La façana marítima de les cases del carrer de la Mar de Es Port

Una de les publicacions al Facebook que va tenir més acceptació va ser una foto en la que es veia una part de la façana marítima de les cases parells del Carrer de la Mar (Part de sa Capella) de Es Port (de Felanitx). Aquesta:

Avui vos presentaré una serie de fotografies que tenen relació.

La primera és una fotografia, en realitat són dues ajuntades, el la que es veu la mateixa façana tal com era uns anys abans de la guerra fratricida espanyola (no sé la data exacta, però sé que es posterior a l'any 1932 i anterior a l'any 1936). Es aquesta: 

En relació a la fotografia anterior es pot observar que, començant per la dreta, per can Sureda, i posteriorment can Massutí, sols hi havia construides tres cases: Can Sureda, Can Xorret i Can Moreta. La quarta casa, Can Ramis, sols està parcialment construida a la part de darrera i davant sols té una barraca. I, a partir d'aquesta, cap a l'esquerra no hi havia fres construit. Igualment, en primera linia, cap a la dreta, des de can Sureda hi havia una altra casa molt estreta que fa molts d'anys la varen retirar. Les dues fotografies que, adjuntades, donen la foto anterior son: 

L'autor de les dues fotografies, i de la composició de les dues, és Joan Picó. La fotografia resultant d'adjuntar les dues originals, va ser una de les que Joan Picó va tenir tota la vida penjada a una paret del seu despatx. 

A continuació present quatre altres fotografies on es veu la façana ja amb totes les cases de primera fila ja construides: 

any: 1973

Any 1976

Any 2003

Any 2013

La façana fotografiada és la marcada en color vermell

I ara una curiositat: La primera casa de la segona fila, una vegada passat can Sureda, era can Cordellina. Can Cordellina era la terminal de Es Port de la linea Felanitx-Portocolom. En aquell temps (anys 1950s i 1960s), els felanitxers als autocars els deiem "Camions". A can Cordellina compravem els billets els que anavem de Es Port a Felanitx i allà arribava, després de fer una volta,  i deixar als passatgers que hi vivien o hi anaven, per s'Altre Banda (Part de s'Aduana), els que venien de Felanitx a Es Port. Quan hi arribavem el xofer, quasi sempre "en Joan dels Camions" deia: "Au baixau que ja s'ha acabat es duro (preu del billet)". 

Grup de passatgers possant devora el camion aturat davant can Cordellina

 

Història de Mallorca. Mallorca preromana

 

Història de Mallorca. Mallorca preromana

1 Decadència de la cultura talaiòtica  

Des del segle VIII a. C. Comença la decadència de la cultura talaiòtica (prehistòria), i tres segles més tard els balears han passat a ser un pobla molt barbar que, per a subsistir, s'ha de dedicar a la pirateria o  allistar-se com a mercenari. Això va seguit d'una disminució de la població. Molts de poblats foren abandonats. 

Alguns historiadors expliquen aquesta decadència pel fet de que el poble talaiòtic, més que agrícola-ramader era navegant-comerciant. Amb naus elementals transportava els metalls des d'Iberia a Sardenya, d'on els recollien altres naus que els transportaven fins les costes orientals del Mediterrani. Però succeí que, primer els fenicis i després els grecs, anaren acaparant tot el comerç del Mediterrani, transportant els metalls en les seves naus més potents, directament d'Iberia a l'orient del Mediterrani. 

2 Fenicis, grecs i cartaginesos (púnics)

Cap a l'any 1000 a. de C., sobretot a partir del 800 a. de C, i fins el 500 a. de C. Els pobles riberencs occidentals reberen influences culturals i persones de pobles orientals (fenicis, grecs i cartaginesos - púnics -). L'objectiu d'aquests pobles era el comerç de metalls i l'expansió de mercats. Això provocà que els pobles occidentals fossin sotmesos a un procés de culturització que que va suposar el pas d'un món endarrerit a un món relativament civilitzat. 

Aquest procés d'intervenció no es va fer per tot gual: alguns territoris foren culturitzats massivament, constituint-se en nous països vinculats directament amb la metròpoli, a alguns altres llocs no hi va haver una emigració massiva, sinó que sols varen fundar una sèrie de poblacions o factories costeres, i finalment hi va haver altres llocs on no hi feren emigració massiva ni hi varen fundar poblacions costeres, sinó que es varen limitar a tenir-hi relacions comercials. Aquest tercer cas seria el cas de Mallorca (i les altres illes balears excepte Eivissa): A Mallorca s'han trobat nombrosos restes de comerç, però, fins ara, no es tenen noticies de cap establiment fenici o grec ni massiu ni parcial. 

En canvi a Eivissa els cartaginesos hi fundaren una colònia l'any 654 a. de C., que arribà a ser un dels centres púnics més importants. Tant a l'illa com a la ciutat els cartaginesos, a aquesta colònia, la denominaren "Ibosim".

Sembla que els fenicis i els grecs visitaren la nostra illa, Mallorca, en els seus viatges pel Mediterrani, ja que s'han trobat restes d'àmfores, i altres ceràmiques,  fenícies i gregues a la mar a prop de la costa. 

Les restes trobades indiquen una progressiva influencia de la colònia eivissenca (Ibosim) sobre la població indígena de Mallorca, i fins i tot, a partir del segle III a. de C., a deixar-hi assentaments estables. 

3 Lluites entre grecs i cartaginesos:

La presencia, al mateix mar (Mediterrani), de dos pobles comerciants, grecs i cartaginesos, necessàriament havia de ser conflictiva. 

Els cartaginesos, amb la possessió de Cadis i d'Eivissa, tancaren la navegació i el comerç al Mediterrani sud-occidental, als grecs, amb la qual cosa aquests hagueren d'establir les seves colònies al nord est de la península ibèrica i al sud de la Gàl·lia. Mallorca quedava entre les dues potencies navals, els grecs al nord i els cartaginesos al sud i tot i que no dominada pels cartaginesos quedava sota la seva influència per la proximitat d'Eivissa. Així, quan esclatà la lluita per a la possessió de Sicília entre els grecs i els cartaginesos, aquests vingueren a Mallorca a cercar mercenaris (sembla ser que els cartaginesos eren poc afeccionats a lluitar en les guerres o batalles. Preferien pagar a d'altres -mercenaris- per a que ho fessin en el seu lloc).

En la segona guerra greco-púnica a Sicília (409-406 a. de C.) es parla dels mercenaris foners balears.

En la campanya del 311 a. de C. Els cartaginesos desembarcaren a Sicília un nombrós exercit del que formaven part 1000 foners balears. Aquests, segons el cronista Diodor de Sicília, en un moment crític de la batalla, salvaren la situació.  

A la figura: d'esquerra a dreta: una nau fenícia, una grega i una cartaginesa. 

Varis Autors. Història de Mallorca. Volum I. Ed. Moll. Palma.

Pere Xamena Fiol. Història de Mallorca. Ed. Moll. Palma.