“Les Escoles de les Illes Balears en temps
de la II República”
Persones dins la història. Don Josep
Mascaró Pellicer
Aquests
dies, fins el darrer dia d’enguany, 2014, estam intentant finançar, mitjançant
micro-mecenatge o mecenatge social, l’edició i impressió d’aquest llibre.
La
idea va sorgir un dia d’agost de 2008 a Portocolom, un dia en que Pere Carrió i
Manel Domenech, amb les respectives dones, havien vingut a visitar-nos a la
casa que llogam, per estiuejar-hi el mes d’agost, per cert, a una mestra, amiga
des de sempre de Carme Vazquez, parella de Manel, i al seu marit.
El
mateix curs 2008-09 i el 2009-10 vàrem treballar i acabar la recollida de dades
de les escoles de Palma.
El
curs 2010-11 i 2011-12 vàrem començar la resta d’escoles de Mallorca, part
forana.
El
curs 2012-13 vàrem interrompre la tasca de recollida d’informació i ens vàrem
dedicar a editar, imprimir i distribuir el llibre: Les escoles de Palma en
temps de la II República.
El
curs 2013-14 vàrem acabar Mallorca, i també Eivissa, Menorca i Formentera,
viatjant a Eivissa (desembre de 2013) i a Menorca (gener de 2014). A Formentera
hi havia viatjat, en vàries ocasions en Pere, com a inspector d’educació i ell
es va encarregar de recollir la informació escrita i gràfica de la Illa menor.
A
Menorca el primer que vàrem fer en arribar va ser visitar a Pere Alzina,
company meu de les primeres promocions d’orientadors educatius, professor de la
seu menorquina de la UIB i gran recercador pedagògic de la història de
l’educació a Menorca. Ens va donar pràcticament gaire bé tota la informació que
vàrem recollir de Menorca, així com un material molt valuós bibliogràfic i un
treball seu, editat en panells (per a exposicions), sobre la història de
l’educació de Menorca. No sé si també té la intenció d’editar-lo en format de
llibre. Crec que seria molt interessant.
En el
panell nº 7 vàrem trobar que, a l’escola d’Alaior , en temps de la II
República, devers el curs 1933-34, els alumnes redactaven (en castellà) i
editaven, possiblement amb una impremta de gelatina, una revista escolar:
“Nuestra Escuela” a la que hi figurava, com a redactor en cap, l’alumne José
Mascaró.
- Revista
“Nuestra Escuela”. Any II , nº 8, de 14 de Octubre de 1933. Un apartat:
“Nuestra nueva redacción”: Director: Javier Seguí, Redactor Jefe: José Mascaró,
Archivero: Antonio Pons, Tesorero: Alberto Gornés, Impresor: Juan Mercadal,
Repartidor: Bartolomé Arnau. Colaboradores: Jefe: José Mª Morlà; Juan Cardona,
Lorenzo Melià, Juan Pons, Avelino Riudavets, Miguel Juanico, Eduardo Mascaró,
Arcadio Gomila, Narciso Gornés.
- A
la Revista Any II, nº 6 de 8 de juliol de 1934, numero en el que descriuen
l’excursió per distintes ciutats de Menorca, ja havien presentat els sues
professors: Director: D. Lorenzo Palliser Villalonga, professores: D. Andrés
Bosch y Anglada, D. Juan Garriga Danús.
Artícle de Josep Mascaró nin, l'any 1934 a "Nuestra Escuela" de l'escola d'Alaior
Tot
d’una vaig pensar que, pel lloc i pels coneixements que jo tenia d’origen i
edat, aquest alumne devia ser Josep Mascaró Passarrius, que havia viscut, des
de la meva infància a la mateixa finca de la Plaça de les Columnes on vaig
viure sempre de fadrí. Me vaig posar en contacte amb la seva filla Assumpta que
va tenir una gran alegria amb la troballa, ja que, per les característiques,
ella també estava convençuda que es tractava de son pare. Me va dir que, per
estar segura, ho demanaria a un company de son pare que viu a Alaior, Arcadi Gomila
Pons, de 90 anys (“però amb el cap ben clar”). Al cap d’uns dies, el passat 8
de març (2014), Assumpta me contesta:
Hola, Toni,
M'ha encantat rebre aquests
documents. Moltes gràcies.
Per saber si l'autor és mon
pare o no, he telefonat a un amic seu de la infància, n'Arcadi Gomila Pons,
d'Alaior. Té 90 anys però el cap ben clar. M'ha dit que ell mateix no participà
a la revista, però que hi havia un al·lot que tenia llavors uns 13 anys i que
nomia José Mascaró, com mon
pare, i que creu que podria ser l'autor dels escrits. Aquest al·lot es va fer
mestre d'escola i el van destinar a Mallorca. Viu a Felanitx encara ara, segons
n'Arcadi.
Les meves germanes i jo
estàvem molt convençudes que l'autor era mon pare, per la lletra i per les
inquietuds culturals que demostra fer una revista. Però ara ja dubtam. Potser
vosaltres podreu contactar amb aquest senyor i ho podreu esbrinar.
Et volia demanar permís per a
enviar-li un dels documents a n'Arcadi, que m'ha donat la seva adreça
electrònica. Per si vos interessa posar-vos en contacte amb ell, és aquesta:
xxxxxxx@mail
Una abraçada,
Assumpta
Aleshores me vaig posar en contacte amb el meu amic
felanitxer Andreu Manresa, corresponsal de El País a les Illes Balears i que,
de Felanitx, ho sap tot, i també amb el meu cosí i amic Joan Mestre Ramis que
també ho sap tot de Felanitx, amb la mateixa Assumpta Mascaró i amb Pere Alzina
per a comunicar-los a tots l’escrit d’Assumpta i demanar-los ajuda en aquest
tema. Pere ens va contestar que, com jo i les germanes Mascaró, es pensava que
es tractava de Josep Mascaró Passarius. Andreu Manresa i Joan Mestre ens varen
contestar donant-nos totes les fites, totes bones, de Don Josep Mascaró:
No
sé si és ell, quasi segur que si. Va ser el meu mestre a l’escola
parroquial i és amic de la familia.
Es
un home d’esglèsia i caminador. Te el cap clar. El seu fill:
Rafel Mascaró Bonnin. Andreu.
M'havia passat totalment, i això que vos volia respondre de immediat.
Sí, Don Pep Mascaró, que ha
estat mestre a l'escola parroquial de Felanitx, natural d'Alaior, és viu i habitaven al c/ de la Mar, enfront del carrer
de Sa Llana a Felanitx.
Tindrà l'edat que dieu, uns 90 i escaig, i el veig de tant en tant pel
poble.
Trobo que s'aguanta molt bé per aquesta edat. Té, si no vaig errat, dos fills: una filla i un
fill. Ha tingut part en un negoci de fàbrica de vinagre, amb el seu
cunyat (no recordo, ara, el nom) en la
que també era soci Tomeu Ramis Artigues. Una història.
A veure si me puc acostar a casa seva, o contactar amb el seu fill, o
directament amb ell. En cas que a hores d'ara ja l'hagueu contactat,
digau-me coses. Salutacions. Joan.
Hola Toni, he
tingut una entrevista llarga amb D. Pep Mascaró, natural d'Aló, que
segons he deduït va néixer l'any 1920. M'ha
explicat mitja vida i s'ha fet tard. Set anys mobilitzat, com tots els de les
quintes de la guerra. Anem però al gra. Efectivament,
per iniciativa del mestre D. Andreu Bosch, ciutadellenc, varen fer en hores
extra escolars, un diari "Nuestra Escuela", que entre d'altres punts
interessants, per mi, és la tècnica utilitzada per imprimir. Ja vos ho
explicarà. He quedat que telefonareu al
seu fill Rafel Mascaró xxx xxx xxx per concertar el dia de visita.
La seva
rutina i per tant quant millor pot anar, seria al matí de 10-10:30 fins al migdia,
i la tarda de les 16:00 fins les 19:00. El dimecres és el dia que pitjor l'hi
va per què té compromís. Un altre dada important: Un col·lega seu de
batxillerat, també es pot consultar, ja que estava en el diari. És Josep Morlà
Gomila, que té a veure amb l'estanc de la plaça d'Alaior. El Fill de D. Andreu Bosch es diu Josep Bosch Anglada
i va ser el successor a l'escola fent escola al seu germà, en Joan Mascaró Pallicer, que se guanyen de 12 anys. Tots
ells poden tenir noticies, documents o altres informacions.
Si voleu,
abans d'anar-hi, vos puc explicar el que m'ha contat de la seva vida. Com va
ser de venir a Felanitx. L'Escola parroquial que ell va iniciar i que va
clausurar. Per correu és llarg d'explicar. Anecdòticament, en Mascaró Passarius, vivia unes cases més enllà de ca seva.
Crec que serà millor que jo no hi sigui per que
així el que vos contarà no serà repetir el que m'ha contat a mi. Si hi ha qualque dubte ja m'ho direu.
Una abraçada. Joan.
Uns dies després de rebre tota aquesta
informació i contactar per telèfon amb el seu fill Rafel, ens vàrem desplaçar a
Felanitx, Manel, Pere i jo, a veure a D. Josep Mascaró. Va estar molt content
de rememorar el seu temps de “Redactor Jefe” de “Nuestra Escuela” de l’escola
d’Alaior, va confirmar que, efectivament, es tractava d’ell i no del que
nosaltres pensàvem, tot i que vivia molt a prop. Li vàrem dur algunes pàgines
de la revista que el feren molt content (no, no n’havia conservat cap), ens va
recontar el mateix que ja havia contat a Joan Mestre. Li vàrem demanar si tenia
alguna foto escolar de la seva infància a l’escola d’Alaior. Ens va dir que ho
miraria i que sí, que li sonava que en tenia una.
El mateix temps vàrem relacionar que ell
era un dels mestres de la foto que vaig publicar, al blog, el 26 de maig de
2009, demanant que tothom que conegués algú dels no identificats ens
l’identificàs. Concretament ell és el senyalat amb el numero 30.
Ens va contar també que ell havia estat
molt amic de mon pare (el numero 26 a la foto esmentada), també de Felanitx i
que ho seguia sent de ma mare a qui veia, quasi a diari, a Es Port, a les
misses vespertines.
El mes d’agost Andreu Manresa me va dir que havia vist a
Don Josep Mascaró que li havia dit que ell havia trobat la foto antiga, i que jo
podia anar a escanejar-la a Es Port. Vaig pensar fer-ho més tard ja que a Es
Port no tenc escàner. El mes de setembre, dia 20, vaig anar a Es Port a fer un
dinar amb la pandilla infantil de sa Placeta i, un altre pic, Pere Gayà, me va
dir que Don Josep Mascaró havia mort molt recentment. EPD.
Vaig anar a Internet per a veure si podia saber quan
havia passat això i no ho vaig trobar, però sí que vaig trobar una nota de
premsa al Felanitx de 6 de juliol de 1985, feia 29 anys, on es destacava el
primer acomiadament de Don Josep, amb motiu de la seva jubilació com a mestre:
Comiat a don Pep Mascaró
‘Felanitx’ de Dissabte
6 de juliol de 1985
Dissabte passat,
l’estament docent va dedicar un cordial comiat a don Josep Mascaró Pellicer,
qui se jubila després de consagrar la major part del seu magisteri a la nostra
població.
L'esdeveniment
s'inicia a mig dematí amb una missa d'acció de gràcies que celebra a l'església
parroquial el rector Mn. Bartomeu Miquel, a la qual participaren companys i
alumnes.
El migdia, al
restaurant César del Port es reuniren al seu voltant en un dinar, els mestres
del col·legi St. Alfons i d'altres centres de Felanitx.
Cap els postres el
director del col·legi Antoni Massot, amb unes breus paraules li féu entrega
d'una placa en reconeixement per part del centre. També li foren entregats uns
obsequis per part dels companys mestres i de l’Associació de Pares d'Alumnes.
Mn. Gabriel Rabassa,
en representació del Rector de la Parròquia, co-patró del col·legi digué unes
breus paraules entorn a la personalitat i tasca duita a terme per l’homenatjat.
Don Pep, amb breus
paraules agraí l’homenatge.
Des d’aquestes planes
desitja’m al Sr. Mascaró molts anys per gaudir del seu tan ben guanyat descans.
El text d’aquest
article no surt al llibre Les escoles de les Illes Balears en temps de
la II República. La foto de 1957 dels mestres de Felanitx, sí.
Palma, 6 de desembre
de 2014
Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista
social
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada