dimecres, 17 de març de 2004

Aprendre a sumar

Mon pare me contava un acudit, o una historieta, mai es sap, que, tristament (justament en aquests temps que haurien de ser de gran alegria per a tothom, i molt especialment per a la majoria de gent del PP que no els hi agrada gens Aznar), estic recordant aquests dies: Un pare pagès du el seu fill, per primera vegada, a l’escola i li diu al mestre: “mestre, li mostri a sumar i a multiplicar, que a restar i a dividir ja n’aprendrà ell tot sol”. Quan vaig començar amb l’Arc pretenia que aquest fos un Arc per a tothom, des de Eivissa fins a Menorca, des del més petits fins els més grans, per a dones i per a homes, per a gents humanistes, pacifistes, ecològiques i honestes de totes les ideologies. Per això me fa tanta ràbia i me dol tant que aquest home dolent i perillós hagi fet una política inhumana, d’agressió i de divisió amb uns resultats tan eficaços, me dol que hi hagi tantes persones cegades de divisió i odi que siguin capaces de la confrontació visceral. Tots, dins un mateix arc ideològic global, en el que no hi hagi més confrontació que la de confrontar racionalment les idees. Ja han començat les desqualificacions (es cerquen motius extraordinaris per la victòria de l’humanisme solidari i nacional) i pressions dels amics interns i estrangers de n’Aznar (té un caràcter tan autoritari, prepotent, agressiu i de vinagre que no comprenc com en pugui tenir ni un tot sol d’amic. I no me digueu que faig llenya de l’arbre caigut. Fa més de dos anys que m’he dirigit a ell i als seus amics i li he demanat, per al seu propi bé, i per al nostre, que canviàs: més diàleg i consens i menys polarització, crispació, violència, agressió i vinagre)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada