dissabte, 22 d’abril del 2017

23 d'abril. l'AHC regala llibres



Sant Jordi (23 d’abril de 2017). Bilingüe

Regal de llibres

Amb Motiu de Sant Jordi, festa del llibre, l’Associació Humanista de comunicació (AHC) té el plaer d’obsequiar-vos quatre llibres d’especial qualitat en format digital, una reproducció de Sant Jordi de Pere Niçard (Museu diocesà de Palma) i una al·legoria de la II República, de la que es va commemorar la seva promulgació aquest passat dia 14 d’abril. 

.......................

Con Motivo de Sant Jordi, fiesta del libro, la Asociación Humanista de comunicación (AHC) tiene el placer de obsequiaros cuatro libros de especial calidad en formato digital, una reproducción de Sant Jordi de Pere Niçard (Museo diocesano de Palma ) y una alegoría de la II República, de la que se conmemoró su promulgación este pasado día 14 de abril.

Els llibres són / Libros: 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1c0Zla2g3RGR5SE0

El Plany de Son Corbell. Autora: Llucia Ramis Laloux


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1RmJ1M3l0TjJSZWs

Les Escoles de Palma en temps de la II República. Autors: Pere Carrió, Manel Domenech i Antoni Ramis 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1VE1SdkpVUVVZRGM

Mendel el de los Libros. Autor: Stefan Zweig. Traductora: Berta Vias Mahou 



https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1T0ZXeDJQM0V6R3c

Indignados. 15 M. Selecciona: Fernando Cabal. Maqueta: Violeta Cabal 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1SmlseC1pMlJ0VE0

La reproducció de Sant Jordi de Pere Niçard (museu diocesà de Palma): 


https://drive.google.com/open?id=0B-F6WJFc7Ms1UEYtaDJzUDhiVzg

L’alegoria de la II República (imprimible en tamany Din A3): 


dissabte, 15 d’abril del 2017

El record blau lluminós. Bernat Gayà.


El record blau lluminós.

La infància a Porto Colom és un record i gairebé una idea, que ús quan algun Mestre de Ioga ens demana: "Ment en blanc i només una idea feliç".

Però també són records successius. 

Abans de la partida hi havia visita obligada als senyoravis que, a més de beneir-nos i fer-nos fotos amb les primeres Oliver Gayà que amb ells vivien, ens col·locaven al coll uns "escapularis" per a protegir-nos de tot mal, i sobretot de la mar que "fa forat i tapa".

L'arribada des de Sant Joan a Felanitx.

Els quatre germans esperant en el Fiat Balilla, espera eterna mentre els nostres pares visitaven família (tots els cosins de can Palau), amistats juvenils i finalment a una monja (segons la meva pietosa mare, una santa).

Tot d'una, entràvem al cotxe, en el que ocupàvem les dues places del davant ens trobàvem literalment sobre les dues germanetes i embalums, tots darrere.
Pujant la costa cap al Port, el cotxe acusava la càrrega, a mesura que el meu pare baixava de marxa.

En el camí abans de can Alou la carretera és bella sinuosa entre pins, i allà la nostra mare disparava l'ansietat amb un: "Premi a n’es Primer que Vegi la mar".

Tots, quatre, perquè la de la petita estava sempre a la nostra cura, cares enganxades al finestral esquerre de darrere del cotxe, en una mena de descobriment visual del gran blau.

Un cop arribats, en tromba sobre la nostra senyoràvia des Port, després sobre els oncles Bernat i Jaume. I abocats al mar agafats pels nostres tiets, des d'aquella galeria, havíem per fi arribat a la plenitud de la felicitat.



Bernat Gayà Miquel 
(de can Solle. Qui sàpiga com es diu aquest malnom, que m’ho digui, per favor).

Li vaig demanar que m'enviàs per escrit les seves molt interessants històries com a metge estomatòleg pel que es refereix a les accions de cooperació internacional i a les seves relacions amb el Cabildo insular de Canàries. Però aquest és el seu primer enviament, per ventura, per a ell (i per a nosaltres), més interessant. 

divendres, 14 d’abril del 2017

14 d'Abril, proclamació de la II República



Avui, 14 d'abril de 2017, commemoració de la proclamació de la II República (14 d’Abril de 1931), les banderes espanyoles de les casernes militars onegen a mitja asta, en reconeixement als milers de persones republicanes mortes pel franquisme. 

Una mica tard arriba aquest reconeixement de l'exèrcit espanyol (la major part del qual va romandre fidel a la II República en el moment del cop d'estat franquista que, davant el seu fracàs, va derivar en la guerra fratricida que va ocasionar la mort de més de mig milió d'espanyols , així com la de la República i la democràcia), encara que més val tard que mai. Avui la bandera republicana oneja al capdamunt del pal, mentre que l'oficial ho fa a mig pal en senyal de reconeixement i submissió.