dimarts, 19 de maig del 2015

Don Melcior Rosselló i Don Joan Alcover

Don Melcior Rosselló i Don Joan Alcover 

Santa Maria del Camí i La Balanguera






Don Melcior Rosselló i Simonet va néixer a Santa Maria del Camí el dia 27 de setembre de 1916 i  va morir dia 17 de desembre de 2010.
Va ser mestre (Alumne de la tercera promoció del Pla Professional de la II República: la que va començar el curs 1933-34) i director escolar. Com a director va ser-ho de l’Escola Annexa de l’Escola Normal de Magisteri. Va ser “mestre de mestres”. Jo, entre molts d’altres companys, vaig tenir el privilegi de ser alumne seu, de Pràctiques de Magisteri, entre 1967 i 1970. I, des d’aquella data i fins que va morir, amic i deixeble. El curs 2003-04 vaig visitar-lo en moltes ocasions a ca seva dels Hostalets on vaig entrevistar-lo sobre la seva experiència com a alumne i professor. Moltes d’aquestes entrevistes les vaig enregistrar, amb el seu permís, clar, en àudio.  

Don Joan Alcover i Maspons va néixer a Palma el 3 de maig de 1854 i va morir el 25 de febrer de 1926.
Era poeta, assagista i polític balear. Fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza i condeixeble de Miquel Costa i Llobera, Antoni Maura i altres autors contemporanis pertanyents a l'Escola Mallorquina. És l’autor, entre d’altres, de la Balanguera. La Balanguera, musicada per Amadeu Vives i Roig, autor també, entre d’altres de “Doña Francisquita”, va esdevenir en l’himne oficial de Mallorca.

En aquesta gravació don Melcior ens conta com, quan ell era petit, tindria uns sis anys, va veure en dues o tres ocasions, a Don Joan Alcover. Don Melcior anava a viure a ca els seus padrins a Santa Maria, al primer pis de la casa del costat del que ara és l'Ajuntament, cantonada entre la Plaça de la Vila i el Carrer de l’Esglesia. "Don Joan anava a veure al 'jefe de tot l'Ajuntament', l'amo en Tomeu Coves, dues cases passada la meva". El carrer de l'Església que va des de la Plaça de la Vila a l'Església inspiraria a Don Joan Alcover l'estrofa de "La Balenguera", que Don Melcior recita perfectament de memòria en dues ocasions:

“Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons
i com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els qui a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar;
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà”.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada