Els passats dies 26 i 27 de setembre un grup d'amics vam fer un viatge a la província de Granada per trobar-nos amb un altre amic del mateix grup, la seva dona i també el fill (en conjunt érem tants que no cabíem en un cotxe. El fill s'havia oferit per a acompanyar-nos, en cotxe, els dos dies, als amics que ja no cabiem al primer cotxe).
Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada
L'amic, Javier, val·lisoletà, està casat amb una granadina, Charo, i el matrimoni alterna la seva vida entre Palma (Mallorca), Valladolid, Madrid i Benalúa (Granada), municipi molt proper de Guadix (Granada), on tenen una casa i, just al davant, una casa-cova (casa construida, en part, sota el sol). Nosaltres ens vam allotjar a la casa-cova, encara que la major part del temps vam fer turisme (amical, cultural, escoltant Charo, magnífica guia, i gastronòmic: es menja molt bé i molt menys car que a Madrid o Mallorca i les tapes que acompanyen a qualsevol beguda són molt variades, bones i abundants).
Benalúa, és un municipi granadí situat a la comarca de Guadix, molt propera a Guadix. De fet, antigament, formava part de Guadix i era coneguda com a Benalua de Guadix. Està a 56 quilòmetres de la ciutat de Granada.
Ens van rebre a l'aeroport de Granada Javier, Charo, i el seu fill David, javier i David, cadascun amb un cotxe. Ens repartim els viatgers als dos cotxes i comencem el periple. El vam iniciar a Granada ciutat i el primer que vam fer va ser anar a una cerveseria típica, abarrotada. Vam poder fer-nos amb uns pams de la barra i vam poder assaborir les seves canyes, cerveses i les maxitapes. Després vam anar a dinar a un restaurant on, a banda de les tapes, vam demanar tres racions, una de calamars, una de gambes (m'ho ha recordat en Miquel) i una de tempura. Encara que tots havíem pres les postres escollides entre les que s'oferien al menú, vam anar a prendre el cafè a una cafeteria del centre que tenia la terrassa al carrer i, juntament amb el cafè, vam demanar unes segones postres: un típic pionono (dolç de petita mida fet amb un pa de pessic borratxo enrotllat sobre si mateix i coronat amb una crema torrada). Jo, atesa la seva mida, vaig proposar demanar-ne dos per cap, però es va imposar el seny de la majoria i en vam demanar un per cap: boníssim.
Tot seguit iniciem la visita guiada per Charo, i amb apunts de Javier, de Granada. Molta part d'ella pels voltants de l'Alhambra. A mi i a la majoria ens va sorprendre la quantitat d'arbres per tot arreu, certament, molts més que a Palma (Mallorca).
Pots veure el conjunt de fotos, les que vaig fer jo i algunes, molt millors, que va fer Javier:
Soparem en un restaurant de Guadix, a prop de la catedral de Guadix. Alguns de nosaltres, desconeixedors de la norma començàvem demanant les “racions”. Sort que la metre ens va dir: Demanin primer les begudes, potser quan els porti les tapes que els corresponen ja hauran satisfet la gana i no necessitin cap "ració". Va tenir raó: Les tapes corresponents van servir de sopar suficient.
Després de sopar vam anar (per primera vegada) a Benalúa, a la casa i a la casa-cova de Javier i Charo. Els “forasters” ens vam instal·lar en aquesta última i vam anar a dormir. Tots dormirem molt bé (potser gràcies a la gran caminada realitzada), en un ambient i temperatura molt agradables.
Al matí del dia següent vam anar a esmorzar a una cafeteria de Guadix (també propera a la catedral) especialitzada en "chocolate amb xurros". Després d'esmorzar vam iniciar el periple del dia 27: visita guiada (per Charo i apunts de Javier) per Guadix i finalment vam anar a tres o quatre miradors de Guadix i de Benalúa.
Catedral de Guadix
Des d'un mirador
A les 13.30 vam anar a dinar al restaurant "La ruta del sur" ubicat al municipi de Purullena (la llegenda diu que deu el nom a la reina Isabel la catòlica, que va anar a dinar a aquest llogaret i el posador li va preguntar com volia el vi i ella li va respondre: "Puro i lleno" (el vi se servia en un recipient: "Quiero el vino puro y el recipiente que esté lleno"), un restaurant que té un menú molt ampli, tots els plats molt bons, i econòmic. Després de dinar vam fer la sobretaula a la cafeteria del mateix restaurant. I d'aquí a l'aeroport. El retorn en avió, amb escala a Barcelona, ja és una altra història.
