El poder de la força
"Més val tenir la força de la raó que la raó de la força" ...
... diem els qui no tenim cap força capaç suficient per a poder imposar-la.
No obstant això els que sí que tenen força capaç no tenen cap vergonya en utilitzar-la encara que siguin mancats de qualsevol raó. Aquests, ideòlegs o simples practicants de la dreta autoritària, utilitzen la seva santíssima trinitat: el seu sant desvergonyiment, la seva santa imposició i la seva santa negació ("s'ha d'atacar l'Iraq encara que aquest atac produeixi milers de morts innocents i més danys que béns", "però feu-ho ja!","cap dels nostres ha comès cap acte reprovable encara que hagi comès prevaricació, s'hagi enriquit enormement, s'hagi requalificat i construït en sòl no edificable, o hagi robat al poble propi o envaït ...") .
Exemples del que diem els tenim a milers en els comportaments de la Santa Inquisició, tant la de Torquemada com la de Rouco Varela, els sistemes polítics feixistes, els comportaments majoritaris d'Israel, USA i PP a Espanya. Israel i els EUA ja han mostrat la seva nul·la disciplina i nul·la obediència a les disposicions de l'ONU i disposicions internacionals que els impliquen (per exemple les disposicions que els manen acabar amb els bloquejos respectius a Palestina i Cuba respectivament, totes dues passades pels seus folres respectius).
EUA, paradigma de l'imperialisme actual i del "nou ordre injust i partidista per ell impost" no dubta a violar l'entrada en països aliens per segrestar i castigar presumptes enemics en presons il·legals (els avions de la CIA o Guantánamo) moltes vegades sense fins i tot jutjar-los i en no poques ocasions equivocant diametralment. Per contra no admet ni permet que cap súbdit americà, encara criminal convicte i habitant en un altre país sigui jutjat per cap país, ni tan sols pel país d'acollida i possible víctima de la seva malifeta (el mateix fa Israel).
María José Carrascosa, condemnada a 14 anys de presó
La valenciana empresonada als EUA també està acusada per un delicte de desacatament
Diario de Mallorca, dijous 23 desembre 2009
EP El jutge de l'Estat de Nova Jersey, Donald Venezia, ha condemnat aquest dimecres a María José Carrascosa, la valenciana empresonada a Nova Jersey pel conflicte que manté sobre la custòdia de la seva filla, a una pena de 14 anys de presó.
Aquesta resolució es produeix un mes després que un jurat popular, format per 12 membres, declarés culpable per unanimitat a Carrascosa pel litigi que manté obert per la custòdia de la nena, pels que estava acusada d'un delicte de desacatament -per desobeir una ordre judicial perquè lliurés la menor- i d'un altre de segrest.
El judici contra Carrascosa va quedar vist per sentència el dia 10 de novembre, després que aquesta declarés davant un jurat per demanar la seva llibertat i la custòdia de la menor. La fiscal va acusar Carrascosa de no complir amb la jurisdicció nord-americana. Per la seva banda, l'espanyola va legar haver actuat sempre d'acord a la legislació espanyola.
Abans que es fixés el començament del judici el 4 de novembre, les parts van intentar arribar a un acord, però la defensa de Carrascosa el va rebutjar ja que, segons va comentar en el seu moment el seu lletrat, no existia un concili entre el Govern i els jutges espanyols, i la Fiscalia de l'Estat de Nova Jersey i el Govern nord-americà, que contemplés la mediació del Tribunal de l'Haia en l'assumpte.
El lletrat va explicar que la nena no aniria als EUA sense la mediació del Tribunal de la Haia, una cosa que garantiria el retorn a Espanya de la menor. L'advocat de Peter Innes, el seu exmarit, va indicar, en aquest moment, que Carrascosa no havia presentat cap proposta d'acord per evitar el judici penal.
Carrascosa es va casar el Bunyol amb el nord-americà Peter Innes el març de 1999, només uns mesos després que l'hagués conegut en un xat d'internet. Cinc dies després del casament, ella va decidir mudar-se a Nova Jersey. Al poc temps d'arribar a EUA, es va quedar embarassada, al voltant de agost de 1999.
Seguidament, Carrascosa va tornar a Espanya, Innes la va denunciar per segrestar a la nena. El jutge Edward Torack, del comtat de Bergen (New Jersey), va concedir la custòdia de la menor al pare i va ordenar a la mare tornar als EUA per lliurar la seva filla.
L'advocada valenciana es va presentar l'agost de 2006 als EUA per assistir a una vista judicial, en la qual va conèixer els càrrecs que pesaven sobre ella, li van retirar el passaport i el van informar que havia de lliurar a la petita abans del 31 d'agost, si no volia ser empresonada per segrest, fet que es va produir el novembre d'aquell any.
Comentaris sobre la justícia de la sentència
Qui la fa la paga
Possiblement els 14 anys siguin exagerats, però no tinc cap dubte que la Sra Carrascosa ha volgut desafiar la justícia del país on residia, va fugir amb la seva filla, va tornar sobrada de supèrbia en excés i als Estats. UU. qui la fa la paga, no com aquí que hi ha molt xoriço per aquí solt i gaudint de cotxe oficial. Penso que ha estat molt mal aconsellada o bé hi ha altres problemes que es resolen en l'àmbit de la psiquiatria.
I, allà, qui no la fa, si no és americà, també
I qui no la fa, si no és americà, també. I si no pregunti vostè als innocents de l'Iraq o de Cuba considerats com "danyats col.laterals". Aquesta Sra el que fa és retirar a la seva filla petita de la influència d'un presumpte mal pare, però la sentència no la condemna per mals fets per ella ni a la seva filla ni al seu exmarit. El jutge i el jurat popular havien de limitar-se a investigar si el pare està capacitat per compartir la pàtria potestat o la custòdia de la filla o no, i en cas afirmatiu establir un règim de visites. El que han fet tots dos, una cosa molt comú en la (in) justícia americana, és pur exercici sectari: "El pare és americà com jo / nosaltres i vostè és estrangera, sense cap altra raó: 14 anys de presó per a vostè per haver-se dut a la seva filla al seu país ". Val la pena no perdre's els judicis d'aquestes (d) eminències: "Quina desgràcia causa vostè en impedir que una nena de 4 anys estigui amb el seu pare i també amb la seva mare i poder obrir els regals de Nadal amb ells!" (fenòmens, que impedeix que estigui amb la seva mare són vostès, que la condemnen i que l'empresonen per 14 anys, quan, en cas de dubte o en cas de no haver maltractaments ni males influències, la justícia espanyola, d'acord amb la psicologia universal, normalment s'aplica que, a la primera infància, els nens estiguin amb la mare amb règim de visites amb el pare. Més endavant ja es veurà en funció de molts factors).
Què creuen que hauria passat en cas que la nena hagués viatjat als EUA? Evidentment mai més, en la seva minoria d'edat, hauria pogut tornar ni amb la seva mare ni amb la seva família materna. Que innocent va ser la mare de "creure" en la justícia americana i presentar-se a defensar les seves raons, quan tant ella com la seva filla estaven a Espanya! Aquesta fe (que, per experiències prèvies alienes, jo no tinc) és el que l'ha condemnat a 14 anys de presó i, conseqüentment, sense poder viure amb la seva filla. EUA de justícia no pot donar lliçons a ningú, de sectarisme, sí
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
Desembre de 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada