. Tema 7:Psicologia: La Intel·ligencia

La intel·ligència (1)

Parlem de psicologia (15)

Arc Mediterrani, grup de comunicació

Palma de Mallorca

Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ

Professor: Antoni Ramis Caldentey

Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona

Assignatura: PSICOLOGIA

(Optativa de Batxillerat)

Any acadèmic: 1998-99

Setembre de 1998

Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:

Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de 

Psicologia

Unitats:

Unitat 0: Introducció, Programa i Referents

Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles

Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona

Tema 3: La Personalitat

Tema 4: Motivació i conductes sexuals

Tema 5: Bases biològiques de la personalitat

Tema 6: Bases socials de la personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Índex:

1.- Intel·ligència

2.- Cattell, Thurstone i Guilford

3.- Binet, Terman i Weshler

4.- El Cervell com a base física de la intel·ligència

5.- Comportament intel·ligent

6.- Psicologia genètica, evolutiva o infantil

7.- Teories del desesnvolupament mental

7.1.- Teoria del reflex mecànic

7.2.- Teories organísmiques (Piaget)

7.2.1.- Relacions operatives (Piaget)

7.2.2.- Periodes evolutius (Piaget)

7.3.- Teories psicoanalítiques

7.4.- Wallon

7.5.- Osterrieth i Gessell

8.- Període escolar. Desenvolupament cognitiu. Estils cognitius

9.- Sistema Mat-4

10.- El deficit d’Intel·ligència: Retard Mental

11.- Classificació de deficiències

12.- Conversions de puntuacions típiques

BIBLIOGRAFIA p. 91

Intel·ligència / INTEL·LIGENT:

Concepte abstracte que expressa una disposició mental i psicològica derivada del com-portament.

No hi ha una definició satisfactòria. No obstant això disposam de diversos models interpretatius.

Models basats en:

- Idea d'una capacitat intel·lectiva general.

- Implicació de varies estructures mentals.

- Varies aptituds o factors que es veuen implicats segons la situació en que s'arriba a trobar l'individu.

Al referir-nos al comportament intel·ligent hem de descriure un conjunt, més o manco ample, de característiques, capacitats, habilitats, relatius a segons quin sigui el nostre concepte d'intel·ligència.

Conseqüentment, alguns nomenen intel·ligència a la capacitat de resoldre problemes, bé siguin plantejats intencionalment (intel·ligència teòrica), bé propis de les diverses situa-cions reals que planteja la vida quotidiana (intel·ligència pràctica).

Anàlisis Factorial (Spearman):

Spearman (1863-1945) neix a Londres. Treballa a Leipzig amb Wundt. També treballa a l'University College de Londres (1906-1931). Va fundar l'"Escola factorial de Psicologia".

L'anàlisi factorial es un mètode per a discernir els principals components i factors consi-derats propis de la intel·ligència.

Segons Spearman, la intel·ligència és una "capacitat general"

Teoria bifactorial de la intel·ligència:

Factor "g": general. Sempre present en cada acte intel·ligent

Factor "s": específic.

Cattell, Thurstone i Guilford

Intel·ligència fluida i intel·ligència cristal·litzada (Cattell):

Cattell (1905- ) neix a Anglaterra. Va fer el doctorat amb Spearman. Va anar a EEUU i va treballar a la Universitat d’Il·linois (1945) on va fundar un laboratori de perso-nalitat. És l'autor de la teoria factorial de la personalitat a través del 16 PF.

Cattell parla d’intel·ligència fluida (gf) i d’intel·ligència cristal·litzada (gc):

Fluïda(gf): Capacitat biològica. Deguda a l'herència.

Cristal·litzada (gc): Adquisició de la cultura, aprenentatge i experiència.

La intel·ligència cristal·litzada (gc) depèn de la intel·ligència fluïda (gf).

L’èxit del resultat final depèn de l'entrenament i dels coneixements (gc), però també de la dotació biològica de base (gf).

Habilitats primàries (Thurstone):

Thurstone (1887-1955) neix als EEUU. Treballa sobre la "fiabilitat" i "validesa" dels tests. Va treballar a la Universitat de Chicago.

Thurstone considera que cada presentació implica algunes habilitats específiques que ell denomina primàries:

M: Memòria de noms, números i vocables.

N: Rapidesa en els càlculs numèrics.

P: Rapidesa en la percepció de detalls.

S: Capacitat per a captar relacions espacials i geomètriques.

V: Comprensió verbal.

W: Fluïdesa verbal.

I: Intuïció.

Estructura de la intel·ligència (Guilford):

Guilford neix als EEUU. És estructuralista que pertany a l'escola de la Gestalt. Va ser dei-xeble de Titchner. Va treballar a la Universitat de Harvard.

En l'estructura integrada de la intel·ligència, Guilford senyala tres categories components que, combinades entre sí, constitueixen els diversos tipus d'habilitats. Aquestes categories són: els continguts, les operacions i els productes.

Continguts: Tipus de dades sobre les que s'efectuen les operacions.

Relatius a tot allò amb el que l'home es relaciona.

1) Figuratius: Objectes concrets.

2) Simbòlics: Conceptes no verbals (números).

3) Semàntics: Conceptes verbals.

4) Comportaments o conductuals: Relacions interpersonals.

Operacions: Processos psicològics de base. Relatives a tot allò amb el que l'home fa.

1) Coneixement o cognició: Comprensió.

2) Memorització: Amagatzamament o recuperació de records.

3) Avaluació: Reflexa els fets passats.

4) Pensament divergent: Idear múltiples solucions per a resoldre un problema.

5) Pensament convergent: Determinació de la millor solució per a un problema.

Productes: Formes baix les que es presenta la informació processada. Relatius als resultats que l'home obté com a conseqüència d'operar sobre els continguts.

1) Unitats: Elements senzills d'informació.

2) Classes: Unitats complexes formades per un o més elements o unitats senzilles.

3) Relacions: Interdependències entre dues o més unitats.

4) Sistemes: Relacions més complexes entre moltes unitats.

5) Transformacions: Canvi d'informació d'una forma a una altra.

6) Implicacions: L'efecte potencial de la informació.

4 x 5 x 6 = 120.

120 combinacions possibles entre els tres tipus de categories. 120 combinacions possi-bles o habilitats.

Cada habilitat resulta de la combinació d'una operació efectuada amb un producte de contingut característic. Així, en "nin ràpid", la velocitat és una operació d'avaluació (d'u-na escena o carrera) sobre un producte unitari (el nin) amb un contingut comportamen-tal (velocitat).

Binet, Terman i Weshler

Alfred Binet (1857-1911): Neix a France. Juntament amb Simon elaboren la primera escala d'intel·ligència. Igualment arriben a definir el concepte d'"Edat Mental". Funda el primer periòdic i el primer laboratori de psicologia de France.

Simon (1873-1961): Francès. Col·laborador de Binet.

Stern (1871-1938): Neix a Berlin. El seu director de tesi doctoral va ser Ebbinghaus (fa-mós pels seus estudis sobre la memòria i curva de l'oblit i la seva important aportació a la psicometria). Agafa el concepte d'Edat Mental de Binet i defineix el concepte de Quocient Intel·lectual (C.I.): Q.I. = EM / EC.

Terman (1877-1956): Neix als EEUU. Treballa a la Universitat de Stanford. El seu test, test de Terman, conegut com a escala "Stanford-Binet" és una de les més famoses i actuals revisions de l'escala de Binet i Simon.

Yerkes (1876-1956): Neix als EEUU. Treballa a la Universitat de Yale. Es contractat per l'"Associació Americana de Psicologia" (APA). Crea els tests Alfa i Beta de l'exercit ameri-cà, que s'apliquen als ferits de guerra de la 1ª Gerra Mundial per a conèixer el nivell de mancança causat per la ferida corresponent. Acunya el terme "Imbècil".

Estructura de tipus jeràrquic:

Altres psicòlegs (Burt i Vernon) senyalen una estructura de tipus jerarquic: En la cúspide col·loquen el factor "g" de Spearman, seguit immediatament a continuació dels nome-nats grups d'actitud verbal i d'actitud pràctica que, al seu temps, estan constituids per un conjunt de factors (es recordi l'estructura del test de Weshler):

Weshler (1929) neix als EEUU. Treballa a l'hospital psiquiàtric de Bellevue de New York. Té els tres més famosos tests d'intel·ligència actuals: WAIS, WISC i WPPSI.

ACTITUD VERBAL:

INFORMACIÓ: Coneixements generals. Assimilació d'experiències. Memòria remota.
COMPRENSIÓ: Judici o criteri pràctic. Comprensió i adaptació a situacions socials. Com-portament social acceptable i eficaç.
ARITMÈTICA: Concentració. Raonament i càlcul numèrics. Maneig automàtic de símbols.
SEMBLANCES: Comprensió. Relacions con-ceptuals. Pensament abstracte i associatiu.
VOCABULARI: Riquesa i tipus de llenguat-ge. Comprensió i fluïdesa verbals.
DÍGITS: Atenció concentrada. Memòria auditiva immediata.

ACTITUD PRÀCTICA:

FIGURES INCOMPLETES: Memòria i agude-sa visuals. Organització perceptiva visual.

HISTORIETES: Percepció i comprensió de situacions socials. Captació de seqüències cau-sals.

CUBS: Percepció visual. Organització percep-tiva visual. Relacions espacials. Reproducció de models abstractes. Coordinació visomotora.

ROMPECLOSQUES: Memòria de formes. Orientació i estructuració espacials.

CLAUS: Memòria visual immediata. Previsió associativa. Rapidesa motora.

LABERINTS: Previsió perceptiva. Concepció de models espacials. Destresa motora.

FRASES: Memòria immediata. Atenció concen-trada.

CASA ANIMALS: Associació d'imàges. Motri-citat fina. Facilitat d'aprenentage.

DIBUIX GEOMÈTRIC: Habilitat perceptiva-visual i motora.

Finalment, altres psicòlegs han tractat de donar una definició i explicació als processos intel·lectius mitjançant models no factorials. Entre aquests mereix especial menció el plantejament ofert per la corrent cognoscitiva encapçalada per Piaget.

El cervell com a base física de les funcions superiors:

Un problema debatut, confrontat i permanent és el relatiu a la localització de les activitats superiors (intel·lectuals i psíquiques en general):

Hipócrates de Cos (pare de la medicina antiga) senyalava el cervell, en la seva globalitat, com a òrgan de l’intel·lecte o òrgan que dirigeix l’esperit.

Galeno (segle II a Jc.) va profunditzar en l'estudi de les relacions entre la vida psíquica i el cervell. La seva teoria dels ventricles cerebrals com a substrat de la vida psíquica va resistir fins l'Edat Mitjana i inclòs va ser acceptada en la seva totalitat per a Leonardo da Vinci.

F.J. Gall (s. XIX): Va ser el primer en avaluar en tota la seva importància el paper de la substància gris i en indicar les seves relacions amb les fibres de la substància blanca. Va cercar les localitzacions de les funcions superiors en aglomeracions cel·lulars ben preci-ses. Juntament amb funcions simples tals com l'orientació en l'espai, la memòria visual, etc. va creure localitzar funcions complexes com el sentit estètic, l'amor a la família, l'amor a la justícia, etc.

Broca: En 1861 en la Societat antropològica de París, mostrà les seccions del cervell d'un pacient seu que havia patit trastorns en l'articulació del llenguatge. En l'autòpsia es revelaren signes de lesió en una zona de la circumvolució frontal inferior de l'hemisferi esquerre (zona de Broca).

Wernicke: Una dècada després Wernicke va localitzar una zona (en un sector de la cir-cumvolució temporal superior de l'hemisferi esquerre) de la qual la lesió determina l' in-comprensió del llenguatge (zona de Wernicke).

Actualment s'està realment en condicions de localitzar la seu d'algunes funcions especí-fiques (vista, audició, articulació de la paraula,...); no obstant això les funcions psíqui-ques superiors (la intel·ligència, les emocions,...) no tenen localitzacions concretes preci-ses.

El Comportament Intel·ligent:

El reconeixement de les característiques que donen la connotació d'intel·ligent a un comportament determinat és tan difícil com definir el concepte d'intel·ligència o in-tel·ligent.

No obstant això, parlar d'intel·ligència pressuposa la presencia d'un problema a resoldre i la conseqüent necessitat d'elecció de la millor solució per al mateix (exemple del cami-oner que emporta el seu camió a la boca d'un túnel).

Front una situació problemàtica nova el pensament "s'orienta" casi automàticament cap a l'objecte a aconseguir, que inicia el procés de l'acte intel·ligent. Procés:

1.- Tenir ben clars els objectius a aconseguir.

2.- Marcar les hipòtesis de les solucions possibles.

3.- Valorar les conseqüències positives i negatives de cada solució.

4.- Eliminar les solucions pitjors o impossibles.

5.- Considerar totes les dades o les informacions addicionals (experiències prèvies, con-sells, etc,...).

6.- Visualitzar mentalment la solució considerada com millor.

7.- Passar a l'acció.

De fet, la intel·ligència pareix ser, genèricament, la capacitat d'afrontar noves situacions resolent, un rera l'altre, els diversos problemes.

Com millorar la Intel·ligència?

1.- Identifiqui els problemes.

2.- Capti els elements bàsics del problema.

3.- Exerciti tota la seva habilitat intel·lectual: Front a la intel·ligència reactiva (comprendre els fenòmens ja existents) utilitzi la intel·ligència activa (elaborar noves idees, ser creatius).

4.- Fomenti la curiositat.

5.- Sigui innovador.

6.- Renunciï a l'arrogància.

7.- Practiqui el "brain storming".

8.- Diferenciï entre sentiments i raó.

9.- Analitzi els mitjans i els fins.

10.- Aprengui a prendre decisions.

Teories del desenvolupament mental:

Bàsicament s'agrupen en tres corrents:

1) Del reflex mecànic (ambientalista)

2) La teoría organísmica.

3) La psicoanalítica.

Teoría del reflex mecànic (amb les seves variants modernes):

"L'origen i la causa de tots els fenòmens psíquics es troben en l 'estímul provinent del món exterior".

Cap imaginar a l'organisme com una màquina que respongui a un agent extern: l'estímul.

Generalment, aquesta teoría postula tres tipus de processos humans en el nin:

1) El mecanisme d'asociació directa de S -> R (estímul -> resposta).

2) El mecanisme d'imitació.

3) El mecanisme interior al propi organisme d'asociació mesurada per estímuls i respostes.

Les arrels culturals d'aquesta teoría surgeixen de l'empirisme lògic de l'escola anglesa de Locke, Bacon i Hume.

El pensador que amb més pes ha deixat el seu nom a aquestes concepcions és Pavlov que és qui ha acunyat el terme de "reflex" (resposta automàtica i perceptible a un estí-mul). El reflex és la base de tot comportament humà.

D'aquest plantejament deriva el conductisme de Watson.

Tres tipus de reflexes:

1) Incondicionat: de derivació immediata instintiva e innata que determina una resposta involuntària a estímuls específics.

2) Condicionament "clàssic" ( de Pavlov)

3) Condicionament operant o instrumental (de Skinner).

El major interès d'aquesta teoría radica en la serietat d'utilizació dels mètodes experi-mentals i estadístics que utilitza, és a dir, de la seva rigurositat metodològica científica.

Teories organísmiques:

Parteixen del pressupost teòric de que l'home es desenvolupa, creix i es converteix en lo que ell mateix arriba a fer-se.

Precedent filosòfic d'aquesta corrent psicològica és Kant. Kant parla de l'"automoviment" i de la "autoformació" dels organismes vius.

Encara que l'organisme pugui no ser conscient de les seves funcions vitals, són precisament aquestes les que li permeten construir el seu futur creixement.

L'escola cognoscitiva de J. Piaget és la principal de les corrents que remeten a les teories organísmiques. Aquesta escola contempla, en el desenvolupament intel·lectual del nin, els següents estadis:

- Estadi de la intel·ligència perceptiva-motora

- Estadi de la intel·ligència representativa preoperatòria

- Estadi de la intel·ligència representativa operatòria

- Estadi de la intel·ligència hipotético-deductiva.

Segons Piaget:

L'organisme aprèn construint esquemes sensomotors.

L'aprenentatge es produeix per imbricació dels esquemes sensomotors en les estructures preexistents en la memòria.

Esquema sensomotor és un esquema que combina la informació sensorial de les situacions ambientals amb les conductes corresponents.

Explica el desenvolupament en base als aspectes intel·lectuals i fitxa, per a l'organisme, un objectiu que és l'equilibri o adaptació.

El nin aconsegueix el seu equilibri o adaptació mitjançant un procés d'acomodació i assimilació.

- Acomodació: Exigeix un canvi propi, una modificació d'estructures pròpies a fi d'ade-quar-se a la realitat exterior. Així, per exemple, descobreix que no es pot passar si la porta està tancada.

- Assimilació: Integra a les seves estructures pròpies la realitat exterior. Així, per e-xemple, si la porta està tancada i vol passar, aprendrà a obrir?la.

- Equilibració: Mecanisme regulador entre el ser humà i el seu propi medi.

Les conductes intel·lectuals impliquen dos elements fonamentals: Descentraje i Operació.

- Descentraje: Aptitud per a organitzar i controlar variacions d'orientació.

- Operació: Acció interioritzada. Primer el nin realitza accions. després aprendrà a realitzar una acció abans d'efectuarla realment.

Les activitats intel·lectuals es poden analitzar en termes de sistemes o grups d'operacions.

En el període preposicional, de les operacions formals o hipotético-deductiva, les operacions son accions interioritzables, reversibles i coordinades en sistemes caracteritzats per lleis que s'apliquen al sistema como un tot.

El nin és ara capaç de pensar accions que abans sols podia realitzar a nivell sensomotor.

Igualment comença a aconseguir la noció de la conservació en certs camps.

Relacions operatives:

1) COMPOSICIÓ: Combinació de dues unitats qualsevol per a formar-ne una nova. b+c=a

2) REVERSIBILITAT: Descomposició (inversa a l'anterior). a=b+c

3) ASSOCIATIVITAT: L'Agrupació de varies unitats de distintes formes dona el mateix resultat. (a+b)+c = a+(b+c)

4) IDENTITAT: La combinació d'un element amb el seu invers l'anul·la. a + (?a) = 0

5) TAUTOLOGIA: Contràriament a lo que passa en aritmètica, en lògica, la combinació d'un element amb ell mateix ens dona la repetició del mateix o tautologia. Aritmètica: A + A = 2A Lògica: A + A = A

"El Judici Moral en el Nin" (1932):

En aquest estudi, Piaget distingeix quatre etapes:

1ª.- Etapa motora o individual (de 0 a 2 anys): El nin respon d'acord als seus propis desitjos.

2ª.- Etapa egocèntrica (de 2 a 5 anys): El nin, en el joc ignora les regles.

3ª.- Etapa de cooperació (de 7 a 8 anys): Respecta les regles, encara que la seva i-dea, relativa a les mateixes, és vaga.

4ª.- Etapa de codificació de regles (de 11 a 12 anys): les normes socials són conegu-des i respectades (per als més joves son realitats sagrades, per als majors se entenen com resultat d'un acord mutu.

En "Lògica i Epistemologia" (1953):

També aquí Piaget distingeix quatre etapes de desenvolupament cognitiu:

1ª.- Període sensomotor (de 0 a 2 anys).

1) Reflexes

2) RCP (Reaccions circulars primàries)

3) RCS (Reaccions circulars secundàries)

4) Descentralització: Exploració i tanteig

5) Intel·ligència sensoriomotriu: Interiorització d'esquemes.

2ª.- Període preoperatori (de 2 a 7 anys).

Intel·ligència preconceptual (2 a 4 anys).

- Pensament intuïtiu (4 a 7 anys).

3ª.- Període de les operacions concretes (7 a 11 anys).

4ª.- Període de les operacions formals (11 a 15 anys).

1.- Període sensomotor (0 a 2 anys):

El nin realitza les accions motores desprovistes de pensament. Desenvolupa progressi-vament el concepte de la permanència de l'objecte.

Estadis:

1) Exercicis reflexes: Reaccions i tendències instintives.

2) Hàbits motors inicials: Reaccions circulares primàries (RCP): El nin repeteix les acci-ons satisfactòries relacionades amb el propi cos.

3) Reaccions circulares secundaries (RCS): Té interès per els objectes presents, però no quan se li oculten.

4) Exploració i tanteig: Cerca ja l'objecte amagat (permanència de l'objecte). Descobreix nous mitjans per a ajudar?se en l'acció. Piaget senyala això com una descentralització respecte de sí mateix.

5) Interiorització d'esquemas: L'actuació respecte alguns problemes se produeix amb la súbita parada de l'acció i comprensió brusca de la solució. És l'inici de la intel·ligència sensoriomotriu.

2.- Període del Pensament Preoperacional (2 a 7 anys):

Apareix en el nin la funció simbòlica: el llenguatge, la invenció de ficcions i el joc simbòlic.

Característiques del període:

- Egocentrisme i transducció. Transducció: raonament preconceptual propi del període preoperatori que consisteix en establir relacions per analogia immediata (tots els homes són "papà", totes les dones són "mamà", tots els nins i homes són "nene", totes les ni-nes i dones són "nena", tots els vehicles són "run"). Aquesta transducció constitueix la base del futur pensament intuïtiu.

- Aparició del llenguatge i funció simbòlica (jocs i fantasies).

- Primera i pròpia consciència de la realitat, la qual no sempre coincideix amb l'auténtica.

- Surgeixen sentiments interindividuals espontanis.

- Preval la intuïció directa amb dificultats d'asociació de diverses parts formant un tot: "Hi ha més quantitat d'aigua al recipient estret i alt, diu, per que és més alt", encara que ell hagi vist el trasvas.

- Fase intermitja entre la no conservació i la futura conservació.

- Relacions socials de submissió a l'adult.

2.- Període del pensament intuitiu (de 4 a 7 anys):

- Se inicia l'escolaritat.

- Habilitats bàsiques (més complexes de lo que els professors intueixen: conceptes de número, pes, llongitud, altura; relacions espacials; primera idea de causalitat.

- Apareixen les quantitats segons la seva percepció. Exemple: referent a la conservació de l'aigua en el trasvas al vas, diu que sí hi ha conservació si els vasos tenen la mateixa forma i que no en cas contrari.

- Apareix la reversibilitat de les operacions i del concepte de conservació, però sols al nivell perceptiu?motor.

- És capaç de realitzar accions que no pot reproduir en el seu pensament sense el suport perceptiu.

- Conservació de la quantitat de matèria: sobre els 7 o 8 anys

- Judici moral: ¿Per què no s'ha de mentir?: ? per que en cas contrari el castiguen a un.

3.- Període de les Operacions Concretes (7 a 11 anys):

En aquest període destaquen l'actividad pensativa, lògica i la reversibilitat.

Característiques del període:

- Primer apareixen les operacions simples, després sistemes més complexos que in-clouen les nocions d'espai i temps.

- Les operacions que pot realitzar el nin amb els objectes en aquest període són: Combinar, dissociar, ordenar i correspondències, així com la reversibilitat d'aquestes opera-cions, però sols referida a objectes concrets, perceptibles.

- Classificació: Inclusió d'una classe en una altra. Pot classificar objectes atenint a més d'una raó.

- Seriació: relacions simples en un sistema (o simètriques).

- Adquisició del concepte de número (sobre els 6 o 7 anys).

- Adquisició de les nocions temporals (als 8 anys) d'abans-després o d'un període tem-poral més o menys llarg.

- Pensament més social i objectiu: és capaç d'atendre altres punts de vista apart del seu propi. Però, repetim, la seva operativitat es redueix al pla de lo concret.

- Conservació (bola de plastilina) del pes: 9 anys.

- Adquireix el concepte de compensació en quantitat.

- Judici Moral: Apareixen sentiments morals i socials de cooperació (als 10 anys).

¿Per què no s'ha de mentir?:

Per que això és dolent (de 6 a 8 anys): Regla interioritzada, encara que heterònoma.

Als 10 anys: per que la mentida suprimeix la confiança mútua i, conseqüentment, les relacions i l'afecte: Regla interioritzada i autònoma (emana d'un mateix).

4.- Període de les Operacions Formals (11 a 15 anys):

Es el període proposicional: Raonament per hipòtesis o hipotétic?deductiu.

Característiques del període:

- El nin adquireix la capacitat de desprendre?se del contingut concret per a realitzar les distintes operacions.

- I també de valer?se de les diverses possibilitats, combinant?les.

- Raonament lògic i abstracte: proposicions, implicació lògica, abstracció, formulació i verificació d'hipótesis.

- Conservació del volum: sobre els 11 o 12 anys adquireix la noció de conservació del volum.

- Formació de la personalitat i inserció afectiva i intel·lectual en la societat dels adults.

- Judici Moral: La regla moral és interioritzada i autònoma: veure última fase del perío-de anterior.

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social

.