Empassa : El TIL de Bauzá. Errors de principi: La llei s'ha de complir

Ni un sol tècnic, professional de la pedagogia (educació) o de la psicologia, conegut, reconegut, avala la proposta del Decret del TIL del Govern de JR Bauzá de les Illes Balears. Viceversa, la totalitat de la comunitat educativa, comunitat universitària, pedagògica i els psicòlegs que s'han pronunciat (i fins i tot l’Església, a través del nou bisbe i de molts sacerdots) han indicat els errors greus, almenys a causa de la “forma” d'aplicació, que suposa aquesta ordre, així com el perjudici que pot causar, molt especialment en tots aquells que ho patiran, especialment alumnes, professors i pares. Una vegada més es demostra com la ignorància és atrevida i, si aquesta és aplicada i imposada per una força autoritària, nociva.

Aquest obstinació autoritari aberrant, propi, segons Piaget, de falta d'intel·ligència (encara que també pot ser només una aparença per amagar una intenció perversa intensa intel·ligent: deteriorar l'educació pública per afavorir els seus propis negocis privats educatius), ha aconseguit, per primera vegada en la història de la democràcia que les classes es comencessin amb tres setmanes de retard i, com deia, unir tota la ciutadania, alguns de la seva pròpia ideologia i Partit, en la crítica i oposició a la seva política en matèria de llengua, cultura i educació. Una manifestació de 100.000 persones oposant-se al TIL i a la política educativa del Govern,... contrarestada per una altra de suport... de 30 persones, capitanejats, per Santito Kovacs, agraciat, pel Govern que retalla el públic, de “medicina?“ privada amb un milió d'euros públics.

No obstant això, davant aquesta evidència aclaparadora, què diu i fa el Govern i els que el defensen com el propi Bauzá, la Consellera d'Educació, el Secretari General d'Educació i aquest també “encèfal pla” que debat amb Matias Vallès al programa “Foc Creuat “?

Primer argumenten que la seva majoria absoluta els legitima per dictar ordres en forma de decret i que “les lleis s'han de complir".

Perdó senyors però no anem "al compliment cec de les lleis” sense anar, abans, a l'origen de les mateixes. Per què i per a què es promulguen les lleis? Per a millorar l'organització, coordinació i benefici de les persones en la seva dimensió social. Però aquest Decret no s'ha dictat amb aquesta intenció ni va tenint aquests resultats, sinó que tot el contrari. El millor destí, i pràcticament l'únic possible, de les lleis injustes i perjudicials és el de no ser complertes. I, encara més, el compliment de les mateixes no eximeix de la responsabilitat dels seus efectes nocius a qui les compleix. Ja fa molts anys que fins i tot el codi de justícia militar espanyol va suprimir, com no podia ser d'altra manera, el punt de “l'obediència deguda” segons el qual cap militar podia ser acusat per qualsevol fet derivat de complir una ordre d'un superior. Si, abans, un superior hagués donat l'ordre de matar a una determinada persona, el militar que la rebia tenia l'obligació de complir-la i, conseqüentment, no podia ser acusat d'homicidi. Amb el nou codi militar l'obligació és la de no complir cap ordre negativa injusta.

I la millor destinació del tirà és el de ser executat... en nom del bé comú. O, almenys, així ens ho han exemplificat els mateixos amics del Partit Popular espanyol en els casos de Bin Laden, Saddam Hussein, Ceaucescu, Gaddafi,... O, per ventura, no som tots iguals davant el criteri?

Antoni Ramis Caldentey

Psicòleg humanista social  
http://arc46.com