dimarts, 29 de desembre de 2009

El poder de la força



El poder de la força

"Més val tenir la força de la raó que la raó de la força" ...
... diem els qui no tenim cap força capaç suficient per a poder imposar-la.

No obstant això els que sí que tenen força capaç no tenen cap vergonya en utilitzar-la encara que siguin mancats de qualsevol raó. Aquests, ideòlegs o simples practicants de la dreta autoritària, utilitzen la seva santíssima trinitat: el seu sant desvergonyiment, la seva santa imposició i la seva santa negació ("s'ha d'atacar l'Iraq encara que aquest atac produeixi milers de morts innocents i més danys que béns", "però feu-ho ja!","cap dels nostres ha comès cap acte reprovable encara que hagi comès prevaricació, s'hagi enriquit enormement, s'hagi requalificat i construït en sòl no edificable, o hagi robat al poble propi o envaït ...") .
Exemples del que diem els tenim a milers en els comportaments de la Santa Inquisició, tant la de Torquemada com la de Rouco Varela, els sistemes polítics feixistes, els comportaments majoritaris d'Israel, USA i PP a Espanya. Israel i els EUA ja han mostrat la seva nul·la disciplina i nul·la obediència a les disposicions de l'ONU i disposicions internacionals que els impliquen (per exemple les disposicions que els manen acabar amb els bloquejos respectius a Palestina i Cuba respectivament, totes dues passades pels seus folres respectius).

EUA, paradigma de l'imperialisme actual i del "nou ordre injust i partidista per ell impost" no dubta a violar l'entrada en països aliens per segrestar i castigar presumptes enemics en presons il·legals (els avions de la CIA o Guantánamo) moltes vegades sense fins i tot jutjar-los i en no poques ocasions equivocant diametralment. Per contra no admet ni permet que cap súbdit americà, encara criminal convicte i habitant en un altre país sigui jutjat per cap país, ni tan sols pel país d'acollida i possible víctima de la seva malifeta (el mateix fa Israel).

María José Carrascosa, condemnada a 14 anys de presó
La valenciana empresonada als EUA també està acusada per un delicte de desacatament
Diario de Mallorca, dijous 23 desembre 2009

EP El jutge de l'Estat de Nova Jersey, Donald Venezia, ha condemnat aquest dimecres a María José Carrascosa, la valenciana empresonada a Nova Jersey pel conflicte que manté sobre la custòdia de la seva filla, a una pena de 14 anys de presó.
Aquesta resolució es produeix un mes després que un jurat popular, format per 12 membres, declarés culpable per unanimitat a Carrascosa pel litigi que manté obert per la custòdia de la nena, pels que estava acusada d'un delicte de desacatament -per desobeir una ordre judicial perquè lliurés la menor- i d'un altre de segrest.
El judici contra Carrascosa va quedar vist per sentència el dia 10 de novembre, després que aquesta declarés davant un jurat per demanar la seva llibertat i la custòdia de la menor. La fiscal va acusar Carrascosa de no complir amb la jurisdicció nord-americana. Per la seva banda, l'espanyola va legar haver actuat sempre d'acord a la legislació espanyola.
Abans que es fixés el començament del judici el 4 de novembre, les parts van intentar arribar a un acord, però la defensa de Carrascosa el va rebutjar ja que, segons va comentar en el seu moment el seu lletrat, no existia un concili entre el Govern i els jutges espanyols, i la Fiscalia de l'Estat de Nova Jersey i el Govern nord-americà, que contemplés la mediació del Tribunal de l'Haia en l'assumpte.
El lletrat va explicar que la nena no aniria als EUA sense la mediació del Tribunal de la Haia, una cosa que garantiria el retorn a Espanya de la menor. L'advocat de Peter Innes, el seu exmarit, va indicar, en aquest moment, que Carrascosa no havia presentat cap proposta d'acord per evitar el judici penal.
Carrascosa es va casar el Bunyol amb el nord-americà Peter Innes el març de 1999, només uns mesos després que l'hagués conegut en un xat d'internet. Cinc dies després del casament, ella va decidir mudar-se a Nova Jersey. Al poc temps d'arribar a EUA, es va quedar embarassada, al voltant de agost de 1999.
Seguidament, Carrascosa va tornar a Espanya, Innes la va denunciar per segrestar a la nena. El jutge Edward Torack, del comtat de Bergen (New Jersey), va concedir la custòdia de la menor al pare i va ordenar a la mare tornar als EUA per lliurar la seva filla.
L'advocada valenciana es va presentar l'agost de 2006 als EUA per assistir a una vista judicial, en la qual va conèixer els càrrecs que pesaven sobre ella, li van retirar el passaport i el van informar que havia de lliurar a la petita abans del 31 d'agost, si no volia ser empresonada per segrest, fet que es va produir el novembre d'aquell any.

Comentaris sobre la justícia de la sentència
Qui la fa la paga
Possiblement els 14 anys siguin exagerats, però no tinc cap dubte que la Sra Carrascosa ha volgut desafiar la justícia del país on residia, va fugir amb la seva filla, va tornar sobrada de supèrbia en excés i als Estats. UU. qui la fa la paga, no com aquí que hi ha molt xoriço per aquí solt i gaudint de cotxe oficial. Penso que ha estat molt mal aconsellada o bé hi ha altres problemes que es resolen en l'àmbit de la psiquiatria.

I, allà, qui no la fa, si no és americà, també
I qui no la fa, si no és americà, també. I si no pregunti vostè als innocents de l'Iraq o de Cuba considerats com "danyats col.laterals". Aquesta Sra el que fa és retirar a la seva filla petita de la influència d'un presumpte mal pare, però la sentència no la condemna per mals fets per ella ni a la seva filla ni al seu exmarit. El jutge i el jurat popular havien de limitar-se a investigar si el pare està capacitat per compartir la pàtria potestat o la custòdia de la filla o no, i en cas afirmatiu establir un règim de visites. El que han fet tots dos, una cosa molt comú en la (in) justícia americana, és pur exercici sectari: "El pare és americà com jo / nosaltres i vostè és estrangera, sense cap altra raó: 14 anys de presó per a vostè per haver-se dut a la seva filla al seu país ". Val la pena no perdre's els judicis d'aquestes (d) eminències: "Quina desgràcia causa vostè en impedir que una nena de 4 anys estigui amb el seu pare i també amb la seva mare i poder obrir els regals de Nadal amb ells!" (fenòmens, que impedeix que estigui amb la seva mare són vostès, que la condemnen i que l'empresonen per 14 anys, quan, en cas de dubte o en cas de no haver maltractaments ni males influències, la justícia espanyola, d'acord amb la psicologia universal, normalment s'aplica que, a la primera infància, els nens estiguin amb la mare amb règim de visites amb el pare. Més endavant ja es veurà en funció de molts factors).

Què creuen que hauria passat en cas que la nena hagués viatjat als EUA? Evidentment mai més, en la seva minoria d'edat, hauria pogut tornar ni amb la seva mare ni amb la seva família materna. Que innocent va ser la mare de "creure" en la justícia americana i presentar-se a defensar les seves raons, quan tant ella com la seva filla estaven a Espanya! Aquesta fe (que, per experiències prèvies alienes, jo no tinc) és el que l'ha condemnat a 14 anys de presó i, conseqüentment, sense poder viure amb la seva filla. EUA de justícia no pot donar lliçons a ningú, de sectarisme, sí


Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Desembre de 2009

dilluns, 21 de desembre de 2009

Bon Nadal i Bon Any 2010


Bon Nadal i Bon any 2010

L'Arc Mediterrani vos desitja un Bon Nadal i molta felicitat, i bens, absents de corrupció política, d'altres mals i de crisis personals, per a l'any 2010 i per a sempre

Premis GOB i solidaritat amb Greenpeace




GOB: Nota informativa de 21 de desembre 2009

Els socis i sòcies del GOB atorguen els tradicionals premis Alzina i Ciment 2009

Ahir va tenir lloc a Inca el tradicional dinar anual de socis i sòcies del GOB, en el decurs del qual es van lliurar els premis Alzina que els socis votaren l’any passat i que foren recollits per la Plataforma son Real no té Preu, el Col·lectiu en Defensa de Lluc i la Plataforma en favor del tren.

Així mateix es van votar els premis Alzina i Ciment 2009 (cinc candidats en cada cas), i els tres guanyadors en cada categoria foren aquests:

Premis Alzina:
- Les Cooperatives de consum ecològic, per estimular la producció agrícola ecològica i el consum saludable
- Paco Donate, regidor de l’ajuntament de Palma, per impulsar infrastructures que milloren la mobilitat ciutadana a Ciutat (eixos cívics, millora del transport públic, carrils bici, ..).
- Ajuntament d’Esporles, per les millores en la recollida selectiva de residus sòlids urbans.

Premis Ciment:
- Guillem Ginard, actual batle de Campos, per la seva defensa del la construcció d’un camp de golf a Son Baco.
- Ple del Consell de Mallorca, per l’aprovació d’un pla de carreteres que suposa el manteniment d’un model de mobilitat que afavoreix el cotxe particular i un consum de territori exagerat.
- Enverinadors de la finca de Llucamet, Llucmajor, per haver enverinat 3 milanes i haver mort a tirs altres exemplars d’espècies protegides.

Igualment es feu un petit reconeixement a Anthony Bonner i Francesc de B. Moll, membres històrics del GOB, pel seu compromís al llarg de tants d’anys amb els valors que defensa la nostra entitat.

.
________________________

Solidaritat amb el director executiu de Greenpeace-Espanya, retingut per una acció simbòlica a la reunió de Copenhague

Juantxo López de Uralde roman detingut a la presó per les autoritats daneses i fins dia 7 de gener, per haver desplegat dues pancartes a la recepció oficial de la reina de Dinamarca en motiu de la Cimera del Clima a Copenhague. Solidaritza't amb ell i la causa que defensam, visitant el blog de Greenpeace i participant com ens recomanen.

http://greenpeaceblong.wordpress.com/2009/12/21/%c2%a1todos-con-juantxo-%c2%a1no-te-quedes-parado
.
GOB
.

dijous, 17 de desembre de 2009

Calendari propers esdeveniments



Veure correctament calendari-agenda:

dic 2009. Dia 19: Concentració i dijuni en suport a Aminatou Haidar

12:00 L’Associació d’Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears i l’Associació Escola en Pau, us convoquen:
CONCENTRACIÓ EN SUPORT A AMINATOU HAIDAR,
DISSABTE 19 DE DESEMBRE DE 2009, A LES 12 HORES, PLAÇA DE CORT, PALMA
L’activista sahrauí pels drets humans es troba en una situació extrema, exigim tots junts una solució justa!
Aquest mateix dia, un grup de membres de l’AAPSIB participaran a la manifestació convocada a nivell estatal a Madrid pel retorn d’Aminatou Haidar a El Aaiun.

DIJUNI DE 24 HORES EN SOLIDARITAT AMB AMINATOU HAIDAR A L’ AEROPORT DE PALMA
Tot seguit a la concentració, s’inicia el dijuni solidari a l’aeroport de Palma, on romandrem fins les 12 hores de diumenge dia 20 de desembre

TOTS AMB N’AMINETOU. VOS HI ESPERAM!!! 

30 aniversari del Centre d'Estudis de l'Esplai

19:30 Benvolgut amic
Aquest any el Centre d’estudis de l’Esplai celebra els seus primers 30 anys.
En agradaria comptar amb la teva presència a la festa d’onomàtica que farem el dia 19 a les 19:30
Lloc: al baret Molta-barra, Pes de sa Farina, 12, Palma 

Adjunt invitació

Pere Carrió 

Web del Centre d’Estudis de l’Esplai

dic 2009. Dia 20: Dinar anual del GOB

14:00 - DINAR ANUAL DEL GOB

Diumenge 20 de desembre a les 14h celebrarem el tradicional dinar anual, que com és habitual inclourà el lliurament dels premis Alzina i Ciment de l’any passat, i l’elecció dels d’enguany. Aquesta vegada el dinar serà a Inca, i inclourà també menú vegetarià i per infants.
El dinar anirà a càrrec del restaurant Es Ginebro
És imprescindible apuntar-se prèviament, enviant un correu electrònic
indicant el número de comensals i menú triat a: info@gobmallorca.com o telefonant al 971496060. 

Més informació, menús i preus:

ene 2010. Dia 20: Jornades d'Educació en Comunicació

17:30 Jornades d’Educació en Comunicació
Barcelona, 20, 21 i 22 de gener de 2010
Edifici El Vagó. Recinte Escola Industrial
Comte d’Urgell, 187. Barcelona

Web i programa 

ene 2010. Dia 30: Excursió al Puig de Santa Magdalena

00:00 Excursió-safari fotogràfic al Puig de Santa Magdalena (Inca).

Dissabte dia 30 de gener de 2010.

Trobada: a les 11.30 a l’inici de la pujada (els qui vagin des de un lloc determinat poden quedar per a anar-hi junts omplint cotxes o altres mitjans de transport).

Vista i mapa 

Els qui vulguin dinar junts al restaurant ho poden comunicar (nombre de comensals) a: archumanista@gmail.com  fins divendres dia 29 abans de les 20 hores.

Associació Humanista de Comunicació (AHC)

dilluns, 14 de desembre de 2009

Motivació sexual



Parlem de psicologia (12)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia 

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat 

Tema 4: Motivació i Conductes sexuals
Introducció.
Motivació
Conducta sexual
Diferències de comportaments sexuals segons sexes
Aspectes a estudiar
Trastorns psicosexuals
Qüestionari
Resultats del qüestionari
Les nostres conclusions
BIBLIOGRAFIA

Introducció
Un dels elements constitutius més presents, importants i transcendents de la manera de ser i actuar (personalitat i conducta) de l’home i la dona (així com també de l’adolescent masculí i femení, nin i nina, vell i vella) és la seva motivació i comportaments sexuals. Tant que ambdós formen part important de la seva personalitat.
Des del punt de vista evolutiu (veure tema 2) la motivació i corresponent conducta sexual és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie.
Conseqüentment l’impuls sexual és instintiu, innat i reflex (“Si un desconocido le regala flores, esto es impulso”). No obstant això, mentre que quasi bé totes les espècies animals realitzen automàticament la conducta sexual i s’aparellen sempre que, apareixent aquest impuls (les femelles dels mamífers tenen èpoques de zel que és quan tenen i desperten l’esmentat impuls), no hi hagi condicions adverses que ho impedeixin, els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, som animals (i persones) culturals (repressió cultural, monogàmia, matrimoni, ...). Però el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió i desig i necessitat.
Donat que la sexualitat humana està mediatitzada per la cultura, per una part som l’únic mamífer que no té l’impuls sexual condicionat al zel de la femella, però, per altre part, sí està condicionat per models estandarditzats culturals i així ens agraden, en principi, un tipus de dones i un tipus d’homes, que no són els mateixos models, que es donen a altres cultures o a altres temps (pensem, per exemple, en el Renaixement), com: Judit Mascó, Eva Herzigova, Camerón Diaz o Gwyneth Palthrow entre les primeres o Keanu Reeves, Antonio Banderas, Alejandro Sanz o Mark Van der Loo entre els segons.
És per això que presentam aquest tema (de la motivació i la conducta sexuals) inclòs dins el tema de la Personalitat.
Els cursos anteriors l’hem programat i desenvolupat, conjuntament, el professor amb els alumnes i les alumnes, tenint en compte els interessos i motivacions dels/de les propis/es alumnes. Enguany no ha de ser una excepció: També anirem desenvolupant el tema conjuntament, en funció d’aquests interessos. I, precisament, a ran de les informacions dels/de les propis/es alumnes, aquest és un dels temes pels que mostren més interès, dels que agraden més i dels més útils i funcionals per a aplicar a la vida personal de cada un/a.
Informació, educació, aplicació: Algunes ments farisaiques posen el crit en el cel quan un programa propi tracte d’aquest tema. Com si sols tengués autoritat moral en l’explicació del tema l’Església (un altre pic la màgia blanca de l’institució més ignorant sobre el tema), la família (els pares, evidentment, sí tenen una autoritat moral per a, sense morbositat, parlar de sexualitat amb els seus fills, tema que pot ser completat des de la perspectiva psicològica-científica) o institucions mèdiques externes (com si la sexualitat fos una malaltia o una cosa anormal, en lloc de la cosa més normal i una de les més agradables que pot experimentar la persona). Aquesta és una actitud d’ideologia molt conservadora que, a aquest tipus de persones, costarà molt d’eradicar.
No obstant això la realitat és molt diferent: El passat estiu es va publicar un estudi segons el que, en un any, més de 1.000 dones adolescents balears havien sofert un embaràs no desitjat (aquesta xifra, que suposa una mitjana de més de tres diaris, es referia sols a aquells casos que ho havien declarat, la qual cosa feia suposar que el nombre real de embarassos no desitjats en adolescents era molt superior). I totes elles es queixaven i atribuïen aquest fet de/a falta d’informació i educació sexual.
El mateix estudi informava que als distints Instituts de les Illes la Informació-Educació sexual era nul·la o molt deficient. Mentre que a la nostra assignatura no consta de cap alumne/a que, haguent seguit aquest tema, hagi sofert cap embaràs no desitjat (toca fusta. No més faltaria que ara, per haver-ho dit, ...).
Efectivament, aquest tema no vol incitar a estimular, encara més, l’impuls innat dels alumnes (que ja és prou fort), sinó que intenta ser un instrument, un recurs d’informació-educació que serveixi als alumnes i a les alumnes de l’assignatura, per a aplicar, responsablement, a la seva pròpia sexualitat i companys sexuals.

Motivació
Les connexions entre el cos i la ment es fan especialment evidents quan parlam de les forces que ens motiven cap a una determinada conducta. Un element important en la motivació és l’estat d’ànim emocional que experimentam en una situació determinada. La motivació és una força, un impuls (biològic o psicològic) que ens indueix a realitzar una acció determinada. La motivació, en general, és molt complexa i la trobam en àrees com l’alimentació, la sexualitat, l’èxit de conducta, l’agressivitat, la curiositat i l’activació.
Hi ha vàries teories psicològiques sobre la motivació:
Teoria de l’equilibri o homeostàtica de Hull, teoria de les necessitats de Murray, teories conductistes (segons aquestes teories la motivació ve determinada per la recerca del plaer alimentari, sexual, etc. I el fugir del dolor o sufriment que suposen les carències), teories psicoanalítiques (les nostres conductes es troben motivades per impulsos inconscients, que segons els psicoanalistes són de dos tipus: sexuals i agressius), teories constructivistes de Tolman (la motivació impulsa la conducta cap a la consecució d’expectatives i metes que cada un de noltros s’ha marcat com a conseqüència d’aprenentatges anteriors) i teories humanistes com la de Maslow (recorda la piràmide de les necessitats bàsiques humanes, entre les que destaquen les de l’autorrealització personal de cada un).
Pel que fa a la conducta sexual, tal com dèiem a la introducció del tema, la motivació és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie, mitjançant l’impuls sexual que, conseqüentment, és instintiu, innat i reflex; encara que els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, no obstant això, el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió, desig i necessitat.

La conducta sexual
La conducta sexual, conseqüent a l’impuls que provoca la motivació té una doble finalitat, la procreació per a perpetuació de l’espècie i el plaer, i ve determinada per una sèrie de factors:
Factors biològics:
Sexe biològic.
Identitat sexual.
Factors educatius:
Influències familiars.
Influències culturals i religioses.
Sexe amb i sense amor. 

Diferències de comportament sexual entre els sexes masculí i femení.
Hem parlat de la motivació i els comportaments sexuals a l’espècie humana, que és la que ens interessa, no obstant això, i tot i que tant l’home com la dona experimenten la motivació, l’impuls, el desig, el comportament sexual d’un i d’altre presenten una sèrie de diferències. Bàsicament, pareix ser que la dona és més selectiva i pautada que l’home. L’home més impulsiu, irreflexiu i menys selectiu.
Fins i tot, pareix ser que aquestes diferències són perceptibles a nivell cerebral: Laura Allen va trobar diferències a nivell de l’hipotàlamus (estructura cerebral responsable de l’activitat sexual): La conducta sexual típica masculina se regula a certs nuclis intersticials de l’hipotàlamus anterior. Un d’aquests nuclis, l’anomenat INAH 3 és significativament més gros a l’home que a la dona, la qual cosa podria explicar el distint comportament sexual que mostren ambdós sexes.
Un estudi molt polèmic de Simon Le Vay va descobrir que els cervells dels homosexuals varons mostraven també, per terme mig, un INAH 3 més petit que els dels homes heterosexuals. La qual cosa no vol dir que en tots els casos d’homosexuals masculins s’ha d’interpretar un factor biològic de característiques femenines.
Selectivitat: Tal com deiem, una de les diferències de comportament sexual entre ambdós sexes és que pareix ser que la dona (la femella, als casos dels animals) és, genèticament i evolutivament, més selectiva que l’home i els mascles animals. Recordem que al cas dels mamífers la femella sols és receptiva sexualment en les ocasions en que està en zel i és fèrtil. Els mascles estan sempre dispostos a cobrir qualsevol femella fèrtil en zel, però la femella selecciona i tria els mascles que l’han de cobrir (els, aparentment, en millors condicions de transmetre genèticament de forma més favorable – selecció natural -): Això realitza una funció evolutiva de gran importància que facilita la reproducció i transmissió de les característiques més positives dins l’espècie: Quan les manades d’elefants arriben a un lloc favorable on pensen acampar un cert temps els elefants mascles més madurs i forts es van distribuint per la perifèria del grup per a protegir la manada de depredadors i d’altres perills, mentre que les femelles i els mascles més joves o discapacitats queden al centre del grup; si, en aquest temps, una femella entre en zel els primers mascles que s’en adonen i que voldrien cobrir-la són els més propers (els més joves i els discapacitats: els menys aptes), no obstant això, la femella en qüestió els rebutja i es dirigeix cap a la perifèria de la manada on serà coberta per un o varis mascles més potents i més aptes, amb la qual cosa es garanteix la transmissió de les característiques més positives i convenients per a l’espècie. Aquesta característica selectiva diferencial de la femella de l’elefant se generalitza a la totalitat de femelles animals i a la dona (cultural) i realitza una funció evolutiva de gran importància. El mascle, en aquest sentit, pareix menys evolucionat i menys responsable (evolutiu) ja que és menys selectiu i pareix sempre disposat realitzar el seu impuls i a cobrir qualsevol femella (o dona, al cas dels humans) receptiva, sense tenir en compte la major o menor conveniència evolutiva.

Quins aspectes ens interessa estudiar en aquest tema?
- Motiu últim: Reproducció. Motiu primer: El plaer.
- Maduresa sexual i autonomia social als joves. Entre la naturalesa i la cultura (entre l’Allò i el Super Jo. Equilibri i arbitratge del Jo. El cas de Mary Letorneau.).
- Comportament sexual diferent segons les distintes cultures (el cas dels Troviandesos, el cas dels nostres padrins, Maig del 68, Avui i la SIDA).
- L’evolució dels comportaments sexuals als primats superiors (el goril·la, el ximpanzé, el ximpanzé pigmeu, l’home).
- Inici de la cultura (Tòtem i Tabús. L’inici del poder polític –el “tapa-rabos”- i del poder religiós –el màgic de la tribu-. Fetitxisme).
- El perfum (el cervell olfatiu. El perfum com a fetitxe. Les fenormones).
- Zones erògenes.
- Fases de l’orgasme.
- Tipus de conductes sexuals satisfactòries per a les dones.
- La conducta copulativa.
- La motivació sexual: 1) impuls o força interna. 2) objectiu a aconseguir. 3) necessitat o privació (veure els apartats anteriors).
- La conducta sexual com a impuls. L’impuls sexual entre els altres impulsos.
- Les fantasies sexuals. De les fantasies als actes. La sexualitat a l’Internet i al chat. El sexe cibernètic i virtual. Les Hot lines.
- Els mètodes anticonceptius.
- La SIDA. El moviment del sexe segur.
- Les perversions sexuals.
- Els autors: Masters & Johnson (William Masters i Virginia Johnson). 1954; Universitat de St. Luis; Facultat de medicina; Estudien la conducta sexual a laboratori: 382 dones i 312 homes. Informe Hite (Shere Hite): Qüestionari IV: Març de 1974; Contestat per més de 3.000 persones. Michel Meignant: Publicació dels resultats dels seus seminaris amb estudiants universitaris a Paris (París VIII –Vincens- i París XIII –Villetaneuse): 1980: “Nous somes touts de pervers sexuels persecutés”.

Trastorns psicosexuals
El psiquiatra J. A. Vallejo Nàjera els classifica de la següent manera:
1) Desordres sexuals (elecció inapropiada de l’objecte sexual):
Zoofilia
Paidofilia o Pedofilia
Fetitxisme
Exhibicionisme
Voyeurisme
Sadomassoquisme
Onanisme
2) Disfuncions sexuals (inhibició, incapacitat o insatisfacció del desig sexual):
Impotència
Ejaculació precoç
Frigidesa
Vaginisme funcional (forta contracció---> Dispareunia: dolor agut)
3) Trastorns d’identitat sexual (es produeix quan una persona no s’identifica psíquicament amb el sexe biològic):
Homosexualitat
Transexualisme
Els trastorns psicosexuals tenen orígens molts variables, des de causes genètiques (cromosomàtiques, amb influències hormonals) fins a causes ambientals (entre les que poden ser importants certes educatives). Avui en dia no es classifiquen la homosexualitat i transexualisme com a trastorns d’identitat sexual, sinó que es consideren inclinacions i tendències opcionals voluntàries.

Qüestionari anònim, íntim i voluntari sobre motivació, educació i conductes sexuals 

- Què és motivació en general?. Posa un exemple.
- Pel que fa a l’exemple de la pregunta anterior, la motivació, per a tu, és una força atractiva, neutra o repulsiva?
- De 0 a 10, valora la teva motivació referida a l’exemple de les preguntes anteriors.
- Què és motivació sexual?
- De 0 a 10, valora la força de la teva motivació sexual.
- Qui t’ha donat més informació i orientació sexual? Valora qualitativament l’educació sexual que has rebut.
- Explica qui creus que hauria de ser l’agent d’aquesta educació sexual (pares, germans majors, amics, Escola/Institut, Església, ...). Per què?
- Temes que t’agradaria que es tractassin a l’esmentada educació sexual.
Indica el/s tipus d’experiència personal en conductes sexuals:
1.- Cap.
2.- Autoexplora-cions, tocaments i carícies.
3.- Masturbació privada.
4.- Jocs íntims amb companys del mateix sexe.
5.- Automasturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.
6.- Hetero-masturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.
7.- jocs amb companys de l’altre sexe.
8.- Automasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.
9.- Heteromasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.
10.- Relacions sexuals (heterosexuals) completes.
11.- Relacions sexuals (homosexuals) completes.
- Al costat de cada una de les experiències indicades a la pregunta anterior, valora-la de 0 a 10, segons el grau de satisfacció que te produeix.
- Explica una fantasia sexual. Una vegada fet, de 0 a 10, valora el grau d’estimulació que te produeix l’esmentada fantasia.
- Condicions que poses a les experiències sexuals unipersonals (tu totsol/a).
- Idem. a les experiències sexuals bipersonals.
- Idem. a les multipersonals.
- Grau d’ansietat que t’ha provocat contestar aquest qüestionari.
- Grau d’adequació del qüestionari per al tema (3 Personalitat i conductes humanes) i subtema (4 La sexualitat: motivació, educació i conductes sexuals) que estam tractant a l’assignatura de Psicologia.

Resultats de les respostes al qüestionari.

Les nostres conclusions. 

Bibliografia
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. 

Antoni Ramis Caldentey 
Psicòleg Humanista Social 
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Desembre de 2009
.

diumenge, 13 de desembre de 2009

Pla de Carreteres. Margalida Rosselló




Margalida Rosselló ens remet el següent escrit:

Mallorca : Un Pla de Carreteres per soterrar Copenhague

Dia 03 de desembre se va aprovar el Pla de Carreteres de Mallorca per part dels partits del “pacte de progrés”, i dintre d’uns dies a Copenhague es tractarà com fer front a un dels reptes més importants que tenim actualment la humanitat: “el canvi climàtic”.

En aquesta illa nostra no hem progressat gens. El debat sobre carreteres i la inversió de diners públics en aquestes obres és l’eix del debat polític des de fa més de 25 anys. Mentre, s’han construït un gran nombre d’ autopistes (Palma-Inca-Alcúdia , Palma-Andratx , Palma-UIB , Palma - Llucmajor..) autovies (Palma-Manacor), variants, noves carreteres i grans ampliacions, segona via de cintura etc..., milers i milions d’euros públics per a una xarxa de carreteres/autovies i autopistes de les més extenses d’Europa. Se va començar amb l’autopista d’Inca fins arribar al Pla de Carreteres del 97, el qual convertia Mallorca en un anell asfaltat, i es va continuar amb un desplegament brutal – a l’anterior legislatura- que va suposar la construcció de grans autopistes que han romput la fisonomia de l’illa. La finalitat d’aquests plans ha estat -i és- donar cobertura a un dels parcs automobilístics més saturats del món (900 cotxes per 1000 habitants) i anar asfaltant a glopades el territori limitat illenc.
Hem de saber que la major contribució de les Illes Balears al canvi climàtic prové de la combustió generada especialment pels cotxes. Sols per això, el nostre sistema de mobilitat no és sostenible a nivell ambiental, social i econòmic, i no ens permet afrontar el repte planetari de minvar les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Però, així i tot,sempre el mateix discurs i el mateix Pla de carreteres amb retocs o maquillat amb cremes de “sostenibilitat”. Ara, el “retoc” consisteix en deixar algunes de les obres més impactants per més endavant i substituir autopistes per desdoblaments (poca diferència hi ha ). Si anem així dintre de 20 anys seguirà en debat el mateix pla de carreteres.

Quins són els objectius de tanta carretera/autovia/desdoblament????....
L’objectiu és destinar una important quantitat de doblers públics per seguir incentivant l’ús del cotxe com a sistema de mobilitat prioritari en un model urbanístic dispers.

Sempre el mateix que ningú s’atreveix a canviar.

Ja és hora d’avançar, de reorientar els doblers públics cap a un sistema de mobilitat diferent a l’illa i superada a gran part d’Europa: hem de millorar la xarxa de tren, la xarxa de bus, augmentar el carrils bicicleta, fer aceres pels vianants i treballar per millorar totes aquelles formes de mobilitat més justes (tothom les pot utilitzar) més econòmiques i menys contaminants que permetin reduir l’ ús del cotxe.

Ara el debat social i polític és assumir un clar compromís per minvar el canvi climàtic. La oportunitat històrica és retirar aquest Pla de Carreteres i apostar per un Pla de transport just i viable econòmica i ecològicament.

Varem girar l’esquena a Kyoto , i també hem girat l’esquena a Copenhague. L’aprovació d’aquest Pla de Carreteres ha enterrat les esperances de Copenhague en un munt de grava i asfalt.

Mallorca ha perdut aquest tren , i continuem- com sempre- en el darrer vagó i tirant fum cap el planeta!!!

Margalida Rosselló Pons
ex consellera de medi ambient 99/03
i ex diputada dels verds


dimecres, 9 de desembre de 2009

Psicologia. La Personalitat (2)



Parlem de psicologia (11)
- La Personalitat (2)
Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA

TEORIES NEOFREUDANES O CULTURALISTES:
Karen Horney i Erich Fromm.

Karen Horney:
- Desplaça el conflicte de Freud (Jo, Allò, Super Jo): La batalla decisiva de la que surgeix la personalitat és juga entre l'individu com a totalitat i el medi ambient.
- El desenvolupament de l'individu serà el que sigui el medi ambient en el que es desenvolupa: Ambientalisme.
- Conseqüentment a aquest ambientalisme, rebutja les fases de desenvolupament de la personalitat de Freud. No hi ha res fixe ni universal, no hi ha res determinat per la biologia o els instints a l'home: tota conducta humana es determinada exclusivament per l'experiència de l'individu.

Erich Fromm:
- Coincideix amb Horney ja que ambdós són ambientalistes i rebutgen lo fix, biològic i instintiu. Ambdós situen el conflicte fora de l'individu: Entre l'individu i l'ambient.
- Difereix en que mentre la primera es bassa en la seva experiència clínica, aquest utilitza l'especulació filosòfica.
- Defensa com aspecte bàsic de la personalitat la dimensió ètica i personal.
- "El que defineix a l'home no són els aspectes instintius, sinò lo religiòs, lo ètic, la llibertat, l'amor, la justicia, etc".
- El punt dèbil d'aquesta teoria és la carència de proves empíriques que poden avalar les seves afirmacions.

GESTALTISTES / HUMANISTES:
Goldstein i Maslow

Teoria organísmica de Goldstein (1878-1965)
Neuropsiquiatra nascut a Kattowitz (Alemania) i mort a New York.
- Elabora la seva teoria de la personalitat a partir dels seus estudis fets sobre ferits de guerra amb lesions cerebrals.
- L'organisme normal és estructurat, però també és flexible i conseqüentment, capaç d'adequar la seva conducta a les necessitats de l'ambient (teoria de l'adequació).
- La conducta es compren a partir d'aquesta idea d'estructura que també significa unitat, que es reflecteix en la unitat de metes que es proposa l'organisme. Aquesta unitat de metes és l'autorealització:
- L'organisme està motivat per un impuls fonamental (l'autorealització) i no per una sèrie d'impulsos diferenciats.
- L'autorrealització consisteix en l'esforç constant de l'home per a realitzar les seves potencialitats.
- Aquestes potencialitats són, en part, hereditàries, però Goldstein situa l'organisme al seu medi ambient i creu que l'organisme ben organitzat sap triar l'ambient favorable per a la seva autorrealització o que és capaç de modificar-lo si li és desfavorable.

Teoria de l'autorrealització de Maslow:
- El punt central de Maslow és bàsicament el mateix que el de Goldstein: L'Autorrealització.
- No obstant això, Maslow denuncia una actitud molt comú a la psicologia clínica que consisteix en: Centrar-se en l'estudi de lo anormal i insistir en els aspectes negatius i desintegradors de la personalitat.
- Maslow es centra en l'estudi de persones sanes i emocionalment sense problemes.
- L'home és bo per naturalesa i tendeix a la seva autorrealització personal.
- La tendència humana bona, de forma innata, és dèbil i es veu vençuda amb prou freqüència per les pressions socials i ambientals.
- Les tendències antisocials de l'home són adquirides i mai inherents al propi home.
- La conducta agressiva sorgeix sols quan s’impedeix la satisfacció de les tendències innates, quan se les frustra.
- L'autorealització personal de l'home és una finalitat (i no una meta sovint aconseguida) a la que tendeix l'home i per a la que lluita.
- Un dels aspectes més coneguts de Maslow és el seu sistema de necessitats innates de l'home:
1) Fisiològiques.
2) De seguretat.
3) D'estimació, amor i pertenència al grup.
4) D'estima (valoració).
5) d'Autorrealització.
6) De conèixer.
7) Estètiques.

Teories Psicomètriques de la Personalitat:
Angoixa que produeix a molts de psicòlegs les teories més o menys clíniques que es basen en persones anormals i, sobre tot, per que tenen en consideració tècniques qualitatives.
Per aquesta raó s'han creat tècniques que possibiliten teories de la personalitat més objectives i quantitatives: Tècniques psicomètriques.
La personalitat és la resultant d'una sèrie de trets o factors i de les seves complexes relacions.
Permet una tècnica estadística denominada anàlisi factorial.

Teories psicomètriques:
- Teoria dels trets d'Allport
- 16 PF de Cattell
- Teoria factorial d'Eysenc

Allport:
- Distingeix entre: trets comuns (comparables) i disposicions personals.
- Trets comuns en funció dels valors elegits: Teòric, Econòmic, Estètic, Social, Polític, Religiós.
- Distingeix entre: - Tret cardinal (únic), Trets centrals i Trets secundaris.
- Tret cardinal (únic): És tan dominant que influeix en tots els aspectes i atributs de la persona:
Jack Lemmon en el film "Tribut": Sempre graciós:
Quan es romp el seu matrimoni.
Quan ell ha de morir.
L'Avar de Molière.
La galenteria de Casanova.
La intriga del Príncep a Maquiavelo.
- Trets centrals: Conjunt de tendències característiques que utilitzam per a descriure a una persona determinada.
- Trets secundaris: Els mostram de tant en quant, però que no són suficientment forts com per a ser considerats com a parts característriques de la nostra personalitat ja que apareixen sols en situacions esporàdiques.
- "La Personalitat és l'organització dinàmica dels trets d'una persona que determinen com es comportarà".
- "El Caràcter és un concepte ètic; és el judici sobre la personalitat d'una persona".
- "El Temperament és el conjunt d'aspectes biològics del comportament del subjecte. Presenta pocs canvis al llarg del desenvolupament".

Eysenck Personality Inventory
Incloure aquí la figura



16 PF de Cattell
Cattell estructura l’estudi de la personalitat en 16 factors bipolars primaris de personalitat, dels que se’n poden extreure altres 4 de secundaris.
A) Reservat – Obert
B) Intel·ligència baixa – Intel·ligència alta
C) Emocionalment inestable – E. estable
E) Sumis – Dominant
F) Seriós i pensatiu – Confiat i entusiasta
G) Passa de normes – Escrupolós
H) Tímid – Atrevit
I) Sensibilitat dura – Sensibilitat blana
L) Confiat – Susceptible
M) Pràctic – Imaginatiu
N) Senzill – Astut
O) Segur de sí mateix – Aprensiu (insegur)
Q1) Conservador – Lliberal
Q2) Adhesió al grup – Independent
Q3) Passa regles socials – Escrupolós social
Q4) Relaxat i tranquil – Frustrat i estressat
Combinant les puntuacions d’aquests 16 factors n’obté altres quatre secundaris:
17) QI) Introvertit – Extravertit
18) QII) Equilibrat – Ansiós
19) QIII) Inestable – Estable
20) QIV) Dependent – Independent.

Teories de l'aprenentatge:
Es basen en la suposició de que la personalitat és apresa. I conseqüentment defensen que els principis de l'aprenentatge expliquen la personalitat:
- Dollar i Miller
- Bandura i Walters

Dollar i Miller:
- Es basen en quatre conceptes fonamentals: Impulsos. Respostes. Indicis. Reforços.
1) L'impuls és bàsic a tot aprenentatge per que pitja al subjecte a actuar.
2) Les respostes són provocades per estímuls o indicis d’estímuls suficientment forts per a poder actuar com impulsos i provocar la resposta corresponent.
3) Els indicis indiquen que hi ha estímuls no evidents.
4) Reforç: quan la resposta va seguida d'un reforç la tendència a que la resposta es repeteixi s'incrementa.
- Per a comprendre la personalitat és necessari comprendre els impulsos secundaris o motius apresos. Uns dels més importants d'aquest tipus de motius apresos són la por o l'ansietat.
- Molts de casos de conducta anormal s'expliquen per aquest mecanisme: La constant rentada de mans, pròpia d'una neurosi obsessiva-compulsiva redueix l'ansietat. Les fòbies també s'expliquen per aquest mecanisme.
- La personalitat consisteix en hàbits de resposta que han estat apresos per que són reductors d'impulsos.

Bandura i Walters (Teoria de l'aprenentatge social):
- "La imitació social és una forma important en l'aprenentatge de nous hàbits i en l'eliminació dels antics".
- És un aprenentatge a través de l'observació de la conducta dels altres ("di lorito").

BIBLIOGRAFIA
SAHAKIAN, William: “Història de los sistemas de la Psicologia”. Ed. Tecnos. Madrid, 1982.
BARRIGA, S.: "Psicologia General". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
CAPARROS, Antonio: “Historia de la Psicología”. Ed. CEAC. Barcelona, 1980.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985. Volum 1. Tema 7: La personalitat.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. Quadern 4: 7) Conciencia. 8) La Personalidad

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Desembre de 2009

diumenge, 29 de novembre de 2009

Psicologia. La Personalitat


Parlem de psicologia (10)



Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia



Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat



- La Personalitat



Tema 3: La Personalitat
Resum
Definició i accepcions
Factors de la personalitat
Tipologies
Psicoanàlisi clàssic
Teories neofreudianes o culturalistes
Teories Humanistes
Teories psicomètriques
Teories de l’aprenentatge
BIBLIOGRAFIA



La Personalitat. Resum:
- Dificultat de definir-la/Etimologia/Definició
- Altres definicions de la personalitat
- Accepcions
- Aspectes o factors que incideixen sobre la personalitat:
Intel·ligència (aspectes intel·lectuals o cognitius de la personalitat)
Caràcter (aspectes volitius i impulsius de la personalitat)
Temperament (aspectes emocionals o afectius de la personalitat)
Constitució (aspectes físics o somàtics de la personalitat).



-Tipologies:
- Platò
- Empédocles / Hipòcrates / Galeno
- Gall / Lombroso / Viola / Sigaud
- Corman / Pavlov / Leon Bourdel
- Teoria dels temperaments d'Heymans-Le Senne
- Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
- Teories psicoanalítiques:
- Psicoanàlisi clàssic de Freud.
- Teoria analítica de Jung.
- Psicologia individual d'Adler
- Teories neofreudianes o culturalistes: Karen Horney / Erich Fromm
- Teories Humanístiques:
- Teoria organísmica de Goldstein
- Teoria de l'autorealització de Maslow
- Teories Psicométriques de la personalitat:
- Eysenc (neuroticisme-extroversió)
- Cattell: 16 PF
- Allport: Teoria dels trets de personalitat
- Teories de l'aprenentage:
......Dollar i Miller
......Bandura i Walters



Personalitat:
1) Definició:
- Dificultat de definir-la: como conseqüència de ser un terme molt utilitzat en
moltes acepcions del llenguatge comú: "Té molta personalitat". "Té problemes de personalitat". "Té una personalitat molt forta", ...
- Etimològicament: Persona: Prosopon: màscara o careta d'actor (algú que representa un paper a una comedia, obra de teatre o tragèdia).
(Parèntesi: A "Didacta": Mitologia grega. Poesia. Poesia lírica. Teatre)



Definició: Personalitat: "Forma de ser i d'actuar de cada un,
que inclou l'aspecte físic, l'aspecte psíquic i l'aspecte social,
i que depèn, en part, de l'hernecia rebuda per cada un (teories constitucionalistes), i, en part, i molt especialment, de les influències rebudes de l'ambient (teories ambientalistes) d'entre les que destaquen les educatives".



Altres definicions de personalitat:
1) Psicologia clàssica: "Aquella part que presenta un caràcter de fixesa, permanent, d'un individu".
2) Psicologia dinàmica actual: "Organització dinàmica dels aspectes intel·lectuals, afectius, impulsius, volitius, fisiològics i morfològics de l'individu".
3) Modificada de l'anterior: "Organització dinàmica i integradora dels components psicològics i biològics de l'individu humà, tant en les seves característiques diferencials permanents com en les seves modalitats de comportament".
4) Definició molt general: "Diferència individual que constitueix a cada persona i la distingeix de les altres persones".



Acepcions:
1) Personalitat com a concepte d'un mateix
2) Personalitat com a valor d'estímul social. La conciència d'un mateix com a força organitzadora.
3) Personalitat com a conjunt de trets en interacció mutua.
(1.- Barriga p. 261 i ss.
2.- Estratègia Acelerada. p. 3 i ss.
3.- Descubrir la psicologia 4. p. 25 i ss.)



Aspectes subordinats o factors que incideixen a la personalitat:
- Constitució: Aspectes morfològics, somàtics, fisiològics de la personalitat.
- Temperament: Aspectes emocionals o afectius de la personalitat.
- Caràcter: Aspectes volitius i impulsius de la personalitat.
- Intel·ligència: Aspectes cognitius de la personalitat.



- Aspectes morfològics i fisiològics.
- Aspectes afectius: Fan referència a la forma de viure l'afectivitat i la capacitat d'emocionar-se a partir de respostes fisiològiques, que són comportaments diferenciats i individualitzats.
- Aspectes impulsius i volitius: Impulsius o viscerals: Inclouen respostes personals no intel·lectuals que sorgeixen com a necessitats de l'individu i no sempre controlables. Es manifesten en forma de desitjos intensos. Volitius: o capacitat de voler fer alguna cosa. És la denominada força de voluntat. És important, però no té un valor absolut pel que fa a la modificació de la personalitat.
- Aspectes intel·lectuals: Equivalen a l'organització dinàmica dels aspectes cognitius: Capacitat de conèixer i saber informació acumulada de l'aprenentatge voluntari i de l'experiència, el discurs del pensament, anàlisi, crítica, idees i creences.



Tipologies:
Platò (427 a 347 a JC)
El psiquisme humà consta de 3 elements:
- Intel.ligència (ubicada al cap)
- Apetit irascible (al pit)
- Apetit concupiscible (al ventre)
Empédocles (492-432), Hipòcrates (460-370), Galeno ( ):
Empèdocles: 4 Elements: aigua, terra, foc, aire
Hipòcrates: 4 Humors corporals: sang, linfa o flema, bilis groga i bilis negra
Galeno: 4 Temperaments: sanguini , flegmàtic, colé-ric i melancòlic.
Dr. Lombroso (italià): Teoria del criminal nat
Viola (també italià): Tipus morfològics de la cara i el cos:
- Normosplàcnics: Cara i cos normals.
- Microsplàcnics: Cara i cos més curts que el normal.
- Macrosplàcnics: Cara i cos més llargs que el normal.
Sigaud: Tipus constitucionals: Digestiu, muscular, respiratori i cerebral.
Corman: Els tres plans del rostre:
- Inferior (barbilla i boca): Domina la vida instintiva
- Mig (nas i pòmuls): Domina la vida afectiva i social
- Superior (front): Domina el pensament i la vida intelectiva.



Morfologia: Tipus: Dilatat / Retret.
Pavlov (1849-1936): Tipologies dels medis interns:
Tipus (als cans):
- Excitables.
- Inhibits.
- Centrals:
.......Despert i Viu
.......Reposat.

Léone Bourdel: Grups sanguinis i temperament:
Grup: Percentatge: Temperament:
A 43 % Armònic
O 43 % Melòdic
B 11 % Rítmic
AB 3 % Contradictori



Teories amb fonament en la constitució física: Kretschmer / Sheldon
Kretschmer: (1888-1964): Escola Alemana.
Psiquiatra a la Universitat de Tubinga.
"Constitució i caràcter" (1921): Més de 25 edicions en llengua alemana.
Biotipus: Pícnic (gordo)
Atlètic
Astènic o leptosomàtic
Estadis encadenats progressivament:
Biotipus: Tipus caràcter normal T.extravegant T. malalt mental
Astènic/leptossomàtic: Esquizotímic/Esquizoide/Esquizofrènic
Pícnic (grasset): Ciclotímic/Cicloide/Maníac-depressiu (psicosi)
Atlètic: __/__/__/ Histèric – Epileptic
Astènic: Falt de força vital física o psíquica
....Esquizotímic: Replegat sobre ell mateix. Dona importància a la vida interior.
....Esquizoide: Concentrat, fred, hipersensible, tendent a l'astènia. L'esquizoide tend a l'esquizofrènia. El llaç que l'uneix al món exterior és fràgil.
Esquizofrènia: Malaltia mental. Psicosi: Trastorn de l'afectivitat. Aptituds: Distorsions paradògiques. Vida psicològica pertorbada: Activitat bloquejada, impulsiva, artificial o amanerada. Contacte amb el món exterior alterat: Autisme, somnis, fantasmes. Els desitjos no tenen relació amb la realitat. Reaccions explosives, inèrciques o perseverants, però sempre ineficaces. Carència afectiva.
Pícnic: Contextura ampla, grassa, amb formes rodones.
Ciclotímic: Alternança d'excitació a depressió. Rodó, jovial i pràctic, però passa bruscament de la joia a la tristesa.
Cicloide: Tendent a la psicosi maníaco-depresiva.
Psicosi maniaco-depresiva: Psicosi periòdica caracteritzada per accessos de sobreexcitació (fase maniaca) i depressió (melancolia). Resulta del mal funcionament del cervell a nivell de l'hipotàlamus regulador de l'humor. Pareix lligada a una disposició constitucional. El ritme i profunditat de les crisi varia molt segons els subjectes. A l'interval entre dos estats (excitació-depresió) el malalt pot dur una vida normal i inclús brillant.
Sheldon: Escola Americana. Universitat de Harvard.
"La constitució física de l'home" (1940)
"Les varietats del temperament" (1943)



Morfologia i Caràcter
Endomorfo (formes rodones i suaus)
Viscerotònic (relaxat, estima el comfort i la sociabilitat)
Mesomorfo (dominen les estructures somàtiques: ossos i músculs. Dur i ferm).
Somatotònic (afirmació vigorosa de sí mateix. Actitud enèrgica. Li agrada el domini, el poder i el perill. Agressiu, competitiu).
Ectomorfo (desenvolupament dèbil dels músculs i vísceres. Tronc i extremitats llargs i delicats. Fràgil).
Cerebrotònic (inhibició, contenció, intimitat i soledat. Actitud i sentiment imprevisibles. Atent i ràpid en les respostes. En cas de fracàs: necessitat de soledat).



Psicoanàlisi clàssica de Freud:
Sigmund Freud: Neix a Austria (1856). Mor a Londres (1939). Doctor en medicina a Viena (1885). Especialitat en Psiquiatria. Tracte Neuròtics, especialment histèrics (i més concretament, histèriques) mitjançant hipnosi i associacions lliures, primer traballant amb Charcot. Posteriorment, també mitjançant la interpretació dels somnis. El 1896 funda la psicoanàlisi. Ana Freud, la seva filla, va continuar la seva obra, estenent-la a la psicoanàlisi infantil.

Un principi fonamental de Freud és:
"Els trastorns emocionals a l'adult es deuen a problemes sexuals reprimits". La sexualitat implica, però transcendeix, la genitalitat".
Instàncies de la personalitat: Allò, jo i Super jo.
Nivells de consciència: Conscient, subcons-cient i inconscient.
Fases de desenvolupament de la personalitat: Oral, anal, fàlica-edípica, fase de latència, genital.
Tipologies: Eròtic, narcíssic, obsessional.
Instàncies:
Allò: Representa els impulsos de caràcter sexual (libidinal) segons Freud situats a l'inconscient. Tracta d'aconseguir el conscient per a poder satisfer-los.
Super Jo: Conjunt de normes socials i moralsinterioritzades a l'individu, en part conscients i en part inconscients.
Jo: Conjunt de processos psíquics que permeten a l'organisme adaptar-se a la realitat. En gran part conscient és l'arbitre entre l'Ello i el Super Jo.
Nivells de consciència:
Conscient
Subconscient
Inconscient
Fases de desenvolupament de la personalitat:
Oral (el primer any).
Anal (fins el 3r any)
Fàlica- Edípica: (de 3 a 5 anys)
Fase de latència: (de 6 a 12 anys)
Fase genital: (a partir del 13 o 14 anys).
Personalitat madura i sana: Per a tenir una personalitat madura i sana és necessari que l'individu no sufreixi privacions fortes o traumes importants.
Regressions: Tornar a fases anteriors més inmadures. Exemple: Regressió a la fase anal: Avars i maniàtics de la llimpiesa.
Tipologies de Freud: Predomina:
Eròtic: L'Allò.
Narcíssic: El Jo.
Obsessional: El Super Jo.



Adler: Psicologia individual d'Adler.
Alfred Adler: Neix a Viena (Austria) el 1870. Mor a Aberdeen (Escocia) el 1937. Doctor en medicina per la Universitat de Viena (1895). Adjunt a l’Institut de Pedagogia de Viena (1924). El 1935 funda el Journal of individual Psychology als EEUU.
- Dimensió social de l'home.
- Profunda influència sobre els psicoanalistes americans.
- L'home, inicialment, es veu imbuït d'un fort complexe d'inferioritat que és origen de la força unificadora de la personalitat.
- Força denominada voluntat de poder que impulsaria a l'home a dominar als altres per a compensar els seus sentiments d'inferioritat.
- No obstant això, es compagina amb un autèntic interès social que és innat, però que precisa una educació.
- Les persones són motivades per la necessitat de superioritat i l’interès social, però cada un ho és d'una manera peculiar i única: Es el denominat estil de vida.
- En definitiva, per a Adler, la personalitat de cada un és única i irrepetible.
- Tipologies segons Adler:
El complexe d'inferioritat.
El temperament nerviòs.



Jung: Psicologia Analítica de Jung.
Carl Gustav Jung neix a Suissa el 1875 i mor el 1961. A partir del 1900 és psiquiatra a Zurich. L’any 1911 es separa de Freud. A partir de l’any següent es dedica exclusivament a l’activitat de psicoterapèuta. L’any 1948 funda l’institut C.G. Jung de Zurich.
- Discrepància amb Freud relativa a la importància de la sexualitat en la formació de la personalitat.
- El que té més importància per a l'home són les metes i aspiracions futures, que en certes ocasions expresa en els seus propis somnis.
- La meta que suposa l'aspiració màxima és la constitució d'un Jo en el que s'integrin totes les parts de la personalitat, tant les conscients com les inconscients.
- Aquest Jo és capaç d'evitar els dos grans perills que l'acosen permanentment:
1) El conformisme front a les pressions del grup.
2) Excés de confiança en els aspectes conscients i inconscients del propi Jo que el poden fer autosuficient i despreciatiu de les relacions socials.
- Jung dona importància a l'inconscient individual, però en dona més a l'inconscient col.lectiu en el que queden depositades totes les experiències ancestrals del genere humà: els Arquetipus.
- Crea els conceptes d’extraversió i introversió.
- Tipologia de Jung: extravertits - introvertits.



Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Humanista Social
Novembre de 2009