divendres, 9 de novembre de 2018

Palma-Felanitx-Palma per a viure a Bartomeu Bennàssar


Felanitx, divendres 9 de novembre (2018) A les 13.35 

Estic a un bar de Felanitx esperant el bus de les 14 h per a anar a Palma. Hi he anat i tornaré en bus per Porreres, Montuiri, Algaida,... per no anar-hi en cotxe particular per l’autopista de Llucmajor a Campos (per ara, si Deu, natura o seny no ho atura. Després arribarà fins Es Port, Cala D’or, Santanyi, Ses Salines,... I pensar que quan festejava a Son Servera, devers l’any 1967 hi anava en tren!). He anat a veure el meu cosí Tomeu Bennassar, el meu pare espiritual ideològic (abans ho va ser Don Melcior Rosselló i abans el meu pare i la meva mare biològics) per a veure si jo anava errat. M’ha dit: “Però tu que ets de MÉS o de Manco? Voltros i el que creiem esquerra havieu de ser el contrapès que permetés l’equilibri. Però si voltros també vos posau a l’altra costat l’equilibri és impossible”. Li he dit que dins MÉS alguns encara erem de MÉS (demà veurem si som molts o pocs dins MÉS), però que, per exemple el psoe, ja tenc clar que pus mai més vendra a equilibrar el capitalisme. Venen mals temps per a les persones. Ja sols ens queda la poesia. M’ha regalat la seva vida poética.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

A mesura que avançava en la lectura dels més de 400 fulls de poemes que formen aquest llibre de Bartomeu Bennàssar m’anava envaint una intensa sensació de llibertat. Sí, he dit de llibertat. Són uns quants milers de versos que han nascut i s’han manifestat sense ajustar-se a les crosses i els motlles convencionals que de costum són inherents al conreu del gènere literari que té en la versificació la seva identitat més primigènia. No hi trobam ni la rigidesa de les preceptives canòniques ni l’adaptació als trets expressius o als motius temàtics més característics d’un o altre corrent estètic. La paraula de Bennàssar en cap cas neix condicionada per la tradició literària. Ha prescindit de qualsevol mena de màscara. Ha optat per un registre fonamentat en la naturalitat, l’autenticitat i la franquesa. Tot i això, es tracta d’una manifestació nítida del que anomenam literatura d’idees. Ens trobam davant una veu que sempre parla en sintonia amb el tarannà moral, ideològic i humà del personatge real anomenat Bartomeu Bennàssar i Vicens (Felanitx, 1937). O sigui, el d’un homenot que ha fet un llarg i profitós recorregut com a autor de llibres de sociologia, de teologia, de reflexió humanística, de reculls poètics i de volums de dietaris. (Del pròleg de Damià Pons i Pons). 
Editorial Lleonard Muntaner. Palma, 2018.