dimarts, 16 de febrer de 2010

Psicologia: Tema 7 (2): La Intel·ligència (2)



La intel·ligència (2)
Parlem de psicologia (16)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 7:
La Intel·ligència
Index:
1.- Intel·ligència
2.- Cattell, Thurstone i Guilford
3.- Binet, Terman i Weshler
4.- El Cervell com a base física de la intel·ligència
5.- Comportament intel·ligent
6.- Psicologia genètica, evolutiva o infantil
7.- Teories del desesnvolupament mental
7.1.- Teoria del reflex mecànic
7.2.- Teories organísmiques (Piaget)
7.2.1.- Relacions operatives (Piaget)
7.2.2.- Periodes evolutius (Piaget)
7.3.- Teories psicoanalítiques
7.4.- Wallon
7.5.- Osterrieth i Gessell
8.- Període escolar. Desenvolupament cognitiu. Estils cognitius
9.- Sistema Mat-4
10.- El deficit d’Intel·ligència: Retard Mental
11.- Classificació de deficiències
12.- Conversions de puntuacions típiques
BIBLIOGRAFIA

Teories Psicoanalítiques:
El desenvolupament, segons les teories psicoanalítiques, està mediatitzat per la "per-sonalitat profunda", que es forma per un conjunt de característiques tals com el grau i tipus de maduresa emocional, les frustracions, conflictes, la formació de trets neuròtics, pors, ... etc.
El nin està dotat d'energia que alimenta tres facetes:
- Sexualitat (líbido).
- Instint de conservació.
- Instint de mort.
Excitació energètica:
Activitat tendent a reduir la tensió mitjançant la satisfacció de la necessitat.
Consideren tres instàncies com components de la personalitat: L'"allò" o id, el "jo" i el "super jo".
L’Allò: Energia instintiva que tendeix a la satisfacció de les necessitats i desitjos.
El Jo: és el substracte dels desitjos apresos, de les pors, del sentit de la realitat i del sí mateix.
El Super Jo: Representa la consciència, l'eco del requeriment dels adults, els sentiments de culpabilitat i la interiorització de la normativa ambiental.
En la persona es produeixen conflictes entre les tres instàncies, que són situacions que provoquen tensió i ansietat. La persona necessita recuperar l'armonía i l'equilibri, per la qual cosa posa en marxa els seus mecanismes de defensa. Mecanismes de defensa: Repressió, regressió i sublimació.
Etapes psicosexuals del desenvolupament:
Edat / Etapa
0 anys / Trauma del naixement.
0 a 3 / Estadi pregenital o d'hedonismo anecdòtic.
0 a 1 / 1) Oral (labial, dental).
1 a 3 / 2) Anal (uretral)
3 a 5 / 3) Fàlica (genitalitat infantil):
- Aparició del complex d'Edip.
- Aparició del "super jo", acompanyat del complex de castració, que provoca, per a la seva resolució, la identificació amb el pare del mateix sexe.
5 a 12 anys / 4) Període de latència genital:
- Resolució del complex d'Edipo.
- Organització de la personalitat (molt important).
12 a __ anys /5) Etapa genital (etapa més madura del desenvolupament):
12 a 18 - Autoerotisme.
18 a __ - Heteroerotisme.

Wallon:
Edat / Estadi
Abans del naixement / 0) Període intrauterí.
0 a 2,5 anys / 1) Impulsiu, 2) Emocional o afectiu, 3) Sensomotor.
2,5 a 7 anys / 4) Personalisme: - Crisi d'oposició, - Narcisisme, - Substitució per imi-tació
7 a 12 anys / 5) Edat Escolar: - Interessos objectius, - Pensament categòrial, ? Perso-nalitat polivalent.
12 a __ anys / 6) Pubertat (adolescència)
Caracterització dels estadis:
1) Etapa impulsiva:
1r Simples descàrregues motrius automàtiques.
2n Adaptació progressiva als estímuls externs.
3r Les necessitats alimenticies i posturals ja no són satisfetes immediatament: Se produeixen esperes, privacions, crits, espasmes.
2) Etapa emocional o afectiva:
- Sincretisme subjectiu
- Simbiosis afectiva amb l'entorno. Afectivitat dominant
- Afectes diferenciats: temor, ira, còlera, pena, desconsol.
- Somriu al rostre de la mare.
- Als 8 mesos es calma abans de que li donin el biberó.
3) Etapa sensomotora (final del primer any):
- Reaccions motores parcials, adaptades als objectes: orientació, investigació.
- Aprenentatge per llei de l'efecte; no obstant això, els objectes són encara mal coneguts i mal localitzats.
- Jocs alternants: agafar, tirar, tornar, "cú?cú", amagar un objecte i cercar?lo.
- Personalitats intercanviables:
- Papers variats: jocs simbòlics i verbals: el nin és alternativament agent i pacient.
- Alternant els gestos i els papers el subjecte s'afirma i s'oposa.
- El "jo" es constitueix diferenciant?se dels objectes.
4) Personalisme (2,5 a 7):
- Crisi d'oposició: . Negativisme (edat del no), "jo", "meu", "jo totsol"
- Narcissisme: . Intenta fer?se valer, fa el pallasso, cerca l'admiració i s'autoadmira.
- Substitució per imitació (4 o 5 a 7): . Cerca la proesa; imita a les persones estima-des, admirades o envejades.
5) Edat Escolar (7 a 12 ):
- Interessos objectius
- Pensament categòric:
. Classificacions múltiples.
. Diferenciació entre les invariables i lo variable.
. Domini progressiu de l'espai i el temps.
- Personalitat polivalent:
. El jo escolar, jo familiar, jo de la pandilla, ... es diversifica i armonitza al mateix temps.
6) Pubertat
Adolescència (12 a 14):
- Exigències de la personalitat que passen de nou a primer pla (com a els 3 anys).
- Ambivalència i alternancia:
. Fase de egoisme i entrega, coqueteria i menyspreci dels altres, timidesa i vanitat.
- Noves capacitats de raonament i de combinar categories.

Osterrieth i Gessell
Osterrieth
Edat / Etapa
0 a 1,5 / 1) Edat Bebé:
- Comportament motor: Lateralitat / Desplaçament.
- Inici de l'organizació: Gràcies a les repeticions i horaris, el nin confirma les seves ex-pectatives i, d'aquesta manera, s'afiança el domini de la seguretat.
- Intel·ligència pràctica: Intel·ligència exploradora.
- Memòria: No evoca el passat, però el reconeix.
- Sociabilitat: Presta atenció al rostre humà, adquireix el somriure selectiu front els ros-tres coneguts, els jocs alternatius (amagar/buscar, cú?cú,...), sensibilitat social.
L'angoixa dels 8 mesos. 2º any: aferrament a la mare.
1 a 3 / 2) Període d'expansió subjectiva:
- Comportament motor: per la marxa adquirida amplia el seu camp de experiències.
- Aparició del llenguatge: La qual cosa suposa un inici de l'estructuració del pensament, encara molt carregat, a aquesta fase, d'adherencies afectives i actives.
- Evolució afectiva-social: Se va deslligant del moment immediat (es capaç de tèmer al futur càstig per una acció actual). Va alleugerint les carregues emocionals, l'ansietat per por a la perduda materna, pròpies del final de la fase anterior.
- Control d'esfínters: Suposa l'inici del control de la voluntat.
- Dualisme: El nin, per una part, sent plaer al acomodar?se al adult; per altra part, sent plaer al no satisfer?lo i, d'aquesta manera, autoafirmar?se. és lo que Wallon denomina "la crisi d'oposició".
- Resposta front les frustracions: En aquesta fase, segons Freud, al nin li resulta molt senzill integrar la interrupció i així s'observa com, per exemple, el gran domador de lle-ons ha d' obeir a la teta; o com la mamà de la pepa es veu obligada a anar a jeure.
3 a 6 / 3) Descobriment de la realitat exterior:
- Realisme: En aquesta etapa rectifica la conducta dualista senyalada com pròpia de l'an-terior. El seu comportament és més realista i objectiu.
A partir dels 6 anys l'apreciació de la realitat exterior li permetrà perseguir fins i objec-tius que transcendeixen la seva simple activitat lúdica.
- Aprenentatge de la lectura i l'escritura.
- Contacte verbal amb l'adult: En aquesta etapa es produeix l'inici de la integració en el marc cultural de referència, la qual cosa suposa la posibilitat de la interio rizació de la moral que, a la seva vegada, suposa l'inici de la independència efectiva.
- Problemes afectius: L'enveja (complex de Caín).
- Socialització per els iguales: als 3 anys les és pròpia la terquedad i, per altra banda, conta als companys el que ell vol fer. A partir dels 5 anys comença a tenir en compta els desitjos dels companys: "Bé, sí, ara jo vaig a fer això i després tu faràs ... ".
6 a 9 / 4) Disgregació de la subjectivitat primitiva:
- Inici de l'escolaritat (la qual cosa té una gran transcendència per el canvi impressio-nant que suposa): per primera vegada en la seva vida el món intel·ligible està per da-munt del món sensible. Es produeix una prodigiosa expansió mental del seu univers.
- Afectivitat: El nin es veu alliberat de les lluites afectives que absorbiren les seves energies en l'estadi anterior. L'escola ve a satisfer la seva curiositat, la seva necessitat de relació, la seva necessitat de ser major. és l'inici del descobriment de la vida social, pública i professional.
- Vulnerabilitat física: Gessell insisteix que en aquest període, als 6 anys, el nin viu una nova fase de transició en la que la vulnerabilitat física és major. En aquesta fase es pro-dueix la caiguda de les dents de llet.
- Destete afectiu: L'ingres a l'escola.
- Intimitat psíquica: als 7 anys apareix una nova timidesa distinta a la primera, per ne-cessitat de preservar la seva intimitat psíquica de les intrusions alienes.
- Sensibilitat: Als 8 anys sorgeix una tendència espontània a la segregació per sexes.
- Socialització: Jocs col·lectius i organitzats. Inici de la col·laboració, no exenta, al prin-cipi, de conflictes.
- Relació amb l'adult: Concedeix un important prestigi a l'autoritat i als majors (als 6 i 7 anys). Utilitza la delació per necessitat de protecció. Això disminueix a partir dels 8 anys.
9 a 12 / 5) Maduresa infantil:
- Segons Gessell, als 9 anys, ja no és un nin, però tampoc és un adolescent.
- Fenòmens anunciadors de la desfici púber: Avorriment, apiadar?se de sí mateix, en-somnis ambiciosos, identificació amb personatges famosos.
- Trets infantils: Però, al mateix temps, manté les característiques infantils: sap jugar i presenta una exuberància motriu.
- Les persones i les coses li interessen més que sí mateix. Té una intensa vida de grup. Això li permet afirmar?se com individu.
- És intimista i secret.
- Adquireix un alt grau de responsabilitat: és algú amb qui es pot comptar.
- Apareixen les primeres preocupacions morals i, inclús, filosòfiques.
- En aquesta etapa té una vinculació admirativa a certes persones i fa vius esforços per parèixer?se a elles.
- La pandilla té la seva màxima importància: El desenvolupament personal i social es produeix, en gran mesura, a través de múltiples activitats de la pandilla.
Gessell: Caracterització de les edats del període
9 anys: Autodeterminació i autocrítica. Intensitat vital i experiencial. Certa tensió. Voluntat de control i domini.
10 anys: Equilibri, adaptació, seguretat, aire desenvolt.
11 anys: Transformacions intel·lectuals i físiques. Apareix inquietud i agitació.
12 anys: Interès predominant per sí mateix. Edat de vehemència i de raó. Apareixen modes de pensament, sentiment i acció que prefiguren l'espirit adult.
13 anys: En aquesta edat se surt de la infància. Interioritza el món ambient. Ensonya-ment. Actitud narcísica i ensimismament. Se sent totsol, únic i incomprès.

Període Escolar. Desenvolupament cognoscitiu. Estils cognitius o estils d'apre-nentatge. (Jesús Beltran Llera. Tema 4).
1.- Període Escolar:
Suposa una sèrie de canvis: s'ha d'ajustar a altres alumnes diferents als seus propis germans, ha d'atendre i creure a d'altres adults diferents als seus propis pares; i tot això mentrestant està construint la seva pròpia maduresa i autonomia.
Havighurst (1972) planteja una sèrie de tasques a desenvolupar:
- Aprendre les destreses físiques pròpies del joc.
- Crear actituds sanes de cap a ell mateix com a organisme en desenvolupament.
- Aprendre a dur-se bé amb els companys de la seva edat.
- Aprendre el paper social femení o masculí apropiat.
- Desenvolupar les habilitats de lectura, escriptura i càlcul.
- Desenvolupar conceptes necessaris per a la vida quotidiana.
- Desenvolupar una consciència, una moral i una escala de valors.
- Aconseguir la independència personal.
- Desenvolupar actituds cap a grups socials i institucions.
2.- Desenvolupament cognoscitiu
2.1.- Operacions concretes:
L'entrada a l'escola coincideix amb el desenvolupament de noves capacitats mentals que Piaget denomina període de les operacions concretes (Piaget, 1973). Aquestes operaci-ons concretes permetran formar els conceptes de classe, relacions i nombre.
Igualment permeten també la conservació de diferents conceptes: longitud, quantitat, àrea, massa, pes, volum, densitat i temps.
Aquestes habilitats depenen de la manipulació d'objectes concrets i d'experiències pre-sents. La resolució d'un problema no li permet, al nin, generalitzar-lo a altres situacions similars. El subjecte ha de tornar a experimentar per a conseguir un nou equilibri con-ceptual més complex (el que Piaget diu "decalage" horitzontal).
Les investigacions actuals posen de manifest que a més dels processos bàsics clàssics (reversibilitat, compensació i equilibració) hi ha altres processos com el llenguatge i la discriminació perceptiva que juguen un important paper en la conservació.
2.2.- Percepció:
Al marc de la percepció, el que més ressalta és el que Piaget denomina descentració, segons la que el nin depèn, cada vegada menys de les característiques dominants de les configuracions perceptives.
2.3.- Memòria:
Del procés de la memòria és distingeixen, al període escolar, tres fases:
La primera és refereix a la motivació, en la que la motivació juga un paper fonamental de tal manera que el que és après intencionalment és recorda millor que el que no ho és.
La segona fase és denomina emmagatzemament, que és refereix a la progressiva ca-pacitat per a reunir la informació en categories superiors més complexes, estant l'habili-tat per a recordar estretament vinculada a aquesta capacitat d'emmagatzemament.
La tercera fase és la recuperació. Aquesta recuperació ve condicionada per la construc-ció mental del subjecte, és a dir., allò que s'emmagatzema i, conseqüentment, recorda el subjecte i té disponible per a l'ejecució.
3.- Processos cognitius / Estils cognitius o d'aprenentatge: (2.4):
La teoria de Piaget sobre el desenvolupament del coneixement ens posa de manifest les formes de funcionament mental i les estructures per a les que tots els subjectes passen en la seva evolució.
També és important fe observar que les formes en que és processa la informació de con-ceptualització, així com les formes en que és contacte amb els altres, poden diferir d'un alumne a una altre, presentant el que és denominen estils cognitius o estils d'apre-nentatge, a saber:
1) Impulsivitat / Reflexivitat:
Els alumnes impulsius, quan s'enfrenten a un objecte o tasca , tenen la tendència a do-nar una resposta immediata, sense mostrar gens de reflexió prèvia.
Mentrestant que els reflexius donen la resposta després d'un temps, més o menys llarg de reflexió, donant la impressió de que analitzen solucions alternatives.
Front a un examen o una tasca intel·lectual els impulsius contesten a un major numero de preguntes, però cometen un major numero d'errors.
2) Pensament Analític / Temàtic:
Les persones de pensament analític, quan se lis presenta un estímul complex, tenen la tendència a percebre els detalls, mentrestant que les persones de pensament temàtic responen considerant l'estimul com una globalitat, com una totalitat. Això influeix en les respostes que donen els alumnes, així un alumne impulsiu-analític respon millor a qües-tions de resposta múltiple suggerida o de vertader-fals, mentrestant que aquest tipus de prova pot ocasionar interferències als casos d'alumnes reflexius-temàtics.
3) Dependència / Independència de camp:
Aquest estil te relació amb la manera com els subjectes perceben les situacions i com reaccionen front els problemes.
Els subjectes dependents del camp confien essencialment en les senyals ambientals, mentrestant que els subjectes independents confien essencialment en senyals internes pròpies.
Així com és va creixent en edat s'evoluciona cap a una major independència de camp.
4) Locus of control:
Aquest estil cognitiu és refereix al grau en que els subjectes perceben els fets de les se-ves vides bé com a derivats de les accions del propi subjecte i, conseqüentment, contro-lables, bé desvinculats del seu propi comportament i, conseqüentment, fora del control personal (control extern). Els primers és mostren més competents en la demora de la gratificació i presenten relació amb el bon rendiment

Sistema Mat-4
* Formulat inicialment per Bernice Mc Carthy.
* Interessa als professors que afirmen tenir una explicació accessible i suficientment operativa de com programar l'aprenentatge a les seves classes atenint a:
- Estils d'aprenentatge dels alumnes.
- Dominància cerebral. (Hemisferis)
* No és queda a l'àmbit de les classes, sinó que arriba als sistemes de reciclatge dels professors.
* Es recolza en els estudis més recents de:
- Psicologia
- Neurologia
- Modificació de conducta
* Criteris bàsics:
1 -Cada persona té un estil d'aprenentatge distint.
2 -Utilitza preferentment un dels dos hemisferis cerebrals.
3 -Si s'aten a aquestes dues preferències millora l'aprenentatge .
* Operacions que fa una persona quan aprèn qualque cosa.
- Com percep?. Percepció
* Percepció: Formes que té la persona de percebre, de reaccionar conscientment da-vant de sensacions rebudes als sentits: Una és sentint; una altra és pensant.
Sentint: Es fixa molt a la realitat concreta de l'aquí i ara.
Pensant: Es fixa en la realitat abstracte, analitza que està passant i raona el perquè d'aquesta experiència concreta.
Certament tots utilitzen ambdues formes quan perceben, però uns reaccionen més amb el sentiment/afecte i altres més amb el pensament/raciocini.
Procés: Que fa la gent per integrar la realitat externa en qualque cosa seva pròpia? Dues operacions: Observant/Actuant.
Observant: Es fixa en la realitat, tamiçant les dades a través del sentiment o del pen-sament de cada un, interioritzat la realitat exterior.
Actuant: Aconsegueixen que la realitat sigui seva: No la interioritzen, la utilitzen tal com està, experimentat, comprovant si funciona o no, si és útil o no.
Estils d'aprenentatge segons Mat-4:
Estil / Percepció / Procés
1 Vivencial / Sentint / Observant
2 Analític / Pensant / Observant
3 Pràctic / Pensant / Actuant
4 Dinàmic / Sentint / Actuant
Altres estils cognitius:
Totalistes / parcialistes
Serialistes / holistes
Convergents / divergents
Amplitud de la categorització
Estils de conceptualització
Complexitat i simplicitat cognitiva
Nivellament / Agudització
Escrutini
Tolerància a les experiències irreals
Control restringit-flexible
Risc / Cautela

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada