dissabte, 30 de març de 2013

Manontheriver: remar de Londres a Estambul…



Rebut, per correu electrònic, d'Antoni Font Gelabert



"Manontheriver: remar de Londres a Estambul… por amor a los ríos" 

Diario de una peregrinación fluvial

Ens contarà el seu viatge de reivindicació, denúncia i celebració dels rius europeus. 5200 milles remant per descobrir els recons màgics, les gents autèntiques i les malifetes de la nostra societat a les artèries del continent.

Conec bé Giacomo de Stefano, amb qui vaig connectar fa un any quan me vaig assabentar de que un activista dels rius era per Mallorca arreglant un dels seus antics vaixells de fusta. 

Una ràpida corrent de simpatia va sorgir entre nosaltres i en poc temps el vaig veure tan coherent com gran és, amb aquelles espatlles amples de tant remar per creuar tota Europa. Vaig veure en ell pautes de comportament sostenible: pacient usuari del transport públic arreu del mon, fins i tot del desastros sistema de la nostra Illa, escrupulosissim usuari de l'aigua, reciclador d'embarcacions amb història, un slow sailor, extremadament frugal en les seves opcions i monacalment desinteressat per tot allò que el podria desviar de les seves fites. 

Me vaig demanar moltes vegades com podria ajudar aquest home en la seva missió; aprofitant la manca de feina temporal produïda per 'la crisi', vaig fer-li una oferta de bescanvi, de 'gift economy', on ell i jo mateix en sortiem beneficiats: fer-me càrrec durant 6 mesos del seu hermós 'Brancaleón', un quetx de fusta de 50 anys amb alguns problemes de motor i escàs equipament de comfort, en línia amb el seu espartà propietari. Li vaig oferir llevar-li un maldecap perquè pogués remar tranquil, que ja n'hi ha..., i  tornar-li el vaixell a casa seva, arreglat. I va acceptar.

El vaig reparar i equipar per fer un viatge que ens va portar fins a Venècia, passant per Sardenya, Sicilia, Les eòlies, el sud d'itàlia, les illes de Croàcia. Una vintena llarga d'amics varen juntar-se a diferents trams de l'aventura i entre tots varem pagar les despeses de la reparació. Un viatge inoblidable. Quid pro quo.

Brancaleón, el vaixell que pren el nom de l'esbojarrada 'Armata Brancaleone' de Vittorio Gassman amb vocació de plataforma per mil aventures, es va quedar en una petita marina fluvial a la llacuna de Venecia, a cura d'un altre conegut, perque la generositat de Giacomo trufa d'amics el seu voltant.

Després de complir el seu objectiu d'entrar al rem a Estambul desde Londres, Giacomo ha tornat a Mallorca per seguir arreglant el seu 'nou' vaixell de 1928, el Memphis. Amb ell recorrerà desenes de milers de milles dels canals fluvials d'Europa en els propers anys fent que la mirada i l'atenció dels ocupats europeus es dirigeixin als maltractats rius. 

La seva determinació, la convicció de que el que fa és necessari i el seu contagiós estat d'anim optimista i positiu me fan veure clar com l'aigua que ho aconseguirà.

Bio
Giacomo De Stefano (47 anys) és un navegant solitari, comunicador i cineasta. Després d'una vida dedicada a l'arquitectura i l'art, duu deu anys centrat a buscar nous camins de pensament i acció per a desenvolupar economies sostenibles i estratègies de resiliencia vinculades amb els rius i el mar. 

Fa anys, Giacomo De Stefano va decidir que l'aigua dels rius i mars d'Europa seria el bressol de la seva residència. La seva principal línia d'acció ha estat mostrar els rius com el que han estat històricament: vies de comunicació de manera lenta i neta, per ser navegades al rem i a la vela. Entre els seus projectes destaquen : “Sulle Ali del Leone”, “Canto Mediterraneo”, “Un Altro Po”, “Man on The River”.


Més informació a l'attach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada