dimecres, 7 d’agost de 2013

L'Espanya actual




L'Espanya actual

Ni m'agrada ni l’estim.

Estim a molts espanyols i espanyoles per una raó o una altra (com detesto també a molts altres, possiblement als mateixos que ells detesten les meves visions, expectatives i desitjos i a mi mateix si em coneixen), però no puc estimar al conjunt Espanya-organització política-econòmica perquè és tot el contrari d'allò a què aspiro, desig i vull.

No estim una Espanya esclava, catifa, dels hiperforts salvatges imperialistes i tirana i injusta amb els petits, països i ciutadans inclosos: "O ets dels meus, en aquest cas et donaré la raó (i més) encara que no la tinguis, o fes-te fotre".

No estim una Espanya que opta per procurar la màxima riquesa econòmica (concentrada en uns pocs de la mateixa Administració i amics) en lloc de per la màxima riquesa social (totalment repartida).

No estim una Espanya en la qual el poder legislatiu i executiu són el mateix i tots dos volen i procuren que també ho sigui el judicial.

No estim una Espanya feixistoide i corrupta que defensa la mediocritat i cutreriu administratiu i exigeix ​​l'excel·lència econòmica per tenir dret a una educació superior. No estim una Espanya on la solidaritat no només no és un fi sinó que és un defecte criticable i criticat

No estim una Espanya xulesca en permanent conflicte amb els petits: pobles, nacions, o persones. Forta i valenta amb els petits, feble, covard i submisa amb els grans.

No estim una Espanya injusta que, a banda de la corrupció dels seus governants i amics, la seva organització permet que els rics més rics del món i els pobres més pobres del món siguin espanyols.

No estim una Espanya en que els governants feixistoides exigeixen el compliment rigorosament de lleis de quart rang perquè paguis interessos d'usura i es passa pel forro la primera de les lleis, la Constitució, en la seva obligació de fer que tots els espanyols tinguin un habitatge digne i suficient i un treball digne i prou remunerat: Més del 50% de joves, universitaris inclosos, sense feina ni prestació. 0% de membres de la seva secta sense feina i amb prestacions moltes vegades molt sobredimensionades en relació a la seva capacitat i activitat. Tant que s'ha convertit en estudi i professió: “membre del partit, de la secta”.

No estim una Espanya casposa i ignorant en la que la festa nacional és la que és i que ataca la seva pròpia riquesa de la diversitat cultural i lingüística. I que també ataca la defensa de la natura, la seva pròpia riquesa ecològica i a qui les defensen.

I el que dic d'Espanya, exactament igual, ho dic de les Illes Balears, Mallorca, Palma o Felanitx, Es Port inclos.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
07-08-2013