La vida en imatges. 01-11-2012

Tots sants. Abans dia 1 de novembre era Tots Sants, tots i totes feiem festa. El dia 2 era el dia de difunts, però no el dia 1. Els capellans feien tres misses seguides, sense sermó, i tan de pressa que, les tres, duraven quasi el mateix que una missa habitual. La casulla era negra, feia un poc de por. Ara, fa molts d'anys que no he vist cap missa amb cassulla negra, crec que ja no l'empren els capellans… 

Però dia 1 era dia de festa. Els padrins i les padrines ens regalaven els rosaris de panellets amb patena de carabassat… que ens acabavem abans que començàs dia 2. Es deia, en castellà, allò de: "Noviembre, dichoso mes, que empieza por Todos Santos y acaba por San Andrés". 

Idò dia 1 de Novembre ens passetjavem, ma mare i jo, pels voltants del Castell de Bellver i Na Burguesa. Devia ser dijous per què el dijous és el dia de la setmana dedicat a passetjar amb la mare. 

Trobo que el dijous, desprès de diumenge i dissabte, té aspecte de dia festiu (els dijous, abans, "els soldats i les criades festejaven pels racons…"; era el dia que no hi havia escola l'horabaixa en lloc del diassabte. Bé, ara, el dissabte no n'hi ha ni el dematí ni la l'horabaixa), per allò de "tres jueves hay en el año -evidentment festius- que relucen más que el sol…" mentre que el divendres té aspecte de dia de dol: El divendres sant, el divendres de dolors,… Està ben pensat això de que enguany les autoritats, les nostres estimades autoritats, hagin posat, en el calendari, el dia de Tots Sants en dijous i el dia de difunts en divendres… 

L'herència rebuda

.

L'herència rebuda

Aquests dies es compleix un any des del molt merescut, cada poble té els dirigents polítics que es mereix, triomf de Mariano Rajoy (PP) a les eleccions generals. I un any i mig des del molt merescut, per la mateixa raó, triomf del PP a la majoria de Comunitats autònomes de l'Estat espanyol.

Des de sempre l'excusa de la seva incompetència és "l'herència rebuda" del "desgovern" socialista anterior. Ja hi ha molts dirigents pepers que eviten aquesta referència perquè cada un que la utilitza ensenya moltíssim llautó.

En educació, sanitat, treball, serveis socials, igualtat, ètica, atur, desnonats, dignitat, agressivitat, insolidaritat, economia domèstica, municipal, nacional i estatal ... estem molt pitjor del que estàvem amb els governs anteriors. És a dir, si l'herència rebuda va ser escassa (d'aquí la seva ràbia per trobar menys del desitjat per poder esprémer) i dolenta, el patrimoni actual, que puguin heretar els futurs governs, és molt pitjor i molt més deficient, fruit de la seva nefasta política educativa, sanitària, social i econòmica.

Però a més, aquests tontets (o dolents) que ens prenen per tals a nosaltres ignoren o fingeixen ignorar que els grans dèficits econòmics no els van ocasionar nostres pares sinó els nostres avis polítics: La bombolla immobiliària, els immensos aeroports sense vols, les múltiples construccions faraòniques de Calatrava al llarg de tota la geografia espanyola, els Ciutat-Arena, Palaus de Congressos, Son Espases de Florentino Pérez, enorme xarxa d'autopistes, els Gurtels i altres comissions, amiguismes i corrupcions: Tot això, la majoria pendent de pagament, ens van deixar Aznar a Espanya o Jaume Matas a les Illes Balears. El Govern de Jaume Matas va arribar a publicar que les obres de Mabel Cabrer suposaven un endeutament de la Comunitat Balear fins l'any 2025 (com fan els clubs de futbol amb els drets de televisió). Per què atribueixen, els nostres estimats paisans de la gruta, l'herència rebuda (el deute) per les actuals administracions, al deute de Zapatero a Espanya o d'Antich a les Illes Balears, si ells mateixos van reconèixer, en el seu moment, que aquest deute el deixaven Aznar i Jaume Matas? Per què aquestes administracions i els seus escolans incrementen el deute i segueixen empobrint el patrimoni públic si es queixen de la pobresa de l'herència que van rebre?

Espanya, moribunda de corrupció

Espanya, moribunda de corrupció

El 8 de desembre de 2002, sent president en la seva segona legislatura, Aznar, fa ja gairebé 10 anys, Javier Marias ens alertava amb un article en el qual ens deia que "Espanya era una societat malalta d'immoralitat":

http://arcoatlantico.blogspot.com.es/2002/12/sociedad-enferma-de-inmoralidad.html

Doncs bé, en aquest temps, amb l'excepció de les dues legislatures de J. L. Rodríguez Zapatero, la malaltia (immoralitat) s'ha anat definint: corrupció, i s'ha anat estenent en pràcticament tot el seu teixit econòmic-financer i polític i aquest repercuteix el dany a tot el teixit social de la població.

Mai s'havia vist tanta corrupció, tanta barra, imposició autoritària de mesures "agressives" i negació d'aquests els seus excessos, conducta típicament feixista. Resulta curiós que JR Bauzá, president del Govern de l'autonomia balear, sent un dels més avançats en aquest comportament, tant que la mateixa M. Dolores de Cospedal diu que ell és un exemple de comportament que segueix tot el PP de tot Espanya, presenti una querella judicial contra algú que li ha dit feixista. És com si vostè digués "estudiant" a un estudiant i aquest el denunciés a vostè en els jutjats per aquest fet. Nova mostra de barra feixista.

El feixisme polític espanyol al servei de l'imperialisme capitalista global i de la seva pròpia corrupció (enriquiment personal a costa dels diners i recursos públics mitjançant la gestió política, corrupta és clar) utilitza la infraestructura democràtica mentre aquesta li és útil i no dubta a utilitzar els sistemes polítics feixistes (autoritarisme antidemocràtic i antisocial) quan no, com va passar en la guerra civil espanyola executada per la dreta política, econòmica i religiosa contra el poble espanyol i els governs legals, quan, el 1936, va perdre les eleccions generals. Igualment, al febrer de 1981, en legislatura fins i tot de dreta, encara que més centrada i menys antisocial que la del PP, d'Adolfo Suarez, va intentar un cop d'Estat per poder dirigir la gestió econòmica del país. Igualment, molt possiblement, si la situació gravíssima de crisi econòmica del món occidental actual, agreujada a Espanya per les polítiques econòmiques restrictives, constrictives i, en alguns casos, corruptes dels governs central i autonòmics del PP i altres grups absolutistes, fossin gestionades per governs socials o d'esquerres, és possible que el feixisme espanyol s'hagués apoderat del poder de manera autoritària i agressiva. Avui mateix un Sr diu a el Mundo que si la Guerra Civil (incívica), la major vergonya d'Espanya davant el món i la història, que mai hauria d’haver ocorregut, l’hagués guanyat la República (el Govern legalment establert) hagués hagut una segona guerra civil. No ens cap el menor dubte. I si aquesta segona l'hagués guanyat la República hagués hagut una tercera i així successivament fins al triomf de la barbàrie feixista. Si el feixisme espanyol fins declara la guerra al poble espanyol fins i tot ostentant el poder des del propi poder, com passa ara mateix amb les mesures contra l'educació, sanitat, serveis socials, funcionaris, pensionistes, joves, rescatant la banca privada, moltes vegades gestionada i al servei del mateix PP (paradigma dels comportaments autoritaris i de la corrupció) amb diners públics interns i amb deute públic extern, que generen nou deute, per interessos, prohibitiva, ...

Per això, quan actua en infraestructures democràtiques, té governs aparentment democràtics, però que, en realitat, no ho són: Els poders legislatiu i executiu estan íntimament lligats, perquè l'executiu emana del legislatiu i aquest, mitjançant la disciplina de vot, actua a les ordres d'aquell. Igualment l'executiu-legislatiu nomena el fiscal general de l'Estat (i aquest als fiscals de la Fiscalia General i de les fiscalies Autonòmiques), així com als membres del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem i Constitucional, de manera que el poder judicial queda pràcticament alineat amb l'Executiu-Legislatiu i, d'aquesta manera, es perd la garantia judicial que hauria de defensar la Justícia i al poble dels possibles abusos i corrupció dels altres poders. La Justícia, moltes vegades es converteix en Injustícia i la Fiscalia, la funció de la que és la de defensa del poble, es converteix en defensa dels botxins i agressors del poble. I si a més dels tres poders, "no us preocupeu, tot està lligat i ben lligat" deia el dictador als seus seguidors poc abans de morir, contemplem el quart poder, potser més influent que els altres tres, si més no a efectes de que es voti una o altra opció política, el poder de la "Comunicació" també aquest poder queda lligat a l'executiu autoritari: Precisament JL Rodríguez Zapatero i el seu Govern ens van deixar una TV pública professional i independent del poder polític i econòmic que ha resultat la de més audiència de totes les espanyoles i guardonada entre altres televisions de la resta del món. No obstant això ara, amb el nou govern del PP, tant el director, com a la majoria del Consell de TVE els podrà triar, en una segona volta, la majoria absoluta del PP i no sirà necessari, com fins ara, una majoria qualificada dels dos terços. En Illes Balears la barra del Govern del PP va arribar a l'extrem de posar com a director a un conseller del propi Govern i fer que   "tots" els membres del Consell de la TV IB3 fossin del PP. Les imposicions als professionals no es van fer esperar:

http://www.ara.cat/comunicacio/Sindicat-Periodistes-Balears-denuncia-IB3_0_698330278.html

amb el que la TV IB3 s'ha convertit, per mèrit del nou poder executiu i la seva imposició sectària, en mer òrgan de propaganda del Govern, administracions i del mateix PP, amb molt baixa objectivitat, imparcialitat i qualitat. I aquest és el perill també de la TVE (ja he assenyalat que Cospedal diu que Bauzá és un exemple que segueix tot el PP de tot Espanya).

Però tornant al contagi del poder judicial de la Corrupció generalitzada en el poder legislatiu-executiu popular no sortim de la sorpresa, primer de la negació de la més que evident malversació de cabals públics del President del Consell Superior del Poder judicial i del Tribunal Suprem i segon , i molt especialment, de la negació de la nova fiscalia general del PP de Rajoy a que s'admeti a tràmit la investigació sol · licitada per l'associació Preeminència del dret sobre aquesta més que evident malversació amb dos arguments tan peregrins i irracionals com: 1 que és difícil distingir que actes realitzats per aquest senyor són públics i quins actes són privats (fins a un nen o una nena de 7 anys els distingiria fàcilment) i 2 que "aquest senyor és 'autoritat' i no funcionari, pel que no pot cometre actes delictius ". Senyor fiscal que estem a Espanya al segle XXI i no en una escola real victorià del segle XIX a on un altre nen rebia els assots destinats al príncep, perquè al príncep no se li podia castigar... El que s'ha dit, el fiscal, que ha de defensar el poble, defensa als qui ataquen i agredeixen, econòmica i moralment, al poble. L'autoritat no només ha de complir els codis de justícia, sinó, fins i tot, amb més afany que la resta de ciutadans. I si no els compleixen han de pagar exactament igual que els altres. No vulgui convertir-se, sr. Fiscal, en una jurisprudència per disculpar a tots els que han estat autoritats i han comès corrupció, que són legió. I que han de pagar com ho fan tota la resta dels mortals que cometen delictes.

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/fiscal-opone-admita-querella-divar/csrcsrpor/20120608csrcsrnac_7/Tes

Espanya ja no està malalta, està moribunda, terminal, de corrupció, especulació i conseqüent crisi econòmica. I el mal està tan estès que ja no hi ha curació possible, tot i el rescat que es produeix avui mateix (per això Rajoy es va al mundial de futbol, ​​per això Rajoy els va dir als jugadors de la selecció que confiava en ells per donar moltes alegries a la decaiguda població i, encara que no ho va explicitar, salvar a ell mateix), però aquest rescat és una medicina per a la malaltia, però no en defensa de les cèl·lules sanes que encara li queden al malalt i contra les malaltes, sinó tot el contrari: en defensa de la cèl·lules malaltes: haurem de tornar, els pagans de sempre, no els corruptes, la quantitat prestada i molt més en concepte d'interessos, 100.000 milions en capital i dues o tres vegades aquesta quantitat en interessos, la qual cosa suposa haver de pagar, cada un de nosaltres, entre 5.000 i 10.000 euros. I com els pagarem? En empobriment econòmic (atur, reducció de salaris, en increment d'impostos) i reducció de benestar i fins i tot vides (disminució de prestacions sanitàries, educatives i socials).

L'única solució és la re-valoració dels béns hipotecats al seu valor real actual de mercat, pagar pel seu valor veritable i no pel valor especulatiu i que particulars, bancs, administracions,... tornin els seus deutes reals, interns i externs, no especulatius, amb la modificació, en positiu o negatiu, corresponent a l'IPC, però ni un cèntim en concepte d'interessos (per aquest concepte qualsevol deute a un banc o a un mercat, en pocs anys, es pot multiplicar per quatre).

Però com això no es produirà perquè ni bancs ni mercats ho van a permetre, l'única solució és la de la Revolució Francesa. L'inconvenient és que el fabricant, custodi i venedor de guillotines, molt més sofisticades en forma de bombes de dispersió, projectils, avions de combat i tancs, és el propi ministre del Govern del PP de les forces armades espanyoles, amb la qual cosa, es repetiria el fet, finalment serien ells els que ens guillotinarien a nosaltres una vegada més.

Palma, 9 juny 2012

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

El mal i la incoherència de Rajoy i del seu Govern

"Hi haurà retallades en tot menys en pensions, educació i sanitat" Rajoy abans de la presa de possessió com a President del Govern.
Sis mesos després les retallades han arribat a les pensions per l'augment de l'IRPF i molt més en educació i sanitat.

Des que va arribar al poder mitjançant una majoria absoluta, dictadura absoluta, de la minoria de votants, al Govern de Rajoy no se li ha sentit parlar més que d'economia, "de la crisi econòmica heretada del govern de Rodríguez Zapatero" (encara no s’ha estrenat en art, cultura, educació, ètica, estètica, ...), que ells, salva-pàtries, anaven a arreglar tot a base d'espoliar els recursos públics i afavorir la iniciativa privada (tant de bo fóssim, econòmicament -nombre d'aturats, sous públics, condicions en sanitat i educació, prima de risc- en els números de l'últim dia del govern de Zapatero). El govern del PP era dolentíssim en gestionar els recursos públics, en funcionaris, sanitat, educació, serveis socials..., però boníssim en economia: Ens anaven a treure, de forma gairebé immediata, de la crisi econòmica i l'atur. Es compleixen els pitjors presagis, en major grau del previst, en tots les retallades de recursos públics, però no les referents a la seva bondat econòmica, sinó tot el contrari: Tots els indicadors econòmics estan molt pitjor que el dia en que l'anterior govern va deixar el poder. I segueix.

En les retallades pressupostàries del govern de Rajoy (2012)
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/30/espana/1333117907.html
destaca que davant la reducció de més del 50% en cooperació, 20% en educació i 14% en Sanitat, es redueix només un 9% en els pressupostos del Ministeri de la Guerra (eufemísticament anomenat de Defensa, que no defensa res, ni tan sols contra la fustigació de Gibraltar als pesquers espanyols en aigües espanyoles, però sí que fa la guerra, a l'Afganistan, Líbia,... i quan cal intimida al Marroc a Perejil), i en un 0% en l'ajuda als privilegis de l'Església Catòlica.

Incomprensible, des de l'ètica política (però molt lògic en l'estratègia neofeixista), el que Rajoy nomenés a Pedro Morenés, ministre de defensa provenint de la direcció d'empreses privades de fabricació i comercialització d'armes (les dues última "Segur Ibérica" ​​i "Instalaza" ) I més incomprensible, indignant i nauseabund és que aquest ministre, en plena època de retallades, indemnitzi a la seva antiga empresa Instalaza amb 40 milions d'euros pel "dany emergent i lucre cessant" que pateix aquesta empresa per la prohibició de fabricar, emmagatzemar i comerciar amb "bombes de dispersió" (aquestes bombes que maten i danyen greument els cossos de gent de les poblacions civils). Se'ls indemnitza per fer-los complir la llei i l'ètica de vida (nàusea de país, nàusea de govern).
http://elmundodemanhana.wordpress.com/2012/05/25/el-ministro-de-defensa-de-espana-pagara-40-millones-a-su-antigua-empresa-por-prohibir-las-bombas-de-racimo/


Com incoherència ètica i política és la nacionalització (forma d'ingressar 24.000 milions d'euros públics, més de 10 vegades el pressupost general d'educació o el pressupost general de sanitat de 2012) a Bankia. De manera que la ideologia porta a privatitzar tot el possible, mentre que aquí es nacionalitza (el contrari de privatitzar) perquè Bankia és un conjunt de bancs dirigits per gestors del partit popular, amb majoria d'accionistes i impositors d'aquest partit. Conseqüentment es rescata el dèficit provocat per la seva mala gestió mitjançant diners públics, com dic més de 10 vegades el pressupost d'educació o de sanitat i ja avisa: Quan s'hagi sanejat i recuperat el dèficit es tornarà a privatitzar (es retornarà a les arques de l'Estat la quantitat aportada més els interessos meritats per aquesta quantitat?). I, ara, quan es demana una investigació del per què s'ha arribat a aquesta situació i que s'aclareixi realment quina és aquesta situació, així com la compareixença de Rodrigo Rato i tots els responsables gestors el Govern nega aquesta sol·licitud (de tots els partits excepte el PP i de tots els sindicats, organitzacions empresarials i societat civil) "perquè l'únic que aconseguiria aquesta compareixença i investigació és soroll mediàtic i confrontació contra el PP que no convé en aquests moments -ni en cap altre-". Doncs si quan s'ingressa 10 vegades el pressupost d'educació en diners públics en un banc privat gestionat pel PP no es poden demanar explicacions, quan es podran demanar? Si és així, que no volen donar explicacions de les raons per les quals es necessita els diners de tots els espanyols per sanejar un banc privat que aportin aquests 24.000 milions d'euros els membres del Govern dels seus diners i patrimoni particulars o els membres del PP que estiguin d'acord en la inconveniència de donar aquestes explicacions.
http://www.diariodemallorca.es/opinion/2012/05/29/bankia-explicaciones-responsabilidades/769171.html

I, plou damunt banyat, quan tots els accionistes de Bankia perden milions d’euros pels problemes de l’entitat (i tots els ciutadans pel rescat públic del banc privat), un exdirectiu de Bankia i de la Caixa de València, també intervinguda, Aurelio Izquierdo, té dret a quasi 14 milions d’euros d’indemnització en pensions i compromisos de prejubilació; el mateix que altres directius. El mateix que va passar amb la fallida de Lehman Brothers i, atès que el ministre d'economia del Govern de Rajoy i del partit Popular, Luis de Guindos és un home lligat, en el passat, a Lehman Brothers, ja saben com es pot fer això d’indemnitzacions milionàries per directius d’entitats financeres que empobreixen als accionistes i a tots els ciutadans per que els governs han d’acudir en el rescat d’aquestes entitats amb doblers públics. De vergonya... per als qui la tenen.

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://arc46.com
Maig de 2012
______________________________

.

La política de retallades socials de Rajoy

... i de tots els sistemes capitalistes.

Per què necessitem fer tantes retallades que impliquen el nostre empobriment?:

Per a pagar el deute públic.

Però, com s'ha generat aquest immens deute públic que obliga a no pagar serveis socials, acomiadar treballadors, tancar hospitals, reduir pressupostos per a educació, sanitat i serveis socials?

Demana-li a Rajoy i als seus amics titellaires dels mercats que, al seu torn, són titellaires dels governs que, al seu torn, són els nostres titellaires: nosaltres som les teresetes finals dels titellaires primers: els especuladors capitalistes que s'enriqueixen empobrint-nos a nosaltres.

Com solucionar aquest problema?

1 Que cada un, particular, pagui el seu deute. Si no pot se li embarguen els seus béns i, si n’és el cas, se’l du a la presó.

2 Que les Administracions no dediquin ni un sol euro públic a rescatar deute privat.
(Ahir mateix s'anunciava que el govern de Rajoy anava a injectar moltíssims milions d'euros públics a Bankia (banc privat), a fons perdut per reflotar la seva capacitat econòmica i creditícia. El president de Bankia és Rodrigo Rato, familiar d'Aznar i posat en Bankia, a dit, per Esperanza Aguirre i Ruiz Gallardón. Rato guanya tant com 400 treballadors amb sou mínim inter professional. Però, no diu el Govern que ha de fer aquestes retallades tan agressives perquè no hi ha diners a les arques públiques de l'Administració?)
3 Que la resta de deute públic (el necessari per atendre les necessitats socials) es retorni amb l'únic interès, positiu o negatiu, de l'IPC.

Com converteixen el seu deute privat en el nostre deute públic?:

http://dai.ly/hWZMwj

El Truco_de_convertir_deuda_privada... por minotj
.