dimecres, 28 d’abril de 2004

Eficacia, demencia, circ i nausea

.

Eficàcia, demència, circ i nausea

De qui té una responsabilitat de gestió o representació s'espera la major eficàcia possible, és a dir, que aconsegueixi les finalitats pròpies de la seva gestió, sempre en positiu social, el millor i més ràpidament i amb la menor despesa possible.

Això és aplicable tant a qui gestiona les tasques de la llar o una relació de parella, ambdós membres de la mateixa, fins a qui gestiona l'Administració d'una super Organització Mundial, un Govern o una Oposició, passant per qualsevol gestió de qualsevol organització o representació.

El procediment necessari per a l'eficàcia és la previsió dels fets, les seves causes i les seves conseqüències; i la raó coherent i intel·ligent aplicable a la gestió, amb l'objectiu d'aconseguir la missió pròpia corresponent.

El lògic i coherent és que cada pal aguanti la seva vela de la seva pròpia competència i, conseqüentment, sigui eficaç en el seu exercici d'administració.

No obstant, no és rar el cas de peces gestores col·locades en el lloc equivocat, fins i tot en la presidència d'un govern o oposició o fiscalia general, totalment incompetents per a poder desenvolupar la seva funció responsable amb un mínim d'encert o eficàcia o, el que és pitjor, que gestionen malament intencionadament, per a aconseguir objectius distints, moltes vegades oposats, als corresponents al càrrec, per interessos particulars, familiars o amicales. En aquests casos l'eficàcia és nul·la, no s'aconsegueixen les finalitats proposades, o negativa, es produeixen efectes perjudicials per a persones individuals o grups col·lectius. Podem dir que la demència, per incompetència o per malícia, la falta de la raó lògica, coherent i eficaç, presideix aquestes gestions.

Els casos d'ineficàcia en empreses privades propietat del propi incompetent, encara així, són inacceptables perquè poden perjudicar a clients, proveïdors, empreses relacionades,…

Però els casos de funcionaris i polítics incompetents, que cobren del conjunt dels ciutadans, encara resulten molt més inacceptables.

L'absurd, el disbarat o bestiesa, la demència, la incoherència, intencionales, amb intenció de divertir a l'auditori, és el recurs que utilitzen els pallassos del circ. Provoca gran hilaritat, moltes riallades i no poca diversió.

No obstant quan aquests bestieses ocasionen greus perjudicis socials, maltractaments físics o psíquics, perill de fractura social, o fins i tot morts actives o reactives, no causen la més mínima gràcia del pallasso, sinó una profunda nausea.

Alguns membres de l'antic govern estatal van mostrar un important grau d'eficàcia en la seva funció, uns altres van mostrar i mostren un important grau d'ineficàcia, uns altres van mostrar i mostren ser uns pallassos remarcables, uns altres, finalment van provocar i segueixen provocant una immensa nausea.

Una immensa nausea provoca, entre d’ltres, l'actuació del engominat portaveu del PP en el Congrés (aviats estem si aquesta és la veu oficial, per descomptat “juràsica”, d'aquest partit, en altre temps respectable), com nauseabunds han estat els insults “reflexius”, que cauen sobre qui els profereix, de l'anterior ministre de l'interior. Quina pena! Quin fàstic! Quin immens circ nauseabund!