dijous, 8 de juny de 2017

Hi ha Alternatives. Illes Balears



Hi ha Alternatives!!!

Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam guanyant”

Rajoy i el pp no se cansen de dir-nos que “Espanya va bien” gràcies a les seves polítiques austericides. Nosaltres demanam a tota persona que es posa al nostre abast si ha millorat econòmicament en els darrers anys. Ni una contesta afirmativament. Moltes contesten que cada any estan pitjor. Mentre veim com es multipliquen els casos de corrupció de membres del pp, el únics que, efectivament, milloren la seva riquesa individual.

A les darreres eleccions autonòmiques de maig de 2015 el partit MÉS va demanar a P(SO)E i Podemos que demanessin, respectivament a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias que, en cas de que tinguessin alguna influencia política estatal, es comprometessin, per escrit signat, a millorar el finançament de les Illes Balears, finançament que actualment és totalment deficitari i injust. Cap dels dos va signar i lliurar, signat, aquest compromís.

Estam idò, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers condemnats a viure precàriament de forma injusta?

No, unes altres Illes, més justes, més igualitàries, més amables amb els seus habitants són possibles, són necessàries. Hi ha alternatives. Hi ha polítiques alternatives que ho poden procurar. Una altre política és possible. Una altra economia. Una altra política econòmica. És possible. És necessària.



...............................................

Antoni Ramis Caldentey



El col·lectiu Alternatives

El passat 9 de maig (2016) va ser presentat a Palma el document Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”. El presentà el Col·lectiu Alternatives. Un col·lectiu plural de persones que, a títol individual, volem col·laborar i treballar sota la imatge i el nom d'aquesta signatura col·lectiva. L'objectiu d'aquest grup de treball és ajudar a construir de manera continuada, un discurs d'alternativa estratègica econòmica, social i ecològica a les nostres Illes, a partir dels valors de l'esquerra.

Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència en què cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de coincidències, sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com establir un estratègic full de ruta de transició, per intentar fer-ho viable.

Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l'actual model de creixement. Des del rigor i l'argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant. Volem treballar el consens com a mètode de funcionament, amb la voluntat d'arribar a les síntesis que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat estratègic.
El Col·lectiu Alternatives sap que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió realitzada com l’única possible i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global que es vol impulsar.

Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme essencialista. No és gens fàcil construir un cabdal de coneixement estratègic coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport extern d'una altra força política. Darrera dels acords programàtics aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius, l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social. Cal saber analitzar aquesta  pressió social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible.
Pensam que s’ha de treballar per a construir un full de ruta que vagi en el sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears ho hauria de tenir com a una de les seves primeres prioritats, posar-s'hi al front,  aconseguir els mitjans adients i fer treballar a totes les conselleries amb coherència amb aquest objectiu.

Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera igualitària al conjunt de Consells insulars i posar en valor el paper de les economies locals i dels Ajuntaments.
Però a la vegada està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una participació activa, sostinguda i estructurada, del conjunt de la societat civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació dels plans d'acció que es determinin. Una certa visió estratègica de cap a on volem anar i com fer-ho, és del tot imprescindible que ho arribem a consensuar com a societat a cada illa i al superior àmbit interinsular.

Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes que es donen, són encara massa curtes. Des de la seva modèstia el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a estimular aquest debat.

Per això ens brindem a les administracions i a qualsevol altra entitat per parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar aquesta reflexió estratègica sobre el què volem ser com a societat a l’horitzó 2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible, competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa.

COL·LECTIU ALTERNATIVES

* Composen actualment el col·lectiu i per ordre alfabètic:

Celestí Alomar, Pere J. Brunet, Biel Caldentey, Maria A. Carbonero, Josep Lluís García, Andreu Horrach, Gabriel Huguet B, Carles Manera, Joan Matamalas, Silvia Montejano, Ferran Navinés, Antoni Pons, Josep Lluís Pons, Jaume Ribas C, Bernat Riutort, Miquel Rosselló, Josep Valero. 

El Col·lectiu Alternatives vos ofereix el llibre digital:

Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu:



Presentació de la ponència del col·lectiu Alternatives a les Jornades de la Direcció General d’Innovació de la Vicepresidència del Govern de les Illes Balears:



Pots veure aquests continguts en el Canal de Telegram del Projecte Humanista Ecològic Transversal de les Illes (PHET MMEF): 


Igualment pots convidar als teus amics, amigues i contactes a fer el mateix enviant-los l’enllaç anterior.



Per a compartir:

Hi ha Alternatives!!!

Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam guanyant”

El passat 9 de maig (2016) el Col·lectiu Alternatives va presentar a Palma (Illes Balears) el document Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”.


Més documents: