Defensem la veritat, la informació
Ara estam en un món (els qui som al món occidental del capitalisme salvatge)
al·lucinant, esperpèntic, del que la definició unitària característica és la injustícia, injustícia que es justifica
amb la falsedat (mentida).
Ens diuen que els nostres sistemes polítics són democràcies (democràcia: el
poder el regenta el poble, directament i, en el nostre cas, per representació),
que els nostres parlaments i governs legislen i administren amb l'únic objectiu
del millor bé per al poble.
En realitat totes les administracions, tots els poders, exceptuant rares
excepcions personals que els honoren, legislen, executen i jutgen en benefici
de les persones pertanyents a les oligarquies econòmiques i polítiques, i molt
especialment, les més corruptes i estafadores, i en perjudici del poble.
Pel que fa al nostre àmbit més immediat i mediat, Illes Balears i Estat
espanyol respectivament, el Ppartit, les persones més ultres de la mateixa
ideologia, l'Església (espanyola, el Papa Francisco predica tot el contrari) i
els militars de cor autoritari (nostàlgics de dictadures i cops que encara no
han condemnat el franquisme nacional-sindicalista) constitueixen un club
d'amics influents o secta selecta. Menteixen en els mitjans per mantenir el
poder, en el seu benefici, quan l'ostenten i menteixen i conspiren per
recuperar-lo en les poques ocasions en què no el tenen i, si s'escau, en alguns
casos, el recuperen mitjançant un cop d' Estat o una guerra civil indecents i
criminals que justifiquen amb noves falsedats. Amb clar menyspreu al poble, a
totes les persones que no pensen com ells i, com he dit abans, a la més
elemental veritat i justícia. Defensen amb vehemència les corrupcions dels seus
encara que hagin perjudicat greument l'economia general i particular de la
població i no senten, impassible el gest, les morts i els mals aliens, fins i
tot els provocats per membres del seu mateix club.
Pel que fa al món, com ha passat sempre en el passat, l'imperi més poderós
imposa les seves condicions socials, econòmiques i culturals per inferior que
sigui (el Mc Donals per sobre de la Museu Internacional d'Antiguitats: Bagdad
Mesopotàmia, Pèrsia, Hammurabi: http://www.wsws.org/es/articles/2003/apr2003/spn2-a26.shtml),
a uns per afinitat i als altres per la força de les armes (si necessari fins i
tot atòmiques, de dispersió o químiques. Després ens menteixen de nou dient que
són els rivals qui més les utilitzen). Els governants dels països satèl·lits
prefereixen acontentar abans l'amo imperial (admirat i envejat: ”España es una unidad de destino en lo universal. Por el imperio hacia
Dios: Viva Franco”) que al seu propi poble a qui no dubten en sacrificar
com els sacrificis que antigament s'oferien als déus.
Edward Snowden ha presentat documents que proven la increïble vigilància il·legal
a dirigents i ciutadans d'altres països a la que els Estats Units ens té
sotmesos. En un món coherent i just tots li estaríem enormement agraïts i
condemnaríem fermament als Estats Units (Nixon va haver de dimitir com a
president per un molt menor espionatge... al partit rival del seu propi país).
No obstant en aquest ”món al revés” (en el que els corruptes delinqüents són
exonerats i molts innocents culpabilitzats i molts pobles, i natura i recursos,
espoliats) som capaços de lliurar al nostre benefactor informador als seus
botxins delinqüents i aquests li poden, injustament, ingressar a la presó en
règim d'aïllament, i condemnar-lo a cadena perpètua: Per dir la veritat i
destapar el frau delictiu, un més, dels Estats Units que mai se sotmet a cap
justícia internacional i incompleix permanentment les resolucions de Nacions
Unides que no li agraden.
Sembla que la presidenta del Brasil Dilma Rousseff és l'única dirigent
occidental que està indignada amb el programa d'espionatge nord-americà (quina
diferència respecte al president del Govern espanyol que sembla que no té res a
retreure als EUA i molt d'agrair pel mateix fet!). És possible que el Brasil
sigui l'única porta oberta per brindar asil a Snowden. Fem, tu i jo, nosaltres,
que aquesta possibilitat sigui una realitat:
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
President de la AHC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada