NON GRATA en la nostra terra.

· Consideram que el motiu oficial pel qual han vingut a la Mediterrània (la lluita contra el “terrorisme”) forma part d’una immensa mentida. Com està demostrant-se, de manera tràgica en aquests dies amb la guerra d’Iraq i les seves conseqüències, la guerra i el terrorisme forma part de la mateixa dinàmica. L’OTAN està implicada actualment en Afganistan, formant part dels plans estratègics nord americans a l’orient mitjà, i aquests plans formen part i fomenten a gran escala l’espiral de violència.

· És necessari revisar, de manera urgent, la continuïtat de l’Estat Espanyol a dins l’OTAN. Des de l’any 1982 les coses han canviat moltíssim, i les raons que aleshores teníem per oposar-nos a l’ingrés d’Espanya en aquesta aliança, estan a hores d’ara reforçades per la desaparició de la bipolaritat, que converteix a l’OTAN en una estructura anacrònica i obsoleta, dedicada només, i ara de manera descarada, a estendre el domini militar del món per part dels poders econòmics occidentals, sobretot nord americans.

· Per aquestes raons, exigim al nou govern espanyol que, si vol escoltar a la ciutadania, acordi la sortida immediata d’aquesta aliança militar, cancel·li el conveni de disposició de les bases militars en territori espanyol, per part de l’exèrcit nord americà, i negui l’ús de les infrastructures i els espais aeris i marítims per operacions d’agressió bèl·lica cap a tercers països.

· També volem retre homenatge a la memòria de totes les víctimes innocents de les guerres i del terrorisme. Quan fa un any de la tràgica mort dels periodistes JULIO ANGUITA PARRADO i JOSÉ COUSO, els volem recordar especialment, així com a totes les persones mortes per defensar la llibertat i la veritat.

7 d’abril de 2004.
Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social
Illes Balears

dilluns, 5 d’abril del 2004

Els nens. Montserrat Ponsa

.
Els nens

Per què els responsables de la nostra societat no esmercen més energies cara els nens? És perquè no voten?
Es parla de la Societat del Benestar, de Sanitat, d’Educació, d’Economia, de Medi Ambient però, per què no dediquen els nostres polítics major atenció als nostres infants que, a no tardar, hauran d’ocupar-se de que el món segueixi endavant, viu, a l’abast de tothom?

Tinc la certesa de que els nostres nens no son educats per al futur insegur que els espera. M’espanta aquesta gran dosi de proteccionisme que els empara, no deixar-los tocar de peus a terra, l’addició cap aquesta societat competitiva de bons i dolents. Feu la prova i demaneu per algun dels personatges del món que vivim. Segons sigui el pensament dels progenitors el titl-laran de bo o dolent. Penso que els nens han de conèixer, per boca de pares i educadors, la situació real de totes les coses que passen i el per què. Per què els volem obviar la mort, per exemple?

Hem d’actuar sense l’autoritarisme que durant molts anys va regnar a la majoria de cases i escoles, però sí que hem d’ intentar que no ens perdin el respecte: a pares, mestres, societat en general. Cal recuperar el sentit comú - que sembla s’ha fet fonedís- i dir les coses tal com son, pel seu nom. Seria pertinent preparar, en connivència , un decàleg de drets i deures, que s’haurien de complir fins a la sacietat. Com la majoria de sers humans saben a què tenen dret però sovint obliden que també hi han de posar de la seva part. Forma part de l’educació, al menys, fa anys, així era.

Cal exigir, als que tenen autoritat, que les programacions de TV que estiguin a l’abast dels més joves, siguin regulades per horaris. Que s’intenti reduir i a ser possible eradicar la violència de tota programació. Que per a veure segons què, sigui necessari una coordenada que només coneguin els adults. No diguem ja per entrar a Internet!
Que les cèlebres maquinetes, avui tan en boga, no serveixin únicament per a matar, sinó que busquin altres al.licients per a puntuar.
Que la premsa diària intenti col-locar totes les males notícies, sobre tot pel que fa a assassinats, en espais mitjos, no en portada, ja que els nens són molt sensibles i en fan bandera. S’acostumen a les maldats que els deixen impàvits. Haurien de tenir mitjans al seu abast, intel-ligibles.
Que els dibuixos animats siguin realment dibuixos agradables per a nens, sense morts i ultratges. No és gens educatiu que el nen manifesti: sí, hi ha molts morts, però han guanyat els bons. Com afirmar amb certesa quins son els bons? No diguem del vocabulari emprat que fa esborronar...
Per què no sancionar aquells programes que perjudiquen l’ús del bon mot?
Per què no gratificar aquells que ajuden en el llenguatge, en la història, en el bon fer? No calen sensibleries, simplement tractar-ho tot correctament i amb naturalitat. Per què serà que les coses agradables no es venen?
Intentem, els grans, parlar de les coses amb franquesa, sense canviar de to. Que quan diguem la paraula terrorisme no ens encenguem ni aixequem la veu. La nostra influència pot ser aclaparadora si no sabem mesurar els sentiments i donar, en cada cas, el sentit adequat, sense sumar ni restar i molt menys multiplicar, segons considerem oportú a la nostra conveniència, o com fan alguns mitjans.
Un net meu de cinc anys va fer un bonic còmic. M’explicava la historia
-per tal que jo l’escrivís rera els dibuixos- en la qual hi havia molts morts. Quan li vaig demanar perquè en lloc de matar a molts dels protagonistes no intentava que es fessin amics, la seva resposta em va atordir: àvia, és que son molt dolents...
I tant que parlem de dialogar! Fem-ho a casa amb els més petits. Ells poden convèncer, els que tenen a prop, si nosaltres som capaços d’encomanar-los tendresa, amor, justícia, serenitat, compassió, pau, i eradicar l’odi i el menyspreu.

Montserrat Ponsa i Tarrés, periodista

La Caixa. Quina vergonya

.
----- Original Message -----
From: Colla Ecologista La Carrasca - Ecologistes en Acció (Alcoi)
To: Undisclosed-Recipient:;
Sent: Saturday, April 03, 2004 12:11 AM
Subject: Ni guerra ni ocupació! Boicot a la Caixa



Boicot a la Caixa
El 29 d'agost de 2003 es va saber quin era el regal que obtindria la Caixa. L'Autoritat Provisional de l'Iraq de Paul Bremer va anunciar la concessió del Banc Comercial de l'Iraq a un consorci de tretze bancs liderats pel JP Morgan Chase. Entre aquests tretze, la Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona (quan es tracta de negocis la catalanitat de la Caixa desapareix com les armes de destrucció massiva del Saddam).
Gran negoci a la vista
El Banc Comercial de l'Iraq serà finançat amb fons de l'ONU provinents del petroli iraquià (inversió mínima per a la Caixa) i a la llarga serà un gran negoci per al consorci perquè serà la institució encarregada de finançar les importacions i les exportacions. L'Iraq globalitzat que estan dissenyant serà un paradís de les multinacionals i la privatització, i no serà precisament un país autosuficient. Caldrà, doncs, que importi moltes coses i, per suposat, exportarà molt, molt petroli. I aquí hi ha el gran negoci per a la Caixa.
Què hi diu la Caixa
La Caixa no ha fet publicitat dels seus negocis amb el Paul Bremer ni dels seus acords amb el govern espanyol. En comptes d'això, si entreu en una de les seves oficines hi trobareu fulletons de "solidaritat amb el poble iraquià que pateix" i peticions que feu donacions al compte corrent que la Caixa ha habilitat per a Intermón Oxfam. Cortina humanitària per tapar els seus negocis colonials.
Què es pot fer?
Pots començar per fer una ullada als materials per a boicotejar la Caixa que ha elaborat la campanya Boicot Preventiu , que inclou informació, enllaços, models d'escrits de protesta i materials per a accions de denúncia).
[ informació procedent de la campanya Boicot Preventiu ]



Entitats i partits d'esquerra critiquen la participació de la Caixa en l'Iraq Trade Bank Entitats i partits d'esquerra han criticat la participació de la Caixa en l'Iraq Trade Bank, el consorci que substitueix i privatitza el programa de les Nacions Unides Petroli per Aliments i que gestiona les finances de la 'reconstrucció' de l'Irac. La Fundació per la Pau ha dit que allò que cal és que les forces d'ocupació abandonin l'Irac i que el país es pugui democratitzar; 'les altres opcions, participar en l'ocupació militar o voler fer negocis aprofitant l'ocupació, no són ètiques ni favorables als pobles de l'Irac'. Justícia i Pau ha condemnat la participació de la Caixa, 'una entitat que diu que fa obra social', perquè és una operació que sols cerca 'l'enriquiment amb l'espoli del poble iraquià'. La campanya Boicot Preventiu té a la web materials per a boicotar la Caixa. ERC, a través del secretari de política internacional, Jesús Maestro, opina que 'tota intervenció' que legitimi una 'invasió il·legal' és censurable. I per Raül Romeva, d'ICV, s'ha de garantir que els beneficis de la rehabilitació recaiguin en la societat iraquiana. 'Fer negoci a costa d’una guerra i d’una ocupació il·legal i injusta significa esdevenir-ne còmplice'.
----------
+ Opinió de la Caixa: Solament en projectes ètics.
+ Resposta de Boicot Preventiu: L'obra social de la Caixa a l'Irac.
+ Document oficial en PDF: Creació del banc.
+ CorpWatch: Banking on Empire, article crític molt complet.
[ informació treta del diari electrònic independent VILAWEB el 02-abril-2004 ]

diumenge, 4 d’abril del 2004

El pitjor virus segons la CNN. Montserrat Ponsa

.
----- Original Message -----

From: "Montserrat Ponsa Tarrés"
To: "Molts"
Sent: Tuesday, March 30, 2004 8:48 AM
Subject: RV: URGENT...

El pitjor virus anunciat per CNN.

Un nou virus ha estat descobert recentment i ha estat classificat per Microsoft com el virus més destructiu que hagi existit.

Aquest virus va ser descobert ahir a la tarda per McAfee I no hi ha arranjament àdhuc per a aquesta classe de virus. Aquest virus destrueix simplement el Sector Cero del Disc Dur, on la informació vital de la seva funció és guardada.

Aquest virus actua de la següent manera: Es mana automàticament a totes les persones de la teva llista amb ell titol " A Card for You." A l’obrir el suposat missatge ja esmentat, la computadora es congela perquè l'usuari hagi d'apagar i encendre la computadora novament. Quan les tecles ctrl+alt+del són presionades, el virus destrueix el Sector Zero, destruint permanentment el disc dur. Ahir en unes quantes hores aquest virus va causar pànic a Nova York, segons les notícies del CNN. Aquesta alerta va ser rebuda per un empleat de Microsoft. Així que no obrin cap e-mail amb el nom de " A Virtual Card for You. " Quan rebis aquest e-mail, BORRA’L, encara que coneguis la persona que t'ho envia!!!

ENVIA AQUEST E-MAIL A QUI CONEGUIS. !!PROTEGIM-NOS COPIA AQUEST CORREU PER A TOTS ELS TEUS AMICS I RECORDA: SI HO ENVIES ALS TEUS AMICS, ENS BENEFICIES A TOTS. --

divendres, 2 d’abril del 2004

Novament esgarrifós. Totalment inhumà

.
Novament esgarrifós. Inhumà

Des que, sensibilitzat pel 11S de 2001, observo les calamitats apocalíptiques ocasionades per la imposició aberrant del “nou ordre mundial” pel dinosaure major del món, acompanyat dels seus escolenets (fins i tot, en ocasions, l'ONU, balla al so que li toca el terror del sanguinari imperialista ocupador i lladre), visc en estat de permanent perplexitat i amb el cor en un puny.

Per altra banda em resulta sorprenent veure'm envoltat de congèneres aparentment no escandalitzats.

Així com també m'escandalitza que, en unes eleccions generals “humanes”, el PP pugui obtenir més de nou milions de vots (149 diputats d'un total de 350 diputats), imagino que entre viscerals, emocionals i interessats, perquè, racionalment, no deuria tenir ni tan sols els vots dels propis candidats.

També em resulten escandalosos els missatges que emet l'emissora de ràdio de l'Església catòlica (COPE) totalment contraris al compliment del cinquè manament i del camí de debò “veritat” i “vida” que teòricament mostra Crist als seus fidels i deixebles, així com també són contraris a les declaracions del Papa Juan Pau II que ha condemnat sense pal·liatius la invasió de L'Iraq i els assassinats selectius d'Israel. No crec que cap dels déus dels cristians, dels jueus i musulmans aprovin ni una sola de les morts justificades per molts dels seus fidels, i molt menys les morts selectives, els genocidis o les reaccions salvatges.

Però el genocidi i les seves horrendes respostes no va començar amb el 11S (2001). USA no ha deixat de matar, ocupar i desvalisar des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): “Un minut de silenci”: http://www.mallorcaweb.net/arc98/Sociedad/silenciointeligente.html . Duu gairebé 70 anys matant sense treva. Els americans mes joves de 70 anys no han conegut ni sabut mai el que és un país en pau. Els filipins i els espanyols que vivien a Filipines deien “Si veus un americà, bé; si en veus dos que estan junts, cura; si en veus tres, fuig”. També és una llàstima i una injustícia tenir aquest “estereotip” per culpa de la política exercida per la seva Administració (no obstant els ciutadans són qui elegeixen als seus governants).

Encara molt present l'horror i dolor del 11M veig i visc amb calfreds la venjança atroç i indigna (la indignitat, com en tots els altres casos, d'ambdós costats, recau sobre qui la comet) materialitzada sobre nou funcionaris americans realitzada per habitants de Faluya (l'Iraq). Aquest acte criminal, atroç i inhumà no es pot justificar de cap manera, però tampoc justifica cap dels errors previs, igualment atroços i indignes.

I aquest és el problema que ocasionen les decisions demencials irresponsables, sense calcular les conseqüències i totalment insolidàries: cap d'aquests nou americans brutalment assassinats, cap dels milers de morts innocents que ja ha ocasionat la suposada venjança de les Torres Bessones, suposada perquè les raons encara són més pedestres, baixes i ruïnes que la venjança, encara que aquesta ja ho és bastant, cap d'aquests morts és cap dels tres de les Açores, ni cap dels diputats que van donar la sàdica i malaltissa decisió.

dimecres, 31 de març del 2004

Contingut de març

.
15 de març:
- Cansats de titulars i saturació d’informació
- Estrenam democràcia

16 de març:
- Estrenam democràcia?

17 de març:
- La República haurà d’esperar
- Aprendre a sumar

19 de març:
- Fair Play Popular. Enhorabona

22 de març:
- Veritats a tenir en compte

24 de març
- John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”
- John F. Kerry manté la pressió sobre Zapatero.
- Al terrorisme i al neofascisme no se'ls deu lluitar, es deu evitar-los per convenciment.
- Aznar perd, en TV5, l'oportunitat de redignificar-se i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.
- Sharon i sharonistas, assassins.
- Occident i Comunitats Internacionals, blanes i hipòcrites.

25 de març:
- Aznar a TV5 i una mica més
- Alguns escrits d’avui al Diari Balears

27 de març:
- Compartir... Jordina Marco (missatge de Toni a Balearweb)
- Pacte per la mobilitat. GOB

28 de març:
- Un món al revés: Desagraviant l'agraviador


diumenge, 28 de març del 2004

Un món al revés: Desagraviant l'agraviador

.
En el funeral de l'Estat per les víctimes del terrorisme el germà de dos morts ha increpat a Aznar: “Vè. És el veritable culpable de l'atemptat”. A la sortida el President de la Generalitat, del PSC-PSOE, s'ha apropat a Aznar i li ha dit: “Això que li ha dit aquell Sr. és una tremenda injustícia”. Voluntària o involuntàriament el Sr. Maragall s'ha equivocat moltíssim. Aquell home és víctima innocent del dolor (als germans se'ls sol estimar i dol molt perdre'ls injustament), mentre que Aznar és causa culpable del mateix dolor (i Maragall, que va fer un gest erroni de falsa diplomàcia, ho sap, i aquell Sr. ho sap i Aznar ho sap i els qui vitoreen, aplaudeixen i desagreugen al seu líder ho saben, encara que diguin el contrari). La veritable injustícia és la que hem rebut les víctimes, els familiars i amics, així com tot el poble de Madrid, Espanya i Europa. I més del 90% dels espanyols fa més d'un any li vam dir “No a la guerra de L'Iraq” i no ens va fer el més mínim cas. Alguna responsabilitat deu tenir l'home que no només nega el diàleg als presumptes terroristes, sinó també criminalitza als nacionalismes democràtics. I ni Maragall ni Zapatero (que sàpiga no ho ha fet) es poden erigir ni en déus ni en pobles magnànims i perdonar-li les seves greus responsabilitats, ells no són les víctimes d'aquest atemptat. Les víctimes som tots. S'han fet dos grans funerals per les victimes de l'atemptat (u de Madrid i un estatal), però cap acte multitudinari de desgreuge a les victimes, com si se n'ha fet un a l'agraviador. Un món al revés, Sr. Maragall. Una inversió que no pot rebre la legitimació ni del President de la Generalitat ni de cap humà de bona voluntat. Per a mi no val ni tan sols invocar que no va haver mala fe en el seu error. Ni tan sols, des d'aquesta presumible bona fe, el demanar perdó. Aquest perdó no retornaria la vida de cap dels milers de morts innocents, ni rescabalaria a cap de les famílies del dolor causat. No demano cap venjança, demano tota la serenitat, veritat i justícia del món. En cas contrari seguim donant suport i legitimant aquest món al revés.

dissabte, 27 de març del 2004

Pacte per la mobilitat. GOB

.

----- Original Message -----
From: "GOB-Informacio"
To: "distribucio"
Sent: Friday, March 26, 2004 3:49 PM
Subject: [infoGOB] pacte per la mobilitat


ELS ORGANITZADORS DE LA VI MARXA PEL TREN DEMANAM UN PACTE POLÍTIC PER LA MOBILITAT SEGURA I SOSTENIBLE A MALLORCA


Des de l'any 1998, any en què es realitzà la primera Marxa pel Tren, els polítics de la comarca de Llevant de Mallorca donen un exemple que volem que s'expandeixi a Palma i Madrid. En les sis marxes que duim realitzades, representants del poble de tot signe polític han deixat enrera les diferències ideològiques per unir esforços per dotar als seus ciutadans del transport públic que es mereixen. Volem que l'exemple dels batles i partits polítics de Capdepera, Artà, Son Servera, Sant Llorenç i Manacor vagi més enllà d'aquestes poblacions. Els organitzadors de la Marxa Pel Tren 2004 demanam un "Pacte per la Mobilitat Segura i Sostenible a les Balears". Demanam que els nostres representants al Govern de les Illes Balears i al Govern Central de Madrid es posin d'acord per tirar endavant d'una vegada per totes un tren digne pels ciutadans de Mallorca.

Per ser com la península, la nostra illa hauria de tenir 225 quilòmetres de vies (paradoxalment, a principis de segle XX en va arribar a tenir 250). Per arribar a la mitjana europea, hauríem de sobrepassar els 300 quilòmetres de xarxa ferroviària. Actualment només en tenim 76 i el nostre és dels pocs trens d'Europa, per no dir l'únic, que encara funciona a gasoil i no amb electricitat. No podem continuar duplicant la mitjana estatal de morts a la carretera sense que els nostres representants s'uneixin per posar fre a aquest desastre. Enguany ja han mort 49 persones, i només han passat 3 mesos d'un any que es presenta encara més fatídic. S'han de millorar les carreteres, sens dubte, han d'arribar doblers per això, però també n'han d'arribar pel transport públic, i en especial, pel tren.

L'any 1998 un grapat de personatges de Mallorca entre els que hi havia Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya, Miquel Barceló i Miquel Àngel Nadal es varen posar la camiseta de la primera Marxa Pel Tren de Llevant per unir-se a la nostra reivindicació. Enguany hem recuperat aquella idea i l'hem ampliada no només a persones estimades per tots de Mallorca sino també a gent que és coneguda arreu de l'Estat com ara Manel Fuentes, Beth o Lluis Llach. Amb el seu suport esperam que la Marxa de diumenge sigui un èxit i que el "Pacte per la Mobilitat Segura i Sostenible" sigui una realitat d'aquí molt poc temps.
http://www.mallorcaweb.net/trensi/


-----
GOB
C/ Manuel Sanchis Guarner, 10 baixos
07004 Palma de Mallorca
Tel: 971 496060
Fax: 971 496078
www.gobmallorca.com

Compartir... Jordina Marco (missatge de Toni a Balearweb)

.
----- Original Message -----
From: "Toni"
To:
Sent: Friday, March 26, 2004 12:40 PM
Subject: [BalearWeb] compartir...


Una noia estava esperant el seu vol en una sala d`espera d'un gran aeroport.
Com que s'havia d'esperar bastant, va decidir comprar un llibre i un paquet de galetes. Es va asseure en una sala de l'aeroport per a poder descansar i llegir en pau. Dos seients al seu costat, es va asseure un home que va obrir una revista i començar a llegir. Entre ells van quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l'home també en va agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va pensar:
¡Que descarat; si jo no estigués tan cansada, li donaria una bofetada que no se n'oblidaria mai més!".
Cada vegada que ella agafava una galeta, l'home també n'agafava una. Allò la va indignar tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan quedava només una galeta, va pensar:
"Què farà ara aquest abusador?".
Llavors, l'home va dividir la última galeta i va deixar la meitat per a ella.
Ah! No! Allò li va semblar massa!. Es va posar a bufar de la ràbia!. Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector d'embarcament.
Quan es va asseure a l'interior de l'avió, va mirar dins del bolso i a dins hi havia el seu paquet de galetes, intacte, sense obrir.
¡Va sentir tanta vergonya!. Només llavors va veure fins a quin punt estava equivocada. ¡Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades dins del seu bolso!. L'home havia compartit les seves sense sentir-se ni indignat, ni nerviós, ni alterat. I ja no hi havia temps ni possibilitats per a explicar o demanar perdó. Però si per a raonar:
¿Quantes vegades en la nostra vida treiem conclusions quan hauríem d'observar millor? ¿Quantes coses no són exactament com pensem sobre les persones?
I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es recuperen:
1- Una pedra, després d'haver estat llançada.
2- Una paraula després d'haver estat dita.
3- Una oportunitat, després d'haver-la perdut.
4- El temps, després d'haver passat.

Jordina Marco i Espigulé

dijous, 25 de març del 2004

Alguns escrits d'avui al Diari Balears



Lligat i ben lligat? Guillem Frontera


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+116817


L'assassinat de Iassin. Nicolau Dols


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+116796

Aznar a TV5 i una mica més (22-03-04)

Aznar perd, a TV5, l'oportunitat de redignificarse i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.

Tremendament ximple? Tremendament dolent? Tremendament intel·ligent que es fa el ximple per a eludir responsabilitats? Patètic en la seva compareixença en TV5. Tenia l'oportunitat de dir que se sentia abatut, que mai hagués cregut que això pogués haver ocorregut, però que ara es feia, des d'un gran dolor, moltes preguntes, sense resposta clara; que en cas de responsabilitat hauria estat involuntària i de la qual demanava perdó. Però no. Va seguir mentint amb tota desvergonya (“jo no menteixo” “El govern no ha mentit mai” “jo no he perdut les eleccions”, “em vaig amb les mans netes”,... Santa desvergonya, santa imposició, santa negació). En l'única cosa que va estar a l'altura va ser a l'afirmar: “El resultat de les eleccions és totalment legítim”.

Igual que Bush, segueix sense “veure” la realitat. No li convé. I deu viure muntat en la farsa permanent, en la mentida permanent. En la seva misèria humana i humanista permanent. Fa poc més d'un any jo escrivia a una amiga de Mèxic qualque cosa així com: “Si Aznar i la seva política exterior representen l'Espanya Oficial estic avergonyit de ser espanyol”. Ara pens que és possible que em torni a sentir a gust pel fet de ser espanyol (veurem), però segueixo tenint vergonya aliena del nostre President en funcions. Quin desengany!

Avui la premsa portava uns titulars que ja no suposaven mantenir la seva única afirmació digna en l'entrevista: “El PSOE i algun grup mediàtic va utilitzar el dolor per a guanyar les eleccions”.

Per altra banda “Rajoy s'envolta dels més durs en l'executiva del PP”. Qui vaticinaven “Rajoy és molt més bo que Aznar” s'equivocaven: Ningú de bona fe pot donar la paraula al “llengua viperina gratuïta i capritxosa” Zaplana. La seva paraula, per si sola ja és una provocació, ja és un perill.
Així mateix Cardenal (Fiscal General) ha donat ordres als fiscals de les fiscalies autonòmiques que investiguin i pressionin als manifestants pacífics del dissabte de reflexió (com el nostre Delegat del Govern que va multar a un jove, fora mesura, per expresar el "no a laguerra"). La Fiscalia General (qualsevol fiscalia) té la missió constitucional de defensar al Poble. Aquí la Fiscalia General defensa al Partit del Govern i a tots els delinqüents del mateix, en contra del propi poble. Sembla ser que oposar-se pacíficament al “pucherazo” és una gran injustícia, mentre que el pucherazo i la responsabilitat en la invasió sagnant de l'Iraq i totes les seves conseqüències no ho és.

En el funeral de l'Estat per les víctimes del terrorisme el germà de dos morts ha increpat a Aznar: “Vostè És el veritable culpable de l'atemptat”. A la sortida el President de la Generalitat, del PSC-PSOE, s'ha apropat a Aznar i li ha dit: “Això que li ha dit aquell Sr. és una tremenda injustícia”. Voluntària o involuntàriament el Sr. Maragall s'ha equivocat moltíssim. La veritable injustícia és la que hem rebut les víctimes, els familiars i amics, així com tot el poble de Madrid, Espanya i Europa. I més del 90% dels espanyols fa més d'un any li vam dir “No a la guerra de L'Iraq” i no ens va fer el més mínim cas. Alguna responsabilitat deu tenir l'home que no només nega el diàleg als presumptes terroristes, sinó també criminalitza als nacionalismes democràtics. I ni Maragall ni Zapatero (que jo sàpiga, ell no ho ha fet) es poden erigir ni en déus ni en pobles magnánimos i perdonar-li les seves greus responsabilitats, ells no són les víctimes d'aquest atemptat. Les víctimes som tots.

dimecres, 24 de març del 2004

John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

John F. Kerry, únicament “un poc menys, però del mateix”

- John F. Kerry manté la pressió sobre Zapatero.
- Al terrorisme i al neofascisme no se'ls deu lluitar, es deu evitar-los per convenciment.
- Aznar perd, en TV5, l'oportunitat de redignificar-se i opta per incrementar el perill sobre el poble espanyol.
- Sharon i sharonistas, assassins.
- Occident i Comunitats Internacionals, blanes i hipòcrites.

John Kerry s'ha dirigit al presumible (vists els “moviments” del Parc Juràssic Violent intern i extern dubto que “arribem a reestrenar la democràcia”) futur President del Govern espanyol i, només matisant les declaracions del sanguinari equivocat Bush, li ha demanat el mateix: “No retiris les tropes de L'Iraq”.

Si, tal com els fets han demostrat, la guerra (el genocidi) no ha estat la solució del problema, sinó la injustícia, morts innocents, lladronici i agreujar del problema, una política inversa (encertada) propugnada pel rival demòcrata de Bush en les pròximes eleccions hauria d’haver felicitat al Sr. Zapatero i haver-li promès que ell, cas de guanyar les eleccions, també retiraria a les seves tropes, injustament massacrades i injustament assassines, d'Afganistan i L'Iraq i que es reintegraria a la disciplina de l'ONU i de tots els organismes mundials de garantia de la Pau i la Justícia.

I a fe que, pel llegit en “el Mundo”, aquestes pressions estan aconseguint el seu objectiu. Segons aquesta informació, sembla ser que Zapatero pensaria mantenir-se ferm en la seva promesa: “Les tropes de L'Iraq no seguiran aliades amb les tropes d'ocupació més enllà del 30 de juny, llevat que es passi el comandament a unes tropes de pacificació de les Nacions Unides”, però que, “a canvi” incrementaria el nombre d'efectius militars en Afganistan, “perquè Afganistan és Al Kaeda i Al Kaeda és un terrorisme enemic al que cal combatre”.

La intel·ligència mostrada en la campanya electoral (no entrant “al drap” dels neonazis que li cridaven Hitler a ell) em fa dubtar d'aquest pensament i d'aquestes idees que se li atribueixen amb aquestes o altres paraules.

Perquè al terrorisme injustificat, però que s’autojustifica pels assassinats governamentals que sofreix com els infligits per l’assassí Sharon i els sharonistas, no se li “combat”, no se li “venç”, sóc massa major per a no haver viscut més de 30 anys d'experiències terrorista i anti o contraterrorista i no haver observat que quant major és la lluita antiterrorista més creixen els grups i accions terroristes. Només en els pocs casos que s'ha canviat l'estratègia de la lluita frontal (el terrorisme, tots els terrorismes, sempre camina ocult) contra per la “d'asseure'ns a parlar, cedir ambdós, i acordar” s'ha acabat el terrorisme del grup concret. El terrorisme d'ETA fa temps que mostra millor predisposició per a acordar la pau que els antiterroristes terrorífics recalcitrants. Mentre que el terrorisme islàmic, com a tal terrorisme, és invencible: Les injustícies assassines d'Afganistan, L'Iraq i Palestina “creen” més de mil milions de terroristes de cor ja que no tenen força armamentística per a repel·lir l'agressió mitjançant el que seria una veritable guerra mundial. Mentre no desapareguin els neohitleres de la influència mundial gens ni ningú podrà “vèncer” a aquest terrorisme; només el diàleg, la justícia i el perdó (demanar-lo i donar-lo) ho podrien “evitar”. També existeix la teoria que al neoimperialisme i neofascisme sanguinari li convé el terrorisme per a les seves fins i que, intencionadament, no utilitza les estratègies eficaces per a evitar-lo.

dilluns, 22 de març del 2004

Veritats a tenir en compte (totes les veritats s'han de tenir en compte)

Veritats a tenir en compte (el Govern i tots/as):

Josep-Lluis Carod-Rovira (Secretari General de ERC):

"Parlant s'entén la gent".

I fins i tot, podríem afegir: Excepte els amants que poden entendre's d'altra manera, parlant (aquest diàleg, comunicació i veritat, que ens ha negat tant el Govern del PP) és l'única manera possible perquè pugui entendre's la gent.

Francisco José Ibarreche (Lendakari del Pais Basc):

"Es pot estimar el propi sense necessitat d'odiar allò altre".

Això ho diem nosaltres: Des del 11 de setembre de 2001 ho anem observant i patint: L'odi, fins i tot l'odi contra el mal, és mal conseller i no condueix més que a més mal.

divendres, 19 de març del 2004

Fair Play Popular: Enhorabona!!!

Fair Play Popular: Enhorabona!!!

Estava aquest matí en el principal polígon industrial de Palma. Havia anat a cercar la furgoneta al taller. Quan ja me n’anava, ja en el carrer, he sortit a veure si m'havien arreglat una cosa que havia oblidat revisar abans. Al sortir a revisar-la, una altra furgoneta em fa un senyal repetit amb el seu clàxon com es fa a un amic i s'atura al meu costat. Obre la finestreta (avui fa un dia gris i plovisqueja a Palma i és difícil reconèixer a la gent que va en els cotxes) i, efectivament, era un amic meu molt estimat. Un amic que mai amaga les seves preferències pel partit Popular (com jo mai amag el meu disgust per la política aznarista del sí a la guerra de l'Iraq i de la negació del diàleg i recerca del consens amb qui no són del seu Partit o parer). Amb un somriure obert i feliç m'ha donat la mà i m'ha dit: "enhorabona". Això és fair play! M'ha convençut de que una immensa majoria dels simpatitzants del PP senten i actuen com ell. Enhorabona també a ells. Així, l'enhorabona és per a tots (excepte per a aquells sortints o mediàtics concrets que actualment estan incitant irresponsablement): Enhorabona als guanyadors (estic convençut que tots som guanyadors), enhorabona a qui, com el meu amic i jo mateix, hem perdut, però amb fair play. Enhorabona a tots els espanyols.

dimecres, 17 de març del 2004

Aprendre a sumar

Mon pare me contava un acudit, o una historieta, mai es sap, que, tristament (justament en aquests temps que haurien de ser de gran alegria per a tothom, i molt especialment per a la majoria de gent del PP que no els hi agrada gens Aznar), estic recordant aquests dies: Un pare pagès du el seu fill, per primera vegada, a l’escola i li diu al mestre: “mestre, li mostri a sumar i a multiplicar, que a restar i a dividir ja n’aprendrà ell tot sol”. Quan vaig començar amb l’Arc pretenia que aquest fos un Arc per a tothom, des de Eivissa fins a Menorca, des del més petits fins els més grans, per a dones i per a homes, per a gents humanistes, pacifistes, ecològiques i honestes de totes les ideologies. Per això me fa tanta ràbia i me dol tant que aquest home dolent i perillós hagi fet una política inhumana, d’agressió i de divisió amb uns resultats tan eficaços, me dol que hi hagi tantes persones cegades de divisió i odi que siguin capaces de la confrontació visceral. Tots, dins un mateix arc ideològic global, en el que no hi hagi més confrontació que la de confrontar racionalment les idees. Ja han començat les desqualificacions (es cerquen motius extraordinaris per la victòria de l’humanisme solidari i nacional) i pressions dels amics interns i estrangers de n’Aznar (té un caràcter tan autoritari, prepotent, agressiu i de vinagre que no comprenc com en pugui tenir ni un tot sol d’amic. I no me digueu que faig llenya de l’arbre caigut. Fa més de dos anys que m’he dirigit a ell i als seus amics i li he demanat, per al seu propi bé, i per al nostre, que canviàs: més diàleg i consens i menys polarització, crispació, violència, agressió i vinagre)

La República haurà d'esperar

Me sap greu per el meu admirat i molt valorat Josep-Lluis Carod-Rovira i per tots els republicans. Però si se confirma que el Rei es va negar a signar l’Estat d’excepció i la suspensió d’eleccions que li presionaven, durament, Aznar i els seus, ja tendrà dos avortaments de dos cops d’Estat (un militar i un civil) en favor del sistema democràtic en el seu haver. I això és molt de capital democràtic. Certament, en teoria, prefereixo una República (res pública: un país de tots) que una monarquia (mono arquia: poder de un), però, dins el món de la realitat actual, prefereixo una monarquia parlamentaria en que el cap d’Estat sigui el Rei Juan Carlos que una hipotètica república democràtica en que el cap d’Estat fos el president Aznar (o el president Bush). Lo dit, si es confirma el presumible paper del Rei de fa dos vespres, moltes gràcies, per segona vegada, Majestat. I la República que esperi a un temps on no hi hagi estadistes democràtics com Bush, Blair o Aznar.

dimarts, 16 de març del 2004

Estrenarem democràcia?

Ahir deia: Estrenam democràcia!!! Avui me deman si l’arribarem a estrenar. Hi ha massa coses que me preocupen. La història (en el 1936 varen capgirar els resultats de les urnes, mitjançant fins i tot una guerra de tres anys, per que no estaven conformes en haver perdut) i massa fets que no m’agraden gens: Massa manifestacions qüestionant la realitat legal i justa dels resultats, quan si algú ha fet trampes al seu favor són els mateixos que ara posen qüestions, les declaracions del parcialíssim Delegat del Govern, el missatge de Jaume Escales informant de les calumnies sofertes pel seu pare per part de senyores majors “ultres”, i la conseqüent persecució i denuncies policials, el missatge de Paz que ens informava de l’intent de “cop d’estat civil del PP” el vespre passat, intent que, a jutjar per les declaracions de Palacio i Zaplana, deu seguir en marxa. On estar el fair play? Per favor, “tengamos la fiesta en paz”! En moments com aquests és on es mostra i es veu la vertadera categoria personal de les persones. No ens decepcioneu, ni res pitjor. Després de la positiva actitud i formes de la Vicepresidenta del Govern felicitant al PSOE pels resultats electorals...
.

dilluns, 15 de març del 2004

Estrenam Democràcia

Avui, dilluns dia 15, primer dia de la futura nova democràcia.

Fa un cert temps (un poc mes d’un mes) vaig escriure un article: “Ni una mort més”. No sé si seria oportú el publicar-lo.
Les tribulacions d’un president. Quin horrible final, quin balanç més trist. La veritat, me fa molta pena; però aquesta pena no ens ha de fer oblidar que depuri les seves responsabilitats polítiques i penals. I, Zapatero que no es cregui el Rei Sol capaç de la magnanimitat del perdó. No és a ell a qui ha fet el mal, és al poble; no és ell qui ha de perdonar, és el poble qui ha de jutjar.
Prest s’haurà acabat el parcialissim Fiscal General de l’Estat. Prest s’haurà acabat el parcialissim Delegat del Govern. Prest, la que ens fa avergonyir ministra d’Exterior, el d’Interior, el de l’Exercit, l'Arenas, el portaveu,... ell mateix. “¡qué felicidad, vivir sin Ansar!”.
I quan parlarem de la “conjura de los necios”? I quan suspendrem la LOCE? I el PHN? I quan tornaran els soldats?. Tantes coses!
.

Cansats de titulars i saturació d’informació

Aquest és el primer escrit d’aquest weblog (15-03-2004)

Aquests dies, respostes dels candidats de les eleccions (tots, d’una manera o d’una altra varen contestar excepte el PP, sols UM va contestar el que demanavem), mort de Joan Riaudavets, amic de 114 anys, l’home més vell del món, la celebració dels Castallers de Mallorca que s’enfilen fins al cel, l’horrible atemptat de Madrid, la manifestació conseqüent, la manipulació tendenciosa de la informació per part del Govern Central, els resultats de les eleccions,... he tengut que canviar tantes vegades les portades de l’Arc-46, en ocasions vàries en un mateix dia, que he decidit que seria millor mantenir el WEB un poc més permanent i anar donant les informacions canviants a través d’un weblog. Així neix aquest “diari personal” (tot i que voldria no haver d’escriure-hi res quasi mai: l’absència de noticies són bones noticies) de l’Arc-46.

Per altra banda fa estona que rebem massa correus electrònics (la majoria spamm anglès), tants que cada dia he d’esborrar més de 300 missatges i molts d’ells deuen ser bons i, fins i tot, urgents, molts d’ells dirigits a nosaltres mateixos i se’n deuen anar a la paperera involuntàriament. És per això que aconsell que les publicacions necessàries en català les faceu als foros de Balearweb i Vilaweb :
I en castellà (en castellà no he trobat cap fòrum obert general. Si en coneixeu algun el me podríeu dir i ho informariem).

Igualment les noticies de correu en castellà les podeu enviar a través de les llistes de Balearweb (Envia un e-mail a
i en el cos del missatge escriu: subscribe llista , així com l'adreça de la llista a la que s'han d'enviar els missatges que es volen distribuir
I en castellà a “Aprendiendo”
Per a subscriure's: aprendiendo-alta@eListas.net
Per a enviar missatges a la llista: aprendiendo@eListas.net ).

Finalment, els missatges urgents (indicant si són per a publicar o no) els podeu enviar a través del formulari de l’Arc-46
o a través de la llista de l'Arc Mediterrani 
Llista Arc Mediterrani a YahooGroups 
Els enllaços no es fan directament (podeu marcar-los, copiar-los i enganxar-los a la barra corresponent, la d'Internet o "enviar a" del correu electrònic).

Sort i comunicació oberta i permanent.

Antoni Ramis Caldentey

dimecres, 3 de març del 2004

Apunta't a la vida


Entre tots podem, dia 14, despertar-nos d'aquest miserable horrible malson i començar a veure i viure unes Illes, una Catalunya, una Espanya i un món millors.



No te conformis amb votar, afilia't. Per a un món no ja millor, sinó sols habitable, afilia't i vota.



T'imagines com es deu poder respirar als enderrocaments i llocs bombardejats afganesos, iraquians o palestins? T'imagines com es podria (podrà) respirar i viure a Mallorca o Eivissa una vegada totalment balearitzades (si es segueix a aquest ritme, dins uns pocs anys)?



Si ets jove, menor de trenta anys (o més jove de 114 anys) i vols que tu, els teus fills i els teus nets puguin respirar i viure en un futur immediat, afiliat als verds i viu ecològicament.



Els Verds no sols és un Partit polític, sinó que és una organització que defensa la globalització ecològica (l'equilibri de tota la vida a la Terra, i entre ella, la humana, certament), la defensa d'aquesta vida i la necessària sostenibilitat en el creixement humà a la Terra. Més que un partit polític és una organització per a la supervivència. D'aquí surt l'important creixement d'aquest Partit i Organització a tot el món conscient de la responsabilitat de la necessitat de fer que aquest segueixi essent habitable, viu, així com també als programes dels altres Partits humanistes.



Per això, no te conformis en votar el proper dia 14 opcions ecologistes, afilia't i col·labora amb nosaltres la tasca defensiva i recuperadora de la vida. No, si ja pertanys a un Partit humanista social, no canviïs, però si no estàs afiliat o si ho estàs a un on la vida i la solidaritat humana no són els dos primers principis del teu Partit, canvia i vine amb nosaltres. Entre tots podrem mantenir i recuperar un món habitable i respectuós amb la natura, paisatge i les persones, les seves cultures, la seva llengua, la seva vida...



No esperis més. Vine: http://www.elsverds.com/ i no ho facis tot sol. Vine amb els teus amics i amigues. I si tu ets un empresari turístic o constructor, o un treballador a aquests camps, o si tens els teus fills a un col·legi religiós o no, també ets la persona adequada per ser "defensor de la vida i la sostenibilitat de la Terra" I difon aquest missatge, entre les teves llistes de distribució. Entre tots ho podrem tot. I "més greu que les malícies greus dels dolents és la passivitat i immobilisme dels bons". No esperis. Truca'ns ara mateix. Les Illes, Espanya i el món te necessiten i necessiten la teva actitud.



Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
03-03-2004






Desprès d'afiliar-te, conta'ns que ho has fet