Quin martiri!

Quin martiri!

La casa reial atribueix al jutge d'instrucció del cas Noos el martiri que aquest, el cas, els suposa a la seva reial família. Una altra institució impresentable de l'Estat insta el jutge a acabar ràpidament (“a ser possible abans de final d'any”): L'important, per a ella és la rapidesa, no la veritat ni la justícia.

Quan la veritat és que qui ens martiritza a tots és la pròpia casa reial quan cometen, alguns dels seus membres, els abusos i trampes objecte de la causa. No va dir SM que tots som iguals davant la llei? Ho recordi i deixi de pressionar en sentit contrari.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

http://arc46.com 

Equo té dret a utilitzar la RTVE

.

Equo té dret a utilitzar la RTVE. Jo ja he recolzar aquest dret. Tu pots fer el mateix:

http://actuable.es/peticiones/dile-la-junta-electoral-equo-derecho-anuncios

Web d'Equo:
http://www.equova.org/ 

Apunta't a la Comunitat "Equominidad" i participa-hi des del teu cap d'especialització:
http://www.equomunidad.org/

També si ets d'Iniciativa-Verds o de PSM-Entesa. A aquestes eleccions tots cinc som un:

Equo-Iniciativa-Verds-PSM-Entesa: L'opció que, si tu vols, pot evitar la majoria absoluta de la dreta dura (l'apissonadora) el proper 20 de novembre.

.

Comunicat sobre el conflicte a Son Gotleu

Membres de la Plataforma i associacions a la Delegació del Govern.
Foto DM

.

PLATAFORMA PER A LA RECUPERACIÓ DE LA INICIATIVA CIUTADANA

COMUNICAT SOBRE EL CONFLICTE AL BARRI DE SON GOTLEU

Davant els greus esdeveniments ocorreguts a la barriada de Son Gotleu, com a conseqüència de les diferents reaccions hagudes davant la pèrdua d'una vida humana, el teixit associatiu, agrupat en torn de la Plataforma per la Recuperació de la Iniciativa Ciutadana, manifesta que:

PRIMER

Lamentam la mort de Efosa Okosun, a qui reconeixem com la víctima principal d'aquest conflicte.

Exigim que es dugui a terme una investigació que aclareixi els fets i determini les possibles responsabilitats que se’n puguin derivar.

Efosa era una persona, per sobre de qualsevol altra classe de consideració i com a tal es mereix respecte. Sortint al pas d’afirmacions aparegudes en mitjans de comunicació, citant fonts policials, negam rotundament que Efosa fos un traficant de drogues o que estigués robant, el seu permís de residència estava en tramitació, un fet administratiu que no afecta la seva qualitat com a ésser humà .

Efosa era una persona estimada al barri, membre de diverses associacions, usuari habitual del Casal de Barri per la seva participació en activitats culturals. Sobrevivia amb l’ajuda de la seva família, amb treballs esporàdics com la recollida de fruita i productes del camp i també amb algunes pintures i talles que feia per encàrrec, ja que tenia formació artística com a pintor i escultor que havia rebut en escoles oficials del seu país d’origen.

La família de Efosa compta amb el nostre suport moral, econòmic i jurídic per dur el cas fins al final, mentre fem un seguiment del procés per garantir que el color i la nacionalitat de la víctima no siguin motiu de discriminació.

SEGON

Condemnam totes les formes de violència presents en el cas:

A. - Condemnam la violència espontània desencadenada després de la mort de Efosa, que va afectar el mobiliari públic i als veïns i veïnes de forma indiscriminada. Encara que la participació en aquests esdeveniments va ser d’un grup minoritari de persones, demanam disculpes en nom de la família de Efosa i de la comunitat africana de Son Gotleu.

Aquesta violència no ha contribuït a aclarir els fets sinó que més aviat ha servit d’excusa als que tendeixen a criminalitzar el conjunt de la comunitat nigeriana i africana i a estigmatitzar el barri de Son Gotleu.

Demanam al conjunt de la comunitat africana i de qualsevol altre col·lectiu a fer pinya al voltant de les associacions que estem disposades a compartir moments difícils. Els demanam que quan es produeixin situacions d’aquest tipus ens cridin i puguem actuar com a teixit social, obrint vies de solució que no afectin a persones inocents.

B. - Condemnam la violència organitzada per grups minoritaris que no representen el conjunt de les persones que viuen al barri de Son Gotleu, amb independència del seu origen, nacionalitat o cultura de referència i que responen a altres interessos. Demanem a la policia, als mitjans de comunicació i a les institucions públiques un esforç per identificar clarament a aquests grups i per separar-los del conjunt de les seves comunitats i del barri en general, on predominen les persones pobres, castigades severament per l’atur i atrapades en una realitat que no poden millorar sense ajuda externa però que, malgrat tot, aposten per conviure en pau.

C. - Condemnam la violència estructural, exercida des d’un model social, del qual són responsables els poders públics i també els econòmics, que es revela com a profundament injust en el repartiment de la riquesa, tant a nivell mundial com local i que tendeix a criminalitzar la pobresa a tot arreu.

L’empobriment dels països d’origen de la població immigrada, la pobresa absoluta en què viuen milions de persones, la crida de mà d’obra barata i el seu abandonament quan es trenca la bombolla immobiliària, la pobresa relativa cada vegada més estesa en els nostres barris i ciutats, l’atur, la manca de perspectives de futur, l’infra-habitatge, l’amuntegament i la degradació d’un entorn en què la inversió és mínima, l’estigma social i els prejudicis amb els que moltes persones es senten jutjades i etiquetades, també són formes de violència que generen sentiments d’impotència i de ràbia que tendeixen a manifestar-se de forma violenta quan no troben altres vies.

TERCER

En el cas de Efosa, des d’alguns àmbits policials i institucionals s’han donat informacions no comprovades, canviant la versió dels fets en diverses ocasions, en algunes d’elles culpant a la persona morta de manera falsa i injusta, amb greu risc de provocar nous incidents i obstaculitzant la tasca de mediació i pacificació portada a terme des del teixit associatiu.

Des d’alguns mitjans de comunicació s’han potenciat titulars sensacionalistes que confonen la ciutadania i provoquen situacions d’indignació a les comunitats esmentades. Els fets objectius es barregen amb valoracions i interpretacions que no poden ser confosos amb la veritat. La llibertat d’expressió exigeix també un exercici de responsabilitat. La veritat es pot presentar de moltes maneres, és responsabilitat de cada mitjà i de cada persona si la forma com la presenta contribueix a la pau i a la convivència o la violència i a la segregació.

QUART

Les institucions públiques tenen una gran responsabilitat a l’hora d’elegir els seus interlocutors en situacions de crisi. No podem acceptar que s’ignori a associacions que treballen per la pau i es doni la màxima consideració a líders d’associacions que no dubten a afirmar en mitjans de comunicació que "prefereixen als traficants de droga d’ètnia gitana abans que als negres" i que en nombroses ocasions han exigit la deportació massiva de la població africana.

No podem acceptar que es criminalitzi les persones que no tenen permís de residència en aquests moments, perquè aquest fet no els converteix en delinqüents. La població africana ha arribat a Mallorca cridada fonamentalment per un teixit empresarial que cercava mà d’obra abundant i barata. Ara que la bombolla immobiliària s’ha desinflat i la mal anomenada crisi dificulta poder aconseguir, fins i tot renovar, els permisos de residència, no podem acceptar que es plantegi la deportació com a solució a un problema humà. Respecte a aquest fet hi ha una inquietud justificada en les comunitats africanes, avalada per accions policials en què només s'ha demanat documentació a les persones segons el color de la pell.

Les retallades en els fons destinats als projectes de desenvolupament als països empobrits no contribuiran precisament a frenar l’emigració de persones cap als països europeus, enriquits tot i la mal anomenada crisi.

CINQUÈ

La societat civil organitzada, el teixit associatiu en el seu conjunt, tenim el dret i el deure de participar en els conflictes socials i ho estem fent, des de la responsabilitat ciutadana i com a canal per a la defensa dels Drets Humans en totes les seves dimensions: drets civils, polítics, culturals, econòmics, socials, etc.

Com a entitats ciutadanes estem contribuint a la pacificació del barri de Son Gotleu en els moments difícils, evitant situacions de violència que podien haver arribat a ser molt greus. Ho fem al carrer, calmant els ànims, oferint vies per expressar el dolor i per plantejar les reivindicacions, obrint vies de comunicació amb les institucions i retornant a les comunitats i al barri l’esperança i la confiança en les accions pacífiques.

La seguretat ciutadana és molt més que la intervenció policial, per això exigim a les institucions públiques que valorin el treball de mediació dut a terme pel teixit associatiu, que ens tinguin en compte en situacions d’emergència i que ens tractin amb respecte. Com a ciutadans/es no podem acceptar expressions com "vostès no són ningú", just quan acabem de jugar-nos la vida fent la pau enmig de la crispació i armats tan sols de la nostra paraula i la nostra credibilitat.

Associacions locals i associacions d'immigrants, com a part del teixit associatiu legalment constituït i emparats en l'article 9.2 de la Constitució Espanyola, treballarem junts per defensar els Drets Humans, per combatre la violència i també el racisme i la xenofòbia que l’alimenten, perquè no es criminalitzi ni es discrimini a cap comunitat i per exigir una distribució més justa de la riquesa, tant a nivell local com mundial.

Palma, 5 setembre 2011

Es pot dir que Espanya és una democràcia?

.

Es pot dir que Espanya és una democràcia?

Espanya, una democràcia molt limitada

"Tot està lligat i ben lligat" va dir el dictador pocs mesos abans de morir.

El Referèndum del dimecres 15 de desembre de 1976, pel qual es demanava als espanyols la ratificació de la "Llei per a la Reforma Política", que procurava la substitució de l'antic règim per una monarquia parlamentària i democràtica, amb un suport del 94% dels votants (que eren el 78% del cens) semblava desmentir-lo.
No obstant certs "tics" franquistes de la nova democràcia fan pensar que, si no tot, sí que alguna cosa antidemocràtica havia quedat lligat o condicionat.

En primer lloc, la guerra fratricida havia usurpat al poble espanyol una República parlamentària i el nou canvi ens retornava una monarquia, meitat instauració franquista (així ho decidia la llei de successió franquista), meitat restauració monàrquica (Don Joan va abdicar en el seu fill Joan Carles, l'actual monarca).

En segon lloc, entre gener i abril de 1977 s'aproven els diferents partits polítics. No obstant això, Manuel Fraga i la seva Aliança Popular, així com un grup d'alts militars franquistes s'oposen a la legalització del PCE, tot i que en aquestes dates, any 1977, el PCE era víctima, i no botxí, dels assassins d'extrema dreta a la matança del carrer Atocha 54, amb intervenció d'un neofeixista espanyol vinculat a FE i de la Jons (partit actualment legalitzat) i d'un neofeixista italià vinculat a la CIA d'USA:

(Http://es.wikipedia.org/wiki/Matanza_de_Atocha_de_1977)

 
Al maig de 1977 es dissolen les Corts (les últimes de l'antic règim) i es convoquen eleccions generals constituents del nou règim per al 15 de juny (guanya la UCD d'Adolfo Suárez, antic secretari general del Moviment amb Franco, encara que de aparent sincera decisió d'obertura i canvi, amb un 34,72% de vots, seguida del PSOE de Felipe González amb un 29,25%, PCE de Santiago Carrillo amb un 9,4% i AP, avui PP, de Manuel Fraga amb un 8%). Una vegada constituïdes les noves Corts, es va crear la "Ponència Constitucional" a la qual se li va encarregar la redacció d'una nova Constitució democràtica, Constitució de tall democràtic occidental. La Constitució va ser ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978, sent posteriorment sancionada pel Rei el 27 de desembre i publicada al Butlletí Oficial de l'Estat el 29 de desembre del mateix any. El seu títol preliminar proclama un Estat social i democràtic de Dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Igualment, el seu Article 35.1, declara: "Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe".

 
En tercer lloc aquesta llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític i dret al treball, que propugna la Constitució, resulten molt relatives a la pràctica. Llibertat entesa com liberalisme econòmic salvatge, sí, però llibertat d'expressió, d'elecció de treball,... depèn de qui i de què. Justícia i igualtat també molt relatives, per no dir inexistents: Per què no s'apliquen les mateixes mesures restrictives que s'apliquen a treballadors i pensionistes a polítics, empresaris i banquers? Quin dret a treballar tenen els més de quatre milions i mig d'aturats, un treball triat i remunerat prou que li permeti satisfer les seves necessitats i les de la seva família? Es pot dir “democràcia” a una societat en la qual no es compleixen els principis essencials de la seva Constitució democràtica?

No, no podem dir que democràcia és tenir la possibilitat de votar als nostres representants en els diversos poders legislatius una vegada cada quatre anys. És que Espanya és una democràcia un sol dia cada quatre anys? Perque avui escollim als nostres representants, però demà ja no ens representen ni treballen vetllant pels nostres interessos, ni tan sols per les nostres necessitats. Des del dia següent de les eleccions representen i obeeixen, no a qui els han votat i concedit l'escó, sinó als mercats, als poders econòmics, fàctics i polítics, per aquest ordre, encara que els interessos d'aquests poders siguin diametralment oposats als nostres interessos i necessitats.

El juny de 2002 el govern del Sr Aznar, del PP, el govern més autoritari (gràcies a la seva majoria absoluta) de tots els que hi ha hagut des de la transició democràtica, va proposar una nova "llei de partits" que anava a substituir la llei de partits de 1978. Una llei de partits que incompleix clarament la Constitució ja que no respecta el principi del pluralisme polític i la llibertat de creació de partits polítics i de participació democràtica dels mateixos, una llei creada expressament per impedir a un partit polític, Batasuna, la seva legalitat i la seva participació. Una llei que, no obstant la majoria absoluta del PP, va ser recolzada per la submissió dòcil d'un PSOE de Zapatero (pretenia, ingènuament, que el PP una vegada que estigués en la seva oposició li respectés tant com ell i el seu partit havien fet en la posició inversa), CiU, Coalició Canària i Partit Andalusista i fins i tot IU, encara que aquesta per error de Llamazares a votar. La raó: Deien, sense raó ni fonament, que Batasuna i ETA era la mateixa cosa (com si diguéssim que PP i la Falange franquista fossin la mateixa cosa). Igualment exigeixen a l'Esquerra Abertzale que, en cas de voler legalitzar un Partit polític, ha de condemnar la violència d'ETA. La mateixa llei, aplicada amb el mateix criteri, il·legalitzaria al propi Partit que la va proposar que, per cert, es caracteritza per ser molt poc democràtic i beneficiar-se del sistema suposadament democràtic: Efectivament, el PP no només no ha condemnat la violència i morts del franquisme, ni les morts ocasionades per la invasió i agressió a l'Iraq (no va ser una guerra declarada i la invasió no va ser autoritzada, i sí prohibida, per l'ONU), sinó que va ser un dels tres principals propiciadors, un dels "tres de les Açores "(Bush, Blair i Aznar).

Aquest mateix mes, febrer de 2011, l'esquerra abertzale presenta un nou partit, “Sortu” (néixer, sorgir), els estatuts compleixen escrupolosament, les exigències imposades expressament, rebutjant totes les violències, i amb expressió concreta de la d'ETA i després que al gener ETA hagués presentat un comunicat d'alto el foc unilateral "permanent, general i verificable". No obstant el registre no ha estat automàtic (la il·legalització deu fer-se a les persones que incompleixin la legalitat en el moment que la incompleixin, però mai a priori), ni tan sols ha estat: el PP i moltes persones d'altres partits, fins i tot del PSOE, posen en dubte la veracitat dels estatuts, provoquen dient que són els mateixos de sempre, ETA, alguns exigeixen que hi hagi un període de temps previ, cinc anys?, per demostrar les seves paraules amb fets, però sense veure la biga en l’ull propi (per què no s'exigeixen a si mateixos condemnar els crims del franquisme i els comesos a l'Iraq? Per què no s'exigeixen a si mateixos demanar disculpes i restituir els danys possibles a les seves víctimes?).

A Espanya hi ha presos polítics sense delictes de sang ni de cap altre tipus, per exercir la seva llibertat d'expressió (sols hi ha llibertat d’expressió si expresses el que jo vull sentir) o per haver estat en un lloc determinat en un moment determinat, curiosament d'una ideologia determinada (per que això no s’aplica als de la ideologia de l’altre costat). Alguns guàrdies civils segueixen utilitzant actituds vexatòries o agressives contra alguns detinguts per raó d'ideologia o de llengua, el jutge Garzón ha estat retirat de l'Audiència per atrevir-se a declar-se competent en la investigació de la memòria històrica, no per a castigar, als violents, les violències del franquisme, sinó només per restituir la dignitat i reconeixement a les víctimes, i per investigar el cas Gürtel que afecta molts membres del PP. El jutge Garzón criticat pels mateixos que l’adoraven quan investigava els casos del GAL.

Realment, el nostre sistema més que una democràcia sense adjectius és una democràcia partidista unilateral i molt incompleta que no arriba a una gran majoria de persones, unes per política i altres per incapacitat d'aplicació dels drets que els reconeix la Constitució.

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

http://arc46.com

______________________________

.

Dues enquestes sobre Jaume Matas i la Justicia

Estimats amics i amigues, vos agrairia que contestassiu aquestes dues enquestes sobre Jaume Matas i la Justícia:

Enquesta nº 1

Jaume Matas i la justicia 1 » free online polls
Tags : jaume matas pp enriquiment irregular corrupció

Enquesta nº 2

Jaume Matas i la Justicia 2 » web polls
Tags : jaume matas justícia pp corrupció

Igualment t'agrairia passassis l'enquesta a tots els teus amics, amigues i contactes

El poder de la força

El poder de la força

"Més val tenir la força de la raó que la raó de la força" ...

... diem els qui no tenim cap força capaç suficient per a poder imposar-la.

No obstant això els que sí que tenen força capaç no tenen cap vergonya en utilitzar-la encara que siguin mancats de qualsevol raó. Aquests, ideòlegs o simples practicants de la dreta autoritària, utilitzen la seva santíssima trinitat: el seu sant desvergonyiment, la seva santa imposició i la seva santa negació ("s'ha d'atacar l'Iraq encara que aquest atac produeixi milers de morts innocents i més danys que béns", "però feu-ho ja!","cap dels nostres ha comès cap acte reprovable encara que hagi comès prevaricació, s'hagi enriquit enormement, s'hagi requalificat i construït en sòl no edificable, o hagi robat al poble propi o envaït ...") .

Exemples del que diem els tenim a milers en els comportaments de la Santa Inquisició, tant la de Torquemada com la de Rouco Varela, els sistemes polítics feixistes, els comportaments majoritaris d'Israel, USA i PP a Espanya. Israel i els EUA ja han mostrat la seva nul·la disciplina i nul·la obediència a les disposicions de l'ONU i disposicions internacionals que els impliquen (per exemple les disposicions que els manen acabar amb els bloquejos respectius a Palestina i Cuba respectivament, totes dues passades pels seus folres respectius).

EUA, paradigma de l'imperialisme actual i del "nou ordre injust i partidista per ell impost" no dubta a violar l'entrada en països aliens per segrestar i castigar presumptes enemics en presons il·legals (els avions de la CIA o Guantánamo) moltes vegades sense fins i tot jutjar-los i en no poques ocasions equivocant diametralment. Per contra no admet ni permet que cap súbdit americà, encara criminal convicte i habitant en un altre país sigui jutjat per cap país, ni tan sols pel país d'acollida i possible víctima de la seva malifeta (el mateix fa Israel).

María José Carrascosa, condemnada a 14 anys de presó

La valenciana empresonada als EUA també està acusada per un delicte de desacatament

Diario de Mallorca, dijous 23 desembre 2009

EP El jutge de l'Estat de Nova Jersey, Donald Venezia, ha condemnat aquest dimecres a María José Carrascosa, la valenciana empresonada a Nova Jersey pel conflicte que manté sobre la custòdia de la seva filla, a una pena de 14 anys de presó.

Aquesta resolució es produeix un mes després que un jurat popular, format per 12 membres, declarés culpable per unanimitat a Carrascosa pel litigi que manté obert per la custòdia de la nena, pels que estava acusada d'un delicte de desacatament -per desobeir una ordre judicial perquè lliurés la menor- i d'un altre de segrest.

El judici contra Carrascosa va quedar vist per sentència el dia 10 de novembre, després que aquesta declarés davant un jurat per demanar la seva llibertat i la custòdia de la menor. La fiscal va acusar Carrascosa de no complir amb la jurisdicció nord-americana. Per la seva banda, l'espanyola va legar haver actuat sempre d'acord a la legislació espanyola.

Abans que es fixés el començament del judici el 4 de novembre, les parts van intentar arribar a un acord, però la defensa de Carrascosa el va rebutjar ja que, segons va comentar en el seu moment el seu lletrat, no existia un concili entre el Govern i els jutges espanyols, i la Fiscalia de l'Estat de Nova Jersey i el Govern nord-americà, que contemplés la mediació del Tribunal de l'Haia en l'assumpte.

El lletrat va explicar que la nena no aniria als EUA sense la mediació del Tribunal de la Haia, una cosa que garantiria el retorn a Espanya de la menor. L'advocat de Peter Innes, el seu exmarit, va indicar, en aquest moment, que Carrascosa no havia presentat cap proposta d'acord per evitar el judici penal.

Carrascosa es va casar el Bunyol amb el nord-americà Peter Innes el març de 1999, només uns mesos després que l'hagués conegut en un xat d'internet. Cinc dies després del casament, ella va decidir mudar-se a Nova Jersey. Al poc temps d'arribar a EUA, es va quedar embarassada, al voltant de agost de 1999.

Seguidament, Carrascosa va tornar a Espanya, Innes la va denunciar per segrestar a la nena. El jutge Edward Torack, del comtat de Bergen (New Jersey), va concedir la custòdia de la menor al pare i va ordenar a la mare tornar als EUA per lliurar la seva filla.

L'advocada valenciana es va presentar l'agost de 2006 als EUA per assistir a una vista judicial, en la qual va conèixer els càrrecs que pesaven sobre ella, li van retirar el passaport i el van informar que havia de lliurar a la petita abans del 31 d'agost, si no volia ser empresonada per segrest, fet que es va produir el novembre d'aquell any.

Comentaris sobre la justícia de la sentència

Qui la fa la paga

Possiblement els 14 anys siguin exagerats, però no tinc cap dubte que la Sra Carrascosa ha volgut desafiar la justícia del país on residia, va fugir amb la seva filla, va tornar sobrada de supèrbia en excés i als Estats. UU. qui la fa la paga, no com aquí que hi ha molt xoriço per aquí solt i gaudint de cotxe oficial. Penso que ha estat molt mal aconsellada o bé hi ha altres problemes que es resolen en l'àmbit de la psiquiatria.

I, allà, qui no la fa, si no és americà, també

I qui no la fa, si no és americà, també. I si no pregunti vostè als innocents de l'Iraq o de Cuba considerats com "danyats col.laterals". Aquesta Sra el que fa és retirar a la seva filla petita de la influència d'un presumpte mal pare, però la sentència no la condemna per mals fets per ella ni a la seva filla ni al seu exmarit. El jutge i el jurat popular havien de limitar-se a investigar si el pare està capacitat per compartir la pàtria potestat o la custòdia de la filla o no, i en cas afirmatiu establir un règim de visites. El que han fet tots dos, una cosa molt comú en la (in) justícia americana, és pur exercici sectari: "El pare és americà com jo / nosaltres i vostè és estrangera, sense cap altra raó: 14 anys de presó per a vostè per haver-se dut a la seva filla al seu país ". Val la pena no perdre's els judicis d'aquestes (d) eminències: "Quina desgràcia causa vostè en impedir que una nena de 4 anys estigui amb el seu pare i també amb la seva mare i poder obrir els regals de Nadal amb ells!" (fenòmens, que impedeix que estigui amb la seva mare són vostès, que la condemnen i que l'empresonen per 14 anys, quan, en cas de dubte o en cas de no haver maltractaments ni males influències, la justícia espanyola, d'acord amb la psicologia universal, normalment s'aplica que, a la primera infància, els nens estiguin amb la mare amb règim de visites amb el pare. Més endavant ja es veurà en funció de molts factors).

Què creuen que hauria passat en cas que la nena hagués viatjat als EUA? Evidentment mai més, en la seva minoria d'edat, hauria pogut tornar ni amb la seva mare ni amb la seva família materna. Que innocent va ser la mare de "creure" en la justícia americana i presentar-se a defensar les seves raons, quan tant ella com la seva filla estaven a Espanya! Aquesta fe (que, per experiències prèvies alienes, jo no tinc) és el que l'ha condemnat a 14 anys de presó i, conseqüentment, sense poder viure amb la seva filla. EUA de justícia no pot donar lliçons a ningú, de sectarisme, sí

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

Desembre de 2009

En castellà:
http://arcoatlantico.blogspot.com/2009/12/el-poder-de-la-fuerza.html
.