dilluns, 30 de març de 2009

Caminant cap a la Vida

Caminant cap a la vida

Fa uns mesos vaig escriure unes reflexions titulades "Caminant cap a la nit". Avui, 30 de març, passat l’equinocci de primavera (21 de març) els dies es van allargant i el meu esperit "sent" que camina cap a la vida: la primavera, a més d'alterar la sang, és el renéixer de la vida, els arbres es revesteixen de la fulla perduda en la tardor i hivern, molts d'ells floreixen, neixen noves plantes i molts animals donen a llum.
.
Els dies, i la seva llum, creixen en detriment de la nit i les persones adquirim noves forces i ganes amoroses (veure canvis estacionals al bloc de l'Arc Mediterrani: http://satalaieta.balearweb.net/post/67928).
.
Fins i tot el primer ou vegetal (d'ell, en lloc de néixer un animal, neix una planta) que he vist en la vida, que ens ha portat de nyc, i ens ha regalat la nostra filla, ha germinat.
.
Mentre pensava i sentia això ha arribat aquest cap de setmana i dilluns que han volgut ser una aturada en aquest caminar cap a la primavera plena i estiu. Ha tornat el fred, la pluja i el cel gris i encapotat.




Aquest contrast em fa reflexionar sobre l'altre contrast, el de l'esdevenir de la vida. D'una banda, com deia, d'acord, amb el cicle anual, anam cap a la llum i la vida (al revés que els qui viuen en l'hemisferi sud: Vegeu com la zona de llum mundial, dia a dia, com el cilindre recent es va convertint en un con invertit: http://24timezones.com/map.htm); però d'acord amb el cicle vital (d'un únic període en tota la vida) anam cap a la nit i el silenci de l'hivern etern (Jorge Manrique: "Coplas per la mort del seu pare"):

Coplas de Jorge Manrique por la muerte de su padre (1477):

I

Recuerde el alma dormida,
avive el seso y despierte
contemplando
cómo se pasa la vida,
cómo se viene la muerte
tan callando;
cuán presto se va el placer,
cómo, después de acordado,
da dolor;
cómo, a nuestro parecer,
cualquier tiempo pasado fue mejor.

...

III

Nuestras vidas son los ríos
que van a dar en la mar,
que es el morir;
allí van los señoríos
derechos a se acabar
e consumir;
allí los ríos caudales,
allí los otros medianos
e más chicos,
allegados, son iguales
los que viven por sus manos
e los ricos.

...


En anar a reflectir, per escrit, els meus pensaments i sentiments he trobat els meus escrits de 2006 i 2007 i anteriors, però no els de 2008 i 2009. Potser he passat per un túnel del temps de silenci després d'un altre temps d'hiperactivitat i excés verbal. No importa, inici aquest nou quadern i espero que no es quedi amb un únic escrit: Aquest.
.
Dir també que, encara que no finalitzada, he emprès l'àrdua, per extensa, tasca d'actualitzar (reviure) els webs català (http://mallorcaweb.net/arc46), castellà (http://mallorcaweb.net/arc98) i el de l'Associació Humanista de Comunicació (http://balearweb.net/archumanista) per tornar a donar-los la seva funcionalitat d'antany. Recordo que en els seus millors temps el web castellà va arribar a tenir més de 800 visitants en un sol dia, mentre que el català més de 400. L'excés de contingut poc estructurat, l'excessiva competència i una manca d'actualització adequada, manca que ara estic esmenant, ha ocasionat un descens significatiu en ambdós webs.
.
En aquest sentit, i pel que fa al castellà, us convido a llegir la recopilació dels escrits del bloc de l'Arc Atlàntic, algunes recopilacions de textos de psicologia, educació, orientació i organització i a divertir-vos amb alguns enllaços com el dels bioritmes:

Escritos - Temas:
http://www.arc46.com/escritos

Escritos del blog:
http://www.mallorcaweb.net/arc98/historial.html

Algunos enlaces divertidos:
Rompecabezas y geometría
Biorritmos


Palma, a 30 de març de 2009
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista-social
http://mallorcaweb.net/arc46
.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada