Festa de l'Estendard. Conquesta de Mallorca

Parlem de la nostra història (I)

Festa de l’Estendard. 31 de Desembre (1229)

Història de Mallorca

La conquesta de Mallorca

Inici de la Història actual de les Illes Balears

Ahir, 31-12-2014, Palma va celebrar la Festa de l’Estendard, en memòria de la batalla decisiva que va suposar l’inici de la història actual de les Illes Balears. Commemora la batalla definitiva de les tropes catalanes (amb una participació d’un 10% de Cavallers aragonesos*) del rei Jaume I contra les tropes del valí musulmà Abú Yahya, que havia intentat, sense èxit, negociar amb el Rei Jaume I. Aquesta victòria de les tropes del Rei Jaume I a la batalla en la que va perdre la vida Abú Yahya va suposar l’assalt a Madina Mayurqa que, a partir d’aleshores, va passar a denominar-se Ciutat de Mallorca.

Però ja feia mesos (dos) que les tropes cristianes (catalanes, aragoneses, del Rei en Jaume I) havien arribat a Mallorca.

Segons la Crònica de Jaume I (recordem les quatre grans cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós) es va decidir a un sopar que tingué lloc a Can Pere Martell a Tarragona: es va acordar la convocatòria de Corts a Barcelona per discutir els termes en que es faria la conquesta de Mallorca. Així el 5 de setembre de 1229 salpava una flota dels ports catalans de Salou, Tarragona i Cambrils, amb l’exèrcit, devers 1.500 cavallers i 15.000 peons, que havia de conquerir Mallorca.

Aquest exèrcit desembarcava a Santa Ponça la nit del 9 al 10 de setembre, quasi cinc dies després de la sortida dels ports de Catalunya, i començaven les batalles que acabarien amb la conquesta de Mallorca. La primera important fou la del Coll de sa Batalla, després la de la Font de Mallorques. Dia 13 del mateix mes de setembre la flota havia fondejat a Portopí i les tropes iniciaven el setge de la capital mallorquina, tot i que, com hem dit, la batalla definitiva de conquesta de la ciutat no es produiria fins dos mesos i mig després, el 31 de desembre del mateix any de 1229.

Les tropes cristianes de la Croada: 

La negativa de les Corts del Regne d'Aragó a finançar la croada limità la participació de la noblesa aragonesa a les tropes de la Casa del Rei d'Aragó. Els Magnats catalans aportaren les seves pròpies tropes i el global estimat de la Host Reial de Jaume I d'Aragó és el següent:

• Host de la Casa d'Aragó 150/200 cavallers
• Host de Nunó Sanç I de Roselló i Cerdanya, 100 cavallers
• Host d'En Guillem II de Bearn i Montcada 100 cavallers
• Ramon Alemany Cervelló de Querol 30 cavallers
• Hug V de Mataplana, 50 cavallers
• Host del Bisbe de Barcelona, 100 cavallers
• Host de N'Hug IV d'Empúries 70 cavallers
• Host del Bisbe de Girona, Guillem de Montgrí 100 cavallers
• Host de l'Abat de Sant Feliu de Guíxols, en Bernat Descoll
• Host del Prebost de l'Arquebisbat de Tarragona N'Aspàreg de la Barca, 100 cavallers 1.000 llancers
• Host de l'Orde del Temple de Salomó
• Host de l'Orde de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem
• Guillem I de Cervelló, 100 cavallers
• Ferrer de Santmartí, 100 cavallers
• Ramon de Montcada, 25/50 cavallers
• Ramon Berenguer d'Àger, 50 cavallers
• Galçeran de Pinós 50 cavallers
• Bernat de Santa Eugènia de Berga, 30 cavallers

Una primera estimació portaria a la xifra de 1.500 cavallers i 15.000 peons.

* http://ca.wikipedia.org/wiki/Conquesta_de_Mallorca 

Dates:

17-11-1228: Pere Martell convida a sopar als nobles a ca seva de Tarragona. *1

23-11-1228: Les Corts a Barcelona aproven la conquesta  de Mallorca. *2

05-09-1229: Surten les naus del Rei en Jaume I dels tres ports catalans.

10-09-1229: Les tropes cristianes, a la nit del 9 al 10, desembarquen a santa Ponça.

10-09-1229: Comença la conquesta de Mallorca.  

Entre 10 i 13-09-1229: Batalles Coll de Sa Batalla (Missa d’acció de gràcies: La Pedra Sagrada), Font de Mallorques i Portopí.

31-12-1229: Victòria que suposa l’inici de la conquesta de la Ciutat i la Illa de Mallorca i el canvi a la Illa del poder musulmà pel cristià (català), i en la que mor el valí musulmà Abú Yahya. Festa de l’Estendard (Festa de Palma).

*1: Pere Martell convida a sopar als nobles a Tarragona i parlen sobre la conquesta de Mallorca.  Al sopar hi participen Jaume I d'Aragó,  Pere Martell, Nuno Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga. 

*2: Les Corts a Barcelona aproven la conquesta  de Mallorca: 

Es comprometen 720 cavallers per a la conquesta de Mallorca. El rei Jaume I aporta 200 cavallers. El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, i el de Girona, Guillem de Cabanelles, aporten 100 cavallers cadascun. Guillem de Torrella, nebot del bisbe de Girona, té el comandament de 30 cavallers. Aspareg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, es compromet a aportar 100 cavallers i 1000 llancers. El vescomte de Bearn i el comte de Rosselló n'aporten 100. Bernat de Santa Eugènia aporta 20 cavalls i 10 el seu germà Guillem de Montgrí: Ramon de Montcada, Ramon Alemany, i el comte d'Empúries aporten 30 cavallers cadascun. Després de la conquesta, Bernat de Santa Eugènia obtindrà 154 cavalleries.

La Pedra Sagrada

Segons la tradició, després de la primera batalla guanyada, la del Coll de sa Batalla, devers dia 12 de setembre de 1229, el Rei Jaume I (rei catòlic) va fer oficiar una missa d’acció de gràcies per la victòria. Aquesta missa es va fer al mateix Coll de sa Batalla (Sa Porrassa, a prop de Santa Ponça) i es va emprar, com a altar, una gran pedra duta d’un pinar proper.

L’any 1929, en commemoració del VII centenari de la conquesta de Mallorca, es va construir a Sa Porrassa, un oratori que albergaria l’esmentada pedra. La construcció es va fer segons inspiració de mossèn Antoni Maria Alcover i va ser executada per Tomàs Vila. La capella segueix el model marcat per les esglésies de repoblació cristiana. Des d'aquesta zona es pot contemplar l’àrea de la batalla que tingué lloc el setembre de 1229.

Les dues fotografies són, la primera de l’oratori i la segona del que va poder veure, de la Pedra Sagrada, l’objectiu de la càmera a través d’un forat petit de la porta d’entrada, una vegada ampliada molt la lluminositat (originalment era tot negre).