Historia de Mallorca. Des del final de la dominació romana fins el principi de la musulmana. Segles V a IX.
Introducció: La divisió de l'imperi romà.
Mallorca integrada al regne vàndal.
Mallorca sota el domini de Bizanci.
Evolució del c cristianisme al si de l'imperi romà.
Introducció: Divisió de l'imperi romà:
L'any 330 l'emperador Constantí trasllada la capital de l'imperi romà des de Roma a Bizanci (antiga ciutat grega situada a l'actual Turquia) i la denomina Constantinoble (l'any 1930 canvia el nom oficial per l'actual Istanbul).
Per a facilitar l'administració de l'imperi romà, l'emperador Teodosi el divideix en dos, occident, amb capital a Roma i orient, amb capital a Constantinoble, divisió que es du a efecte l'any 395 una vegada mort Teodosi i llegant cada un d'ells a un fill distint.
L'imperi d'occident estava integrat pel Magreb, Gran Bretanya, Hispania i les costes de Líbia, Itàlia i Gal·lia.
L'imperi d'orient estava integrat per Anatòlia, Egipte, Orient Pròxim, i la Península dels Balcans.
L'imperi d'occident va durar sols 80 anys, mentre que l'imperi d'orient va durar quasi 10 segles, fins l'any 1453, quan va ser vençut pels turcs otomans.
Mallorca integrada en el regne Vàndal (455-534):
A principis del segle V irrompen massivament pobles germànics a l'imperi d'occident, el que es va anar dissolent paulatinament.
Un d'aquests pobles germànics que l'any 409 entraren a la península Ibèrica foren els vàndals. L'any 425 conquistaren Cartago Nova i quatre anys més tard passaren a Àfrica creant un regne que tingué com a capital Cartago.
Segons les fonts escrites l'any 424-425 els vàndals saquejaren les Balears, però no s'hi quedaren i les Illes seguiren lligades a l'imperi romà d'occident. Però l'any 454 el rei vàndal Genseric conquistà definitivament les Illes que quedaren integrades al seu regne i, juntament Corcega i Sardenya, constituïren una de les set províncies en que fou dividit l'esmentat regne.
Durant el segle VI l'emperador Justinià (518-565) va intentar reconstruir l'imperi romà. Els seus generals ocuparen Itàlia que estava en poder dels ostrogots, el Nord d'Àfrica qie estava en poder dels vàndals, i les costes meridionals d'Hispania que estaven en poder dels visigots, amb la qual cosa la Mediterrània tornava a ser un mar romà.
L'any 534 Belisari, general de Justinià, aconseguí una victòria completa sobre els vàndals, mentre que Apol·linar, un altre general de Justinià, ocupà les Balears, les quals quedaven vinculades a l'imperi d'orient o de Bizanci, primer integrades a la província de Sardina. Més tard la part occidental de l'imperi va ser dividida en dues parts, Itàlia i el Nord d'Àfrica. Les Balears foren integrades a aquesta segona part i constituïren la província Mauritània II juntament amb les ciutats bizantines de la Peninsula Ibèrica i Ceuta, que era la capital.
Tot i que no hi ha fonts escrites que ho confirmin, aquesta situació digué canviar quan les possessions bizantines d'Hispania passaren a mans dels visigots durant el regnat de Suintila l'any 624. Aleshores les Illes digueren quedar en un estat d'abandonament dels poders mediterranis.
Evolució del cristianisme al si de l'imperi romà:
A finals del segle II el cristianisme ja estava estès per diverses zones orientals d'Hispania.
Després de les grans persecucions de Dioclecià (244-311), Constantí restablí la tolerància religiosa l'any 311. L'any 313 l'Edicte de Milà reconegué el cristianisme i l'Església al mateix nivell de les jerarquies religioses de l'Imperi. Finalment l'any 380 Teodosi declara el cristianisme religió oficial i condemna el paganisme i l'heretgia arriana.
Varis autors. Historia de Mallorca. Ed. Moll. Palma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada