Santa Maria del Camí i La Balanguera
Don Melcior
Rosselló i Simonet va néixer a Santa Maria del Camí el dia 27 de setembre
de 1916 i va morir dia 17 de desembre de
2010.
Va ser mestre (Alumne de la tercera
promoció del Pla Professional de la II República: la que va començar el curs
1933-34) i director escolar. Com a director va ser-ho de l’Escola Annexa de l’Escola
Normal de Magisteri. Va ser “mestre de mestres”. Jo, entre molts d’altres
companys, vaig tenir el privilegi de ser alumne seu, de Pràctiques de
Magisteri, entre 1967 i 1970. I, des d’aquella data i fins que va morir, amic i
deixeble. El curs 2003-04 vaig visitar-lo en moltes ocasions a ca seva dels
Hostalets on vaig entrevistar-lo sobre la seva experiència com a alumne i
professor. Moltes d’aquestes entrevistes les vaig enregistrar, amb el seu
permís, clar, en àudio.
Don Joan Alcover i
Maspons va néixer a Palma el 3 de maig de 1854 i va morir el 25 de febrer
de 1926.
Era poeta, assagista i polític balear. Fou deixeble de
Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni
Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. És l’autor,
entre d’altres, de la Balanguera. La Balanguera, musicada per Amadeu Vives i
Roig, autor també, entre d’altres de “Doña Francisquita”, va esdevenir en l’himne
oficial de Mallorca.
En aquesta gravació don Melcior ens conta com, quan
ell era petit, tindria uns sis anys, va veure en dues o tres ocasions, a Don
Joan Alcover. Don Melcior anava a viure a ca els seus padrins a Santa Maria, al
primer pis de la casa del costat del que ara és l'Ajuntament, cantonada entre la
Plaça de la Vila i el Carrer de l’Esglesia. "Don Joan anava a veure al
'jefe de tot l'Ajuntament', l'amo en Tomeu Coves, dues cases passada la meva". El carrer de
l'Església que va des de la Plaça de la Vila a l'Església inspiraria a Don Joan
Alcover l'estrofa de "La Balenguera", que Don Melcior recita
perfectament de memòria en dues ocasions:
“Quan la parella ve de
noces,
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà”.
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada