diumenge, 21 de juny del 2009

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés

Quan anys enrera s’acostava la celebració, del 23 de juny, tots esperàvem neguitosos l’arribada d’aquell vespre màgic que ens feia carregar piles per a seguir endavant. Fèiem una rotllana al voltant del foc mentre cantàvem i saltàvem feliços i esperançats.

També, per a tenir la possibilitat d’estar prop dels nostres amics, i per què no, d’algun en especial, aquell que feia bategar el nostre cor de manera diferent. Va ser aquella nit, fa ja una pila d’anys, que vaig donar el si al que seria el meu amor a per vida, el pare dels meus fills.

Quan res era fàcil, organitzar una revetlla costava déu i ajut, les economies eren minses però l’enginy i il·lusió feien miracles. Ens conformàvem amb una bona foguera, amb música que algun veí posava en una gramola per a ballar, amb algun refresc escadusser, alguna patata escalivada a la cendra d’aquell foc ja finit, que havíem preparat amb tots els trastos vells recollits casa per casa. La preparació era llarga, s’ho mereixia.

Fins ara, mentre nedàvem en l’abundor, les gresques sovintejaven tant, sense importar el motiu, que el solstici ha restat a l’anonimat dels més joves.

Tampoc saben què significa cap de les diades que els més grans festegem, tant se’ls en dóna. És cosa de vells asseguren.

És certament una llàstima perquè tot té relació amb la Naturalesa, aquesta mare que ens envolta, que ens prodiga de flors i fruits, que ens procura benestar, que te cura de l’aigua i de l’aire que respirem. Llàstima que massa vegades no la tractem com cal, l’embrutem amb deixalles, amb fums i gasos, malmetem els arbres i arbusts, sense respecte.

Per què ningú es pregunta què suposa, per a la vida humana, el solstici d’estiu o, en altre moment el d’hivern.

La gent del camp ho sap be. Avesats a mirar sempre el cel per temor a tempestes que se’ls enduen les collites, coneixen el millor moment per a sembrar els productes d’horta, fruits o cereals. Els cicles eren sagrats per a la sembra. Però... sembla que ara també ho hem modificat gràcies a les nostres disbauxes. Les estacions que marcaven les temperatures i les pluges no tenen a veure en les d’abans.

Serà que la Naturalesa s’ha enfadat pels mals tractes rebuts i ens vol passar factura per les malvestats ocasionades?

O perquè s’adona que li hem perdut el respecte, que sembrem i cultivem fora de temps, que utilitzem productes per a fer créixer més de pressa qualsevol enciam, que colorem les pastanagues, que produïm tomàquets que només tenen el nom però no el sabor ni la textura d’aquest deliciós fruit de la nostra terra imprescindible per a una taula d’estiu?
Festegem el solstici, celebrem-lo amb els amics i ensenyem, als més joves, que totes les coses tenen sentit... També el solstici d’estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada