divendres, 22 d’agost de 2014

Es Port. Ja arribam

Carretera que va des de la Part de l'Aduana a la Part de l'Esglèsia. També continua cap a Salgar, per un vent, i Es Babo, S'Arenal i el Far per l'altre. Foto i composició del "tio Joan Picó" feta bastant abans del temps que cont 

Polsa sobre la composició i veuràs el passat i present de la carretera que arriba a la Part de l'Esglesia des de la Part de la Duana

En aquell temps, principis dels anys 1950, "Es Port" i noltros érem molt distints de com som ara, però molt. 

També érem molt distints de com havíem estat, Es Port i noltros, abans: Tant que noltros encara no existíem més que com a projectes al si dels nostres avantpassats. 

Els pares no tenien cotxe (ni mon pare, encara, la Vespa, el primer vehicle que va tenir quan jo tenia 11 anys). Sortíem en el camió de Palma a Felanitx, de l'empresa Riera, de la que el meu padrí matern hi tenia una participació, del "Bar Avenida" de Palma, ni pensar-hi en noms de rètols al públic, escrits en Català. Aquests camions anaven a Felanitx passant per Llucmajor i Campos. I després la mateixa empresa estenia la línia des de Felanitx a Es Port.  Per la qual cosa, anàvem de Palma a Es Port, fent transbord a Felanitx. L'altra empresa que també anava de Palma a Felanitx era l'empresa Barceló i hi anava per Algaida, Montuïri i Porreres (posteriorment va ser “Autocars Caldentey”, el mateix llinatge que el meu padrí matern, tot i que sembla que són dues famílies Caldentey distintes).  

Esperant, amb les maletes, pujar al camió de Felanitx

En aquell temps hi anàvem devers dia 20 de juny i no tornàvem fins a mitjans o finals de setembre (les classes començaven el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc). Bones vacances d'estiu: Quasi quatre mesos. Durant aquest temps no sortíem d'Es Port per res. No anàvem ni a Palma, ni a Felanitx ni a en lloc. Sols, a peu, algunes vegades, anàvem a Cala Marçal. Mon pare si que havia de viatjar qualque vegada a Palma o a Santa Ponsa (campaments d'estiu,...), per motius de feina. Però ma mare, els germans i jo no ho havíem de fer (fins que fórem més grans, que també anàvem de campaments 15 dies a l'estiu, que ja no eren a Santa Ponça, sinó a la Victòria d’Alcúdia).

La terminal de Felanitx dels camions de l’empresa Riera estava al carrer que uneix la Plaça Pax amb el Carrer Major. Abans havia estat a l’inici del Carrer Nou, molt a prop de l’Església. 

Menys de mitja hora després d’haver arribat a Felanitx ja partíem cap a Es Port.

Tot i ser un tram curt, 12 quilometres sense asfaltar,  se’ns feia llarg per l’ansietat i ganes d’arribar. A mitjan carretera, a ma dreta, hi havia una caseta amb l’escrit: “El Descanso”, segons ens contaven els pares, abans es feia el trajecte en carros estirats per cavalls o muls que tardaven més de tres hores en fer-lo i, quan arribaven a El Descanso, s’aturaven per a que els animals i persones descansassin una estona i prenguessin un poc d’aigua.

Quan arribàvem al desviament cap a Cala Murada a ma esquerra ja ens posàvem a l’aguait per que aquest desviament indicava que ja ens acostàvem a Es Port. Uns metres després trobàvem el desviament cap a S’Horta i Cala Dor a la dreta i quasi immediatament les cases de Can Alou, lloc on solíem veure la mar per primera vegada. “He vist la mar, he vist la mar!” cridàvem tots quatre botant al passadís del camió. “Aquests nins que s’asseguin, callin i no botin!” cridava en Joan, el xofer de la línia a Es Port (de Palma a Felanitx n’hi havia varis: En Perico, els germans Jaume i Antoni Roca, en Guillem -el més jove de tots-,..., però a Es Port, quasi sempre era “en Joan des Camions”, cunyat d’en “Joan des Tamarells”, qui manava el camió. “Els Tamarells” abans s’havia denominat “Café Restaurant Miramar” (devia ser abans de la guerra per que aquí, sí que el retol estava en català). El camió arribava a Es Port, deixant a la dreta “L’Albergue”, com li dèiem tots en aquell temps a la que en realitat era l’escola d’Es Port construïda en temps de la II República segons projecte de l’arquitecte Guillem Forteza i inaugurada com a colònia d’estiu poc abans de la guerra incívica espanyola i, ara, empleada exclusivament com alberg de nines als estius (durant el curs acadèmic no hi feien escola).

Café "Els Tamarells", abans Miramar, primer edifici que trobam a la dreta quan arribam a la Part de l'Esglèsia, que fa cantonada amb el primer carrer, també a la dreta, el carrer de la Mar. 

Arribàvem a la creu de terme i entràvem a la Part de la Duana, entre cases, fins arribar a “S’Estanc” just en front al moll d’Es Port i just quan s’acabaven les cases del costat esquerra i deixaven lliure la riba de la mar. Aquí el camió feia la primera aturada on baixaven els que hi vivien, a la Part de la Duana. Després el camió donava mitja volta, 180º, i tornava per a on havia arribat, però en arribar a la creu de terme girava en angle recta, 90º, a la dreta i seguia la carretera que duia de la Part de la Duana a la Part de l’Església. Just passat el cafè “Els Tamarells” girava a la dreta pel primer carrer, el carrer de la Mar. Arribava fins a la primera cantonada, a Can Cordellina, que a més d’un estanc petit, era la terminal del camió de Felanitx. Alguns anys després, el xofer, en Joan, quan arribàvem, ens deia, “Au baixau que ja heu acabat es duro” (el viatge Felanitx a Es Port o viceversa valia un duro = cinc pessetes. En aquell temps que vos cont bastant menys. No ho record, entre d’altres coses, per que no l’havia de pagar, el billet).

Just passada la darrera casa de la dreta, can Sureda (o, ara també, Can Massutí), es veu un home i immediatament després, a l'esquerra, molt difuminat per la llum, un toldo damunt dues cadires: Correspon al davant de can Cordellina, la terminal del camió de Felanitx. Aquesta foto del Mut Masseta (Francesc Bonnin) també és molt més antiga encara que el temps que cont. 


Ja havíem arribat i, per sort, molt a prop de ca nostra.

Antoni Ramis Caldentey 
Psicòleg humanista (ecosocial) 
http://arcmediterrani.blogspot.com.es/