Postura de l'AHC davant els darrers crims d'Israel
Israel assassina de nou:
El passat dilluns 31 de maig soldats de l'exèrcit israelià han atacat la "Flota de la Llibertat", un grup de sis vaixells que transportava més de 750 persones amb ajuda humanitària per a Gaza, causant entre nou i 19 morts, segons les xifres aportades pel Govern israelià i les que denuncien mitjans àrabs. Tres espanyols -els activistes Manuel tàpia i Laura Arau, i el periodista de Telesur David Segarra- viatjaven a la flota. Israel reconeix que l'assalt es va produir en aigües internacionals i que ha causat 9 morts i més d'uns 20 ferits, però pretén justificar el seu atac, no el reconeix com a acte de pirateria i assassinat i diu hipòcrites a tots els qui l'han criticat pel fet , ONU inclosa, ja que ha expressat la seva commoció, indignació i condemna del fet (no així del Govern Israelià responsable).
A Espanya una enquesta assenyala que fins a un 90% dels enquestats condemnen l'atac d’Isarael. Turquia, país habitualment "amic" d'Israel a la zona, i de qui és el vaixell abordat i els 9 morts reconeguts per Israel (segons informes dels activistes hauria altres morts que van ser llançats per la borda del vaixell) ha cridat urgentment el seu ambaixador i ha demanat que la Comissió permanent de l'ONU es reuneixi per condemnar el fet i prendre les mesures disciplinàries corresponents. En el propi Israel encara que la proporció no és tan clara, moltes persones israelians han estat capaços de declarar en públic que aquesta acció, d'aquesta manera, és inacceptable i vergonyant.
Santes desvergonya, imposició i negació d'Israel
Israel justifica el seu atac com autodefensa dels soldats israelians. Diu que aquests van ser atacats pels membres de la "flota de la llibertat", que no seria una flota d'activistes voluntaris pacífics de Tot el món, sinó un grup de terroristes que portarien un important arsenal bèl·lic per lliurar a Hamas a Gaza (fins i tot haurien mostrat vídeos en què es veuria aquest arsenal, encara que la transparència i neutralitat d'aquestes afirmacions i filmacions és nul i no permet fer ni creïble ni versemblant la seva versió dels fets). Diu que els seus soldats van ser atacats amb armes blanques i armes de foc i que el seu atac va ser una contraofensiva de autodefensa. Però com es pot ser tan desvergonyit? Això és com aquell que denunciava que el seu oponent li havia clavat un ullot en el seu puny. Cap vaixell de la flota de suport a Palestina es va dirigir cap a cap vaixell israelià, i sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va abordar cap vaixell israelià, sí el contrari. Ningú de l'esmentada flota va ocasionar cap mort israelià, sí el contrari. I tot això en aigües jurisdiccionals internacionals. La Cancelleria israeliana també justifica això perquè els activistes haurien declarat que la seva missió pretenia "trencar" el bloqueig de Gaza la qual cosa autorizaía a Israel a atacar en aigües internacionals. Però quin bloqueig pretenien trencar? Un bloqueig unidireccional imposat pel propi Israel, declarat il·legal per l'ONU i amb mandat exprés de l'ONU a Israel del cessament immediatament, amb nul obediència israeliana. I encara té la santa desvergonya d'acusar als pacifistes de desobeir les resolucions de l'ONU, quan és Israel qui ho fa.
Unilateralment, Israel ha transportat als membres de l'expedició, ferits o no, a una ciutat israeliana. Ha declarat el secret d'informació de morts, ferits i segrestats, ha denunciat als membres de l'expedició com a immigrants il·legals (a alguns, a més, d'agressió als seus soldats) i els ha demanat que signin la seva deportació voluntària als seus països d'origen. En un primer moment pensaven fer-ho, cas per cas, però s'han adonat que això es faria tremendament llarg. A més molts es negaven a signar l'esmentat document: ells no havien entrat il·legalment a Israel, havien entrat forçats per l'exèrcit israelià. Ells no volien anar a Israel, ells volien anar a Palestina. I conseqüentment han organitzat una deportació de cadàvers i tots els arrestats (“en massa”, com deia el nostre ambaixador) en conjunt a Turquia. Pel que fa als espanyols han assistit, a Turquia, als funerals pels voluntaris turcs assassinats i han explicat la seva versió de l'atac israelià, molt més versemblant que l'oficial israeliana. A la que el portaveu d'Exteriors israelià ha negat: Andy David ha declarat, entre altres coses: "És indignant". "Si alguna cosa no fem els jueus és matar de fam a una altra gent", ha afegit indignat David, després d'insistir que ell va presenciar personalment com tots els detinguts rebien aigua i entrepans després del seu trasllat al port israelià d'Ashdod i que a la presó de Beer Sheva se'ls van donar "àpats completes". El que és indignant senyor és la seva falsedat i hipocresia, a part del seu delme sistemàtic de la població i cases palestines, la seva confiscació de domicilis i béns palestins i el seu bloqueig asfixiant. ¿O és que creu que aquest bloqueig i destrucció que Israel infligeix a Palestina no mata de fam? Encara sort que no nega que ho faci a foc. I per què a la presó? Els voluntaris no havien comès cap delicte.
Alguns pro israelians diuen que David es veu obligat a actuar així davant el perillós que és el gegant Goliat per assegurar la seva supervivència. El govern israelià afirma que no actua ni contra els voluntaris pacifistes de tot el món ni contra el poble Palestí, sinó contra els terroristes de Palestina, organitzacions Hamas i Hesbollah. Doncs que Jahvè us conservi i recuperi la vista i la punteria, perquè els que reben en les seves carns (i tots nosaltres, en els nostres esperits) els efectes de les vostres accions de bloqueig i violència són els voluntaris i el poble palestí (dones i nens inclosos). Si Hamas, com diu Israel en la seva defensa, és una organització terrorista, l'Estat d'Israel també és una organització terrorista amb molts més morts innocents en el seu haver que els que tenen Hamas i Hesbollah junts.
Israel, després de negar, i indignar-se per l'acusació, que la seva acció sigui una acció criminal, acaba reconeixent la seva culpabilitat:
Efectivament, l'ONU, organització de pau internacional que ens vam donar tots els pobles del món, just finalitzada la Segona Guerra Mundial, precisament per defendre’ns de les atrocitats que s'havien comès en la mateixa, ha sol·licitat una comissió internacional d'investigació dels fets ocorreguts. Israel no l'accepta i només accepta una investigació feta per membres del seu propi Estat amb la possibilitat d'assistència d'algun observador extern, però exclusivament dels EUA i possiblement amic. La qual cosa és un reconeixement implícit i explícit de la seva culpabilitat, perquè si tot fos segons la seva pròpia versió no tindrien cap inconvenient a ser investigats per una comissió internacional externa i neutral. És com si els assassins comuns exigiren ser els seus propis jutges en els seus propis judicis.
Postura de la AHC davant aquests fets
Fidel als seus principis constituents i la seva missió permanent, l'Associació Humanista de Comunicació, afirma amb tota la seva fermesa:
1 La nostra solidaritat amb les famílies i amics de les persones assassinades, ferides i mal tractades (no diem vilipendiades, perquè Israel no té entitat ètica alguna per ofendre ningú), així com amb els pobles de Turquia, de Palestina i de totes les nacions participants en la "Flota de la Llibertat".
2 Condemna els crims, agressions i violències comeses per l'exèrcit i, conseqüentment, el Govern d'Israel, com condemna totes i cadascuna de les agressions i violències. No, per això, aplaudiria les reaccions agressives i violentes que aquests fets ocasionàs, sinó tot el contrari, per ser tals, també les condemnaria.
3 Aplaudeix, anima i dóna suport totes les accions de diàleg, consens i pau procedeixin d'on procedeixin.
4 Anima les organitzacions internacionals d'Europa i ONU a prendre mesures generals de pau a tot el món i condemna totes les partidistes i la tebior a condemnar qualsevol assassinat o agressió (quan es tracte d’un país amic). Denuncia la hipocresia de persones i partits que condemnen i exigeixen la condemna de la violència que ve de certes direccions i no ho fan (quan no l'aproven) quan vénen d'altres.
5 Anima a totes les organitzacions i persones a treballar conjuntament per la pau i solidaritat entre persones i grups i contra totes i qualsevol agressió o violència.
Palma de Mallorca, 4 juny 2010
Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada