L'ONU, Organització de les Nacions Unides
(https://www.un.org/es/about-us/history-of-the-un), va néixer el 1945 com a conseqüència de l'horror produït pel genocidi jueu, la guerra d'Espanya i la segona guerra mundial, amb la intenció de procurar que no hi hagués, mai més, més guerres ni genocidis, i el món visqués en pau.
La Segona Guerra Mundial estava a punt d'acabar el 1945, les nacions estaven en ruïnes i el món volia la pau. Representants de 50 països es van reunir a San Francisco a la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional del 25 d'abril al 26 de juny de 1945. Durant els dos mesos següents, van procedir a redactar i després signar la Carta de l'ONU, que va crear una nova organització internacional, les Nacions Unides, que, s'esperava, evitaria una altra guerra mundial. Quatre mesos després de la finalització de la Conferència de San Francisco, les Nacions Unides van començar a existir oficialment el 24 d'octubre de 1945, després que la Carta fos ratificada per Xina, França, la Unió Soviètica (ara federació Russa), el Regne Unit, els Estats Units (els 5 amb dret al veto) i la majoria dels altres
Ara, més de 75 anys més tard, les Nacions Unides segueixen treballant per mantenir la pau i la seguretat internacionals, brindar assistència humanitària als qui la necessiten, protegir els drets humans i defensar el dret internacional.
Alhora, les Nacions Unides estan fent una nova tasca que els seus fundadors no havien previst el 1945. L'Organització s'ha fixat objectius de desenvolupament sostenible per al 2030, per tal d'aconseguir un futur millor i més sostenible per a tots nosaltres. Els estats membres de l'ONU també han acordat accions climàtiques per limitar l'escalfament global.
Amb nombrosos èxits ara en el seu passat, les Nacions Unides miren cap al futur, cap a nous èxits.
La història de les Nacions Unides encara s'està escrivint.
- Els Estats sense reconeixement internacional o reconeixement limitat són aquells territoris la sobirania dels quals no està reconeguda internacionalment malgrat ser administrats parcialment o plenament per algun organisme almenys potencialment autònom. El dret internacional exigeix tres característiques per reconèixer un Estat com a tal: territori, població i govern autònom. Tots compleixen aquestes característiques, però per matisos o interessos no són actualment reconeguts per tots els països del món:AbkhàziaKosovoNagorno KarabakhRepública Turca del Nord de XipreRepública Àrab Sahrauí DemocràticaSomalilàndiaTaiwanTransnístriaNo obstant l'objectiu pel qual es va crear l'ONU, evitar qualsevol guerra o conflicte i procurar la pau al món (el món és de tots i és l'únic lloc de l'univers que sapiguem on viuen éssers humans, a més d'altres éssers animals i vegetals), és clar que no s'ha aconseguit i no s'aconsegueixCom veiem l'ONU, que hauria de ser la casa comuna de tots, per defensar la humanitat, i el seu entorn, de tot el món (no coneixem cap altre lloc on visquin éssers humans), per desobediència a les resolucions dels uns i per exercici del dret al veto dels altres, no serveix per a res. Perquè servís per aconseguir el seu objectiu (que no hi hagi cap guerra ni conflicte bèl·lic i tenir un món en pau total) necessita una important renovació que compleixi, almenys les dues regles següents:
- 1 Tots els països i territoris del món han d'estar-hi integrats i estan obligats a respectar i complir totes les resolucions preses per majoria. (si algun país incompleix alguna resolució serà expulsat temporalment de l'ONU fins que la compleixi i la resta de països s'han d'abstenir de tenir la més mínima relació diplomàtica i comercial amb ell fins a la reintegració del país). Així, si dos països entren en conflicte bèl·lic, tots dos han d'atenir-se a la resolució majoritària de l'ONU, que sempre ha d'anar encaminada a la resolució del conflicte i l'establiment de la pau.2 El dret al veto només es pot exercir per impedir qualsevol resolució que impliqui agressió o violència, però no quan aquesta estigui encaminada a evitar-la. Així, per exemple una resolució que digui que no se subministrin armes a Israel oa qualsevol altre país no podria ser vetada, mentre que una resolució que aprovés que un país pugui atacar un altre país sí, vaig poder, i ha de ser vetada.
- Països fundadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)L'ONU va ser fundada el 24 d'octubre del 1945, i els països fundadors van ser els 51 estats que van signar la Carta de les Nacions Unides a San Francisco, Estats Units. A continuació, et proporciono la llista dels països fundadors:1. Els 5 membres permanents del Consell de Seguretat:Xina (representada per la República de Xina en aquest moment), Estats Units, França, Regne Unit, Unió Soviètica (actualment Rússia).2. Altres països fundadors:Afganistan, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Bèlgica, Bolívia, Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Txecoslovàquia (actualment República Txeca i Eslovàquia), Dinamarca, Equador, Egipte, El Salvador, Etiòpia, Filipines, Grècia, Luxe Mèxic, Països Baixos Panamà, Paraguai, Perú, Polònia, República Dominicana, Síria, Sud-àfrica, Turquia, Ucraïna (com a part de la Unió Soviètica en aquell moment, però amb una membresía separada), Uruguai
- És important destacar que els membres de l'ONU han canviat significativament des de la fundació, amb l'admissió de nous països i la dissolució d'alguns estats.
Països Membres de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)
L'ONU compta amb 193 països membres. A continuació, us proporciono una llista dels països membres de l'ONU, organitzats per regió:
Àfrica: 54 països
Angola, Algèria, Benín, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Cap Verd, Camerun, Txad, Comores, Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Eritrea, Eswatini, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Guineia Ecua Madagascar, Malawi, Mali, Marroc, Maurici, Mauritània, Moçambic, Namíbia, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República del Congo, República Democràtica del Congo, Rwanda, Sao Tomé i Príncep, Senegal, Seychelles, Sierra Leone, Somàlia, Sud-àfrica, Sudan Uganda, Zàmbia, Zimbabwe
Àsia: 49 països
Afganistan, Aràbia Saudita, Armènia, Azerbaidjan, Bahrain, Bangla Desh, Bhutan, Brunei, Cambodja, Xina, Xipre, Corea del Nord, Corea del Sud, Unió dels Emirats Àrabs, Filipines, Geòrgia, Índia, Indonèsia, Iran, Iraq, Israel, Japó, Laos, Líban, Malàisia, Maldives, Mongòlia, Myanmar, Nepal, Oman, Pakistan, Palestina, Qatar, Singapur, Síria, Sri Lanka, Tailàndia, Tadjikistan, Timor Oriental, Turkmenistan, Turquia, Uzbekistan, Vietnam, Iemen
Europa: 50 països
Albània, Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Xipre, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Geòrgia, Grècia, Hongria, Irlanda, Islàndia, Itàlia, Kosovo, Letònia Macedònia del Nord, Malta, Moldàvia, Mònaco, Montenegro, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Rússia, Sant Marí, Sèrbia, Suècia, Suïssa, Ucraïna, Vaticà
Amèrica Llatina i el Carib: 33 països
Antiga i Barbuda, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Dominica, Equador, El Salvador, Granada, Guatemala, Guyana, Haití, Hondures, Jamaica, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, República Dominica les Grenadines, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneçuela
Oceania: 14 països
Austràlia, Fiji, Kiribati, Illes Marshall, Micronèsia, Nauru, Nova Zelanda, Palaus, Papua Nova Guinea, Samoa, Illes Salomó, Tonga, Tuvalu, Vanuatu
Nota: La llista pot variar depenent de la font i la data, ja que els membres de l'ONU poden canviar amb el temps.
Els EUA i el Canadà no pertanyen a l'ONU? (no estan inclosos a la relació anterior).
Els Estats Units i el Canadà sí que són membres de l'ONU
Tots dos països són membres fundadors de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i han estat part de l'organització des de la seva creació el 1945.
Estats Units: És un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU i ha jugat un paper important a l'organització des del seu inici.
Canadà: Ha estat un membre actiu de l'ONU i ha contribuït a diverses missions de pau i operacions humanitàries a tot el món. Entitats que no són membres de l'Organització de les Nacions Unides (ONU)
A continuació, us proporciono una llista d'entitats que no són membres de l'ONU:
Taiwan: Encara que Taiwan funciona com un estat independent, el seu estatus polític és complex a causa de la política d'"Una sola Xina" promoguda per la República Popular de la Xina. Com a resultat, Taiwan no és reconegut com un estat sobirà per l'ONU i no té membres a l'organització.
Kosovo: Encara que Kosovo va declarar la seva independència de Sèrbia el 2008, el seu estatus polític és disputat i no és reconegut per tots els països. La membresia de Kosovo a l'ONU està bloquejada a causa de l'oposició de Sèrbia i altres països.
Palestina: Palestina té l'estatus d'"Estat no membre observador" a l'ONU, cosa que permet participar en certes activitats de l'organització, però no té dret a vot a l'Assemblea General.
Vaticà (Santa Seu): La Santa Seu té un estatus d'observador permanent a l'ONU, cosa que li permet participar en certes activitats de l'organització, però no és un membre de ple dret.
Altres entitats:
Taiwan (República de Xina): Encara que Taiwan no és membre de l'ONU, participa en algunes organitzacions internacionals sota el nom de "Xina Taipei" o "Taiwan, província de Xina".
Cook Islands i Niue: Aquests dos territoris insulars del Pacífic tenen un estatus d'“associació lliure” amb Nova Zelanda i participen en algunes organitzacions internacionals de manera autònoma.
Nota: La llista pot variar depenent de la font i de la data, ja que l'estatus polític d'algunes entitats pot canviar amb el temps.
Òrgans principals de l'ONU:
Els òrgans principals de les Nacions Unides són l'Assemblea General, el Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social, el Consell d'Administració Fiduciària, la Cort Internacional de Justícia i la Secretaria de l'ONU. Tothom es va establir en virtut de la Carta de les Nacions Unides quan es va fundar l'Organització el 1945.
Assemblea General:
L'Assemblea General és l'òrgan representant, normatiu i deliberatiu de l'ONU, i l'únic que compta amb representació universal en estar representats els seus 193 Estats Membres. Aquests es reuneixen cada any, al setembre, durant la sessió anual, que té lloc al Saló de l'Assemblea General a Nova York. Durant els primers dies es realitza un debat general en què participen i parlen nombrosos caps d'Estat. La presa de decisions a l'Assemblea General requereix una majoria de dos terços quan són assumptes de vital importància; com els referits a la pau i la seguretat, l'admissió de nous membres i els assumptes pressupostaris. Les decisions en altres qüestions es prenen per majoria simple. Cada any, es tria un president, que exerceix el càrrec durant un any.
Consell de Seguretat
El Consell de Seguretat té la responsabilitat principal, segons el que estipula la Carta de les Nacions Unides, de mantenir la pau i seguretat internacionals. Compte amb 15 Membres (5 permanents i 10 no permanents). Cadascú té un vot, encara que els cinc permanents compten amb el poder del veto. Segons la Carta, tots els estats membres estan obligats a adoptar les decisions del Consell. El Consell de Seguretat dirigeix la tasca de determinar l‟existència d‟amenaces contra la pau od‟actes d‟agressió. Demana a les parts involucrades en un conflicte que arribi a un acord per mitjans pacífics i recomana mètodes d'ajust o termes d'acord. En alguns casos, el Consell de Seguretat pot recórrer a la imposició de sancions i, fins i tot, a l'autorització de l'ús de la força per mantenir o restablir la pau i la seguretat internacionals. La presidència del Consell de Seguretat trencada de manera mensual.
- Programa de Treball Diari del Consell de Seguretat
- Organismes subsidiaris del Consell de Seguretat
El Consell Econòmic i Social
El Consell Econòmic i Social és l'encarregat de tractar els assumptes econòmics, socials i mediambientals, mitjançant la revisió de les polítiques que s'hi adapten, la coordinació i la creació de recomanacions. També vetlla pel compliment dels objectius de desenvolupament acordats de manera internacional. A més, serveix com a mecanisme central per a les activitats del sistema de l'ONU i les agències especialitzades en camps econòmics, socials i mediambientals, ja que supervisa els cossos subsidiaris i d'experts. L'Assemblea General elegeix els 54 Membres del Consell per a períodes superposats de tres anys. És la plataforma central de les Nacions Unides per a la reflexió, el debat i el pensament innovador sobre el desenvolupament sostenible.
Consell d'Administració Fiduciària
El Consell d'Administració Fiduciària es va establir el 1945 i tenia com a missió, segons el Capítol XIII de la Carta de les Nacions Unides, la de supervisar internacional els 11 Territoris fideïcomissats, posats sota l'administració de 7 Estats Membres, i assegurar que se'ls preparava per a l'autonomia i la independència. El 1994, tots els Territoris fideïcomesos havien obtingut l'autonomia i la independència, per la qual cosa el Consell d'Administració Fiduciària va suspendre les operacions l'1 de novembre d'aquell any. A través d'una resolució, el Consell va modificar el seu Reglament per eliminar l'obligació de reunir-se anualment i va acordar reunir-se segons requeria l'ocasió per decisió pròpia o del president, o per petició de la majoria dels membres de l'Assemblea General o el Consell de Seguretat.
Tribunal Internacional de Justícia
La Cort Internacional de Justícia és l'òrgan judicial principal de les Nacions Unides. La seva seu és al Palau de la Pau a la Haia (Països Baixos). És l'únic dels sis principals òrgans de l'Organització que no es troba a Nova York. La seva funció és resoldre, d'acord amb la legislació internacional, les disputes legals presentades pels diferents Estats i emetre dictàmens consultius sobre les qüestions legals que els òrgans autoritzats i les agències especials li plantegin. La Cort Internacional de Justícia funciona de conformitat amb el vostre Estatut.
Secretaría
Secretaria General de les Nacions Unides
Seu de les Nacions Unides
Nova York, NY 10017
Estats Units
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada