dijous, 17 de juny de 2010

A la vermella se li s'ennuega el capitalisme


A la vermella se li s'ennuega el capitalisme

"Aquí no hi ha crisi econòmica" deia el socialista (?) José Luis R. Zapatero i ara s’ha de doblegar a fer unes reformes del sistema laboral i uns retalls de salaris, pensions i exigències per a l'acomiadament imposades pel capitalisme europeu, americà i mundial, especialment financer.

"El poder de la vermella", "La fúria roja", "Espanya, favorita per guanyar, aquest cop sí, el mundial" s'ha dit fins a la sacietat al referir-se a la selecció espanyola de futbol. I ha estat suficient el primer partit d'aquest mundial de Sud-àfrica, el dels elefants, perquè poder, fúria i expectativa es diluís en un got d'aigua d'una petita selecció d'un petit país insolidari europeu, reconegut paradís fiscal per als evasors de capitals. I és que a la selecció de futbol espanyola de Vicente del Bosque se li s'ennuega el capitalisme: després d'aconseguir brillantment la copa europea de seleccions, fa dos anys, amb el nou seleccionador, ha guanyat tots els partits que ha jugat excepte dos: contra els EUA, símbol de l'imperialisme capitalista estrangulador del Vietnam, l'Iraq, Cuba, Afganistan i Palestina (per la seva amistat preferencial i suport incondicional, i fins i tot il·legal, a Israel) i contra Suïssa, ahir per 1 a 0, símbol del paradís fiscal capitalista europeu.

És cert que el campionat no ha fet més que començar, cert que Espanya, encara es pot classificar segona o, fins i tot, primera del grup (guanyant els altres dos partits que li queden i Suïssa perdent almenys un d'ells), de manera que, en la pròxima eliminatòria, s’hauria de creuar bé amb la moltes vegades campiona Brasil o amb la de Cristiano Ronaldo Portugal. És cert que, com diuen molts, fins i tot, podria ser campiona del món ("matemàticament" encara és possible), encara que "estadísticament" el més probable és que, dels dos partits que li queden de la fase de grups, guanyi un i empati l’altre, de manera que quedi tercera de grup i no es classifiqui o, amb sort, segona i sigui eliminada pel Brasil o Portugal, encara que la nostra selecció és més capaç de guanyar a països emergents de "Un altre món és possible" com el Brasil del Porto Alegre i de Lula de Silva o altres països que pateixen les conseqüències del capitalisme depredador com Portugal, Xile o Hondures que els països que representen aquest capitalisme depredador com els EUA o Suïssa, encara que, futbolísticament parlant i jugant, aquests siguin molt inferiors als anteriors.

Voldria que, com gairebé sempre, els meus pronòstics pessimistes no es complissin, i que Espanya guanyés el mundial i que el capitalisme devorador no acabés amb nosaltres.

Ver el escrito en castellano:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada