Parc natural de Cabrera

Parc natural de Cabrera

El primer parc nacional de les Balears (Llei 14/91, Corts Generals espanyoles) comprèn l'illa de Cabrera i altres illots com na Redona, l'Esponja, la Conillera, l'Imperial, na Plana, na Pobra, els Estells ... , a més d'una gran extensió marina. De les 10.000 ha del parc nacional, 1.836 són de terra emergida. Pinars i garrigues d'ullastre, llampúdol bord i mata cobreixen el sòl àrid, amb romanins, xiprells, estepes i canyes feries. Ginestes i lleteres posen colors a l'ambient poc plujós. Les sargantanes endèmiques corren arreu. Falcons marins i àguiles peixateres, amb virots, baldritges, nonetes, corbs marins i gavines de bec vermell són el floret d'espècies que justifiquen la protecció del lloc.

El mar ha modelat, durant mil·lennis, les voreres rocoses dels illots i de Cabrera Gran. En el port, refugi en dies de mal temps, un vell castell roquer recorda èpoques de pirateria i de penúria en el mateix mar on es poden veure dofins i mulars, tintoreres, esbarts de tonyines i agrupaments bellugadissos de pàmpols o llampugues a la superfície, perseguits antany per pescadors i avui només per aus marines. Els fons de l’entorn de Cabrera són una reserva d'espècies i d'hàbitats. Sobretot, han pogut recuperar-se els algars -praderies de Posidonia oceanica- on moltíssimes altres espècies troben protecció i recer i per mitjà dels quals es regenera l'oxigen de les aigües.

.